Capítol 14. Els germans que ja no seríem
En Son Goku feia flexions en la seva nau, però havia quedat atrapat en un camp magnètic que feia trontollar l'aparell, i anar i venir el control de gravetat. S'havia fet sang i, a més, s'havia ferit ell mateix en intentar arreglar-ho amb un potent Kame hame ha. Havia quedat lligat per moments amb un cable amb el que feia flexions al sostre de la nau espacial.
Se sentia esgotat per l'esforç, i era pràcticament inconscient ja al terra de la nau.
– En Son Gohan estarà bé – Ella es veia una jove decidida, però també molt callada i pensativa – T'ho prometo.
Estava segur que allò no havia succeït ben bé així, però ara la seva ment jugava amb ell. 'Els seus amics corrien perill'. Ella els havia empès a aquell planeta ple de mortals obstacles. D'enemics terribles.
Intentava mantenir-se conscient, però començava a delirar.
Ella havia baixat de la nau d'en Pineau amb aire perdut però també desafiant. 'Encara ara recordava la sensació de conèixer-la'.
En Goku mai havia odiat ningú. No, ningú que no hagués matat o fet molt mal a alguns dels seus amics. Però aquell sentiment era el que potser encaixava millor amb aquelles sensacions que ara tenia. 'Els havia traït'. S'havia burlat de la confiança de tots.
De la seva.
'No, ell sabia que no era odi. Però que era? Per què no recordava haver-se sentit així abans?'.
'Fins a quin punt era també ell un saiyajin i aquelles emocions no eren més part del seu origen que del que havia estat en Goku humà?'.
– Jo no sóc un d'ells. No... – I ho sentia sincerament. 'Fos el que fos. No era per allò. No era per allò'.
I havia de fer un últim esforç. Per aixecar-se i parar el control de gravetat que el mantenia pres al terra, malferit.
No era el moment de dormir.
En recuperar-se, els pensaments també s'havien tornat més clars, menys confusos.
L'únic que ell havia de fer era continuar entrenant. 'El repte que l'esperava a Nàmek, seria una autèntica prova d'autosuperació'.
.
– Quant de temps, germanet...
En Vegeta li mantenia la mirada, en silenci. 'La Nasu sabia que allò no li seria tampoc gens fàcil'.
– Tu... – El seu germà no mostraria cap signe d'emoció que indiqués una possible alegria pel retrobament. No semblava ni fastiguejat. – Què fas tu aquí?
– Turisme – Havia dit ella amb ironia i to incendiari. 'No, els dos eren massa orgullosos com per afrontar allò sense aquell to en la veu'. – M'avorria allà... al forat on tu em vas deixar tirada... i vaig pensar... mira, vés a passejar a Nàmek. Diuen que el clima és fantàstic.
Ell es mantenia en silenci. Ara amb una cella lleugerament aixecada. Amb sorna: – Ja...
– De fet – va continuar ella, sense afluixar – Diuen que el clima és tan bo que en Freezer ha decidit passar-hi unes vacances també. I mira... resulta que tu també. I ells – va dirigir el dit índex als terrestres – Ja hi som tots.
En Vegeta va decidir que era hora de dir alguna cosa, encara que realment estava prou sorprès per no saber què dir: – Així que has decidit sortir del forat... i veig que... – va posar cara de fàstic – veig que no tens manies i ara et poses qualsevol cosa a sobre... fins i tot aquests draps fastigosos...
La lentitud amb la què ell havia parlat, indicava que la seva ment estava processant alguna altra cosa.
Ella va riure amb sorna. Havia dit alguna cosa mentre en Vegeta parlava. El príncep l'havia sentit perfectament, però estava segura que ell no se n'havia adonat del tot... encara.
– Bé, només hi falta en Kakarot. No trigarà...
La cara d'en Vegeta va indicar-li que acabava d'adonar-se'n.
– Com?
– Com que sóc tan inútil i clarament no dono la talla – No era un retret, sinó més aviat una afirmació; encara que ella utilitzés les mateixes paraules amb les que s'havien dit adéu quan només eren dos nens. – He decidit que necessitaríem una mica d'ajuda per passar a millor vida el llangardaix.
– Necessitaríem... – La ironia era present a les dues veus. Però en Vegeta ara més aviat semblava haver escoltat un acudit. 'Ell només necessitava esclafar aquell traïdor desgraciat'.
– Et vaig dir que... – Anava a repetir aquelles paraules punyents del passat, a dir-li que era ridícul que ella estigués allà i tingués cap estúpid pla.
Però la Nasu ho sabia, perquè havia tingut massa anys per rumiar què li diria el seu germà. 'Com era i que sentia'. La noia va avançar-se-li i els esdeveniments ja no van donar-li dret a rèplica. 'Almenys no de moment'.
– Estic a les teves ordres, Vegeta. – va fer un gest militar que havia après al seu planeta d'origen – Si ho vols, és clar.
Ell va mirar-la molest i estupefacte, abans de girar la seva vista cap al cel. Acabava d'arribar en Zarbon.
En Krilín i la Bulma havien presenciat l'escena en silenci. 'Intentant entendre perquè malgrat l'odi que desprenien les seves paraules, aquella manera de parlar entre aquells dos, sonava tan natural'.
.
– És aquí... – En Vegeta va mostrar-se calmat en dir-ho. 'Era en Zarbon'. Els altres eren més enrere espantats. 'Encara que la Bulma havia desvariat una mica al principi sobre l'atractiu del soldat d'en Freezer'. La Nasu intentava no pensar que aquells terrícoles estaven força sonats, però el cert és que en Krilín tenia la por marcada a la cara. 'Ell sí s'adonava de la gravetat de la situació'.
Va mantenir-se darrere mateix d'en Vegeta.
– T'has burlat de mi, eh, Vegeta? – Eren les paraules d'en Zarbon. El que moments després es convertiria en monstre no semblava fixar-se en res més. – Per culpa teva el governador Freezer ja no confia en mi... Et donaré el que et mereixes.
– Prova-ho – El príncep no semblava gens espantat, ni tan sols tocat per les circumstàncies. 'Desafiant i altiu'.
Ella va fer un pas endavant. 'Si calia...'.
– No, no et moguis – va mirar-la en clar gest d'ordre – I vosaltres no intenteu escapar... no oblideu que us trobaré. Aneu on aneu...
La lluita era cruenta i sense treva.
– Bulma – havia cridat en Krilín minuts després – Vinga, fugim.
La Nasu no s'havia mogut. 'Tampoc pensava impedir-ho'.
– Però ha dit que si fugim ens pelarà.
– Ho farà igualment – Havia dit per ella mateixa la Nasu, observant la lluita. 'Havia parlat al mateix moment que en Krilín deia alguna cosa com allò'. No volia que allò passés però en Vegeta era un saiyajin pur, un que s'havia criat com a tal... no com ella... no en absolut com en Kakarot – Marxeu d'aquí, ja!
En Vegeta havia estat més ràpid. No en deixava passar una. 'Tampoc fora del combat que ara el batia a mort amb en Zarbon'.
– No us deixaré fugir...! – I tampoc deixaria en vida a en Zarbon per molt que aquest, després d'un combat intens, acabés pregant-li.
– Junts podríem... podríem vèncer en Freezer. – Però ell no pensava perdonar que havia estat tractat tota la vida com un simple drap brut. 'Ho havien de pagar tots'.
La batalla havia tingut una cruesa fins el final que havia mantingut la Nasu enganxada a cadascuna de les imatges que aconseguia veure en viu i en directe. 'En certa manera en Vegeta lluitava com els havien ensenyat. Li recordava molt al seu pare'. Però ara mateix tenia una força aterradorament superior.
– Dubto que siguis un guerrer de paraula – En Krilín tremolava davant l'ara silueta d'en Vegeta davant d'ells – però, em promets, que si te la dono, te n'aniràs sense fer-nos cap mal...?
La Nasu sabia que res del que ella digués podia canviar la situació. Però llavors va quedar sorpresa per la reacció del seu germà.
– Una promesa, dius? Molt bé... – Havia accedit amb la veu freda – Quan tingui la Bola de Drac no m'interessarà per a res jugar amb uns desgraciats com vosaltres.
Estava eufòric perquè creia tenir ja totes les Boles de Drac. 'Tan eufòric que anava a perdonar les seves víctimes'.
La Nasu no havia dit res, però havia donat dos passos endavant. Disposada a seguir-lo.
– No et moguis – Havia resultat fins i tot més sec amb ella que quan se'n reia, segons abans, d'en Krilín; per la por que aquest havia passat fins que ell havia consentit perdonar-los – Si et necessités per guanyar en Freezer, això voldria dir que no he aconseguit res de bo fins ara...
'No se li escapava que ella tenia una força de combat considerable'. Molt més gran que en la infància. Com tampoc se li escapava que el terrícola era també més fort que la darrera vegada. 'Però ja res d'allò era problema seu', es deia.
Viuria eternament i dominaria l'univers. Potser quan ho aconseguís, deixaria que ella estigués a les seves ordres.
Se sentia poderós i un autèntic príncep en aquell moment. Havia descarregat molta adrenalina en vèncer en Zarbon.
Va sortir disparat sense mirar enrere.
.
– Idiota! – Va cridar ella a l'aire. En Krilín va posar-se en guàrdia per si la noia decidia atacar-los, però en girar-se la jove saiyan va mirar-los esgotada. 'En Vegeta era un estúpid que es pensava que podria vèncer en Freezer i que creia que tot se solucionava obtenint la vida eterna'. Era un idiota que actuaria, si ho aconseguia, com el que creia que era un autèntic rei: sense manies ni remordiments. 'Però fins i tot el seu pare, en la seva crueltat guerrera, havia tingut consellers al seu voltant'.
I per l'educació que ella havia rebut al respecte, no pensava deixar que el seu germà es transfigurés en allò que ell pretenia ser. 'Perquè la maledicció dels saiyajins, la que encara els perseguia pels crims comesos, havia de desaparèixer d'alguna manera'.
'Per molt tsufur que sonés allo', va dir-li una altra veu amb ràbia a la seva ment. Ja no sabia ben bé qui era.
– Anem... – va dir-los sense deixar-los reaccionar – Hem de buscar en Son Gohan.
– Però... – En Krilín no n'estava gens segur, al cap i a la fi ella havia quedat a les seves ordres. 'O ho havia pretès'.
– Vaig prometre que no li passaria res – El noi va mirar-la confús. 'No sabia de què parlava ara'. D'en Vegeta? Ell semblava cuidar-se bé solet. Ella va entendre que havia de matisar aquella frase – Vaig prometre-li a en Kakarot que el seu fill sobreviuria. I penseu el que vulgueu, ho penso complir.
Tenia un mal pressentiment.
I el cert era que el nen s'havia topat en la seva marxa amb un Vegeta encara eufòric. 'Havia pogut amagar la bola que havia tret del fons del mar'. Però no havia evitat que l'home el colpegés amb un missatge per en Goku: Quan fos invencible, el buscaria i llavors guanyaria. El destrossaria a ell i a la Terra.
– Ell ha de venir aquí... No ens podem comunicar de cap manera amb en Son Gohan – Havia dit en Krilín. L'havien d'esperar. Havien d'esperar el nen en aquell tros d'illa on en Vegeta podia tornar a localitzar-los fàcilment.
.
– Mireu què tinc!
– Ets fantàstic, Gohan – Havia exclamat la Bulma.
Els terrícoles havien aconseguit la Bola de Drac de les quatre estrelles, i ara es disposaven a amagar-se de la ràbia d'en Vegeta. 'Quan sabés que li havien pres, que l'havien burlat, la seva reacció seria terrible'.
No era el millor pla que se li acudia a la Nasu. 'Però ara només els quedava esperar en Kakarot. I ella havia promès que en Son Gohan no prendria mal'.
Van deixar la Bulma en una escletxa entre muntanyes i van disposar-se a tornar amb el venerable ancià. En Krilín i en Son Gohan no havien tingut temps de parlar, ni d'explicar el que un ara sabia de la noia. Amb prou feines s'havien pogut dir que ambdós havien estat descoberts per en Vegeta i ambdós n'havien sortit amb vida. 'Bulma inclosa'.
.
.
Tot estava a punt de canviar, però. També les intencions d'en Vegeta. El raonament que l'havia dut a actuar a així ja no serviria de res davant les forces Ginyu. Davant el maleït Gineu i els seus soldats.
.
– Per què ens n'hauríem de fiar? – Li havia preguntat en Krilín just abans d'emprendre el vol. 'Tenia tota la raó en desconfiar encara que no tingués oportunitat contra ella. 'No ell, qui sap si el fill d'en Kakarot després d'aquella visita al venerable cap dels nàmeks...'.
Ella havia sospirat amb cansament. 'En Son Gohan els mirava sense entendre què era el que passava allà'.
– El pare d'en Kakarot em va salvar la vida – va mirar en Son Gohan – En Bardock em va permetre marxar del planeta Vegeta abans que aquest fos destruït. Per això...
L'amic cap pelat d'en Son Goku va mirar-la sense dir res, encara insegur.
– Podria haver-vos atacat ja, Krilín – va tocar-se l'anell del seu pare en una butxaca de seva samarreta – Li vaig prometre a en Kakarot que el mocós no prendria mal. Per en Bardock – no estava segura de dir la veritat del tot – Perquè li dec la vida al seu pare.
Aquella conversa, en què en Son Gohan havia descobert quina era exactament la situació, s'havia produït just abans de fer camí cap allà on reposava el gran ancià.
Ara volaven en silenci. Convençuts que aconseguirien arribar-hi, ells. Pendent que en Kakarot arribés d'una vegada al planeta, ella. 'El seu germà potser no volia escoltar-la ara, però aquella continuava sent la única espurna d'esperança que tenien'.
.
Ja tenien l'alta muntanya a l'horitzó quan van notar l'energia d'en Vegeta al seu darrere. 'Devia estar rabiós i podia ser que no estigués disposat a raonar amb ells el per què en Son Gohan l'havia enganyat i s'havia quedat el que ell considerava la setena Bola de Drac al seu poder'.
– Vés, corre – Havia recomanat en Krilín a en Son Gohan. 'L'ancià havia d'ajudar-lo a augmentar la força abans d'aquell enfrontament'. La Nasu va bufar entenent que havien sobrevalorat la capacitat de trobar-los del seu germà. 'Encara que ella no tenia excessiu interès en esquivar-lo'.
Ell havia de raonar en un moment o altre.
– Guaita-la. Ajudes als maleïts i traïdors terrícoles a fotre'm, oi? – Li havia preguntat ignorant a en Krilín. Va mirar-la amb més ràbia de la què podia cabre en aquella mirada – I amb aquesta roba fastigosa...
– No. En realitat, no. Ja et vaig dir què era el que feia exactament aquí – va sospirar – Una altra cosa és que tu no estiguis disposat a entendre-ho. Recorda-ho: en Kakarot és en camí. – Va tornar a agafar forces per parlar – I recorda que sí duc aquesta roba és perquè tu no em vas deixar altres alternatives, germanet. Recordes en Pineau? Estic segura que sí...
– Així que et vas quedar sota les seves faldilles? – va preguntar altiu – Ets més patètica del que recordava...
– Sí, potser sí – va argumentar ella desafiant però decidida a no deixar-lo guanyar dialècticament aquell cop. 'Al cap i a la fi tot havia estat culpa seva'. – Però sóc la única que ha fet realitat les teves ordres originals, Vegeta. Tu volies la col·laboració d'en Kakarot... i què va fer en Raditz al respecte? Estic segura que ho recordes!
El soroll gutural que va emetre en Vegeta va mostrar-lo molest, però potser no prou, com perquè la Nasu considerés més prudent callar.
– Que vas fer tu mateix al respecte? Oh, espera! Vas convertir-lo en el teu pitjor enemic. I vas assassinar a sang freda en Nappa – va dir acusadorament, sense por a la seva reacció – Així, sí! Així sí, Vegeta! Separats i exterminats derrotarem en Freezer millor que junts. Digues que sí!
– Gran cosa... – havia rigut fredament. 'Com si res d'allò l'afectés de cap de les maneres'. – De debò penses que això ho solucionarem amb un guerrer de classe baixa?
I ella havia hagut de descobrir-se parcialment davant d'ell: - Sí, ho crec. Ho crec, perquè ho hagués cregut amb els ulls tancats si es tractés del seu pare. Ell també era un guerrer de classe baixa. Creu-me Vegeta, vaig detectar-hi grans qualitats.
– No em facis riure.
– No riguis... – Però ell ja havia vist quin era el nou engany de tota aquella conversa – Aparta't, aparteu-vos. Què hi està passant allà dins, eh?
Va volar cap a la casa sense que la Nasu tractés d'impedir-ho i davant la desesperació d'un Krilín que no havia pogut aturar-lo.
– Noto una força gran – va dir esverat – Hi ha el traïdor d'en Kakarot, aquí?
– No. – va respondre senzillament la seva germana que s'havia avançat a en Krilín i ja era al capdamunt del cim.
En Dende i en Nail acabaven de sortir a l'exterior: – No et deixaré entrar –. Aquell era el més gran d'ambdós namekians. – Ho sabia – va afegir mirant a ningú en particular però dirigint-se a la Nasu: - Només ens podia dur problemes que tu coneguessis on érem.
'Aquella energia era d'en Son Gohan, i el nen acabava d'aparèixer-se també darrere d'ells: amb una força nova i més gran de la què ell mateix hagués esperat'.
En Vegeta va mirar-lo incrèdul.
– Tu més que ningú hauries de creure en el poder de la genètica en l'herència saiyajin – La veu de la Nasu, darrere seu, va fer que li tremolés el llavi de la ràbia. 'Ella s'entossudia a tenir raó'.
En Dende va cridar en aquell moment.
– Escolta! El venerable ancià diu que s'acosta algú més al planeta! – En Krilín va pensar-se que devia ser en Son Goku, i així mateix en Son Gohan també va mostrar-se'n convençut. Però aviat van adonar-se que no es tractava d'una sola persona.
.
La mirada de la Nasu, gèlida i seriosa, va creuar-se amb la del seu germà en el moment de notar què eren cinc forces les que en realitat s'acostaven al planeta. 'Eren les forces Ginyu'. El maleït Gineu i companyia.
– No pot ser... merda! – Va colpejar amb força la paret de la casa namekiana on es trobava el venerable ancià – No pot ser! És terrible!
Tots van mirar-la amb terror, però també amb la incertesa de no saber a què es referia.
– No, no... no m'ho puc creure – La cara de terror d'en Vegeta era prou explicativa – Els soldats de les forces d'en Gineu.
Estaven perduts.
– M'heu de donar la Bola de Drac – En Vegeta estava aterrit de debò – Ara mateix. Si no ho feu, us en penedireu. Maleïts sigueu tots!
En Krilín i en Son Gohan s'hi negaven, però la Nasu ara mateix no sabia què fer. 'Havia estat en contra d'allò. No era el que convenia a ningú, ni tan sols al mateix Vegeta'. Però cap d'ells podria vèncer aquells soldats.
– Estem perduts, Krilín... – va raonar – No hi ha res a fer...
Tots van mirar-se, però seguien sense entendre què passava. Perquè ambdós germans semblaven tan espantats.
– No em deixaré enganyar – insistia el terrestre – Sé que això és una trampa.
La Nasu va deixar-se caure contra la paret de la casa. Era terrible de debò.
Va quedar-se pensativa. En silenci.
– Escolteu-me bé, mitges merdes... Els homes de les forces especials d'en Gineu són tan forts com jo... – parlava en Vegeta – O potser més... I són cinc!
Per en Vegeta només hi havia una solució: aconseguir primer la vida eterna i derrotar-los després. 'Però no podien perdre el temps'.
En Nail, que s'havia fixat en la desesperació callada de la Nasu, va intervenir:
– Potser és veritat, això que diuen – va mirar-se'ls prudència – L'única cosa segura és que s'acosten cinc energies malvades.
En Krilín creia que, en comptes d'en Vegeta, podia ser una solució que qui aconseguís la vida eterna fos en Son Gohan. Però per fort que fos, no coneixia les arts de la lluita.
Es trobaven entre l'espasa i la paret.
– Entesos... Veniu amb mi... – va dir amb ràbia – Però he d'estar segur que compliràs la promesa!
En Vegeta estava disposat, i així els hi ho havia cridat, a no fer-los mal, si aconseguia la vida eterna. Fins i tot a perdonar-los, si malgrat corrien, no arribaven a temps i no podien convocar el drac.
Era una situació veritablement desesperada.
Els quatre van enlairar-se a tota velocitat. 'Ara, gràcies a en Nail, sabien que podrien demanar tres desitjos amb les boles d'aquell planeta. En Son Gohan i en Krilín acompanyaven a en Vegeta a buscar la Bola de Drac que ells tenien i que guardava la Bulma, i la Nasu els acompanyava, encara terroritzada pel que ara se'ls tirava a sobre'.
Només faltaven deu minuts perquè en Son Goku arribés a la Terra. Però serien els deu minuts més llargs de les seves vides.
.
.
Cinc individus estrafolaris i amb una força brutal se'ls havien creuat al camí quan per fi estaven a punt de reunir les set boles de drac. Duien dues amb ells, i eren just davant de les cinc que en Vegeta havia pres a en Freezer.
Però era ja massa tard.
Aviat van adonar-se que, fins i tot el que semblava més petit, els podia dur greus problemes. En Gurb jugava a parar el temps i els havia pres de les mans el parell de boles drac que duien en Vegeta i en Krilín, respectivament. La Nasu no sortia del seu estupor. 'Moririen en aquell planeta i ho farien sense haver-se pogut enfrontar a en Freezer?'.
Va recordar que ella ja els coneixia, que el seu pare ja se'ls havia creuat més d'un i dos cops, i que el rei Vegeta mai havia gosat desafiar-los.
En Gurb jugava amb en Krilín i en Son Gohan. Només la velocitat d'ells els salvava, ja que a cada atac que intentaven, aquest produïa un efecte en el temps que el feia jugar amb avantatge. 'Parava el temps, de manera que durant els segons que durava el seu truc, només ell podia moure's amb llibertat i contraatacar', va pensar la Nasu sorpresa.
Va moure's inquieta quan aquest va llançar dos troncs cap als nanos, immobilitzats de sobte. 'No havia parat el temps, però havia aconseguit paral·litzar-los'.
En Vegeta havia estat més ràpid.
– No hi ha dret Vegeta – Va mussitar el moribund Gurb, al qual li havia arrencat el cap però que encara parlava - ... era un joc entre els nanos i jo.
– Això ho has decidit pel teu compte...! – va dir el príncep segur – A la guerra tot s'hi val. No hi ha injustícies.
Només havia aprofitat l'ocasió per guanyar el Força Animal. La Nasu va saber-ho abans i tot que ell mateix ho aclarís quan en Son Gohan intentava donar-li les gràcies.
Va mirar-se el panorama. En Vegeta anava a lluitar amb un d'ells. Va maleir el saber que el seu germà no permetria interrupcions. 'No pensava mirar-s'ho, mentre els apallissaven'.
.
Va llançar-se contra l'enemic en el moment que va comprendre que al príncep no li quedaven ja més forces.
En Krilín i en Son Gohan van seguir-la. Però cap dels tres no va poder fer-hi gaire res.
En Reecum va atacar-la amb totes les forces, i de manera repetida, fent que ella veiés amb impotència com ni tan sols aconseguia fer-li una trista rascada amb cap dels seus cops. Va notar la sang al rostre i va imaginar que, a banda d'alguna costella, pel mal que li feia, també li hauria trencat el nas. El cos li feia tan mal, que ja no podia ni tan sols dir ben bé què passava.
Va llançar un atac d'energia; que l'home, a qui en Vegeta només havia aconseguit destrossar la roba, va fer rebotar contra ella.
– Maleït, siguis! – va intentar pronunciar amb dificultat, abans que aquella energia esclatés contra ella.
Ja des del terra, derrotada, va veure com en Reecum es girava de nou per acabar d'atacar en Vegeta i com en Son Gohan apartava del mig el príncep, amb la conseqüent enrabiada del seu germà.
En Reecum no va tenir miraments ni amb en Krilín ni tampoc amb el fill d'en Kakarot.
.
'Ella li havia promès'. Havia donat la seva paraula i ara en Son Gohan era a terra, moribund'. Va aixecar-se, colpejada i encara amb sang a l'espatlla, plena de morats i amb la certesa que tenia el nas trencat i una ferida oberta al front, i va tirar-se damunt el soldat d'en Freezer. Ho va fer amb totes les forces que li quedaven, colpejant-lo frontalment. Però ell va subjectar-la del canell, abans de deixar-la semi inconscient amb una cop de puny a l'estómac. Va subjectar-la dels cabells, llançant-la contra una roca propera amb totes les seves forces. De l'estrebada, un bon manyoc dels cabells que duia fins a la cintura van quedar-se en mans de l'adversari, que va deixar-los anar amb fàstic.
Va sentir-se morir i va estar segura que ho faria, que moriria de debò, quan el seu cos colpegés finalment contra la roca, però el cop definitiu no va arribar mai.
.
La freda sensació de precipitar-se al final va ser substituïda pel caliu del cos que havia aconseguit subjectar-la. No va poder veure qui era abans de desmaiar-se, però va sentir-se estranyament en pau.
En Son Goku, encara confós per com de ràpid havien anat els esdeveniments, va mirar la jove que subjectava en braços i va comprendre que a Nàmek les coses havien anat fins i tot pitjor del que ell podia haver-se imaginat. Una inexplicable sensació de ràbia va sortir d'ell en contemplar cadascuna de les ferides d'ella, a qui pràcticament se li havia estripat la samarreta, però aviat va comprendre que no podia ser l'única malferida. 'Gairebé no sentia les forces d'en Gohan i en Krilín'.
Va descendir el vol, subjectant-la amb cura. I aviat va veure en Gohan estirat a terra, pràcticament desnucat.
– No... no he pogut – Ella tornava en si amb deliris, però en Goku va entendre-la. 'S'estava disculpant per no haver-lo protegit?'. Va mantenir-la en braços mentre donava una mongeta màgica a en Son Gohan, que va recuperar de seguida la consciència.
– Pare! – L'home va somriure al nen. – Té, dóna-li això a en Krilín. Heu estat molt valents – Era una mongeta màgica pel seu gran amic de la infància.
Mentre el seu fill l'obeïa, va mirar-se un moment més la jove saiyajin. Un pensament va creuar-se ràpidament a la seva ment: Els havia enganyat.
Però també havia estat valenta en lluitar. 'A en Goku no se li escapava que en Vegeta també era allà, conscient però ferit'. Ell també havia lluitat.
Havia de saber exactament per què.
Va mirar-la un darrer cop, apartant-li el cabell xop de sang de la cara. 'No, no era odi. Ella el commovia. D'alguna manera nova i desconeguda, era commoció el que sentia cada vegada que hi pensava o bé ara quan la tenia allà ferida i en braços'.
Commoció i unes ganes boges de fer pagar allò a aquells monstres. 'Com de fer-los pagar el dolor que havien fet passar al seu fill i al seu millor amic'. La mateixa sensació, però amb un sentiment diferent.
Ella havia passat llargues estones mirant en fora en aquella finestra de l'hospital on ells s'havien recuperat. 'Ja aleshores devia pensar en això. En Son Goku encara recordava la mirada que dedicava al cel quan era a la Terra: era decisió i reflexió el que ella li havia transmès llavors'.
Va donar-li la mongeta màgica i va posar-la en compte al terra, perquè es despertés per fi. Ella va alçar-se amb dificultat, mirant-lo, encara que ell ja observava l'enemic.
– Kakarot... – Des d'allà terra, veure'l dret i decidit a lluitar, engrandia encara més la figura d'un Son Goku que en el viatge a Nàmek havia entrenat més que mai. 'Era més fort i se sentia estranyament tranquil i segur'.
Una tranquil·litat que resultava insultant pels adversaris, però que no era de naturalesa altiva com en el Vegeta.
Ella encara no s'havia aixecat, presa de la sorpresa per ser viva i trobar-se bé. I en Son Goku ja oferia noves mongetes màgiques a en Vegeta davant les queixes dels seus amics.
La postura desafiant d'ell quan va ser l'hora d'enfrontar-se amb les forces Ginyu, que eren allà, va fer que ella tingués un calfred.
I va pensar en el Bardock. 'Era inevitable'.
Era aquella mirada. Aquella força d'esperit.
Va sentir un fred inexplicable. 'Allà asseguda a terra, mig incorporada, mirant com en Kakarot afrontava aquella lluita'. Però no va comprendre per què, fins que el cos va retornar-li la sensació càlida d'haver estat salvada en el darrer moment. Dels braços que ara mateix colpejaven l'enemic amb determinació.
I de sobte va comprendre que allò l'alliberava. 'Ella havia tingut raó. D'alguna manera que desconeixia, ell era ara en un nivell que res els havia de fer témer'.
No seria qui els ajudaria a vèncer en Freezer. Serien ells els que l'haurien de mirar d'ajudar a ell, a en Kakarot. No ho havia pensat mai així abans, però ara se n'adonava: "No era una ajuda. Era qui els revenjaria".
No podia apartar la vista dels seus moviments i de la fortalesa que desprenia. 'S'hi sentia atrapada'.
'Què m'està passant?', va preguntar-se incòmode. No podia perdre el temps amb estupideses. 'Aquella era la oportunitat per veure en Freezer vençut i humiliat que havia esperat pràcticament tota la vida'.
.
Havia tombat en Reecom d'un sol cop.
En Vegeta se'l mirava amb ràbia i sorpresa. I la Nasu va endevinar què pensava. 'Però no podia ser'.
'– I si era el superguerrer? I si ell era el saiyan que les històries deien que apareixia cada mil anys?'. No havien estat atacs normals, ni la velocitat era la pròpia dels saiyans normals. Va posar-se dempeus, situant-se al costat mateix d'en Vegeta.
Cap d'ells, ni en Krilín o en Son Gohan, podien creure's la superioritat que veien en el Son Goku. 'Ella havia tingut raó'.
Ella s'havia passat tota la vida, creient en què d'alguna manera el fill d'en Bardock els demostraria que no era un simple guerrer de classe baixa. Però se sentia astorada en saber que tenia raó. 'El poder d'ell superava totes les expectatives possibles'.
I la seva cavallerositat també.
En Vegeta va remugar quan va decidir perdonar la vida a en Jeice. 'I el va trair quan aquest va demanar a en Son Gohan i a en Krilín que anessin a advertir el cap dels nàmeks del que podia succeir: en Freezer el devia buscar hores d'ara per saber com s'invocaven els desitjos de les Boles de Drac'.
– D'aquest me n'encarrego jo – Havia dit en Son Goku amb aire segur, després que aparegués en escena el Gineu.
.
El capità de les forces Ginyu havia marxat d'allà molt abans de l'aparició del saiyajin terrestre, per fer entrega de les boles màgiques de Nàmek (aconseguides per ell i els seus companys) al tirà Freezer.
.
Ara, doncs, la situació empitjorava.
– Vosaltres busqueu les Boles amb el radar del Drac! Encara deuen ser a la nau d'aquesta gent! – Havia afegit en Goku. Es dirigia al seu millor amic i al seu fill.
En Son Goku s'havia mostrat molt segur que havia d'intentar vèncer a en Freezer, el terrible governador que ara no sabien on parava, i havia estat en Vegeta qui moments abans l'havia advertit que només si fos immortal podia decidir intentar-ho.
La Nasu no havia deixat de mirar-lo amb l'absoluta certesa que ell ja no era una simple ajuda, definitivament era la seva única esperança.
– Vegeta, tu lluita amb l'altre! – Havia dit el jove fill d'en Bardock.
Donant ordres, en aquell moment, en Son Goku no semblava en absolut el jove amable que ella havia conegut a la Terra.
Van creuar una fugaç mirada durant un moment, i la Nasu va poder comprendre que era, així, a punt de lluitar, quan alguna cosa d'en Kakarot sortia d'en Son Goku. 'I malgrat tot la misericòrdia i la preocupació pels amics el feien del tot diferent al seu jo original'.
Ella pensava quedar-se allà.
– Vinga aneu! – Havia cridat en Son Goku, sent del tot dur i inflexible amb el seu fill i en Krilín. – I tu... – Havia afegit sense mirar-la – Ens donaràs un cop de mà amb aquest parell si la cosa es complica?
Ella havia assentit amb un dèbil somriure. 'La complicitat que havien tingut a la Terra, continuava present allà, en el to de veu diferent que ell havia utilitzat en la darrera frase'.
Però la traïció d'en Vegeta no només havia agafat amb el peu canviat a en Goku. El príncep havia sortit volant darrere dels nois: just quan en Goku es disposava a atacar a en Gineu, i esperava que ell ho fes amb el Jeice.
Allò havia fet que en Gineu comencés amb avantatge. I que ella dubtés en si era prudent atacar a en Jeice o esperar una ordre. '– Oh! Per tots els Déus... Sóc la maleïda princesa del seu planeta, i espero una ordre del fill d'en Bardock?'.
– No! – Va cridar ell quan va veure que ella donava un pas endavant cap a en Jeice. – Segueix-lo. En Son Gohan i en Krilín potser et necessitaran.
– Però... – Ella es resistia a anar-se'n i deixar-lo amb aquell parell. Però era incapaç de desobeir-lo. 'Creia massa en el seu criteri'.
Va assentir i va enlairar-se, maleint en Vegeta i la manera en com havia emprès el vol.
Eren germans, però havien viscut vides tan diferents que resultava confós reprendre el comportament d'en Vegeta, sabent del cert que ella havia canviat més que ell.
En Vegeta ja era el príncep guerrer que havia de ser. Ella ara era diferent.
Va odiar-se a si mateixa. No podia badar així, havia alentit el vol a causa dels confosos pensaments que la torturaven: havia de guanyar velocitat.
.