Capítol 12. El meu pare no era un tsufur
En tot aquell temps, en Vegeta havia aconseguit arribar al planeta on ara tenia el camp base en Freezer i recuperar-se. Els seus pensaments, des del moment en què el seu cervell havia tornat a tenir activitat, només havien tingut una acció en ment: liquidar el traïdor, carregar-se en Kakarot. 'Tornar-li aquella humiliació'. Venjar-se dels terrícoles.
Però abans hi havia una cosa que també volia fer, que havia de fer. Trobar les Boles de Drac de Nàmek, aconseguir la vida eterna i ja immortal vèncer en Freezer per sempre. 'Defugir el control que el tirà exercia en la seva vida'.
Va sortir de la càpsula de curació, aquell gran cub amb aigua, amb aquell objectiu al cap. 'Fins i tot va regalar el seu detector a les primeres de canvi, per enfrontar-se als terrícoles ja no el necessitava'.
– En Freezer serà fora un temps – Ja l'havien advertit d'allò, però no va ser fins que en Kiwi va creuar-se al seu camí que ho va entendre tot. 'El maleït llangardaix ho havia escoltat tot pels aparells detectors i ara ja era a Nàmek, disposat a avançar-se-li, a aconseguir les Boles de Drac i quedar-se per sempre tot el poder per a dominar l'univers'.
'No podia permetre-ho'. Va recuperar el detector amb una estrebada. 'Al cap i a la fi, potser sí que encara el necessitaria'.
.
Per la seva banda, la Nasu havia començat el seu peculiar viatge acompanyada d'aquells terrícoles amics d'en Kakarot. S'estava callada en un racó de la nau namekiana, contemplant com discutien per futeses o com parlaven dels seus plans per a ressuscitar els seus amics. Somiejaven parlant del planeta Nàmek i els seus habitants, als quals imaginaven com rèpliques exactes d'aquell a qui ells anomenaven Cor Petit. 'Probablement no estaven tan equivocats, ella mateixa havia vist el cos d'aquell nàmek i era exactament com en les descripcions que en feia el seu pare. Com en les llegendes que se n'explicaven a l'univers'.
El primer entrebanc, però, va arribar molt abans del que ella mateixa s'havia imaginat. Una nau idèntica a la seva va aparèixer a l'espai, després d'un atac per sorpresa, i alguna cosa va engolir-los just després.
– Creus que seran els guerrers de l'espai? – Havia preguntat amb por en Krilín a en Son Gohan. Ella, callada i pensativa, sabia que no. 'Però podia ser algú pitjor'.
Van donar els primers passos per aquella nau desconeguda, on havien anat a parar amb trampes tan absurdes que, immediatament, va tranquil·litzar-se. No era l'estil d'en Freezer. 'Àcid que sortia de les parets?' 'Una trampa tan burda, quan tots els sequaços d'aquell monstre podien volar?'. Era estúpid fins i tot pensar-ho.
Si fos en Freezer ja no serien vius. 'No era dels que preguntava abans i disparava després'.
Encara que, per ser sincers, a la Bulma i als dos terrestres allò els hi havia suposat un bon ensurt. I era un problema no poder-se defensar amb totes les forces, quan un grapat de canalla t'encanonava amb armes absurdes.
'Però si no era en Freezer no podia delatar-se encara'.
Havia de mantenir un perfil baix, ja que necessitava arribar a Nàmek. No es podia permetre el luxe que els amics d'en Son Goku s'adonessin abans del seu engany.
– Anem! Hem de fugir! – Una pluja de meteorits, havia interromput aquells nanos quan els acusaven de ser esbirros d'en Freezer i intentaven desfer-se'n. 'Havia estat a punt d'actuar, però havia preferit esperar a què fossin en Krilín i en Son Gohan qui decidissin quan era el moment de frenar aquella escena sense sentit'.
Ara la Bulma proposava marxar d'allà abans que fos massa tard. Però els nois no semblaven estar-hi d'acord.
– No els podem deixar aquí. Els hem d'ajudar.
– Ella té raó. No hi podem fer res, ens n'hem d'anar per salvar la pell – La Nasu havia acabat intervenint. 'Fent-se els herois ara, es posaven en perill a ells mateixos'. I a més era per ajudar a gent que ni tan sols coneixien. 'Per a la Nasu allò era completament estúpid'.
Feia un moment aquelles criatures, havien intentat liquidar-los. 'Encara que la Nasu era conscient que allò no era veritat: encara que ella no mogués un dit, en Krilín sol podia desfer-se d'aquells nois'. No duia el detector, però podia endevinar que tenien molta menys força que el noi terrestre.
Res havia impedit que en Son Gohan i en Krilín salvessin uns quants d'aquells nanos, quan una part de la nau se'ls queia a sobre. I ella havia corregut darrere la Bulma quan aquesta havia avançat indignada per la conducció fins a la sala de control.
– Si segueixen esquivant meteorits així, conduint d'aquesta manera, ens mataran – Havia dit la terrícola entre indignada i resignada a ajudar-los. 'Encara que fos per salvar-se a ells mateixos'.
Després havien vingut les presentacions, almenys entre els terrestres i els nens, i aquella història que tan familiar li era.
Un planeta destruït, uns pares espantats i nens orfes que acabaven vagant més o menys espantats per l'univers.
Va mirar-se el més gran dels orfes amb empatia. 'Encara que aquell monstre del que parlaven podia no haver estat en Freezer. Ho havia estat ara en aquesta ocasió, però ells, els guerrers de l'espai ho havien estat també moltes vegades en el passat'.
Mai abans havia pensat plenament així, però ara s'adonava que en realitat allò que els perseguia era una mena de maledicció pels seus crims. 'Per què era allò el que havien comès, no?'.
.
Ja de tornada a la nau va asseure's al costat d'en Krilín i en Son Gohan. Entrenaven amb la ment.
– M'hi puc afegir? – Els nois van assentir amb un somriure. 'No els hi ho mostraria tot, però ella també necessitava millorar. No podia perdre el temps i entumir-se quan els esperava aquell repte a Nàmek'.
La Bulma es mirava els tres amb atenció. 'Era una manera com una altra de passar el temps, però ella ja començava a estar farta de dies i dies de viatge'.
– Ei! Hi hem arribat – Havia dit sorpresa llavors. Havien agafat la drecera que els nois orfes els havien indicat. 'Però no s'esperava arribar-hi tan i tan aviat'.
.
A terra l'alegria dels tres terrícoles que havien conegut ja un parell de nàmeks i hi havien trobat la primera Bola de Drac, contrastava amb l'estupefacció de la Nasu.
'No hi havia ni rastre d'en Vegeta, ni d'en Freezer'. Seguien el rastre d'una de les boles, quan ella havia decidit explorar pel seu compte. 'Cosa que havia molestat enormement als dos namekians'.
En aterrar, després d'un fort cop en l'arribada i de xocar contra el subsòl, els quatre havien perdut el coneixement. 'Però allò no tenia ni cap ni peus: perquè no només no hi havia enemics, i ni rastre d'en Vegeta, tampoc hi havia namekians enlloc'.
S'havia trobat dinosaures, trampes bastant mal parades i algun ensurt en forma d'animal inesperat. 'Fins i tot hauria jurat que un dels namekians que havia conegut a l'inici, l'havia estat seguint durant hores'.
Allò era fals. Aquell planeta Nàmek era una estafa. Havia sortit volant en el mateix moment en què s'havia adonat que donava voltes en va pel mateix petit tros de terreny que a estones canviava de paisatge.
Quan havia arribat a la nau, els tres terrestres ja eren desesperats per marxar.
– T'esperàvem – els dos falsos nàmeks inconscients s'havien convertit en dues criatures lletgíssimes.
– Anem!
.
Finalment sí. Pocs dies després, el que tenien davant sí era el planeta Nàmek.
La Nasu va asseure's a un dels quatre seients de la nau, amb el cinturó cordat, i el seu vell anell saiyajin al puny. 'Havia arribat l'hora de la veritat'.
– Comencem a aterrar – Va dir la Bulma amb la mirada posada completament en el dispositiu de control de la nau. Les dades de navegació aquest cop eren clares, no hi havia peu a l'error: allò era Nàmek.
– Uaau... Que és bonic! – va exclamar en Son Gohan en observar les tonalitats verdes, blaves i grogues que el planeta desprenia des de l'espai.
La gravetat de nou, un cop sec i la seguretat d'haver posat els peus al planeta que esperaven. En Krilín i en Son Gohan van ser els primers en sortir de la nau, sense escoltar-se la Bulma, que de genolls a la part posterior de la nau, intentava posar en ordre un aparell que els havia d'ajudar a respirar si allà no hi havia prou oxigen.
La Nasu tampoc ho va dubtar, va mirar-se el planeta per una de les finestres rodones de la nau del Totpoderós, va aspirar aire pensant en tot el que l'esperava allà fora, i va sortir, posant-se al costat dels nois. 'Quan un planeta tenia aquell aspecte, no hi havia cap dubte: s'hi podia respirar'.
– Això... s'assembla una mica al lloc on em va entrenar en Cor Petit...
– Sí... allà vam lluitar per primer cop amb els guerrers, oi?. Segur que, per instint, va buscar un paisatge semblant al d'on va néixer...
– Però aquest Cor Petit que dieu va néixer a la Terra, no? – va intervenir-hi la Nasu, amb la mirada segura i la vista fixa al seu davant. 'Nàmek'. – Vull dir, és una mica estrany tot això que expliqueu de les reencarnacions i el fet que una persona es convertís en dues...
En Krilín va somriure-li. 'Ella parlava d'allò i pensava en una altra cosa'. Ho duia gravat a les ninetes dels ulls.
– Tens molta raó. – va respondre-li, afegint-hi: – Què et sembla Nàmek? Ho és, oi?
– No en tinc cap dubte – Alguna cosa li ho deia, encara que ella tampoc podia saber-ho de segur.
– I ara per què sortiu a fora, vosaltres? Rumieu una mica, ximplets! – La Bulma completament fora de sí escridassava als nois, davant l'estupefacció de la Nasu. 'Era una noia ben estranya. No tenia cap mena de força però espantava veure-la enfadada'.
– Quin caràcter... – va xiuxiuejar per sota el nas, fent però que en Son Gohan sí que ho sentís. El nen va somriure, mentre ara els dos terrestres restants celebraven que allò no era un somni. 'Allò era Nàmek i el radar funcionava sense problemes: hi havia Boles de Drac'.
Va mirar-los pensativa. 'Si tot sortia com ella havia previst, res seria fàcil i alegre com semblava'. Durant el viatge en Krilín li havia parlat d'aquell curiós do terrícola: podien detectar energies sense altres aparells que els seus propis sentits.
Ella s'havia concentrat en pensar en allò, i se n'havia sortit força bé, bastant almenys: però ara mateix no podia assegurar si realment notava altres forces poderoses en aquell planeta.
– Nasu, Krilín... – Un fil de veu d'en Son Gohan va alertar-los.
La noia va saber llavors que ell sí havia notat alguna cosa.
– Què significa això? – En Krilín s'havia posat seriós de sobte.
– Que en sou de babaus! Què dieu? Són els habitants de Nàmek! – La Bulma reia i estava totalment convençuda del que deia. S'equivocava terriblement – Si Déu i en Cor Petit eren tan forts, és natural que la gent de Nàmek també ho sigui.
La Nasu va mirar-la amb un rictus indesxifrable. 'Havia arribat el moment'. Va haver-se de concentrar molt més per a poder notar (ella també) diverses forces en aquell planeta. Un calfred va recórrer-li tot el cos. El pressentiment que l'havia encertat de ple i que, en un lloc o altre, hi devia haver en Freezer, va fer que no escoltés com els seus tres companys de viatge s'autoconvencien que allò només podien ser namekians.
Tampoc va escoltar l'exclamació dels dos nois, ni va veure el terror en la cara de la Bulma. L'únic que va poder contemplar, amb la vista fixa al cel, i massa sentiments per posar en ordre, va ser una nau. 'Una càpsula com les que hi havia al seu planeta'.
– És la nau espacial del guerrer...! – En Vegeta havia arribat a Nàmek – És ell... és l'enemic... només pot ser ell... Merda... per què ha passat això...?
Ella en sabia el perquè. 'Era exactament el que havia estat esperant'. Pràcticament semblaven haver-se sincronitzat. Una mitja rialla, que va amagar immediatament, va creuar-li el rostre, mentre la Bulma intentava convèncer als seus companys que el millor era tornar a la Terra.
'No, no podien anar enlloc'. Era necessari que es quedessin allà, perquè només així s'asseguraria que en Kakarot apareixeria més d'hora que tard.
– Nosaltres ens quedarem i intentarem trobar les Boles de Drac – havia dit en Krilín a l'instant – Bulma, comunica a la Terra el que ha passat i torna sola. Si troba les Boles de Drac, estem fumuts!
La Nasu va prémer encara amb més força l'anell dins del seu puny. 'No havia esperat res més'. Encara que, llavors, la Bulma va posar-la alerta en un aspecte sobre el qual no havia pensat gaire abans.
'En anar i tornar estaria gairebé dos mesos'. No podien esperar en Kakarot tant temps.
– Truca'ls, Bulma – va dir seriosament, però sense moure la seva vista del cel. – Necessitarem ajuda molt abans.
La noia va assentir, mentre en Krilín la mirava amb estranyesa. 'Ella parlava com si sabés més coses de les que deia'. Amb més decisió de la que havia mostrat fins aleshores, sempre tan callada i misantropa.
No necessitava notar energies per tenir ara aquella seguretat: en Vegeta era en alguna altra banda del planeta i es disposava a trair en Freezer. 'No el podia guanyar'. Però alguna cosa de les que havia dit en Krilín, li havien donat la resposta definitiva: el que buscaria el príncep seria l'ajuda màgica de les boles, alguna mena d'imbatibilitat que en aquests moments no tenia.
– Digues-ho al Goku... – Les paraules de la Bulma, comunicant-se amb el Follet Tortuga a partir d'un satèl·lit d'alta tecnologia, van fer que la princesa saiyan veiés acomplertes totes les seves esperances. 'Tot estava anant com ella havia previst'.
I de moment encara no havien tingut necessitat de posar-se en perill.
L'arribada d'una altra nau, idèntica a la d'en Vegeta, i l'explosió en aterrar que havia causat una mica més enllà, va fer que el seu optimisme s'esfumés lleugerament. 'Quants dels sequaços d'en Freezer ja devien ser en aquell planeta?'.
.
Mentrestant, en Goku continuava hospitalitzat a la Terra. Entrenant-se, contra tota prudència o consell mèdic, per estar preparat en el moment en què l'enemic tornés.
– Si t'ho repenses, encara ha de quedar alguna cosa de la càpsula amb la que vas arribar al planeta Terra.
Havia pensat molt en aquella proposta. 'Potser ara no, però tampoc era mala idea buscar i reparar la nau amb la que havia arribat a la Terra'. Ara els enemics eren alienígenes, i no podia saber quan tornaria a ser necessària una cosa com aquella.
'A més se li havia ocorregut una idea. Havia estat pensant en allò que li havia dit en Kaito: a altres planetes, com en l'antic món on havia nascut, les gravetats podien ser molt més fortes que a la Terra. Havia de començar a entrenar-se en condicions diverses; i fer-ho a més gravetat, faria que estigués més preparat'.
L'arribada d'en Follet Tortuga, no li va portar precisament bones notícies.
– En Son Gohan estarà bé... – La Nasu era allà davant seu, sense acostar-se'n o allunyar-se'n. Guardava silenci i el mirava. I ell, amb el mal que li feia tot el cos, va sentir que l'equilibri li fallava i va subjectar-se al braç de la noia. Cap dels dos va moure's ni un sol centímetre més. En Son Goku se sentia atribolat per alguna mena de força estranya. – T'ho prometo.
La promesa l'havia fet estar segur respecte en Son Gohan. El noi se'n podia sortir bé per la seva pròpia naturalesa, tot i que la mirada de la Nasu li havia transmès seguretat. 'Però ella havia tingut raó la vegada que tant s'havia enfadat: Quant valia la paraula d'algú davant els atzars de l'univers?'.
I ara en Follet Tortuga li deia allò amb el rictus seriós i la suor al rostre: - No són els únics que hi han arribat...! Es veu que aquell guerrer, en Vegeta... També hi ha anat...!
Però el pitjor estava per arribar.
.
.
– Què fem, Gohan? – Havia preguntat en Krilín amb por – Tor... tornem a la Terra?
La Nasu va mirar-lo de mal humor. 'No podia estar dient allò!'.
Ell ho va notar, i potser perquè va creure que ella l'acusava de covard, va afegir allò:
– És que em sembla que encara hi ha un altre enemic... I per molt que tinguem el radar del drac... No penso en mi... – va intentar rectificar, davant la mirada cada vegada més seriosa de la jove – Però si li passés res a en Gohan seria terrible, oi?...
'Seria terrible'. I ella havia de permetre-ho. Havia de deixar que els passessin coses terribles a tots, per sortir-se'n amb la seva. Per aconseguir el seu objectiu.
Anava a dir alguna cosa, però no tenia suficient sang freda per fer-los allò. 'Havia de sobreposar-se a aquella maleïda consciència tsufur, i recordar el seu condemnat origen'. Havia de ser més saiyajin del que havia estat en els darrers vint anys, si és que volia veure derrotat en Freezer alguna vegada.
'En Vegeta sol tenia poques oportunitats per aconseguir-ho'. Sobretot perquè tot indicava que no era l'únic que ja buscava les Boles de Drac.
Es quedarien.
– Has amagat la força? – va preguntar-li en Krilín de sobte. El noi ja ho havia recomanat fer, moments abans, a en Son Gohan.
Ni ell havia pensat en què la tsufur també desprenia un poder considerable, ni ella havia tingut cap mena d'intenció d'amagar-se. 'No, quan estaven a punt de tirar tots els seus plans en l'aire'.
Repetint-se mentalment que era una saiyan, va mirar-lo fingint innocència:
– I com? – Hagués pogut intentar-ho, perquè durant el viatge i els seus entrenaments mentals, havia vist com ells ho feien. 'Però ara més que mai, necessitava que algú els impedís marxar'. Només esperava que qui aparegués no fos en Freezer, perquè llavors definitivament es podien considerar homes morts.
Sortosament, com ella esperava, davant la presència de forces desconegudes però no suficientment aterridores, hi havia enviat dos soldats de poca categoria.
– Has vist són mitges merdes... no tenen capacitat d'atac. Vols dir que són turistes...? – Dos éssers extraterrestres, d'aspecte poc agraciat i gens humà, s'havien plantat davant d'ells i els havien dit allò.
'Ara era el moment d'amagar l'energia'.
Va observar, davant el terror de la Bulma, com els dos nois es posaven en marxa. Però ella només va retrocedir. 'No era el moment de començar a donar explicacions'.
Abans que en Son Gohan i en Krilín poguessin reaccionar, aquells soldats espacials els hi havien destrossat la nau.
– Gohan... emet energia! Aquests no són gaires forts – Amb pocs cops i molta traça se n'havien desfet llançant-los al mar que cobria bona part de Nàmek.
La Nasu va observar-los pensativa. Entre ambdós tenien una energia considerable. Ho havia pogut notar durant el viatge, però ara se li feia més evident.
– Hauríem de marxar d'aquí – la jove va interrompre les queixes i els plors de la Bulma (que estava desfeta per l'estat de la nau) – La lluita ha hagut d'alertar-los...
– L'enemic vindrà... – va fer en Son Gohan.
– No, no crec que ell us busqui ara – va murmurar. – Però els altres sí. Anem, vinga!
– Els altres? – va preguntar en Krilín cada vegada més intrigat – Què vols dir? Qui són els altres?
Ella va mirar-los, tard o d'hora, havien d'acabar descobrint moltes coses en aquell planeta.
– Ara no té importància. Hem d'amagar-nos. Ja no s'hi pot fer res per la vostra nau. – va sospirar – No, almenys de moment – va concloure amb l'esperança que allò tranquil·litzés la Bulma que intentava en va ajuntar les peces petites dels vidres que havien esclatat en l'explosió.
.
En un altre extrem del planeta, en Vegeta mostrava part del seu poder a un dels sequaços d'en Freezer per qui més odi havia sentit: en Kiwi.
– Estúpid! Jo ja he hagut de lluitar de debò més d'un cop! A la Terra vaig fer un combat que, per poc que no m'hi quedo – El poder de recuperació dels saiyans era un dels més envejats de tot l'univers i en Kiwi va ser conscient amb aquella confessió que les coses se l'hi posaven odiosament difícils. 'No havia desaprofitat ocasió, durant tots els anys en què ambdós havien tingut la mateixa categoria a les files del tirà, per burlar-se del príncep sense tron ni planeta; i ara tot allò se li podia girar en contra'.
.
En algun poble perdut de Nàmek, en Freezer, en Zarbon i en Dodoria, comprenien que la força del Vegeta havia augmentat exponencialment.
– Però només són 24.000 unitats. No és una capacitat d'atac insuperable, si l'ataquem junts – va parlar amb veu freda i sibil·lina en Freezer, de fet allò era molt menys de la força a partir de la qual podia començar a sentir-se mínimament intimidat – No us hauríeu d'esverar tant.
Hores d'ara el governador ja sabia que en Vegeta lluitava per obtenir la vida eterna. 'Per deslliurar-se del seu control'. Ja li havia perdonat que, sense consultar-li-ho, hagués manat i emprès cap mena d'expedició al planeta Terra, al cap i a la fi, gràcies a això, i a la tecnologia transmissora dels detectors, havia pogut saber què eren les Boles de Drac. Però ara (definitivament) era un traïdor amb totes les lletres i, tard o d'hora, se n'hauria de desfer.
De moment, en Kiwi ja era història. I en Vegeta es disposava a trobar almenys una de les Boles de Drac, mentre en Freezer no pogués obtenir la vida eterna, ell tindria l'esperança de robar-li les boles al darrer moment i assolir així el seu propi desig i el control de l'univers.
.
.
La Nasu caminava per davant dels nois i la Bulma, buscant algun lloc on ells es poguessin refugiar, mentre que en Krilín i en Gohan planejaven què fer i si el més prudent era esperar en Son Goku.
Per la seva banda, la Nasu encara no tenia clar en quin moment seria millor aparèixer-se davant d'en Vegeta i oferir-li la seva ajuda. 'No sabia fins a quin punt li hauria d'explicar, des del principi, la història de destrucció del planeta Vegeta. Al cap i a la fi, ell no l'havia volgut escoltar aquella vegada'.
De moment, cap d'ells podia volar sinó volia atraure l'atenció de les múltiples forces enemigues que eren al planeta.
– Ve d'allà i és una energia malvada! – Havia cridat l'amic d'en Kakarot, després que en Gohan cregués notar l'energia de gent de Nàmek – Amagueu-vos!
Eren prop d'una cova que els serviria de refugi. Mentre els terrestres guardaven silenci, terroritzats per la força que s'acostava, la Nasu va repenjar-se a una de les parets de la cova, amb el cap enrere i la clara sensació que ella sí havia notat aquella energia abans.
'Feia molts i molts anys'.
– Són aquí – va sentir dir a en Krilín.
Va tancar els ulls.
– Mare – Va veure's quasi en somnis. Tornava a ser petita i acabava d'entrar a la luxosa sala del tron del palau on havia vist regnar el seu pare, el rei del planeta Vegeta, durant els primers anys d'aquella vida que tant li havia canviat amb el temps – Has tornat...
Va arrufar les celles en disconformitat quan va veure el rostre de la dona que l'havia dut al món. Estava demacrat i era pensatiu. 'La dona era asseguda a la dreta del rei, amb una mà al seu ara vultuós ventre, i la mirada fixa en aquell individu que era davant dels dos monarques'. El que ara es ventava de donar ordres al seu pare, deixava escapar un odiós riure de burla.
– M'han dit que torna a esperar un petit príncep – Els punys del rei eren sobre el seu tron, tancats. Darrere la freda mirada que l'hi dirigia, la Nasu va poder-hi distingir menyspreu i ràbia. – Veig que el que m'ha dit en Zarbon és veritat... no desprèn pas tanta energia com amb els mocosos anteriors... Voleu dir que aquesta vegada no els hi haurà sortit tarat?
La mirada del rei gairebé va embogir a la vegada que un silenci incòmode s'instal·lava a tota la sala. Els guerrers d'elit que eren allà, que guardaven les espatlles als seus reis, no van dir res. Però la Nasu sabia, i era molt petita per saber-ho tan bé, que allò havia estat una humiliació en tota regla. 'Una humiliació de les que el seu pare no hagués consentit a ningú'.
Però era en Freezer i hi havia seriosos dubtes a palau que fossin capaços d'abatre'l si s'ho proposaven. 'Aquell pacte amb el governador havia acabat sent el pitjor dels errors del rei'. Encara que tampoc havia tingut gaires més opcions.
– D'aquí un temps tornaré – va assegurar el Freezer del record – M'interessa saber quan me'n puc endur el Vegeta. Em farà un bon servei.
Els soldats es van moure per deixar-lo passar, i la nena que havia entrat a la sala ignorant qui s'hi trobaria, va mantenir-se al mig del passadís, amb la vista posada en la desesperació callada de sa mare.
– Benvolguda, princesa – Havia dit de manera elegant, però amb odiosa superioritat en el to amb què ho pronunciava. – Fins molt aviat...
Ella s'havia mantingut dreta, desafiant i callada. En Zarbon i en Dodoria que acompanyaven el tirà, havien rigut ja en la llunyania.
– Tant superba com els seus pares – Havia remugat en Dodoria, abans de sortir per la porta – Algú els hauria d'ensenyar que vostè és l'únic que pot pretendre governar galàxies i planetes.
La Nasu del present va reaccionar en notar un líquid calent a la palma de la seva mà. S'havia fet sang en clavar-s'hi les ungles.
– Em sembla que els altres també eren molt forts... però ell era excepcional – Explicava en Krilín als altres – Potser tenia més força que en Vegeta. M'he espantat molt.
'Potser, no'. Era molt més fort que, el que cap d'ells, pogués imaginar-se.
I duien quatre de les Boles de Drac.
– Aniré a veure què hi passa cap allà – Havia dit en Krilín – Hi deu haver un poble.
La Nasu no estava segura que aquella fos una gran idea, però de moment era la única que tenien. 'I havia promès que passés el que passés, no deixaria que en Son Gohan prengués mal'. El mateix nen que ja emprenia el camí cap a aquella direcció, disposat a investigar qui eren i què volien aquells que els havien sobrevolat.
'Si els ho explicava ara, s'estalviaven aquell viatge i el corresponent perill'. Però no estava segura que fos el més intel·ligent. Després de tot, ho sabessin o no, era ben igual: no podien sortir d'aquell planeta i, mentre no arribava el moment, valia més tenir-los com aliats que no haver-los d'abandonar a la seva sort.
'No entendrien els seus motius'. I a ella, després d'haver visualitzat amb tanta claredat aquell record, tampoc era com si li importés el més mínim.
.
En Goku era al llit de l'hospital, conversant amb el Follet Tortuga que li donava males notícies sobre l'estat dels seus amics. 'Eren en aquell planeta, estaven envoltats d'enemics, i no podien tornar'.
Per sort l'aparició d'en Iajirobai havia facilitat les coses: amb les mongetes màgiques podia marxar d'allà sense problemes. 'Havia sortit volant del centre, moment després de prendre-se-les, davant l'estupefacció d'una Xixi que era en un dels balcons, penjant-hi roba molla'.
La dona va tirar el cubell de la roba a terra, i va cridar a l'aire. 'Una altra vegada... de nou, se n'anava sense acomiadar-se'n ni donar-l'hi (ni a ella ni a ningú) cap tipus d'explicació'.
– Aturar-lo seria com intentar aturar el vent – Havia dit sàviament en Follet Tortuga, davant la també estupefacció d'en Iajirobai.
– Però tornarà aviat... – va repetir-se la filla d'Ox Satan – No pot estar-s'hi gaire temps a l'espai, no?.
'De cop i volta la dona se sentia malament per haver-s'hi mostrat tan enfadada durant tants i tants dies seguits'. Havia arribat en Raditz, en Goku havia mort, i d'allò ja havia passat més d'un any. Massa temps sense aquella idíl·lica vida en matrimoni, que ella havia intentat crear, encara que – entre entrenaments i malentesos – tampoc havia acabat d'aconseguir mai. 'Exceptuant potser els primers mesos d'en Son Gohan'.
Amb en Son Goku, tot era difícil i esgotador. O així ho veia ara ella.
Aliè a tot, però, el pare d'en Son Gohan era ja a Corporació Càpsula. En l'instant en què aquella nau estigués enllestida (o fins i tot sinó estava acabada del tot) emprendria aquell viatge a Nàmek. 'El seu fill i els seus amics necessitaven ajuda'.
Només esperava que aguantessin fins que ell arribés. 'Els quatre'.
.
Dalt d'unes roques, estirats a terra i amb el cor en un puny, tres d'ells: en Krilín, en Son Gohan i la Nasu, observaven el que passava a un poblat proper.
Uns individus, que només la princesa saiyan podia reconèixer, mantenien amenaçats els seus habitants.
'Maleïts, maleïts i mil vegades maleïts', pensava la Nasu mentre observava la ràbia del Son Gohan. 'No estava segura de poder mantenir el nen aliè a tot aquell dolor, que ara mateix infringien just davant seu'.
– He de fer-hi alguna cosa... – Havia dit gairebé amb llàgrimes els ulls.
En Krilín l'havia persuadit amb bones paraules, però ella havia estat severa i freda en la resposta.
– Ningú pot fer-hi res per ells... No està en les nostres mans.
– Però...
– És el major assassí de l'univers, Son Gohan. Ni t'ho imagines – Havia dit entre dents.
En Krilín l'havia mirat de nou d'aquella manera ja coneguda. El cap pelat començava a veure actituds estranyes en la jove tsufur.
– Parles com si el coneguessis... – va xiuxiuejar, intentant no ser vist ni escoltat per l'esquadró d'homes que destruïa el poblet als peus de la muntanya on eren.
Al llarg d'un breu segon van saber-se detectats. Després en Dodoria va tornar la seva atenció al poble. 'Devia ser algun insecte'.
La Nasu, sabent que ara cap dels dos nois faria més preguntes, va deixar anar allò. Era un intent perquè en Son Gohan no es mogués d'allà per res del món. 'Havien de comprendre que en Freezer era un monstre terrible i despietat que res tenia a veure amb cap d'aquells enemics que havien conegut a la Terra'.
– El conec ... – va dir en veu baixa i transcendent – Va matar el meu pare...
En son Gohan va mirar-la, però en Krilín directament va travessar-la amb la mirada. 'Duia escrita la pregunta als ulls: I en Pineau? No era aquell el seu pare?'.
Va notar la desconfiança que, de sobte, creixia en l'interior del noi.
Al poble les amenaces d'en Freezer havien anat a més. Explicava com havia liquidat caps d'altres poblats, i es ventava d'haver descobert coses interessants, com que els nàmeks decidien o no atorgar les boles màgiques – que eren en mans dels més grans dels pobles – a aquells éssers que creguessin que s'ho mereixien.
Uns nàmeks, amb més força que els primers que havien sortit de les cases, atacaven llavors als homes d'en Freezer.
– No ho aconseguiran – va avançar-se ella, sabent que igualment després hauria de donar explicacions als dos terrestres – En Zarbon té massa força... no són prou forts per ell. Ni per en Dodoria...
I efectivament tenia raó. Tot i la sorpresa inicial, per la capacitat combativa dels namekians, aviat els dos homes de confiança d'en Freezer van tenir la situació controlada.
– En Vegeta deu voler també la joventut eterna... o viure per sempre – Havia dit en Krilín en conèixer el desig que el mateix Freezer havia confessat als namekians.
Ara era ella qui es mirava el noi amb preocupació. 'Si allò era veritat, temia que els plans d'en Vegeta anessin més allà d'una esporàdica venjança'.
La Nasu es preguntava quina mena de guerrer seria el seu germà. I si era veritat que el canvi que ella havia fet, l'estava tornant massa escrupolosa amb el que fos que planegés fer el Vegeta amb el poder que obtingués en desfer-se d'en Freezer.
Al poble namekià la cosa es complicava per moments.
En Freezer havia decidit carregar-se l'home més gran i els nens, encara que aquest semblés disposat a donar-l'hi la Bola de Drac.
– Però les Boles de Drac no serveixen per a res si no es tenen les set, oi? – Havia dit sense immutar-se. – Com que ens has destruït els detectors, ara ens hauràs de dir on són les dues que resten.
Malgrat que l'ancià els havia manat fugir, un dels nens havia caigut per l'atac d'en Freezer. I davant la desesperació del pobre home no semblava que hi hagués res que pogués evitar la mort de l'altra criatura i d'ell mateix.
En Dodoria acabava, dos segons després, de trencar el coll a l'ancià, i el darrer nen estava ja definitivament perdut.
– Ehh! Controla't Gohan! Controla't, si us plau! – En Krilín davant la reacció d'en Son Gohan, l'havia subjectat, impedint que sortís volant en l'ajuda d'aquell nano – Nosaltres no hi podem fer res...! Sents?
Però en Son Gohan ja no els escoltava.
– Son Gohan, escolta'm – Havia dit la Nasu en un darrer intent desesperat. Allò estava a punt de tirar-ho tot per la borda. 'També les seves vides'. – Són immensament poderosos i no tenen escrúpols. No n'han tingut mai. Si t'hi enfrontes, moriràs!
Era completament inútil. No servia de res parlar-hi en aquells termes.
– Deixa'l! – Havia cridat el menut mestís saiyan, fent que la Nasu pràcticament es quedés sense respiració. Havia sortit volant immediatament després. Els tres monstres havien trigat menys d'una mil·lèsima de segon en girar-se i adonar-se que dalt d'aquella muntanya hi havia més d'una persona. 'Els havien vist als tres'.
– Sóc qui et matarà – En Son Gohan semblava haver perdut el raonament i ara desafiava un Dodoria encara sorprès per la sobtada presència del nou adversari – Ah! Pocavergonya!
En Krilín s'havia quedat com ella allà parat. Però havia reaccionat abans: – No siguis ximple! – Com una bala s'havia llançat a socórrer en Son Gohan, mentre la Nasu es posava dreta dalt de la muntanya rocosa, sense saber què podia fer.
L'havien vist. No podien saber qui eren, però ja els havien vist. 'No tenia prou força per lluitar amb cap d'ells'. Ho podia intentar, podia presentar batalla, però no trigaria en caure derrotada.
Fins que lluités no sabria exactament quines eren les seves possibilitats. Però sí estava segura d'estar molt per sota d'en Vegeta. 'Allò era una bogeria absurda'.
– Ximple, fugim, vinga! – En Krilín havia aconseguit atordir per un moment el contrincant d'en Son Gohan, i ara agafava el nen namekià a coll.
'Ella no es podia quedar allà. Havien de marxar ara que en Freezer i en Zarbon encara no havien reaccionat'.
Va aterrar com ànima que s'enduu el diable entre els dos nois.
– Anem! Maleït siga, anem! – En l'instant que va trigar a emprendre el vol, amb en Son Gohan i en Krilín, darrere, va intercanviar una sola mirada amb els dos homes que eren davant seu. 'Aquesta vegada, però, la pressa per fugir d'allà, va aturar qualsevol calfred o fàstic que pogués sentir'.
Ni tan sols va poder raonar que s'havia plantat davant d'en Freezer i que ara emprenia el vol a corre-cuita amb en Dodoria ja darrera.
– Segueix-los!
En Freezer es preguntava qui eren aquells tres que havien irromput així i allà. Encara intentava recuperar-se de la sorpresa, que els havia agafat a tots d'improvís: – Aquests no són namekians...
– Duia... – En Zarbon va dubtar, tot i que n'estava gairebé segur. Els ulls no l'havien enganyat – La dona duia robes tsufurs, senyor.
– Agafa'ls – va cridar en Freezer, abans de processar aquella darrera informació: – Que no s'escapin.
'El que deia en Zarbon no tenia cap mena de sentit'.
.
– Esteu sonats! – va cridar la Nasu a l'aire, mentre encara fugien del soldat de pell rosa i desagradable aspecte – Ens atraparà!
Estava ja molt a prop seu, i ella no sabia exactament què hi podien fer. 'Potser si es parava i el distreia'.
'La reconeixeria? Presentant-se-li davant, podria aconseguir trobar la manera de distreure'l i fugir?'.
No tenien gaires opcions.
Va veure com en Krilín, passava el nen que duia en braços a en Son Gohan, i es disposava a provar un atac.
– Espera! – Tots seguien volant a gran velocitat, però el sequaç d'en Freezer era cada vegada més a prop d'atrapar-los. – Seguiu endavant. Fes-ho, però, quan t'ho indiqui!
En Krilín va observar-la sorprès. 'Què pensava fer?'. En Son Gohan ja li havia proposat lluitar-hi feia un moment... i allò era una bestiesa. Aquell era un adversari que cap d'ells podia guanyar. La noia va girar-se de cop i va llançar mil i un rajos sobre en Dodoria amb una rafegada de força. 'Com bé havia temut el noi, la Nasu no havia aconseguit res més que fer-lo trigar uns segons més en la seva persecució, trigaria potser dos minuts més a poder-los atrapar'.
Però en realitat sí havia aconseguit alguna cosa: havia fet que es fixés en ella.
– Què et passa, Dodoria? – Havia cridat encara corrent a l'aire, fugint d'ell, però sabent ara que l'home centrava la seva atenció en ella i que amb aquell moviment que ella havia fet, els dos nois havien pogut agafar avantatge a l'aire – Ja no em coneixes?
En Krilín més endavant no havia pogut evitar parar el ritme, desitjant que en Son Gohan no ho fes en cap cas, i menys en sentir una part d'aquell desafiament. 'Ella coneixia tots aquells monstres?'.
En Dodoria va dubtar just quan anava a atacar-la amb un raig d'energia que ja mai llançaria: - T'hauria de conèixer?
– Mai vaig entendre què havia vist en Freezer en tu... la seva mà dreta – va fingir una riallada – De petita, més aviat em provocaves esgarrifances.
L'home va parar-se en sec en ple vol. Ella ho va fer metres enllà.
– Ja m'has reconegut, Dodoria? – Encara no sabia en quin moment havia estat, però ella, sense ser-ne del tot conscient, s'havia posat l'anell que l'acompanyava a tot arreu. Va tocar-se'l amb la mà contrària.
En Dodoria s'hi va fixar fins i tot en la llunyania.
– No és possible... – va dir ell com convencent-se'n – Sou tots morts.
– Tots? – va preguntar ella burleta – El meu germà no ho és pas. Però deixaré que pensis que jo sóc un fantasma.
En Krilín havia escoltat cadascuna d'aquelles paraules amb el dubte clavat en els pensaments. 'El seu germà?'. 'Qui era el seu germà?'.
'I el seu pare?'. Per què els havien mentit en dir-los-hi que es tractava d'en Pineau? ...
'Què tenien a veure els tsufurs en tot allò?'.
– Ara, Krilín! Ara! – Ella mateixa va llançar un raig d'energia cap a l'enemic, mentre que en Krilín s'adonava que era el moment de dur a terme el seu pla.
– Tanqueu els ulls! – Va dir a la Nasu, i a en Son Gohan que era més enrere - Mossegada del sol!
L'esgarip d'en Dodoria els va indicar que havia caigut de ple a la trampa, quan ells ja havien pogut volar metres enllà. 'S'havien d'amagar'.
L'havien enlluernat, però la Nasu s'adonava que allò no duraria gaire. 'Encara que li hagués dit tot allò, sabia que en Dodoria era un enemic terrible'.
– Hem d'amagar-nos-en – Havia dit en Krilín. I ells havien obeït a l'instant sense preguntes ni dubtes. 'Ara sí, aquella era la única manera de sortir-se'n'. Quan en Dodoria havia recuperat la visió, ja eren arrecerats en unes illes rocoses, un tros més enllà.
L'home d'en Freezer va sobrevolar la zona entre enrabiat i sorprès. L'atac l'havia agafat amb el pas canviat, però encara ara no sortia de la seva estupefacció. 'Ella'.
– Trobaré aquests marrecs! – Però el cert és que sense el sensor no podia fer-hi gaire res. Havien estat prou ràpids en volar, quan havia destruït tota illa que hi hagués a molts quilòmetres a la rodona.
– No pot ser que fos ella... – Havia dit l'home convençut d'haver guanyat – I qui eren els que l'acompanyaven? Bé, ara és igual...
S'havia allunyat d'allà, barrinant què explicaria a en Freezer. La presència d'ella allà, just en aquell moment, segur que no li feia cap gràcia, encara que se l'hagués pogut carregar amb suma facilitat.
.
Els tres nois van mirar-se entre sí quan tot va quedar en la més absoluta tranquil·litat.
– Gràcies per ajudar-me... – Havia dit el namekià que resultava dir-se Dende. Els dos nois havien estat extremadament amables amb ell.
– Les gràcies les has de donar a en Gohan, jo tenia tanta por que no servia per ajudar a ningú ... – Malgrat les seves paraules, en Krilín es mirava la Nasu amb preocupació.
En Son Gohan havia rigut.
– Has dit que aquests monstres havien matat el teu pare... – Havia dit en Krilín just després, intentant començar aquella conversa. Es dirigien ja a l'amagatall on havien deixat la Bulma aquell matí.
La Nasu va parar en sec, fent que ells també deixessin de volar en aquella direcció.
– Sí, és veritat... En Freezer va matar els meus... – Havia repetit, mirant-se en Krilín amb una barreja de misteri i ràbia continguda.
– I per això els coneixes... és clar... – Havia intentat raonar l'amic d'en Kakarot – Em pensava que havien estat els guerrers de l'espai, els que havien atacat els tsufurs.
– Sí... Bona part dels tsufurs van ser eliminats molt abans que en Freezer aparegués i decidís governar l'univers – va dir ella que ara havia emprés de nou el vol. 'No era segur quedar-se allà'.
– Però llavors ... – Era en Son Gohan qui intentava, segons després, entendre de què anava tota aquella conversa...
Ella va somriure, com si amb allò els digués que de moment no parlaria més:
– El meu pare no era un tsufur... – Ella va accelerar – Va, nois. No ens podem quedar aquí. Ja hi haurà temps per això.
En Krilín va accelerar per mirar-la millor. 'Decididament no la coneixien en absolut'.
.
– Au va, Xixi... Tranquil·litza't – En Follet Tortuga intentava que la dona es calmés, després d'haver descobert que en Son Goku havia marxat per lluitar amb poderosos enemics que ara infestaven Nàmek. 'No li havien volgut dir, però havia estat impossible d'ocultar'. Sobretot perquè els pares de la Bulma no semblaven fer-se a la idea de la crucial importància del moment en què tots plegats vivien.
'O potser és que per ells no tenia tanta importància'. La seva filla sempre havia voltat el món i aquell noi, en Son Goku, sempre havia guanyat tots els seus enemics.
Eren a l'illa del mestre Muten. Hi havia el pare de la Xixi, però també en Puar i l'Ulong. La bruixa Baba tornava a ser allà per dir-los que els seus amics morts ara s'entrenaven amb en Kaito. 'Per si calia la seva ajuda quan poguessin ressuscitar-los'.
En Pineau observava l'escena amb recança. 'Havia anat tot com la Nasu havia previst'. Dubtava, doncs, si havia arribat el moment de sincerar-s'hi.
Al cap i a la fi, aquella gent que estava tan preocupada, mereixia saber la veritat. 'Encara que després de dir-los-hi, tinguessin tot el dret d'expulsar-los del mateix planeta Terra'. Indirectament, era en Pineau qui havia deixat que tot allò anés d'aquella precisa manera.
La bruixa Baba se'l mirava a estones, com endevinant-li els pensaments, i l'home estava cada vegada més i més nerviós.
– Però en Son Gohan no està sol, Xixi –. Havia dit el seu pare en un intent de calmar-la. – Hi ha en Krilín i aquella noia... Ella... vau dir que lluitava, oi? – va fer dirigint-se a en Mefus que va mirar-los en silenci un segon, abans de sortir de casa amb un fort cop de porta.
– Ha arribat el moment de què parlis, Pineau – va dir en sortir. – Comença a ser hora que sàpiguen tot el que es cou allà. Ara ja no poden fer res que li arruïni els plans, no?
Tots. Absolutament tots s'havien quedat mirant en Pineau amb l'espant gravat a la cara.
'No sabia gairebé com començar'.
Però no va haver de parlar.
– Ja us vaig dir que jo a aquesta noieta la coneixia – va riure la bruixa – Que m'era familiar, vaja. O heu subestimat els meus poders?
– Què vols dir? – va preguntar-li el seu germà.
– Que feia molt temps que l'esperava. – va mirar-los exagerant el moment de continguda expectació. – Bé, i ella feia molt temps que esperava en Son Goku.
– Parla! – va dir la Xixi que, de sobte, tenia un molt mal pressentiment al cos.
– En Goku ha de complir amb part del seu destí. – va respondre l'endevina encara misteriosament.– Els de la seva raça esperen que ho faci. Bé, ella almenys.
– Els de la seva raça? – L'Ulong estava totalment terroritzat – Els guerrers de l'espai?
– Ella ho és – va dir finalment la Baba acabant amb tota l'intriga – Ella és un d'ells. És un guerrer de l'espai.
Tots van mirar en Pineau per enèsima vegada aquella tarda.
– És cert –va baixar el cap amb pesar. – Ella és un d'ells. Ha estat amb nosaltres des del moment que el seu planeta va fer-se miques... però... ho és.
La Baba va tornar a somriure amb aire pensatiu.
– N'és la princesa, de fet – va afegir la dona – La germana menor d'aquest a qui ja fa uns mesos que anomeneu l'enemic.
La Xixi va caure com un sac a terra. S'havia desmaiat de l'ensurt.
En Puar només podia mirar endavant en xoc. 'Tota aquella història no els havia fet ja prou mal?'. Va pensar en el Iamxa.
– La princesa... – va dir en Follet Tortuga encara rumiant què volia dir exactament la Baba.
.
Un fort cop va interrompre en Dodoria quan es dirigia a explicar el seu descobriment, i els seus posteriors mèrits, al governador Freezer.
– Ets tu...
– Ostres! Quant de temps sense veure't, Dodoria...
– Ve-Vegeta!
.