Capítol 6. Promeses que mai vam voler complir
– Algun dia nosaltres també ens casarem, eh Bulma? – El somriure d'en Iamxa va fer que ella se'l mires amb escepticisme. 'Si les coses seguien d'aquella manera, no veia a prop el dia en què allò s'acabaria convertint en realitat. I cada vegada la perspectiva li feia menys i menys il·lusió'.
'Tampoc entenia perquè estava de tan bon humor. Havia estat humiliat pel misteriós Shen a qui ni tan sols havia pres en consideració, ja que aquest tenia tot l'aspecte de ser un home inofensiu'. Però el lluitador, que havia confessat no ser humà, l'havia acabat arrossegant a la misèria pública més absoluta. Ella mateixa sentia vergonya d'aquella escena, tot i que en Iamxa semblava haver-se pres bé la derrota.
Plovia i els combats s'havien deturat just abans de la gran final.
– Qui ho anava a dir... vaig emprendre aquesta aventura per trobar un príncep blau i és en Goku el primer de tots nosaltres que acabarà casat... – va xiuxiuejar en veu alta, pensant en què en Iamxa potser no era ben bé 'el príncep' que ella havia desitjat. 'Sí. S'havia sentit atreta per aquella aurèola de noi esquerp i inadaptat al ritme de la ciutat, perquè era un jove bandit rebel i encantador, però en Iamxa s'havia acabat adaptant a tot allò a una velocitat de vertigen. Fins i tot, el temps que havia viscut a casa seva, havia acabat reunint, volent o no, una colla d'admiradores que el visitaven dia sí i dia també.
– Algun dia ens casarem, eh? – va repetir la pregunta en Iamxa, davant les mirades d'en Ten Shin Han i en Follet Tortuga.
– Sí, és clar. És clar... – va dir ella amb desgana. Tenia 23 anys i no sabia si estava aprofitant bé la joventut. 'S'havia de conformar amb allò que ja tenia, per por a quedar-se sola?'.
Seguia plovent amb força, i malgrat que la Bulma no semblava preocupada pel que havia passat en l'anterior combat. Els seus amics ara envoltaven en Goku. 'Ell sabia més coses d'en Junior de les que els hi explicava'.
Mai havia vist aquell rostre en ell. Aquella seriositat no era pròpia d'en Goku que tots coneixien.
– Parla... – Va pregar el mestre Mutenroshi, davant la poca predisposició a explicar-los res d'un Son Goku que estava a punt de desvetllar-los-hi una veritat terrible.
Les semifinals havien estat una lluita aferrissada entre en Son Goku i en Ten Shin Han i una situació imprecisa entre en Junior i en Shen. 'No sabien ben bé que havia passat, però en Junior havia tancat en una ampolleta un ésser que semblava la còpia del malvat Satanàs Cor Petit'.
– En Junior és el seu fill... la seva reencarnació.
– Una altra vegada, només tu pots salvar el món, fill... – Les paraules d'en Follet Tortuga van fer-los ser conscients a tots de la gran responsabilitat que ara penjava d'un noi de 19 anys com en Son Goku.
.
.
– Bé, Vegeta. Bé. Veig que puc comptar amb tu, per mantenir sota control l'est d'aquesta galàxia en particular. – El jove Vegeta va fer una reverència de mala gana, mentre que les forces Ginyu reien no gaire lluny d'on era.
En Nappa va mirar el príncep amb una barreja de satisfacció i prudència. 'De tant en tant a aquell príncep orgullós ja li estava ben bé rebre aquelles dosis d'humilitat'. En Nappa estava molt fart de ser tractat com el seu majordom particular.
– Anem, Nappa – En Vegeta sentia una profunda ràbia a aquella situació d'humiliació continua que es veia condemnat a viure.
– I en Raditz? – va demanar una veu darrera seu. Era en Zarbon que no perdia ocasió per fer mofa de la situació de vassallatge a la que s'havia vist abocat l'una vegada prometedor príncep dels guerrers. La situació entretenia d'allò més a en Freezer, però també era una font de diversió pels seus sequaços més pròxims. Les forces Ginyu n'eren un altre viu exemple.
En Vegeta va fer espetegar la llengua. En realitat ja feia un parell de dies que l'inútil d'en Raditz hauria d'haver tornat a les seves ordres. La conquesta d'aquell planeta al qual l'havia enviat, no podia haver-lo entretingut més d'un parell d'hores. 'Eren una colla de llefiscosos cucs'.
'És clar que, com en Nappa, en Raditz, era molt aficionat a fer parada en planetes on hi hagués fèmines humanoides que s'oferissin a ell a canvi d'un parell de monedes'. Si és que estava de prou bon humor per demanar-los-hi la opinió, és clar.
Per en Vegeta, però, tot allò eren diversions de guerrers de classe baixa. Fins i tot si en Nappa queia amb aquelles temptacions, allò li demostrava que per molt guerrer d'elit que fos, no deixava de ser un individu ple de febleses.
'Un príncep com ell no cauria mai tan baix'. Era massa orgullós com per deixar-se endur per aquella mena de necessitats. No és que ell no hagués estat mai amb una dona. Era veritat que en Freezer havia insistit, ja feia un grapat d'anys, en què el príncep havia de gaudir del servei d'algunes de les prostitutes de les que també gaudien els seus homes en diverses escapades en planetes on allò s'estilava; però havien estat experiències tan absolutament mecàniques que no recordava haver-ne tret gaire profit personal. Al contrari. Havia odiat que en Freezer l'empenyés a comportar-se d'aquella manera: com un vulgar soldat de tercera classe.
El seu objectiu era, simplement, seguir mantenint en Freezer enganyat, imaginant-lo als seus peus, fins el dia en què fos prou fort com per eliminar-lo i convertir-se ell en el governador de tot l'univers. 'Per alguna cosa, era el príncep dels guerrers: una raça que una vegada havia estat la més poderosa de l'univers i que seguiria sent-ho mentre ell visqués. 'No deixaria que aquell tirà seguís mantenint-lo humiliat d'aquella manera'.
'Ho pagaria'. Algun dia faria empassar en Freezer tota aquella comèdia de fidelitat que es veia obligat a interpretar feia ja massa anys.
.
.
En Raditz portava dies voltant per l'univers. Ho feia convençut que es mereixia aquelles vacances després d'haver complert els designis d'en Vegeta. 'És clar que, en destruir aquell fastigós planeta lila, s'havia sorprès amb l'actitud dels seus habitants: no l'havien atacat a les primeres de canvi, com si alguna cosa els fes confiar en ell'.
Va somriure per si mateix. 'Pobres, inútils. Com si algun guerrer de l'espai hagués perdonat mai la vida a cap membre de cap de les races que poblaven l'univers'.
Ara buscava simplement alguna distracció en forma de fèmina de la qual gaudir uns dies abans de tornar a obeir ordres d'en Vegeta. 'En el proper planeta tindria més sort al respecte'. En aquella banda de l'univers no semblava que abundessin les poblacions d'humanoides que poguessin satisfer-lo, és clar que sempre podria optar per alguna cosa bastant més exòtica. 'No seria la primera vegada'. Un soldat com ell s'havia de buscar la vida sovint en aquell aspecte.
.
La Nasu va somriure amb malícia en veure com el seu adversari es disculpava pel cop que li acabava de clavar. 'Per fi lluitava contra algú prou fort per ella, encara que fos un combat amistós'. Aquella actitud no era pròpia de la Nasu, però l'elegància de l'ésser amb qui lluitava li recordava vagament aquella lluita que el record mantenia viva amb el pas del temps: havia estat un simple intercanvi de cops, però en Bardock havia calat amb força al seu subconscient de nena i guerrera.
En aquell planeta hi habitaven una mena d'aus blaves de cames llargues i força sorprenent. Hi havia passat unes poques setmanes a la recerca d'un entrenament digne, i feia un parell de dies havia descobert que aquelles aus, a banda de tenir una força extraordinària i ser extremadament pacífiques, també organitzaven un festival de combats anual, per tal d'escollir el membre del grup que els governaria els propers 12 mesos. 'El govern dels més forts'. Per la Nasu aquell concepte era tan natural que no va parar-se a pensar si allò realment era gaire efectiu a l'hora de gestionar la mitja dotzena de ciutats petites que tenia aquell planeta.
Havia decidit participar-hi, tot i que no tenia cap intenció de quedar-se allà més que tres o quatre dies més. 'L'havien tractat amb tot luxe de detalls en reconèixer la nau. Pel que es veia, la família d'en Pineau era ben considerada en aquella zona'. Sabia que els pocs tsufurs que sobrevivien en la seva petita comunitat, havien establert un mercat d'intercanvi de productes amb habitants de planetes propers, però no s'hauria imaginat que realment gaudien de tan bona reputació.
'Tan diferent a la reputació saiyajin'. No és que s'enorgullís dels tsufurs, però s'havia resignat a què en reconeguessin la nau o les robes, i preferia allò abans que... '¿Com podia dir allò?'. Se suposava que era una saiyan, la princesa dels saiyans... fins on ella sabia la única dona de la seva raça que havia perviscut després de la destrucció del planeta. 'No li hauria d'importar en absolut esclafar tants pobles espacials com fes falta, però ara preferia no pensar-hi'.
Va volar pels aires, esquivant un atac, i es disposava a llançar un raig d'energia en el moment que algú o alguna cosa va causar un gran terrabastall a la zona. El següent que va veure va ser el seu rival volar pels aires, amb plomes escampades per tot arreu, i un gran forat al sòl d'aquella ciutat. Un segon raig va travessar el seu contrincant en el moment en què intentava recuperar alçada de vol.
Va quedar-se immòbil. Incapaç de reaccionar davant un escenari que, d'alguna manera, pel modus operandi i per la devastació que ara veia al seu voltant, li era força conegut.
'Vegeta'.
No va lamentar la vida perduda de cap d'aquells éssers, convençuda que havia arribat el moment de retrobar-se amb el seu germà. Per un instant va sentir-se de tornada a casa. Però un calfred va recórrer la seva espatlla en recordar l'elegància d'aquelles estranyes aus parladores. 'Era terrible'.
Va ser just després de pensar en allò quan va adonar-se que al seu interior convivien ja dues Nasu diferents. 'Mai tornaria a ser la mateixa'.
Va baixar el cap esperant trobar en Vegeta entre la pols que els atacs havien aixecat a la zona. Però no va ser el seu germà qui hi va trobar.
Era just al costat d'una d'aquelles naus rodones tan típiques dels guerrers de l'espai. Es recolzava al vehicle espacial, mentre contemplava el caos al seu voltant. Amb l'energia d'un dit assassinava a sang freda, un per un, tots els éssers que fugien cap a totes direccions.
'No, no era a casa'. No podia ser-ho, perquè li feia mal l'estómac en veure tota aquella destrucció. La Nasu de 23 anys no era la princesa d anys.
Va descendir gairebé amb el respecte de saber exactament amb el que es trobaria i, de descobrir, que potser no era el que havia pensat trobar.
– Raditz – Va pronunciar amb una serenor inaudita, com si estigués en una mena de son profund i allò no fos real.
El guerrer de cabell llarg va riure, de la mateixa manera que ho faria aquell que, de sobte, es troba una vella amiga. 'Allò, però, no era ben bé així'.
– Beneït sigui aquest tros de terra immunda, princesa. Quant de temps! – Mai havia estat bo amb els formalismes.
Ella va deixar escapar l'aire de forma burleta, però no va respondre. Esperava més informació per part seva, encara que semblava clar que ell viatjava sol.
– Em pregunto a què jugava, princesa? – va fer amb una petita reverència entre formal i mal fingida – El meu detector d'energia m'informa que podria haver estat vós qui fes saltar tot això pels aires. Però s'entretenia a jugar-hi...
– Ara és problema d'un esbirro del meu germà el que jo faci o deixi de fer, benvolgut Raditz? – El to no va ser gens amable. En Vegeta l'havia desautoritzat ja feia molt temps, però no permetria que algú com en Raditz posés en dubte les seves accions.
No va ser fins que ella va ser-hi just davant, i sense polseguera al voltant, que en Raditz va adonar-se del canvi que ella havia fet amb els anys. 'L'havia reconegut per la forma de lluitar; i perquè si era una saiyajin, només podia ser aquesta saiyajin... tenint en compte que la seva raça s'havia extingit'. Però no havia caigut en els detalls. 'En les diferències entre la nena i la dona'.
En adonar-se que ella era la que lluitava en aquell planeta, havia estat molt més divertit atraure la seva atenció d'aquella manera: 'saludant-la amb tot aquella destrucció que, segur, la divertiria tant com a ell'. Un cop davant, però, en Raditz podia adonar-se que ella havia crescut fins a ser fins i tot uns centímetres més alta del que hores d'ara ho era en Vegeta, que el cabell rebel i encrespat li queia esquena avall amb força gràcia i que, tot i tenir la mateixa mirada de sempre, hi havia alguna cosa diferent en la seva expressió burleta.
'Per instint en Raditz va ser conscient que, a més, era la única dona saiyajin que es trobaria en el vast univers'. Descartant en Nappa i amb en Vegeta fora de la partida per raons òbvies, el fill gran d'en Bardock va somriure amb aire guanyador. 'La seva particular recerca de carn, havia finalitzat'.
No s'hagués atrevit ni a pensar-ho, sinó fos perquè sabia perfectament que en Vegeta havia decidit donar-la per morta. 'Al príncep reietó no li importava en absolut el que ella fes o deixés de fer'.
– Vols que ho acabem de destruir tot? – va riure – Jo em dirigia cap a l'oest en busca d'una mica de diversió. Podries acompanyar-me.
La familiaritat va fer que ella el mirés com a un autèntic cuc. 'Que s'empatollava?'.
– Em pensava que complies ordres del meu germà, noi. Ja saps que no em vol als seus dominis – va utilitzar tan verí com va poder a la frase. 'Tenia un mal pressentiment'. Va odiar en Vegeta per haver-la rebaixat d'aquella manera.
'En una altra circumstància, un guerrer com en Raditz ni tan sols s'atreviria a mirar-la a la cara'.
– On t'has amagat tot aquest temps? – La noia va alterar-se un parell de segons. No podia dir-li la veritat. 'No volia ni pensar en el destí d'en Pineau'. Ella podia enfrontar-se a en Raditz, però encara que guanyés, no tenia res a fer contra en Nappa i en Vegeta.
– No t'importa en absolut... – Si no ho podia resoldre a la manera saiyajin ho faria a la tsufur, amb picardia i prou intel·ligència com per treure-se'l de sobre. 'I ni tan sols es podia creure que estigués pensant així'. Però era a en Vegeta a qui havia de trobar per explicar-li el seu pla. 'En Raditz era només un guerrer, que quan arribés l'hora, hauria d'obeir'. I en tot allò no hi entrava cap destrucció del planeta on havia crescut.
'Ni tan sols havia pensat en què en Vegeta faria preguntes i ella potser acabaria mentint-li'.
En Raditz, no obstant això, va entendre l'evasiva com un flirteig en tota regla. Va llançar un darrer raig contra algú que es movia darrere d'un tros de runes, i va caminar cap a ella.
– No m'hi convidaries, princesa? – Ella ni tan sols va retrocedir. 'No podia permetre que la tractés com a qualsevol prostituta... ella seguia sent la princesa del seu planeta desaparegut i li devia respecte'.
Va clavar-li una bufetada. En Raditz va riure.
– Quin caràcter...
– T'equivoques en una cosa, Raditz. Jo mai seré la teva igual... m'escoltes? – va alçar la barbeta desafiant – Podria desafiar-te ara mateix i et juro que et sabria greu haver-me faltat així al respecte.
'Després de tant temps de pau, i sense un detector fiable que li digués la força del guerrer, ella no estava segura que allò fos veritat, però es valia del seu nom i de què, quan eren nens, ell mai hagués pogut plantar-li cara sense pagar-ho car'.
El guerrer va prémer els punys un moment, però va semblar reflexionar després. 'Calia anar amb peus de plom'.
– Té... tens raó, princesa. – Ella duia posat l'anell que una vegada havia estat el del seu rei i en Raditz havia aprés a guardar respecte a aquella família. 'Tot i que poc podia fer ella si ja no comptava amb el suport del seu germà'.
La Nasu va semblar llegir-li les intencions. 'Havia de fer-se respectar.
– Raditz, Raditz... deixa'm dir-te que desconeixes la naturalesa de la meva discussió amb en Vegeta. – Va somriure satisfeta quan va veure que l'home retrocedia un pas, amb el dubte al rostre – Podria ben ser que tot tornés aviat a la normalitat. I no deus voler guanyar-te una enemiga en aquest cercle... No, oi?
L'home va mirar-la gairebé convençut que potser s'havia precipitat. 'Semblava molt segura del que deia'.
No obstant això, aviat la Nasu va veure on se li presentava el problema. 'No era el moment perquè en Raditz expliqués als altres que l'havia trobat'. I menys vestida d'aquella manera. Els tres saiyans eren en territori d'en Freezer i no podria evitar la destrucció de tot el que aquells anys havia conegut.
Va mirar la desolació que els envoltava. Un cadàver d'aquelles aus elegants i blaves era prop dels seus peus. 'No podia permetre-ho'.
Necessitava temps per inventar-se una història que no impliqués a en Pineau en tot allò.
– M'has de prometre una cosa, Raditz – Estava atrapada en aquella història si en volia sortir sense més problemes que els de cedir una mica davant del guerrer. Va parlar amb una suavitat premeditada – No li diràs a en Vegeta que ens hem trobat. Aquesta és una sorpresa que vull donar-li jo... quan sigui el moment. Ho entens, oi?
Va passar-se la mà pel cabell, i no va apartar-se quan en Raditz va tornar-se a apropar a ella.
– I què em donarà a canvi, princesa? – Allò era exactament el que ella es temia. Va tancar els ulls quan ell, descarat, va apropar-hi el rostre.
En Raditz no era cap estúpid i havia entès perfectament que ella necessitava que callés. Alguna cosa a l'interior de la Nasu va remoure's amb ràbia. 'El fill gran d'en Bardock estava disposat a trair el seu germà per una rebolcada'.
Havia d'actuar amb prudència. 'Si se sentia ara tan segur, era perquè s'havia imaginat el pitjor d'ella... o perquè li era ves ben igual el que ella planegés al respecte d'en Vegeta'. I allò no era bo pels interessos del seu germà.
Lamentablement, però, ara mateix sí ho era pels seus.
'Hauria reconegut aquella roba cridanera tan pròpia dels tsufurs?'.
– No tan de pressa, noi... no tan de pressa... – va posar-li una mà al pit, quasi amb fàstic. Li repugnava que ell pogués actuar d'aquella manera. 'Devia un respecte als seus superiors'. – Pots aconseguir molt més... si tens paciència.
Ell va mirar-la amb el dubte clavat a la mirada.
– Torna amb el meu germà ara, fes com si res. Us buscaré quan ho tingui tot preparat. Vull que en Vegeta no pugui dir que no al meu pla. – Va observar-lo, intentant endevinar si en Raditz faria el que ella li demanava – Recuperaré el lloc que em correspon i quan en Vegeta elimini en Freezer... seré una de les persones més poderoses de l'univers sencer... trobaré la manera de recompensar-t'ho.
En Raditz va observar-la un moment. 'Era impossible vèncer el tirà. Eren paraules buides... però sí que podia ser que ella recuperés un lloc d'honor proper al príncep'. En Vegeta gaudia dels favors del governador i ell només era un guerrer que havia d'obeir ordres.
– Vull un lloc privilegiat al costat del príncep – No va dubtar en dir allò – Sigui perquè hagueu vençut en Freezer o perquè ell, el governador, continua tractant-lo amb tanta atenció...
– I què proposes? – Ella va observar-lo expectant. Podia endevinar per on anaven els trets.
– Convertir-me en l'home fort del príncep. Això em donaria gairebé tracte d'excel·lència reial, fos quina fos la situació... – Va posar una mà a l'espatlla a la princesa guerrera – Sí estic prou implicat amb la seva germaneta, qui em negarà aquest tracte?
Ella va pensar-s'ho un moment, però no tenia massa sortides. I a més es tractava d'allunyar-lo amb promeses. 'Ja trobaria una solució quan arribés el moment'.
– D'acord. En el moment en què ens tornem a trobar, tindràs la implicació que vols. – va sospirar – Necessito comprovar primer que m'ets prou fidel com per no explicar-li res d'aquesta trobada. És qüestió de temps...
L'home va subjectar-la del canell i ella va deixar que s'hi acostés sense impedir-li que la besés als llavis; amb bones dosis d'un sentiment de possessió que li posava, desagradablement, la carn de gallina.
'Aquella no era una sensació gens volguda, era més aviat una barreja de resignació tàctica i fàstic per l'actitud d'un home que, a banda, no trobava gens atractiu'.
Encara que, objectivament, pogués ser-ho.
.
Els aires van tornar-li als pulmons quan va veure que ell s'allunyava amb la petita nau circular. 'Havia cregut que s'hauria d'inventar la seva localització actual, però ell ni tan sols li havia demanat'.
Allò era bo. 'Volia dir que no s'hauria de preocupar d'aquella promesa fins el moment en què ho tingués tot enllestit, entrenament inclòs, per presentar-se davant d'en Vegeta'.
Tenia temps de pensar en alguna solució.
.
.
– Ets un ésser extraordinari, Goku! – La Xixi observava com el seu promès sortejava amb fortuna els cops tàctics d'en Satanàs Cor Petit Junior. Estava envoltada dels amics d'ell, mentre que el noi vivia una lluita a vida o mort en ple escenari del 23è Torneig d'Arts Marcials.
'Ell compliria la seva promesa, guanyaria aquell combat, i ella tindria el millor marit del món'. La filla d'en Gyumao va somriure, veient com ara era en Cor Petit qui es trobava en seriosos problemes.