Perdó pel retard amb aquest capítol però he tingut un parell d'exàmens i ja estic començant a preparar els finals, de manera que els pròxims capítols trigaran més a pujar-se, senzillament pequè no tinc temps.
Perdoneu les molèsties i gaudiu d'aquest gran capítol.
Capítol 8: Un experiment en el tacte
La ment d'en John corria vertiginosament mentre el portava cap a l'habitació.
Va mirar per sobre la seva espatlla. Si algú altre tan atractiu hagués confessat no haver tingut cap mena d'experiència sexual per la seva edat, en John hauria assumit que l'estàven enganyant.
Però d'alguna manera, no podia dubtar d'en Sherlock. La seva cara havia estat inusualment expressiva al descriure tant el seu interès per en John com el seu disgust per qualsevol altre.
Encara era espantadís però, tot i les reclamàcions sobre el que volia tan aviat com havia decidit investigar, encara era possible que en Sherlock canviés d'opinió, que trobés l'activitat física massa intensa, vehement per ell.
Temps d'establir a unes normés de camp, que esperadament el relaxéssin.
Va dirigir en Sherlock cap al llit i va empènyer-lo cap avall, de manera que estiguéssin asseguts l'un al costat de l'altre.
"Bé," va dir. "Des del moment que tot es nou per a tu, decidim què és el que passarà, de manera que sàpigues que esperar."
En Sherlock va donar-li un petit somriure i va sembla relaxar-se una mica.
"Només espera un segon," va dir-li en John, apretant la seva mà abans d'aixecar-se i anar al lavabo, d' on va agafar un parell de llargues i netes tovalloles.
Quan va tornar, en Sherlock s'havia aixecat de nou i estava allà parat una mica estrany, al costat del llit.
"Relaxa't," va dir-li en John. "No hem de fer res, si tu no ho vols."
"No, ho vull, " va dir en Sherlock, immediatament, treient-se la jaqueta amb un moviment d'espatlles i llençant-la a una cadira rere d'ell.
En John va empassar saliva. Des de quan tan sols veure en Sherlock treure's la jaqueta l'afectava tant fortament? Des que vas posar-li els ulls a sobre va dir la veu del seu cap, però allò no era estrictament veritat.
Saber que anava a tocar la pell sota la roba en tan sols uns pocs minuts, definitivament portava la visió a un nivell completament nou.
En Sherlock s'havia mogut cap al botons de la seva camisa i en John va donar un pas endavant, cobrint les seves mans per aturar-lo, però incapaç d'evitar que les seves mans s'aplanéssin sobre les seves, els dits només acaricinat endavant i endarrere per les clavícules d'en Sherlock.
"Espera," va dir, escoltant la seva veu tremolosa.
En Sherlock va deixar caure les seves mans, obedientment, semblant decebut quan en John va dur-lo a seure al llit de nou, amb un cert angle aquest cop, així que estaven girats l'un cap a l'altre.
"Res específicament sexual passarà aquesta nit, Sherlock," va dir-li. "Si aquest tipus de situació es tan aliena com tu dius, llavors realment no vull portar-te directament cap a res que et sobrepassi."
En Sherlock va esbufegar amb disgust. "No sóc un nen, John," va contestar, amb arrogància. "Puc estar cec però no necessito que em consenteixis. Sóc perfectament capaç de fer decisions per i sobre mi mateix." Semblava extremadament ofès.
"No estic suggerint res d'aquest tipus," va contestar en John, tranquilitzadorament. "Tan sols dic que és millor agafar-se les coses amb calma - no saltaries a un experiment sense recollir les dades necessàries abans, oi?"
En Sherlock va deixar caure el cap a un costat, posant una expressió de profunda sospita, fins que un lleuger somriure de satisfacció va apreixer a la cantonada de la seva boca - en John només estava avisant-lo del que havia de venir.
"Així que," va dir, "M'estàs dient que si, en un d'aquells moments hagués mencionat..." va aixecar totes dues mans per portar-les al rostre d'en John girant el cap de manera que quedéssin nas amb nas.
"En una d'aquelles nits quan veníem d'un cas, l'adrenalina pels núvols, els cors bategant, sense al·lè..." la seva veu s'estava fent cada cop més greu a mida que parlava.
"En un d'aquells moments al rebedor, quan ens recolzàvem contra la paret i ens miràvem l'un a l'altre..." els seus ulls semblaven estar cremant ara, encara que no hi pogués veure.
"En un d'aquells moments," va dir en Sherlock, "Si hagués actuat en un impuls que havia fallat en reconèixer al moment, i m'hagués inclinat i t'hagués donat un petó," va pressionar els seus fronts junts, les paraules exhalades roncament només a centímetres de la boca d'en John.
"Si t'hagues empès contra la paret i hagués pressionat els nostres cossos ben junts i hagués continuat petonejant-te, fins que cap dels dos recordés que se suposava que havíem de respirar..." els seus dits acaronant la màndíbula d'en John.
"Si això hagués passat, llavors quan tenia la meva vista, m'estàs dient, que m'haguéssis aturat, i haguéssis insistit en prendren's les coses en calma?" va deixar-lo anar, clarament sentint que havia donat el seu argument.
En John va poder sentir el rubor recórrer tot el camí cap al seu pit i la seva cara, mentre en Sherlock descrivia perfectament una de les seves fantasies més recurrents, com si l'estigués veient reproduïda al cap d'en John.
Va aclarar-se la gola i va intentar contestar, però la seva veu no sortia. Va aixecar una mà, la va veure tremolar i la va deixar caure.
"Sherlock." Va sortir-li un gall. Va tornar a intentar-ho "Sherlock." Així estava millor. "Quan has dit que no tenies experiència, realment volies dir CAP experiència o tan sols que no has tingut sexe?"
En Sherlock semblava més impacient a cada moment. "He volgut dir el que he dit, John," va contestar. "Mai m'ha interessat del tot - tota la intimitat en què actualment estàs considerant si he participat, la resposta segur que és no. Vols ser més espcífic, o penses contestar a la meva pregunta?"
En John va passar una mà pel seu cabell. "Ho sento," va dir. "Però ha sigut una màleïdament calenta descripció d'un petó per un home que no n'ha tingut mai un. No pots culpar-me per estar preguntant-m'ho."
Una mirada estranya va passar per la cara d'en Sherlock, però tan sols va aixecar les seves celles. "Puc ser inexpert, però no visc en una bombolla, John," va dir. "El sexe és una motivació primària en un crim. El meu coneixement objectiu és tan extensiu com ampli". Encara estava clarament esperant una resposta.
En John va deixar anar un profund sospir. "Molt bé," va dir. "Si això hagués passat, tal i com ho has descrit," va aturar-se per aclarir el seu cap una altra vegada. "Llavors, no, no t'hagués aturat. Aturar-te hagués estat l' última cosa en la meva ment."
"Però," va afegir, posant la seva mà sobre la d'en Sherlock. "Però... si hagués sabut que eres verge..." va ignorar la lleugera ganyota que la paraula produïa.
"Si hagués estat preocupat que això era només un experiment per a tu, i que canviaries d'opinió tan aviat com l'haguéssis resolt..." el seu polze va fregar rítmicament la part de darrere de la mà que sostenia.
"Si tingués por de que aquell fos l'únic cop que tindria mai, llavors, sí," va confirmar, seient enrere. "Sí, t'hagués aturat."
Va parar-se, llavors va afegir honestament, "Encara que m'hagués mig matat fer-ho." En Sherlock va aixecar la mà cap a la cara d'en John, només comprovant l'expressió aquet cop, com tant sovint feia. Devia haver estat capaç de sentir la calor del rubor que encara havia de dissipar-se i, després d'una estona, va assentir.
"Molt bé, John," va dir. "Aquesta és la teva lliçó, n' estàs al càrrec." va arronsar les espatlles. "Continua."
En John va intentar refer-se. "Bé," va dir. "T'han fet mai un massatge?"
En Sherlock va negar amb el cap. "No m'agrada que els estranys em toquin," va explicar. "Bé," va afegir. "Jo dic estranys. En realitat no m'agrada que ningú em toqui. Excepte tu, John." Va somriure. "Crec que ja hem establert per ara que tu ets l'excepció de moltes de les meves regles."
En John va aclarar-se la gola. "Bé, no estic entrenat en el massatge, en tots els sentits, però no es tracta d'això... li direm... un experiment en el tacte."
Va agafar la mà d'en Sherlock a la seva i va girar-la, llavors va començar a passar el seu dit índex per l'interior del canell gradualment movent-se sobre la palma, després al llarg d'ella i entre els dits.
"Hi ha una tovallola enmig del llit," va dir, descordant el botó del puny de la camisa d'en Sherlock i acaronant lleugerament l'interior del braç després cap avall altre cop.
"Vaig a agafar un parell de coses mentre et prepares." Els seus ulls estaven seguint el progrés que el seu dit estava fent, a mida que es movia sobre la palida pell davant seu, traçant les delicades venes del canell d'en Sherlock. "Suggeriria que et posessis els pantalons del pijama si amb això estàs còmode, llavors estira't sobre la tovallola. La teva esquena sembla un bon lloc on començar així que estirat de bocaterrosa."
Va girar la mà d'en Sherlock altre cop i va entrellaçar els seus dits. "Sona bé?" va mirar amunt.
Els llavis d'en Sherlock estaven separats i el seu cap avall. Va assentir sense dir res. "D'acord," va continuar en John, aixecant-se. "Estaré fora uns minuts així que pren-te el teu temps. Trucaré a la porta abans de tornar a entrar. "
Va deixar ràpidament l'habitació, abans que la temptació de només empènyer en Sherlock al llit, deixant-lo sobre la seva esquena, i escalar sobre seu fos desbordant.
Va pujar les escales cap a la seva habitació corrents, va agafar l'ampolla d'oli de màssatge darrere de la seva tauleta de nit, després va dirigir-se a la cuina, on va omplir un bol amb aigua calenta i va col·locar-hi l'ampolla dins, traient-ne el tap al mateix temps.
Deixant-la escalfar, va caminar cap a la sala d'estar i va anar cap a la finestra, aixecant la seva mà per deixar-la descansant sobre el marc i mirant el carrer de sota, preguntant- se què dimonis estava fent.
Estava torturant-se a si mateix? Realment pensava que en Sherlock Holmes, geni, autoproclamat sociòpata, distant, orgullós, quisquillós home boig, volia veure's embolicat en una de les relacions personals que tant despreciava, i amb ell - en John Watson, la mateixa personificació de la ordinarietat?
En John va tancar els ulls i va recolzar-se endavant, descansant el seu front contra el vidre. No hi havia més possibilitats que en Sherlock estigués avorrit? Avorrit i curiós i només amb en John disponible amb el que experimentar?
Va quadrar les seves espatlles, apartant els pensament negatius del seu cap. Era impossible per ell jutjar les motivacions d'en Sherlock, des del moment que no estava segur que aquell home s'entengués a si mateix, i el seu cervell funcionava a un nivell completament diferent de totes maneres. En John no sabia què hi havia a les arrels del seu interès sobtat, però va decidir creure que en Sherlock no l'utilitzaria deliberadament.
Hauria de procedir amb cura i prudència si volia en Sherlock. I volia en Sherlock. Volia en Sherlock de mala manera, de fet. El fet que hagués assumit sempre que en Sherlock era la cosa que mai podria tenir, no havia disminuït el seu desig el més mínim.
Bé, mai hauria pressionat res, ni s'hagués aprofitat en cap sentit, però si el joc estava en marxa, amb en Sherlock com a premi, llavors en John faria el que fos per guanyar.
Va redreçar-se, la determinació creixent dins seu, mentre agafava l'oli de la cuina i anava cap a l'habitació d'en Sherlock, on va trucar a la porta, com havia promès.
"Estic llest, John," va venir la greu veu de dins. Va obrir la porta, i va quedar mort amb una passa dins l'habitació.
En Sherlock estava estirat de bocaterrosa al centre del llit, com se li havia demanat, però no duia els pantalons del pijama. Clarament, estava decidit a posar a prova els límits tan lluny com fos possible. En John suposava que hauria d'estar alegre que, almenys, enacara portés la seva roba interior.
Va encaixar la seva mandíbula. Molt bé. Dos podien jugar a aquest joc, i només un d'ells sabia el que estava fent. El fet de que el desig pel cos que ara veia estirat davant seu es fes més gran cada dia, era tan sols una altre repte a la que fer front.
No pensava deixar a en Sherlock sortir-se'n amb la seva i aconseguir el que volia immediatament. Pensava mantenir aquell focus d'interès sobre ell tant de temps com fos possible; assegurar-se de que en Sherlock encara tingues més per aprendre, més per investigar, més per continuar tornant a en John.
Ulls al premi, Watson, va dir-se a si mateix, i va treure's la camisa.
En Sherlock era molt conscient de la posició d'en John, mentre es movia per l'habitació. Va haver-hi un so sord mentre posava alguna cosa a la taula, després un murmuri de roba - estava en John desvestint-se també?
No, només la seva camisa pel so, però llavors - no es treia aquestes coses per sobre el cap; es devia haver tret la samarreta també. Això volia dir que estaven els dos sense samarreta.
En Sherlock va tremolar encara que l'habitació era càlida. Es sentia una mica exposat, estirat allà només en els seus shorts, però no era un sentiment displaent.
Les passes van aturar-se als peus del llit. No hi havia cap raó per a que en John s'aturés allà, i en Sherlock va sentir els pèls de les cames aixecar-se mentre la mirada d'en John lliscava sobre ell. Va mig esperar ser preguntat altre cop si estava segur, però en John no va dir una paraula. Potser s'havia cregut l'explicació d'en Sherlock desprès d'haver estat retratat moments abans - un petó al rebedor hauria d'haver estat una cosa que ell havia pensat per si mateix, jutjant per la seva reacció, perquè havia assumit clarament que era la seva pròpia fantasia que havia estat deduïda i descrita tan emotivament.
En Sherlock no podia revelar que de fet era ell el que continuava pensant en aquell moment; que des del seu petó adormit feia una setmana, era en Sherlock qui normalment es trobava a si mateix pensant i si?, les seves pròpies imaginacions que havia utilitzat per tal de fer el seu punt.
Un lleuger soroll va tornar la seva concentració al present, el que sonava com un dels bols de ceràmica de la cuina col·locat a la tauleta de nit, al costat del costat del llit d'en Sherlock.
Va sobtar-lo com de ràpid s'havia acostumat a tenir un "costat'' del llit, en lloc de tan sols estirar-s'hi com sempre havia fet. No hauria d'haver estat un canvi realment gran? Era estrany tot plegat, com en John s'havia encaixat a la seva vida.
En Sherlock havia mogut el coixins quan s'havia estirat, i tenia tots dos braços estirats i doblegats sobre el seu cap, amb la seva cara girada cap a la porta. Això volia dir que en John estava realment darrere seu, i en Sherlock va notar el matalàs baixant mentre seia a la vora traient-se les sabates i els mitjons.
En Sherlock jeia quiet, esperant. Tot estava en silenci, llavors una veu va parlar a la seva orella.
"Ets guapíssim," va dir, l'al·lè lliscant sobre la pell del seu coll i espatlles. " La cosa més magnífica que mai he vist."
En John va seure enrere i se li va ocórrer a en Sherlock, qui sempre havia considerat la bellesa una de les irrellevàncies més importants, que estava content. Estava content que en John el trobés atractiu.
Li agradava saber que en John l'estava mirant – inclús abans, quan havia pensat equivocadament que la conversa a l'Angelo's havia eliminat qualsevol interès romàntic, encara havia sigut conscient de que en John el trobava estèticament plaent, havia après a no parlar-li quan pujaven les escales.
Havia estat aquell sentiment sempre allà, tan sols bullint sota la superfície? Què irònic que la ceguera fos el que li feia obrir els ulls, de fer-li veure que volia que en John el volgués.
Va escoltar sons d'un líquid, aigua, segurament, al bol i alguna cosa més viscosa. Oli, va adonar-se'n.
En Sherlock jeia a la seva foscor, esperant, anticipant, preguntant-se què faria en John i com es sentiria.
En John va fregar l'oli entre les seves mans, llavors va col·locar una cama al costat dels malucs d'en Sherlock de manera que quedava de genolls sobre ell. Va mirar a l'extensa pell suau i pàl·lida davant seu, i després va mirar les seves mans; estàven completament quietes.
El cor bategant sorollosament a les seves oïdes encara sense creure's que li estava permès fer allò, va abaixar les mans fins que van descansar lleugerament a cada banda de la columna d'en Sherlock, just per sobre els malucs.
Va esperar, sentint el contacte com electricitat recorrent els seus braços, doblegant els seus dits suaument. En Sherlock s'havia tensat al principi, però s'estava relaxant de nou ara. En John va lliscar les seves mans lleugerament amunt, sobre els omòplats que brillaven pàl·lidament en la llum, i per sobre, després fora i avall sobre les costelles, tornant on havia començat. Va moure's lenta i deliberadament, volent donar temps a en Sherlock perquè s'acostumés a la sensació.
Repetint les seves accions, va inclinar-se endavant i va deixar als seus ulls viatjar amb els dits, identificant rascades, admirant l'amplitud de les espatlles i els músculs de sota; les seves mans obrint-se mentre passava les mans per les costelles d'en Sherlock un altre cop – no tan evidents ara com havien estat, degut a més menjars regulars i menys salts pels sostres.
Va passar moltes vegades més i estava pressionant una mica més fort, els moviments tornant-se lleugerament més grans, les mans desviant-se més àmpliament. Va fregar les costelles baixes d'en Sherlock, just als costats del seu cos, i en Sherlock va estremir-se.
En John no va dir res, continuant amb el moviment, pressionant amb la zona carpiana de les seves mans al pujar, i amb els dits de camí cap avall. Després d'un parell de circuits més va desviar-se cap als costats d'en Sherlock un cop més, provant.
En Sherlock va retorçar-se de nou, un estrany gemec sortint dels seus llavis, i en John va inclinar-se endavant, deixant les seves mans on eren.
"Sherlock," va murmurar veient com se li posava la pell de gallina on el seu al·lè queia."Sherlock, tens pessigolles?" va fregar les àrees sensitives de nou.
"No ho sé, John." La resposta sense al·lè. "Suposo que en dec tenir. No..." va retorçar-se de nou i en John va cedir somrient, movent les mans endavant i finalment baixant el seu cos de manera que quedava assegut sobre els malucs d'en Sherlock.
Com podia algú arribar als 30, va preguntar-se, sense saber que té pessigolles? En certa manera, era inclús més estrany que la falta de sexe i en John va entristir-se per en Sherlock de cop, i per la solitària vida que havia portat tots aquells anys.
Una vida ocupada pel treball, amb l'emoció de la caça, amb el joc, però també una vida buida en molts sentits, sense ningú que es preocupés si no havia menjat durant dies, ningú que admirés les increïbles proeses i habilitats, ningú que el curés si estava ferit o que li donés una abraçada si una abraçada era necessària. Només hi havia en Sherlock, la cosa més propera a una illa que un home podia ser.
Les mans d'en John estaven fent semicercles ara, treballant juntes en un costat de l'esquena d'en Sherlock i després l'altre, i va venir-li al cap que hauria de deixar de preocupar-se de si en Sherlock el volia o no realment, si volia això. Això era important, realment, en John sempre respectaria les decisions de la gent, però en Sherlock el necessitava.
Era un pensament estrany i al·liè per en John, qui no era ni de bon tros egoista, però podia veure'n la veritat ara. En Sherlock amb en John treballava molt millor que en Sherlock tot sol. No tan sols treballar en el sentit del seu treball, tot i que allò també realment. Però en Sherlock home, el brillant, llunàtic, enlluernador home, necessitava algú com en John que el fes tocar de peus a terra, per sostenir les seves cordes i aturar-lo de perdre el seu cap, per recordar-li que era humà.
Excepte, que no hi havia ningú com en John. Aquest era el pensament que era tan xocant. Per alguna raó, de tota la gent que havia conegut durant el curs de la seva vida, l'únic que en Sherlock havia acceptat era en John, ells tan sols semblàven estar fets l'un per l'altre.
En Sherlock s'estava estirant ara, fent rodar les seves espatlles al ritme dels moviments d'en John i ... estava murmurant? En John va inclinar-se endavant lliscant la seva mà esquerra amunt a la part de darrere d'el coll d'en Sherlock i allargant la mà dreta per agafar l'oli, mànegant-s'ho per posar-ne una mica a la seva plama amb una sola mà, de manera que no perdessin mai el contacte amb la pell.
Va portar totes dues mans a les espatlles d'en Sherlock i va començar a massejar els músculs una mica més profundament i sí, definitivament hi havia algun tipus de sorollet venint de l'home sota seu - sonava com un baix murmuri, amb un ocasional grunyit. En John va preguntar-se si en Sherlock era conscient de que ho estava fent.
Va aixecar-se sobre els genolls de nou de manera que pogués apropar-se més, les seves mans movent-se pels braços ara, on estaven aixecats, aguantant el seu cap. En Sherlock va gemegar, retorçant el coll fins que el seu cap mirava cap avall, el front pressionat contra el matalàs i després va estirar els seus braços endavant, els músculs flexionant-se mentre les seves mans trobaven i s'enganxaven als raïls de la capçalera del llit.
En John va aguantar la respiració i va haver de recordar a les seves mans que continuessin movent-se mentre la visió davant seu engegava una cadena sencera de noves fantasies... en Sherlock lligat als raïls en lloc de agafant-se a ells. En Sherlock sobre la seva esquena, despullat, la seva boca torçant-se en aquella manera suggerent que ell tenia, inútil i encara pensant que estava al càrrec... en John demostrant l'error d'aquella suposició, desarmant-lo utilitzant cada truc que havia après al llarg dels anys fins que en Sherlock estigués retorçant-se sota seu, cap tirat enrere mentre estirava les lligadures, tot i així no volent ser lliure.
El cor d'en John estava desbordant-se i els seus texans eren incòmodament estrets, però va continuar movent-se cap a la part de dalt del llit i acariciant les seves mans pel camí dels braços d'en Sherlock fins que els seus oliosos dits van entrellaçar-se amb els d'en Sherlock mateix, reforçant la seva abraçada abans d' acariciar cap avall de nou per centrar-se un cop més en les seves espatlles i els costats del seu coll.
Va abaixar el seu cap de nou. "Et sents increïble" va murmurar, permetent que la seva boca fregués l'extrem de fora de l'orella d'en Sherlock. "Podria fer-te això durant hores".
Va sentir el calfred recórrer el cos d'en Sherlock, i les mans que es sostenien als rails van enganxar-s'hi encara més fort, els punys tornant-se blancs inclús contra la pàl·lida pell. En aquell nivell, va pensar en John, havia de dir que l'experiment del tacte semblava estar anant molt bé de fet...
En Sherlock mai havia imaginat res com això.
Li havia dut una estona acostumar-se a la sensació de mans movent-se contra la seva pell, però aviat va començar a calmar-se i va sentir-se càlid i realment, molt plaent de fet. Va preguntar-se perquè no havia intentat abans que li féssin un massatge, però llavors va considerar el pensament d'algú altre tocant-lo, amb mans que no eren les d'en John, i va saber la resposta.
Quan els dits d'en John van fregar els costats baixos de les seves costelles, va trobar-se a si mateix retorçant-se – era massa sensible, la sensació massa intensa i gairebé dolorosa. Potser allò no era per ell, després de tot. Però en John havia tret les mans d'allà, rient sobre alguna cosa de tenir pessigolles, i després va abaixar el seu pes fins que va quedar assegut sobre en Sherlock, donant-li alguna cosa en la què concentrar-se.
Podia sentir el material dels texans d'en John fregant contra el seu costat, inclús a través del material dels seus shorts. Seria millor realment, més còmode, si en John no els portés posats – va obrir la boca per suggerir-ho, després va pensar-s'ho millor. No volia que en John s'aixequés. Li diria el pròxim cop, va decidir en Sherlock. Potser per llavors podrien haver pogut prescindir d'aquella molesta roba del tot.
Les mans d'en John s'estaven alternant ara, fent-ho difícil determinar exactament on seria el pròxim punt de pressió. Era increïble, era com... va intentar pensar, però el seu cervell sembalva haver canviat a "stand-by". Es sentia... es sentia com si els sentiments d'en John s'estiguéssin colant des dels seus dits i estiguéssin escalfant la carn sota ells, en Sherlock va concloure, lleugerament confús.
Era conscient com mai abans del molt que significava per en John. Sabia que no era un home fàcil d'estimar; molt poca gent se li havia acostat prou com per intentar-ho, no que ho hagués volgut. Però en Joh ho havia fet. En John realment l'estimava, independentment de si havia dit les paraules o no, era irrellevant. Era en tot el que feia, cada moviment que feia, irrefutable.
Li havia costat molt a en John guanyar el coratge per arriscar-se a això, va adonar-se en Sherlock. Ell sabia que l'estimació deixava a la gent oberta al dolor. En John havia decidit apostar per ell, una aposta gran realment, sent en Sherlock qui era. Era una certa responsabilitat; no volia ferir en John, el seu únic amic.
Deixaria d'empènyer-lo i deixaria a en John marcar el camí, va decidir en Sherlock, els seus pensaments perdent-se mentre les mans d'en John continuaven movent-se i va sentir-se com si s'estigués escalfant – a un nivell més elevat del que hauria esperat de la sola fricció. Va flexionar les espatlles suament, estirant-se i arquejant l'esquena a mida que les mans d'en John l'acariciaven. Era estrany; en certa manera molt relaxant, i tot i així al mateix temps era conscient de la creixent tensió.
Quan l'atenció d'en John va moure's a les espatlles, va sentir-se increïblement bé. Després el pes va desaparèixer dels seus malucs i en John va inclinar-se sobre ell, les seves mans suament sobre els seus braços. En Sherlock podia crear la imatge al seu cap de com devien veure's; ell estirat al llit, gairebé despullat, amb en John virtualment sobre seu, acariciant-lo, completament centrat en ell.
Va sorprendre's pel soroll que va escapar dels seus llavis, i va estirar-se de nou, les mans sortint de sota el seu cap. Els seus dits van fregar els raïls de la capcelera i va aguantar-s'hi, sobtadament volent aferrar-se ell mateix contra el sentiment que estava recorrent el seu cos.
Va escoltar en John aguantar la respiració, llavors les seves mans van moure's pels seus braços, directes cap on les seves mans estaven enganxades al voltant dels raïls. En John va voler enllaçar els seus dits, la seva respiració més pesada, i de sobte va sentir-se com si en John l'estigués dominant, aguantant-lo allà avall. En Sherlock va sentir alguna cosa enroscar-se avall a la seva panxa, la tensió que estava sentint fent-se més forta.
Quan els llavis d'en John van fregar la seva orella, el seu cosa va començar a tremolar i va fer més força contra els raïls. Això estava convertint-se ràpidament en massa, les sensacions massa desbordants i estranyes; potser en John havia fet bé d'insistir en prendre's les coses amb calma, perquè la reacció física d'en Sherlock estava molt allunyada del que estava preparat, i tot i així... tot i així no volia parar...
Com si notés com es sentia, en John va tornar enrere, el seu tacte fent-se més lleuger mentre es canviava de lloc al llit fins que va tornar a seure sobre en Sherlock un cop més i va començar simplement a arrosegar les puntes dels seus dits avall des de les espatlles fins als malucs, després fent cercles cap amunt i tornant a fer-ho, la pressió reduïnt-se cada cop fins que era tan sols el més lleuger dels frecs sobre la superfície de la seva pell.
Després de pocs minuts, les mans d'en John finalment havien parat de moure's, descansant on havien començat; com si no poguéssin soportar la pèrdua de contacte.
Va haver-hi un curt silenci, llavors en John va parlar, la seva veu ronca. "Vols que et faci la part del davant?" va preguntar.
En Sherlock va tremolar. Tot i que les mans d'en John havien sigut gentils fins al final, els seus moviments mentre treballava havien estat fregant els malucs d'en Sherlock contra el llit i era prou conscient que la reacció del seu cos seria massa evident si es girava.
Va sostenir-se a si mateix sobre els seus colzes i va girar el seu cap cap a en John, deliberadament ensenyant el rubor a les seves galtes i el ràpid pols bategant a la seva gola. Va obrir els ulls, sabent que les pupil·les estarien ben dilatades.
"Això," va dir, la seva veu sonant inusualment profunda, "Dependria completament del significat."
Una hora més tard. En John jeia sobre la seva esquena en la foscor, els dits acaronant a través dels encara humits rínxols el capdemunt del cap d'en Sherlock.
Hi havia un càlid cos pressionat contra el seu costat, un braç envoltat al voltant de la seva cintura, una cama llençada sobre la seva, així que en John estava efectivament retingut a lloc, no que volgués anar a cap altre lloc; no del tot.
Un cop en John havia donat el massatge per acabat, en Sherlock havia quedat cara avall durant uns pocs minuts, abans de marxar per prendre la primera dutxa. Quan en John va tornar del seu propi temps al lavabo va ser per trobar l'habitació a les fosques, amb en Sherlock just al mig del llit, i sense un coixí a la vista.
Va fer un intent no gaire entusiasta de buscar-los, però quan en Sherlock va assegurar-li que estava perdent el temps, va semblar inútil intentar-ho més temps; tot i que com un home cec se les havia manegat per ocultar tal quantitat d'objectes voluminosos era una cosa que ningú sap.
La seva mà va lliscar avall cap al darrere del coll d'en Sherlock. No estava adormit, en John ho sabia. Sense dubte estava repassant l'últimà experiència; categoritzant, classificant, analitzant-ho tot com sempre feia.
Després d'una estoneta, en John va reunir coratge i va fer la pregunta del milió de dolars. "Què t'ha semblat?" Va dir tranquilament, però les paraules encara sonàven alt en les seves orelles.
En Sherlock va miar amunt i va exhalar, el seu al·lè calent a través de les clavícules d'en John. "No ho sé," va respondre. "Perillós extreure conclusions. Necessito més dades."
Va enrotllar el seu braç més fort al voltant d'en John, apretant-lo més a prop i parlant al seu coll. "Necessari moltes més dades."
En John va obrir la boca per respondre però va ser interromput pel to d'un missatge de text. Va estirar-se cap a la tauleta de nit però no era capaç d'arribar al telèfon amb en Sherlock tenint-lo allà clavat, i l'home no semblava tenir pressa en alliberar-lo. En John va sospirar. "Podria ser perillós," va intentar.
En Sherlock va esbufegar. "Aquesta és la meva frase," va objectar, però va inclinar-se de totes maneres, arribant al telèfon fàcilment. "Trobo a faltar enviar missatges." va queixar-se, donant-li a en John el telèfon.
"Normalment me'ls feies enviar a mi la meitat de les vegades," va assenyalar en John, empenyent en Sherlock per tal de poder seure. "Pots dictar-me la resposta per aquest també, és per tu." Va llegir el missatge ràpidament, mentre en Sherlock també s'asseia i descansava la seva barbeta a l'espatlla d'en John, els braços lliscant al voltant de la seva cintura.
"És d'en Lestrade," va informar en John. "Perdó per contactar amb tu tan tard... bla,bla,bla... Ens demana que anem a la comissaria al matí, vol el teu consell en un cas." Va mirar enrere. "Què en penses?"
La cara d'en Sherlock estava il·luminada per la llum del telèfon, i estava somrient. "Crec que estem preparats, John," va dir.