Capítol 13. En Nail i l'augment de poder
– Encara ets a temps de fugir – En Dodoria semblava segur de les seves possibilitats, però el cert era que el príncep tenia per davant moltes habilitats que demostrar.
– Ni t'ho pensis. Conec perfectament el meu nivell actual.
La lluita havia començat en el moment en què en Vegeta havia decidit destrossar el seu detector. L'únic del que haurien pogut disposar les forces d'en Freezer en aquell planeta, però que era en mans del príncep saiyajin i que ara esclafava al terra, davant la mirada terroritzada i sorpresa d'en Dodoria.
El soldat del tirà havia insistit perquè en Vegeta marxés d'allà i s'avingués a col·laborar en la recerca de les Boles de Drac, i tanta predisposició a perdonar-li la vida, li desvetllaven al Vegeta què era el que realment passava: 'En una de les lluites anteriors, havien detectat la seva força... contra en Kiwi, és clar. En Dodoria sabia que no hi tenia possibilitats'.
El príncep era conscient d'haver augmentat el seu poder de manera exponencial des de la seva visita a la Terra.
– Com més fort és l'enemic, més ens augmenta la força! – va aclarir-li ple d'orgull – Quan vaig estar a punt de morir a la Terra, em va augmentar exageradament la força... Els guerrers són així una raça de gent, nascuda per lluitar.
– Ara ho entenc els dos nens que anaven amb ella eren terrícoles, doncs-.
Ni tan sols va escoltar-lo.
La lluita va continuar. Cinc minuts després, el tenia agafat pels braços, a en Dodoria, i tibava de forma que el podia desmembrar en qualsevol moment. Els dos eren conscients que el soldat rosa ja no aguantaria gaire més en aquelles condicions.
– Es... espera Vegeta! Si no em fas res i em deixes fugir, et revelaré un secret...! – Era l'últim as amagat a la màniga d'en Dodoria. – Una cosa relacionada amb el vostre planeta, el dels guerrers, el planeta Vegeta!
En Dodoria no sabia que aquella no era l'única cosa que podia haver explicat a en Vegeta en aquell moment. 'Creia que allò altre ell ja ho sabia. Els terrícoles i ella hi devien col·laborar d'alguna manera'.
El príncep va parar uns instants. 'Et revelaré un secret. Una veritat relacionada amb el vostre desaparegut planeta'.
– Relacionada amb el planeta Vegeta? Quin secret saps del planeta Vegeta? – El saiyan hi semblava interessat i va deslliurar en Dodoria que va confiar-se en excés.
– ... el senyor Freezer va dir que el vostre planeta, el planeta Vegeta... no el va destruir la col·lisió d'un gran meteorit... sinó que... – En Dodoria no podia amagar el somriure triomfal en comunicar allò al príncep.
– Vegeta. Hem vingut a buscar-te. És horrible... el planeta ha quedat destruït... en Frez... – Però ell va interrompre-la amb la més freda de les expressions.
El príncep ja no s'escoltava ni es mirava en Dodoria, que s'enlairava mentre continuava parlant: – i a més a més, com que entre els guerrers cada vegada en naixien més que tenien tanta força com tu... –. El soldat d'en Freezer estava realment satisfet amb aquella història descoberta – ... en Freezer va pensar que una raça que tingués tanta força aviat el deixaria d'obeir i, per tant, havia d'intervenir-hi.
'Havia intentat negar-s'ho llavors, negar l'evidència que ella intentava revelar-li, perquè d'aquella manera no hagués pogut seguir el seu pla fins el final. Necessitava sang freda per esperar... esperar el dia en què tingués les armes o la força per veure en Freezer completament derrotat'.
I aquell dia, d'una manera o altra, havia arribat. 'Ara ja només comptava trobar les Boles de Drac, per aconseguir la vida eterna i enfrontar-s'hi'. Era ell qui es mereixia governar l'univers. 'Era ell el príncep de la raça més poderosa de totes'. I no en Freezer.
En Dodoria reia a l'avançada: – Ja m'imaginava que això et causaria un gran xoc – i es mantenia en l'aire, disposat a sortir corrents en direcció al seu amo – Aprofitaré, és clar, aquesta circumstància per tornar amb el senyor Freezer.
Però en Vegeta semblava totalment recuperat d'aquella història. 'Com si hagués pogut assumir-la en un parell de segons'.
– El meu poble i el meu planeta els van destruir, déu vos en guard, ja està fet: no em posaré a plorar, però hi ha una cosa que no puc aguantar... – El rostre del soldat va canviar, tan bon punt com el somriure maliciós va arribar als llavis del príncep – ... que m'hagueu utilitzat d'aquesta manera! Això no us ho perdonaré mai, em sents?
Pocs segons després el cos d'en Dodoria simplement explotava a l'aire.
– Vegeta, t'estic dient que aquell llangardaix... – No va voler escoltar-la. L'instint (sense saber del cert què havia passat en realitat) va dir-li que si ella parlava, ell ja no podria mantenir aquell paper, ja no podria esperar a què arribés el moment.
I ella l'havia odiat i s'havia fet odiar per ell.
Va prémer els punys amb un so incòmode en fer xocar la llengua contra les seves dents palatals. Ella li havia dit que no era digne de dirigir la seva raça.
Ella estava equivocada. Ell no només venjaria ara la seva raça, sinó que ho faria amb tots els honors. 'Perquè seria el nou governador de l'univers'.
Una part de la conversa trivial que havia tingut amb en Dodoria just abans d'embrancar-se en aquella lluita, va fer que tingués un estrany pressentiment.
– Ara ho entenc els dos nens que anaven amb ella eren terrícoles, doncs-.
Ni tan sols havia escoltat en Dodoria quan havia dit allò, i de fet no havia estat conscient de sentir-lo fins ara. 'Ella'. Qui dimonis era ella?. I perquè en Dodoria suposava que ell s'hauria aliat amb terrícoles... Era impossible que ells haguessin arribat fins allà. 'No hi havia cap terrestre suficientment intel·ligent i capacitat per fer possible ni tecnològica ni logísticament un viatge com el que era necessari fer des de la Terra'.
Feia un instant acabava de notar tres energies potents que s'anaven allunyant.
Ella?. En Vegeta recordava encara aquella veu. 'Havia sortit sorprenentment dels seus censors en la ja oblidada lluita entre en Raditz i en Kakarot'.
– No! No! No ho feu! – va cridar una veu femenina a ple pulmó. Intentava evitar que en Raditz seguís endavant. Es negava a escoltar aquell fratricidi. 'Allà on fos'.
– Qui és aquesta dona? – va demanar-li en Nappa, davant el silenci pensatiu del príncep. Un segon abans en Vegeta semblava haver-se sobresaltat. Després de tot, però, continuava amb la mirada fixa endavant, inexpugnable.
Tan inexpugnable com la mantenia en aquell moment.
.
– He eliminat, però, aquest desgraciat d'en Dodoria. Ara toca als demès, ningú podrà amb mi, aconseguiré les Boles de Drac i serè l'amo de l'univers – va riure estrepitosament. 'Tot allò tan estrany que li havia explicat en Dodoria, havia estat dit només amb l'objectiu de distreure'l'. Si s'hagués referit a algú real, el soldat l'hagués anomenat pel seu nom. No hi podia haver terrícoles allà. Va adonar-se, per tant, que havia de continuar focalitzat en una sola cosa: en Freezer.
– Mentre jo era a la Terra, deixant-hi la pell, ells feien una vida tranquil·la, però vaig lluitar contínuament per ser el mes fort en aquell planeta! – va dir-se a ell mateix.
Va seguir volant en la direcció on havia notat alguna cosa, però ara amb el propòsit de continuar amb el seu pla per sobre de tot. A mesura que s'hi apropava, no obstant, més segur estava d'haver notat presències en aquella direcció.
– Ja som molt a la vora de la cova on hi ha la Bulma amagada – Havia avançat en Son Gohan davant la sorpresa d'en Krilín i el silenci quasi crònic de la Nasu.
– T'orientes realment bé. – En Krilín ara intentava somriure. 'Malgrat la inquietud que despertava en ell l'estranya tsufur'. Alguna cosa, però, va alertar-los que no tot aniria tan bé com pensaven. – Què passa? Alguna cosa s'acosta!
– Anem! – Havia trencat el seu mutisme la Nasu, tibant en Krilín, que a la vegada empenyia en Dende cap a algun amagatall entre les roques d'aquell planeta. En Son Gohan els seguia entre espantat i encara sorprès.
S'havien amagat en una petita illa, on no obstant no hi havia suficient superfície rocosa per mantenir-se ocults per gaire estona.
'Aviat havien vist que no es tractava d'en Dodoria'.
La Nasu va mirar enlaire en notar la por d'en Krilín i la seva vista va fixar-se en aquell punt negre del cel, on romania en Vegeta, buscant alguna pista d'on eren aquelles forces que ara tots tres havien amagat amb diferent traça. I no obstant en Dende no era prou fort, ni tenia prou habilitat, per amagar la seva energia vital. 'Ella ho havia après amb feines en aquell viatge d'anada a Nàmek que ara no tenia bitllet de retorn'.
Com ella havia volgut sempre, de fet. Va quedar-se immòbil, mentre els nois discutien si era veritat que només tenien una opció: sortir a lluitar.
El recordava petit i altiu. Sortint d'entrenar contra aquelles criatures verdes que els soldats d'elit del seu pare solien plantar. Els saibamans amb què a la Terra en Nappa i ell havien fet força destrossa.
– Vegeta.
– Mocosa. – Ella duia el cabell rebel, recollit en una petita cua alta que el feia aparentar molt més curt que ara; i ell era un pam o dos més alt que ella, però ja llavors tenia aquell cabell en forma de flama i l'arrogància a la mirada. – Veig que encara no et decideixes a entrenar de debò.
– El pare diu que ho faré quan toqui.
– Si el pare no hi posa disciplina aviat, seràs una vergonya – Ell ho havia dit quasi fingint veu d'adult, encara que ambdós eren fins i tot massa petits per no semblar ridículs vistos des de la perspectiva d'en Nappa. 'Callat i observador al costat del príncep'.
La sortida d'ella, no obstant, havia sorprès ambdós i fet enrabiar un petit Vegeta.
– Calla! – Havia tancat els ulls solemnement i havia tret la llengua amb totes les seves forces – No ets gaire més gran que jo, Vegeta.
El príncep havia premut els punys amb ràbia infantil, i ella se l'havia mirat imitant-li l'arrogància. En aquell llavors els dos duien la clàssica armadura de la monarquia saiyan, però mentre que ell duia capa; la samarreta fúcsia clara d'ella, li quedava dos o tres pams per sota d'on se li acabava l'armadura de mig cos.
Els dos conservaven la cua encara i no es miraven com enemics. Sinó com dos nens que rivalitzaven per sobresortir per davant de l'altre. 'Una rivalitat de la que ella havia desistit poc després. En els darrers mesos del planeta Vegeta, la situació havia fet que, per la Nasu, fins i tot entrenar es convertís en un exercici de fe'.
Era difícil fer-ho, si el seu pare havia decidit mantenir-la lluny de la mirada d'en Freezer.
Immòbil va notar com el seu germà s'acostava, i com en Son Gohan i en Krilín saltaven endavant disposats a defensar-se. Però llavors un peix gegant, que el fill d'en Kakarot anomenaria balena, havia saltat fora de l'aigua, fent creure a en Vegeta que aquella havia estat la font de la petita força que havia detectat moments abans.
Va veure respirar tranquil en Krilín i ella mateixa va sospirar. 'Havia d'encarar-se amb en Vegeta en un moment o altre, però feia tant temps d'aquella baralla dialèctica, del moment en què ella s'havia quedat sola a l'univers; que ara que n'era el moment, tenia dubtes de com havia d'afrontar-ho'. No podia deixar que en Vegeta tornés a xafar-li l'orgull.
.
Una mica més enllà en Vegeta estava segur de no haver-se equivocat aquesta vegada. Havia rigut amb crueltat.
– Aquesta vegada n'estic segur, noto presències, deuen ser una vintena. Estic segur que hi ha tot un poble nàmek per aquí. Això significa que aviat podré tenir les Boles de Drac! – En Vegeta lluïa triomfador – És una sort que aquell tirà no tingui el dispositiu, a partir d'ara ells i els seus maleïts homes ja no em podran espiar més!
Va volar cap al poble i va comprovar que era cert.
– És el que deia, si encara existeix el poble vol dir que aquell bandarra encara no hi ha passat!
.
Els namekians l'havien vist arribar amb temor.
– Qui és aquest home? – Havien preguntat uns, mentre un d'ancià responia – És un conquistador!
– Vinga, aneu a buscar el vostre cap. Vull que em doni immediatament la Bola de Drac!
– Què? Què diu ara?
Aviat l'havien obeït.
– Em volia veure vostè? Sóc el cap del poble. Què necessita fer amb la Bola de Drac?
– No li he de donar cap explicació, entesos? Doni-me-la! – Ell se sentia rabiós en veure que aquells insectes verds es negaven a fer profitós aquell atac. 'No pensava consentir-ho'.
– Vagi-se'n d'aquí. No tindrà això que m'ha demanat. Noto que és un ser cruel i dolent.
En Vegeta no es caracteritzava per la seva paciència. 'I no en tindria amb una colla de namekians estúpids'.
– Doncs així a la porra! – Havia dit tot disparant amb la seva pròpia energia. La seva virtut més gran no era la misericòrdia – Bang!
Imitant aquell so va acabar amb tot aquell que s'hi acostava. 'Ja la buscaria ell mateix, la Bola de Drac'.
.
La Nasu era pensativa, mentre la Bulma i els nois acollien en Dende i intentaven fer-lo menjar. Havien arribat a l'amagatall de la noia de cabells blaus moments abans.
– En Goku ja és pel camí... Només trigarà sis dies.
– I has dit que s'entrena fort? – En Krilín pràcticament plorava de l'emoció – Genial! Podem començar a tenir esperances!
La Nasu va mirar-se el petit namekià que no entenia res. 'Petita miniatura d'en Cor Petit', l'havia anomenat la Bulma moments abans. Va somriure.
Amb en Kakarot allà, en Vegeta hauria d'escoltar-la. 'Sabia que el seu orgull li impedia comptar (ara mateix) amb res més que el seu enginy i la seva força, però el príncep hauria d'entendre que junts eren més forts que separats'.
La Bulma va parar-los una taula amb menjar preparat. 'Se sentia tan alliberada de tot després de saber que en Kakarot arribaria, que el seu pla tenia futur, que ni tan sols va pensar en què ja havia deixat moltes pistes a l'aire aquell dia'.
– És clar que no és gaire bo – Havia dit en Krilín per disgust d'una Bulma fora de si – Però no facis compliments Dende.
La Nasu va mirar-s'ho un moment i va llançar-se a menjar amb més èmfasi del que probablement era prudent. En Son Gohan va somriure-li amb complicitat. I va ser llavors, potser perquè ella també havia viscut amb éssers que no tenien per costum menjar d'aquella manera, que va adonar-se'n.
En Krilín l'observava en silenci. Ella va tornar-li la mirada encara cruspint-se una cuixa de pollastre. Gairebé va ennuegar-se en notar la mirada d'en Krilín. 'S'acabava de descobrir?'.
El noi encara recordava aquella conversa que ella havia tingut amb el soldat rosa i cruel que els havia perseguit.
– No és possible... – va dir ell com convencent-se'n – Sou tots morts.
– Tots? – va preguntar ella burleta – El meu germà no ho és pas. Però deixaré que pensis que jo sóc un fantasma.
– Nasu... – va començar en Krilín pensatiu – Abans has dit que el teu pare no era un tsufur i que l'havia matat aquest monstre que corre per aquí... el tal Freezer.
Ella va aixecar la mirada i va fer també una ullada a en Son Gohan, la Bulma i en Dende que l'observaven, esperant potser que expliqués allò.
'No era bona idea encarar aquella situació amb la veritat'.
No obstant, el sobresalt espontani d'en Son Gohan va distreure'ls a tots just llavors. 'Notava alguna cosa'. I el cert és que la Nasu també podia detectar-ho.
– Quin home més dolent... és horrible... – La Bulma observava els seus amics. 'La Nasu també ho havia notat: era l'energia d'en Vegeta. Era en Vegeta qui estava acabant amb tot aquell poble'.
L'esperança d'en Kakarot semblava haver desaparegut ara en l'ànim dels seus amics. 'Ella, la Nasu, també era conscient que tot i així, enfrontar-se a aquells perills seria difícil. Però comptava amb què en Vegeta no fos un problema. Al cap i a la fi no pretenia res més que posar-se a les seves ordres quan arribés el moment.
– L'hauria d'haver rematat quan vaig poder ... – En Krilín tenia la seva pròpia idea del príncep dels guerrers. 'No els culpava'. Havia estat sempre així. Era com tocava. Ells no eren una raça precisament amable. 'Per això mateix en Freezer ho pagaria un dia o altre'. Perquè ningú podia ridiculitzar-los i sortir-se'n de rosetes.
En Dende però va intervenir en aquell moment. 'El venerable ancià potser podia ajudar-los'. Almenys tindrien una bola de drac al seu poder.
La idea tampoc desagradava a la Nasu. 'Que el Vegeta aconseguís la vida eterna, no era exactament el que ella havia previst'. No coneixia com era el seu germà, però sí estava segura ara que la seva raça ara no havia de cometre els errors del passat.
– No hi ha dones al planeta. Tots som iguals... – La Nasu va bufar gairebé amb avorriment. 'Si alguna cosa la treia de polleguera en els terrícoles, era aquella mania per parlar d'assumptes superflus en els moments més crítics. La Bulma semblava absolutament sorpresa per allò.
– Quin planeta més avorrit... – El comentari pràcticament va fer riure la Nasu. Encara que se sentia igualment desesperada. 'Si volien la Bola de Drac, no podien perdre temps'. A ella li era una mica igual que en fessin, però així impedirien que en Freezer les tingués totes. I abans de valorar exactament fins quin punt la única sortida era la immortalitat d'en Vegeta, aquella era una bona sortida cap endavant.
Es negava a reconèixer que la perspectiva d'un Vegeta amb vida infinita, no acabava de convèncer-la. 'Els crims dels saiyajins... els seus crims ja els havien condemnat aquella vegada. D'alguna manera...'.
.
– Quin és el següent pas...? El grup d'en Freezer té cinc boles de drac... em sembla que aniré a buscar la que falta... – En Vegeta acabava de tirar una bola al mar, i es disposava a continuar amb la recerca.
.
Mentrestant en Goku entrenava sense descans.
El pare de la Bulma s'hi havia posat en contacte i tant l'Ulong com el Follet Tortuga hi havien volgut ser presents. 'Havien d'explicar-li moltes de les novetats'.
En Goku va escoltar-se'ls amb atenció. 'No només en Vegeta feia perillar la seguretat dels seus amics, també aquell home misteriós i els seus soldats'.
– Noi, aquella jove... ella... – En Follet Tortuga va parlar davant l'evident tensió d'en Goku en saber que els seus amics i el seu fill corrien perill – És una d'ells. És una saiyajin. Un guerrer de l'espai més. Diuen en Pineau i en Mefus que es tracta de la germana del nostre enemic.
L'estupefacció va deixar pas a un moment d'inquiet silenci. 'Ella els havia enganyat... però per què?'.
.
– En Dodoria triga molt... i si encara persegueix aquells nanos? – En Zarbon i en Freezer eren amb les cinc boles de drac que havien aconseguit i es preguntaven on parava el tercer.
– No hi pensem més... – En Freezer estava enfadat amb aquella incapacitat manifesta per complir les seves ordres – És un ximple incapaç d'atrapar uns nens.
Va manar als seus homes que seguissin buscant les boles que faltaven.
.
– Hi vaig jo! No cal que hi anem tots - En Krilín es disposava a emprendre el vol amb en Dende. A la recerca del gran ancià i de les boles de drac.
La Nasu sabia que no només ho feia perquè tingués por que en Vegeta en detectés les energies. 'En Freezer i els altres no els podien trobar sense els censors'.
També hi havia desconfiança en la decisió de deixar-la allà amb el Son Gohan i la Bulma. 'No pensava permetre-ho'. Si alguna cosa els atacava, en Krilín no podria defensar-se sol, i perdrien el temps si s'havien de quedar allà esperant-lo sense saber si havia arribat al seu destí o no.
– Jo vinc... – va dir segura – Creu-me, si d'això es tracta, us donaré un cop de mà perquè aconseguiu ressuscitar els vostres amics. No cal que pateixis per això.
La Bulma i en Son Gohan no ho van entendre, però el cert és que la Nasu havia endevinat les reticències d'en Krilín.
'Fos qui fos, i volgués el que volgués, no semblava mentir-los'.
– Anem, doncs.
.
En Goku, espai enllà, s'acabava de posar en contacte amb el Kaito, que desitjava explicar-li les visites que acabava de rebre.
En Iamxa, en Ten Shin Han, en Xaos i en Cor Petit es disposaven a entrenar en aquell petit planeta de l'altre món.
'Tinc massa orgull perquè només tu et facis cada cop més fort'. En Cor Petit no pensava deixar passar aquella oportunitat per enfrontar-se algun dia al Goku, però el cert era que ara també tenia uns altres objectius en comú amb el peculiar guerrer.
Va deixar que en Iamxa hi parlés i que en Kaito escoltés totes aquelles notícies que arribaven de Nàmek. 'I que les comprovés ell mateix amb les seves pròpies antenes'.
– Goku, esforça't a reunir les boles de drac i fes-nos ressuscitar – va somriure altiu amb la mà posada d'improvís a l'espatlla del Déu Kaito – Aquí ens entrenarem fort i estarem a punt per anar a Nàmek, entre tots derrotarem aquell bèstia.
– No! Escolteu-me! – En Kaito estava horroritzat – No diguis animalades! No sabeu qui és en Freezer. Si us heu d'enfrontar amb en Freezer no us puc ensenyar res...! – el Déu no semblava disposat a cedir – Prometeu-me que no anireu a Nàmek!
Aquella era, sens dubte, una promesa que en Cor Petit no pensava complir.
En Goku s'ho escoltava també convençut que res podria fer en Kaito per impedir aquella batalla. 'Però el fet que l'enemic fos tan fort, encara el motivava més a millorar el seu entrenament i aconseguir vèncer-lo'. Se sentia també lleugerament culpable pel perill que corrien els seus amics, ell havia deixat sobreviure a en Vegeta.
I tots plegats s'havien deixat enganyar per la jove i callada Nasu. 'Ella era també l'enemic – segons paraules d'en Follet Tortuga – però en realitat no ho semblava en absolut'.
Tenia el pressentiment que amb aquella noia no havien estat pas tan equivocats.
.
A Nàmek, la Nasu i en Krilín es miraven sorpresos. 'Quan havien cregut que en Vegeta se'ls acostava, aquest havia canviat de rumb'.
Una cruenta batalla entre el príncep i en Zarbon començava molt a prop d'on ells feien camí per trobar al venerable ancià.
.
Hores després d'haver emprès aquell vol. Eren en aquella estranya muntanya que resguardava una casa namekiana al seu cim. La Nasu va parar-se uns metres enllà, mentre en Krilín i en Dende avançaven endavant.
– Estic content de veure't Dende – Un namekià d'aparença jove va sortir a rebre'ls – El gran ancià està informat de tot.
La Nasu va bufar. No tenien temps de formalismes.
Però el namekià ja semblava haver-s'hi fixat, abans i tot de què ella cridés la seva atenció amb aquell signe de desesperació.
– Tu no...
Ella va riure amb el desafiament marcat en la mirada. 'No li agradava com ell l'observava'. Aquell odi amb què l'havia mirat abans i tot de pronunciar-se al respecte.
– Jo no... què? – va preguntar acostant-se a en Krilín i a en Dende, que s'ho miraven a l'expectativa de saber què passava.
– No puc deixar-te entrar. – va dir seré i amb absoluta seriositat – No puc permetre que el venerable ancià corri aquest perill.
Ella va mirar-se'l de la mateixa manera.
– I què et fa pensar exactament que jo faré que corri aquest perill? – La Nasu no va vacil·lar, entenia ara a què venia tot allò. 'Maleït namekià absurd'.
– Els teus han vingut a causar la destrucció d'aquest planeta.
Ella no va tirar-se enrere. 'En Krilín va posar-se en guàrdia. Havia estat tement allò des de que ella havia parlat d'un pare vençut i d'un germà que era viu i que aquell soldat d'en Freezer coneixia'.
– No és com si n'hi hagués molts dels meus amb vida. – Ella va avançar cap a la porta, amb els braços a la cintura, en forma de gerra, tot fent que en Nail s'hi posés davant. – Els guerrers de l'espai som terribles, sí – va somriure irònicament, sabent que estava revelant-ho tot amb aquelles paraules – Però podem no tenir res a veure amb en Freezer.
En Krilín va avançar també per instint.
– Així és veritat... ets una d'ells – No s'ho podia creure malgrat n'havia tingut les evidències, i havia pensat sobre elles, feia ja moltes hores. – Ens has enganyat... per què?
– Per què era la única manera que en Kakarot col·laborés... – va dir simplement. 'Si ho deia, ho pensava dir tot'.
En Nail va posar-se en guàrdia, disposat a lluitar-hi. Ella però no va moure ni un múscul. Llavors una veu que venia de dins de la casa, va parlar.
– Deixa-la entrar, fill. A ella també l'esperava. – La veu semblava molt profunda i llunyana, però va fer que en Nail se'n retirés de mala gana.
– Seguiu-me. – En Nail va entrar a pas segur i amb el rictus seriós. 'La presència d'ella allà no li agradava en absolut'.
En Krilín i en Dende van avançar darrera la Nasu, molt més decidida a entrar-hi que el terrícola. L'amic d'en Goku encara es trobava en xoc pel descobriment que acabava de fer. 'Ella els havia dut enganyats allà, només per a què en Goku els seguís?'.
'Què era el que ella volia aconseguir amb allò? Estava conxorxada amb l'enemic?'.
– El venerable ancià és molt vell i sap que morirà aviat – va raonar en Nail en deixar-los davant l'enorme namekià d'aspecte dormit – Va decidir quedar-se a esperar, i jo m'he quedat amb ell.
– Benvinguts – La veu els va fer veure que l'home no dormia en absolut – Us esperava... als dos. A tu Dende també, és clar. – Va començar a parlar ara a en Krilín – Ets un terrestre, oi? Primer de tot us vull agrair que salvéssiu el meu fill Dende. Gràcies... als dos.
En Krilín va reaccionar traient-se importància a ell mateix, i parlant-li amb absolut respecte: – No. En realitat jo també estava molt espantat...
– Benvinguda siguis tu també, princesa dels saiyajins – va dir l'home amb extrema lentitud. – Espero no equivocar-me però l'instint em diu que el meu poble no ha de patir per la teva presència aquí.
Ella va assentir amb disgust. Però, en canvi, amb un inusitat respecte i fins i tot amb una petita reverència amb el cap que va sorprendre tant a en Nail com en Krilín. 'Si una cosa havia après del seu pare era el tracte exquisit amb els governants d'altres planetes... quan aquests no eren objectius militars dels saiyajins, és clar'.
Si hi havia interessos polítics més importants que la conquesta, estava educada per actuar conforme a allò. 'Com també ho havia acabat estant per mantenir una neutra actitud davant d'un tirà com en Freezer'.
– L'únic que busco és eliminar el Freezer i els seus sequaços – Ella va parlar amb seguretat.
– Però l'invasor... és germà teu. Ell ha destruït i aniquilat ja un poble aquí. – En Nail va prémer els punys amb ràbia.
– Ho sé però no són aquests els meus objectius – va respondre amb la mirada fixa en el vell namekià – No tinc cap mena d'interès en les boles de drac. Els hi ho deixo pels terrícoles. Jo només aspiro a venjar el meu poble... Desconec del cert les motivacions del meu germà, però cregui'm si li dic que no comparteixo... – va callar un moment, dubtant de si havia de dir allò. Però havia de deixar les coses clares a aquell ancià. 'Ella no era l'enemic'. – ... no crec que li fes cap bé aconseguir la vida eterna, li ho asseguro.
– Tampoc t'hi enfrontaràs per impedir-ho – va retreure-li en Nail des de darrere.
Ella va girar-se disposada a respondre la impertinència.
– No, és clar. No he vingut aquí a salvar l'univers tampoc. Només vull venjança. – va tornar a girar-se cap a l'ancià – Vull veure en Freezer derrotat. I crec endevinar que, en aquests moments, res convé més al seu poble.
El cap del planeta va forçar un somriure, encara assegut en aquell gran seient amb els ulls tancats.
– D'acord, doncs – va dirigir-se ara a en Krilín, que intentava fer-se a la idea de totes aquestes revelacions – I per a què voleu les boles de drac els humans?
Era amable en el to de veu i en Krilín va explicar-li sense embuts.
– No els la donaré a ells... – va aclarir mirant de reüll a la Nasu, amb qui havien arribat al planeta i que ara resultava pertànyer a la mateixa raça que l'enemic. Ser un d'ells.
L'ancià va demanar-li que s'hi apropés per conèixer de més a prop les motivacions terrestres. I a la ment d'en Krilín va llegir la història d'en Totpoderós i el Cor Petit. El namekià que havien enviat a l'espai quan aquell món que coneixien estava a punt d'acabar-se. 'En un mal temps pel planeta Nàmek que (no obstant) havia acabat passant i del qual encara intentaven recuperar-se'.
Però la Nasu continuava amb la vista fixa en el gran ancià.
– Acosta't tu també. – va dir finalment. Acabava de fer alguna cosa sobre el cap d'en Krilín. 'Ella també havia notat un augment extraordinari i sobtat de força en el terrestre'.
– No – va gairebé cridar en Nail – A ella no.
– Necessitarem tota l'ajuda que puguem tenir, fill – va raonar el cap del planeta – i ella té bones intencions. Ho presento.
Va callar un moment.
– El geni, el guerrer namekià de la família dels dracs que vam enviar a la Terra – va dir – Si no s'hagués dividit en dos també hauria conservat una força doble. No hagués dividit les seves facultats. A vegades hem de confiar en les dues parts d'una persona, també en les parts menys amables d'aquesta.
Ella va mirar-lo sense saber què volia dir. Però va avançar. Si realment havia augmentat la força d'en Krilín, amb màgia o com fos, ella també pensava treure profit d'aquella habilitat.
L'ancià va continuar aquella conversa. En Krilín, de sobte, li parlava d'en Son Gohan.
– Si la persona té força adormida a dintre és igual si és un nen. Ho puc fer – Va raonar l'home davant de la pregunta del petit terrestre, que ara pensava en dur-li el fill d'en Son Goku – Jo només li desperto la força que ja té, i això no afecta gens el meu temps de vida.
La noia va acostar-s'hi decidida: – Pensa fer-ho amb mi?
– Seria un error no fer-ho. Necessitem aquesta força dormida que encara tens – l'home va posar-li la mà al cap – Encara que no estic gens segur de fins a quin punt; cap de vosaltres, ni tan sols tu, pot enfrontar-se amb garanties als soldats més terribles del tirà.
– No, no podem – va dir pensant ja no en el Dodoria i en Zarbon. Sinó en els més terribles de tots: les forces Ginyu. Va somriure amb superioritat – Però ho intentarem.
De sobte va notar una increïble força que l'envoltava i una sensació nova de llibertat va envair-la. Va sentir-se absorbida per una gran força que, just després, va esclatar al seu voltant. 'Se sentia totalment diferent'.
– M'ha augmentat la força – va dir mirant-se les mans – És increïble... Hagués hagut d'entrenar anys sencers per aconseguir... és una sensació extraordinària.
En Krilín també semblava parat.
'Però continuaven estant a anys llum d'en Freezer i alguns dels seus sequaços'.
– Quant més gent forta... i bona hi hagi millor.– Havia dit el gran ancià en referència a la possibilitat de portar-hi també en Son Gohan.
– Dende queda't aquí – Havia manat en Krilín – Ara torno... I tu... – L'havia mirat amb dubte -.
– Jo vinc – Havia fet ella gairebé sense pestanyejar – No pateixis. No us posaré traves perquè pugueu ressuscitar els vostres amics, si és que trobeu les boles de drac.
– Però el teu germà... – Havia fet ell encetant aquell tema. Tot allò continuava sent confós, però sobretot incòmode. 'En Vegeta havia fet matar els seus amics a la Terra'.
– Els comptes pendents que jo tingui amb ell... o amb en Freezer... són cosa meva – va respirar. 'Tenia un mal pressentiment respecte a en Vegeta que encara lluitava en algun punt del planeta amb en Zarbon'. De sobte ja no sentia tan intensa la seva força – En Kakarot és en camí. D'això es tractava tot, al cap i a la fi.
El noi no podia sentir-se enrabiat amb ella, encara que sí prudent i temorós. 'Els havia traït i els havia ficat en aquell embolic, però poca cosa podien fer per tornar enrere'. Ara havien de sobreviure en aquell planeta ple d'enemics.
La Nasu, abans d'enlairar-se, va mirar al seu voltant. 'Decididament alguna cosa no anava bé a en Vegeta'.
Va passar pel costat d'en Nail, mirant-se'l amb avorriment.
– Ja pots deixar de patir, nano. No premis tant els punys que et faràs mal – El namekià només va remugar. 'No li agradava gens que ella fos una saiyajin'. No hi confiava en absolut.
.
.
En Vegeta havia acabat sucumbint al poder d'en Zarbon que, malgrat abandonar-lo moribund i a la seva sort, no havia trigat a buscar-lo. Eren ordres d'en Freezer.
'Era l'únic que els podia dir on es trobava la bola que havia robat del poble namekià'. El torturarien després de curar-lo, per tal d'obtenir-ne la informació.
O això creien, abans que aquest escapés, enduent-se per davant part de la nau d'en Freezer, un parell de soldats de poc nivell, i les cinc boles de drac, que havia llançat amb intenció que no fossin trobades pel tirà.
No havien calculat bé la seva capacitat de recuperació. 'No quan ja havia sofert diversos zenkai powers en poc temps'. La tan valorada capacitat d'augmentar l'energia dels guerrers de l'espai.
En Son Gohan, mentrestant, havia deixat la Bulma sola. 'Havien detectat que encara hi havia una bola de drac en algun lloc del poblat que havia atacat en Vegeta: la que havia tirat al mar'.
.
– Tan de pressa hi arribarem de seguida – va dir en Krilín boig d'alegria. 'La força que se li havia arribat a desenvolupar gràcies al venerable ancià, li semblava extraordinària'.
La Nasu només va assentir amb un mig somriure pensatiu. 'Aquell terrestre continuava tractant-la amb naturalitat, tot i saber-ne ara la veritat'.
En escasses cinc hores havien aterrat davant d'una sorpresa Bulma.
– En Son Gohan ha sortit. Hem localitzat una bola de drac...
– De debò?
La Nasu que es mantenia al marge de la conversa, va ser la primera en notar aquella força que s'aproximava.
– S'aproxima...
– En Son Gohan...
– No, no és en Son Gohan –. Havia dit en Krilín just en el moment que la Nasu s'enretirava entre les roques de l'illa, mantenint-se a la vista del nouvingut, però no prou com per cridar-li l'atenció en un primer moment.
– Vegeta...
Havien anat tan de pressa en volar cap aquell racó del planeta, que no havien procurat amagar l'energia.
– Per la Bola de Drac que portes amb tanta il·lusió – Havia somrigut sorneguer – Suposo que tenim el mateix objectiu...
– Escolteu. Abans de prendre-us la bola, he de fer una cosa... – Havia continuat davant el silenci tens d'en Krilín i l'espant de la Bulma. – Però mentrestant, més val que no penseu en endur-vos-la. No moriràs tu sol, la noia també. Les dues... – Havia dit sense mirar amb atenció la tercera persona que era més enllà, repenjada en una roca amb el cabell a la cara i una roba ridícula.
El noi havia avançat per instint. 'No moriria sense defensar-se d'aquella amenaça, encara que sabés que allò era del tot absurd'.
– Krilín, no! – La veu de la jove més allunyada d'ells va fer que en Vegeta tingués un sobresalt. 'Havia vist aquella roba ridícula abans'. Era roba ridícula i tsufur.
La Nasu va alçar el cap, mirant-lo directament als ulls.
Ell va observar-la totalment parat un moment.
La noia va somriure amb resignació. 'No se li podia haver ocorregut un pitjor moment per aparèixer-se davant d'en Vegeta'. Podia sentir com una gran força s'atansava a ells.
En Vegeta va trigar uns segons més en reconèixer-la del tot.
.