Capítol 5. La princesa de la bola de cristall
– Un dia aquest nen salvarà el món – Havia estat la predicció de la bruixa Baba en el moment en què en Son Goku havia emprès la recerca de la darrera de les boles que li serviria per ressuscitar el pare del seu amic Upa, a qui havia mort en Tao Pai Pai a les ordres de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. Els seus altres companys, en Iamxa i en Krilín, la Bulma que també hi era, havien mirat la bruixa amb atenció i s'havien adonat que podia molt ben ser: en Goku sempre havia estat especial. 'Potser sí que, com deia la germana d'en Follet Tortuga, en Goku acabaria salvant el món'.
Els amics d'en Goku ja se n'apartaven, quan la vident havia pronunciat una nova i encara més estranya profecia. Havia estat mirant la bola de cristall amb atenció fins tot just un moment abans: – L'espera algú.
– Com? – Havia preguntat la Bulma intrigada. Al cap i a la fi, fins feia un moment, la Baba s'havia negat a dir-los gaire res si no pagaven el seu preu. Feia no res ja havien hagut de passar les proves que tenia preparades al seu estrany palau per tal de saber on era la Bola de Drac que ara buscava en Goku.
L'anciana centenària va somriure enigmàtica. Però va parlar una mica més: – He vist algú en el seu destí. Una jove misteriosa l'espera en un indret llunyà. Veig un tron que el temps s'ha endut... sí, podria ben ser una princesa... però és estranya i la veig borrosa. – va remugar entre dents.– No és d'aquí.
En Krilín va mirar-se la dona amb estupefacció: – Sap no hauria d'anar dient aquestes coses. En Goku no és d'aquests...
– Exacte – havia reafirmat en Iamxa amb indulgència – Deu estar perdent facultats, perquè... us imagineu en Goku promès a ningú? A una princesa? No té ni cap ni peus!
– Fora d'aquí, doncs – Havia manat ella amb to ofès just a l'instant en què l'ex-bandit del desert havia acabat de parlar, i davant l'espant dels presents i del seu germà – Va doncs marxeu, marxeu... si no us creieu la paraula de l'endevina que tot endevina, la Baba la vident... Quina falta de respecte! Quina vergonya!
En tots aquells anys d'aventures, aquella havia estat una anècdota més. Un passatge més que els amics recordarien amb el pas del temps, però sense donar-hi més importància. Si bé era cert que en Goku havia complert la primera part del que ella havia dit: salvar el món. "La Baba, la vident que desvariava", l'anomenaria en un sopar distès un Krilín acabat de ressuscitar, just abans d'emprendre tres anys d'entrenament, primer amb en Ten Shin Han i en Iamxa, i després en solitari. Enrere quedava el terror que havia causat al planeta un ja desaparegut Satanàs Cor Petit.
I just davant: en aquell present brillant els esperava el proper torneig d'arts marcials. 'Tots eren ja més grans, gairebé adults'.
– Hola – El noi desconegut li havia apropat el globus, i la Bulma l'havia subjectat amb sorpresa. No sabia qui era.
– El coneixes aquest jove? – La pregunta d'en Follet Tortuga havia despertat la curiositat dels presents que no acabaven de saber de qui es tractava.
– El globus, Bulma.
– Com és que saps com em dic? – El mig somriure, amagant el rostre encara sota el paraigües. L'estupefacció general.
– Estic content de veure't Follet Tortuga, se't veu en plena forma – el moment de silenci – Però on són en Krilín i en Iamxa?
I els crits d'alegria i estupefacció. Era en Goku.
Cap d'ells se n'acabava de fer a la idea. El seu amic, aquell tap de bassa, havia crescut i era ja tot un home.
– Jo tampoc me'n sé avenir i no us ho vull amagar... confesso que el trobo molt seductor. – El comentari de la Bulma va venir seguit de les queixes d'en Puar i la crítica punyent de l'Ulong. Al cap i a la fi el xicot d'ella era en Iamxa, encara que aquest hagués estat entrenant fora i que la seva relació fos tan voluble com el propi clima d'aquella primavera a l'illa de la Papaia.
Després vindrien en Krilín, el propi Iamxa i en Ten Shin Han, amb en Chaos. La nit de pluja a l'hotel esperant el torneig de l'endemà i una Bulma encara impactada per l'atractiu del que havia estat aquell mocós que havia conegut sent gairebé un pagesot ignorant, en plena muntanya Paos.
Aquell torneig seria, en si mateix, un pou inacabable de sorpreses. La reaparició d'en Tao Pai Pai, la presència del fill i reencarnació d'en Satanàs Cor Petit i aquella noia decidida a fer complir una vella promesa.
.
– Estàs bé, Goku? – La pregunta d'en Krilín va treure'l dels seus pensaments. La presència d'en Cor Petit l'inquietava, encara que hi pensava lluitar fins a les darreres conseqüències. La nit anterior ja havia estat estranyament pensatiu al respecte.
Malgrat tot, havia estat una altra cosa el que, aquesta vegada, l'havia distret.
Els tres alumnes del mestre Mutenroshi havien decidit que, tot i no estar ja a l'escola Tortuga, portarien el vestit taronja que encara els identificava com a tal i que duia el ja característic kanji del Follet Tortuga. 'Era una mena d'homenatge'.
En Goku, com els seus amics, s'havia tret la vestimenta que havia dut a sobre fins aleshores, per vestir aquella roba. Havia estat aleshores que el penjoll havia caigut de la seva butxaca.
– Què és? – Havia preguntat en Krilín, fixant-se en l'objecte amb què jugava ara en Goku amb els dits d'una mà.
– En realitat no ho sé – Havia respost el noi tranquil·lament – Però pertanyia al meu avi.
– Al teu avi? – Havia preguntat en Iamxa encuriosit – Però si és un penjoll femení!
Els amics l'havien mirat amb estranyesa.
L'inquietant energia que en Cor Petit despertava en ser a la sala, i el ferm propòsit d'en Goku d'amagar-los-hi la veritable identitat d'aquell contrincant, havien fet que mantingués la pedra al puny de la mà dreta, mentre els seus pensaments es concentraven exclusivament en el perill que suposava allà aquell individu de pell verda.
– Hola – I llavors hi havia hagut aquella altra aparició. La noia misteriosa que es mostrava absolutament ofesa en comprovar que ell no la reconeixia.
– M'ho pagaràs... – Havia dit mentre s'allunyava, i els seus amics feien càbales sobre si era veritat que en Goku desconeixia a la guapa lluitadora anònima, o només fingia.
– Per què hauria de dir que el coneix si és mentida, no? – Havia preguntat en Iamxa a en Ten Shin Han, mentre en Krilín gairebé llagrimejava de l'enveja.
– No hi ha dret, Goku! Totes et ponen!
.
.
Un antiquíssim anell mantenia distreta la Nasu en un planeta llunyà. Havia decidit que no trigaria més d'un any a tornar al lloc on havia crescut. 'No és que sentís, de cop i volta, una simpatia absoluta pels maleïts tsufurs, però en Pineau era una altra història: aquell home havia acabat sent el més semblant que havia tingut a un pare des que el planeta Vegeta havia esclatat a trossos'. I era un pare ben diferent al que havia estat el seu. 'Encara que sentia un profund respecte pel rei Vegeta, i ràbia... ràbia perquè encara no havia pogut venjar-lo'.
Aprofitaria aquells mesos. Coneixeria planetes, hi entrenaria aprofitant la cordialitat amb què tothom semblava rebre els tsufurs, i tornaria d'allà on havia vingut: llavors seria el moment de pensar en com trobar a en Kakarot. 'El seu germà veuria que ella havia estat pensant en el seu propi pla per destruir en Freezer, i aquesta vegada hauria d'escoltar-la'.
En el fons, entre aquells pensaments confosos, no estava molt segura d'estar distingint bé en Bardock, assassinat pel maleït tirà, d'en Kakarot; aquell que havia vist sent tan tols un nadó. En realitat, per a ella, eren gairebé el mateix guerrer: aquell guerrer de classe baixa que lluitaria sempre pel seu planeta. Aquell home amb la valentia de fer front a un monstre com en Freezer i a l'hora salvar-la a ella d'aquell planeta condemnat.
L'havia idealitzat. N'era conscient. I era potser ja era massa tard per adonar-se que en Kakarot no tenia perquè ser una rèplica exacte de l'home pel qual ella havia sentit sempre aquella aclaparadora fascinació.
Ella havia estat una petita princesa que havia vist com un sol home lluitava pel seu planeta, amb la mateixa dignitat que ho hagués fet el seu pare; mentre que la resta ni tan sols es creien la versió que en Bardock intentava transmetre'ls-hi. Ella havia estat una nena que s'havia adonat massa tard que aquell home no només havia lluitat pel seu planeta, sinó també pels seus amics morts al planeta Meat. 'Per tots els guerrers que moririen en aquell atac del tirà'.
Una causa justa, n'hagués dit en Pineau. Però senzillament per a ella, havia estat una causa nova. 'Quants guerrers havia vist lluitar abans amb aquelles nobles conviccions?'.
No necessitava una fotografia per recordar els trets d'en Bardock, que ara comprenia atractius. La seva poderosa imatge seguia clavada en la seva ment, exactament com ho havia estat en les seves escapades de nena, quan encara era la princesa d'aquell condemnat planeta que havia estat el seu.
'On pararia, a hores d'ara, en Kakarot?'. En ell tenia guardades moltes de les esperances de revenja que havia acumulat amb el temps.
.
.
– Que jo et vaig prometre tenir fills i viure amb tu fins que la mort ens separi? Ostres, si no sé ni qui ets, almenys podries dir-me el teu nom... – En Goku va mirar la seva contrincant de dalt a baix, intentant recordar qui era. Intentant entendre perquè li deia que ell havia promès una cosa com aquella.
Segons ella, ell havia dit alguna cosa semblant a què s'hi uniria davant de Déu. I en Krilín i en Iamxa asseguraven ara que això significava tenir-hi fills i viure-hi fins que la mort els separés. Entre els espectadors en Follet Tortuga, la Lanx i la Bulma, amb en Puar i l'Ulong, es miraven l'escena amb molta sorpresa i força incredulitat. 'En Goku, tal i com era, no podia haver promès una cosa així'.
El noi la mirava amb estranyesa. Sense acabar d'entendre en quin moment hauria promès allò i sense entendre tampoc les veritables implicacions d'una cosa com aquella. Va analitzar la reacció dels seus amics, especialment d'en Iamxa i en Krilín, que no semblaven gaire espantats davant aquella idea. 'Però ell no recordava haver promès una cosa com aquella'.
Qui sí que es mantenia expectant, però força corpresa, era una altra amistat seva. La Bulma, que tan bé el coneixia, que l'havia conegut feia ja molt temps, no semblava gaire convençuda de la veracitat d'aquella història. 'Gairebé feia la mateixa cara de sorpresa que el propi Goku'.
I no, no tenia res a veure, o potser sí, una mica, amb el fet que els darrers dies hagués estat barrinant la idea que el seu amic era ara un home molt atractiu i que, en canvi, la seva relació amb en Iamxa no semblava avançar en cap direcció. Més aviat, però, s'adonava de la gravetat de la situació: més enllà de l'atractiu, en Goku seguia sent una exasperant criatura. Encara no havia madurat prou.
'Si ella hagués pensat en una cosa com aquella, ho hagués fet amb el temps. Es veia a quilòmetres de distància, que en Goku encara seguia sent el jove innocent, sense cap mena de coneixement de l'altre sexe, que havia conegut a la muntanya Paos'.
– Molt bé, et diré com em dic, si guanyes aquest combat. – En Goku pensava trigar ben poc en descobrir qui era la noia misteriosa que assegurava que havia fet aquella promesa.
Un cop a l'aire va ser suficient per fer-la sortir del ring.
– T'he fet gaire mal? Tens res trencat? – I llavors l'explicació d'ella, el seu nom, i la determinació en assegurar que estaria orgullosa de ser la seva dona.
La Xixi li havia fet prometre, feia ja molts anys enrere, que s'uniria amb ella davant de Déu. Ell havia pensat que ella li donaria pastissos. Que allò del matrimoni significava menjar.
– Doncs així no compliràs la promesa...
– La compliré, jo sempre assumeixo les responsabilitats – En Goku acabava de dir que es casaria amb ella, sense acabar d'adonar-se ben bé que era tot allò del matrimoni. 'Encara que ara ja sabia que hauria de viure amb ella i que hi tindria fills'.
– Que ens miren noia... – L'expressió incòmode que ell havia mantingut després, havia contrastat amb la felicitat de la filla d'en Gyumao.
.
– T'estimo molt saps, Goku?
– I que és exactament l'amor? – Havia preguntat un moment després, encara sobre el lloc del combat. Ella li havia fet un petó a la galta, davant l'expressió sorpresa dels seus amics, i d'un Krilín que de nou es preguntava què tenia en Goku, que ell no tingués.
.
– Estic segura que el nostre fill serà el més maco i fort del món... i els altres també. – La Xixi seguia fent plans, agafada al braç d'un encara confós Goku; mentre que la resta de la colla havia anat a rebre'ls.
.
Just abans d'entrar al lloc on eren els participants del Torneig d'Arts Marcials, la Bulma havia expressat aquell dubte amb veu alta:
– I si és un error? – Però la preocupació de la jove no s'havia entès com a veritable, sinó com un símptoma més que els darrers dies ella havia trobat al Goku un noi força atractiu. En Puar i l'Ulong l'havien mirat malament, gairebé rondinant; mentre que en Follet Tortuga i la Lanx encara semblaven massa sorpresos, per opinar. Però ella no estava gelosa.
– Bulma. Et recordo que surts amb en Iamxa – Havia dit l'Ulong, rebent un cop al cap just després. La noia estava enfurismada pel comentari.
– No he volgut dir això, ruc! – va respirar per recuperar l'aire – Però, per si no te n'has adonat, en Goku fa cinc minuts que no sabia que era un matrimoni. Deixarem que es casi ara amb una completa desconeguda, sense estar-ne enamorat?
– Les noies i l'amor – va sospirar de nou l'Ulong, aquest cop apartant-se del radi d'acció d'ella, per tal de no rebre un altre cop – No hauríeu d'idealitzar tant aquestes coses. Al cap i a la fi en Goku tindrà el que tot home voldria: menjar i bé – va posar cara de pervertit, fent que en Follet Tortuga l'imités en reaccionar – ja sabeu.
– Vés a la merda – Va dir ofesa, mentre en Puar intentava tranquil·litzar-la.
Va mirar-lo en adonar-se que l'amic d'en Iamxa volia dir alguna cosa, de la qual no sabia si era ben bé una bestiesa:– De fet, recordeu allò que va dir la vident? En Gyumao era una mena de rei, oi Follet Tortuga?
– Per què? – va demanar l'home sense saber on volia anar a parar el seu amic blau.
– Recordeu – Va saltar l'Ulong. Ho va explicar en Krilín una vegada – Aquella dona va dir que alguna cosa com una princesa esperava el destí d'en Goku, no?
– He vist algú en el seu destí. Una jove misteriosa l'espera en un indret llunyà. Veig un tron que el temps s'ha endut... sí, podria ben ser una princesa... però és estranya i la veig borrosa. – va remugar la bruixa entre dents.– No és d'aquí.
El record, tot i que primer va reaccionar escèpticament, va tranquil·litzar i conformar la Bulma. 'Potser sí que estava gelosa'. De la manera que la vident havia dit allò una vegada, aquell matrimoni no podia més que fer feliç el seu amic de l'infància. 'I si en Goku era feliç, ells ho serien per ell'.
.
Junts van felicitar els nous promesos, davant l'amabilitat d'una Xixi que semblava haver-se proposat ser amiga dels amics del seu marit. 'Havia estat una proposició estranya, però la noia de cabells blaus es convencia que no hi podia haver res de dolent. Una vident ho havia dit: la Xixi era al destí d'en Goku'. I si no ho hagués estat, la filla de Corporació Capsula tampoc hi hagués pogut pensar gaire més, ocupada com estava en mirar amb ulls acusadors al seu xicot, qui – pel que acaben d'explicar – havia fingit estimar l'ara promesa d'en Goku – llavors una nena – després de colpejar-la i amb el sol propòsit de no tenir problemes amb el seu pare.
En Iamxa es mirava la Xixi d'una manera que no li deixava gaire clar que, ara mateix, no hagués pogut declarar-se-li de veritat, ni que fos per passar-hi l'estona; si ella no hagués estat, però, la promesa d'en Goku.
.
– Perdoneu – va dir en Goku apressat, crec que he perdut una cosa. El noi va girar-se, desfent-se amb incòmode amabilitat del braç de la Xixi per sortir disparat al terreny de combat. – Ja està, ja ho he trobat – va cridar de lluny, mentre la seva promesa anunciava que marxava a acabar de fer les compres per a la casa que compartirien.
– Què havies perdut, Goku? – va preguntar la Bulma encuriosida per la brillantor d'allò que el seu amic subjectava.
– Res una cosa del meu avi... Podries guardar-me'l, Bulma. No vull perdre'l de debò.
– Segueixo dient que això és un penjoll de noia – va dir amb sospita en Iamxa, que no obstant aviat va callar per la mirada furibunda de la seva xicota.
– Sí, és clar. Tu en saps molt, d'aquestes coses. L'avi d'en Goku segurament el guardava per algun motiu – va mirar-se'l atentament – Has pensat que podria ser dels teus pares?
El noi que mai abans havia pensat en aquell concepte, el de pares, va alçar la vista estranyat.
Però ja no van tenir temps de discutir aquella possibilitat. Començava el proper combat en què en Iamxa s'hauria d'enfrontar a en Shen, un home d'aspecte humà que acabaria sent el mateix Totpoderós.
En Krilín, per la seva banda, es mirava el seu proper rival: l'home misteriós que es feia dir Junior i que semblava desprendre aquella energia tan negativa que ja havien detectat al principi.
'De pell verda i somriure cruel, li havia tocat un adversari temible'. O ho semblava.