Capítol 15. Neix un nou namekià
Va sortir volant en direcció allà on encara notava l'energia d'en Vegeta. La Nasu va creuar el planeta a tota velocitat. 'Podia detectar les forces d'en Krilín i en Son Gohan endavant'. I en Vegeta per darrera, seguint-los.
Havia d'impedir que el príncep cometés una estupidesa. 'Sí, potser la immortalitat els havia de donar la victòria contra en Freezer, però a quin preu?'. No era fins ara que ella pensava així.
Va volar tan ràpid com va poder. 'Enrere deixava un Son Goku disposat a fer un últim esforç per vèncer en Gineu'. Un Goku, però, desconeixedor del gran as a la màniga del soldat d'en Freezer: el canvi de cossos.
– Tu... tu no ets un superguerrer – Havia dit amb odi – Però m'agrada aquest cos tan fort.
En Son Goku pràcticament no entenia res: – Què dius? Que t'agrado?... – La cara d'estupefacció era màxima.
Desconeixia que un moment després es veuria atrapat en un cos aliè. 'Que en Gineu aconseguiria fugir i enganyar així els seus amics; els mateixos que, en aquell instant, ja havien aconseguit el radar i sortien a la recerca de totes les Boles de Drac que tan curosament havia protegit en Freezer prop de la seva nau'.
El perillós governador, però, ja s'havia adonat aleshores que no podria fer complir els seus desitjos. 'No sense algú que li expliqués com funcionava la màgia de les boles'.
.
En Vegeta s'havia avançat a tots ells, i esperava pacient i amagat el moment en què els terrestres convoquessin el drac.
Havia entrat furtivament a la nau d'en Freezer i havia aconseguit canviar-se l'uniforme amb comoditat.
.
Però el que pretenien convocar els nois era un drac màgic que, molt aviat, van adonar-se que no podrien convocar sense en Dende.
'No els servia la llengua pas amb la que ho solien fer a la Terra'. I se n'havien adonat just quan un estrany Goku havia aparegut davant d'ells.
.
Ella havia arribat prop d'on eren ells, però la força d'en Son Goku l'havia enganyat.
'Com podia haver-hi arribat tan ràpid?'. Una explosió d'energia en una altra banda del planeta, havia distret ja abans tota la seva atenció.
Dubtant en què calia fer. Va decidir que aquella energia que es desplegava prop d'on hi havia el venerable ancià era prou corprenedora com per dirigir-s'hi. Això sí amb la prudència de saber que de poc serviria aparèixer-hi: fos qui fos, ella no tenia prou força ni tècnica per enfrontar-s'hi.
Va mirar enrere una vegada més. 'Però ara en Goku era amb ells'. O això havia cregut notar. L'havia vist a la llunyania, avançant-se fins i tot a la velocitat que portava ella. 'Valia la pena, investigar que estava passant allà i després ja tindria temps de reunir-s'hi'.
Era una força desmesurada. 'I ningú semblava adonar-se'n'. O bé ja tenien prou problemes. 'Havia trobat en Freezer al gran ancià sense que els altres en fossin conscients?'. O ho sabien i ara pretenien córrer a demanar al desig; abans que el tirà actués sense saber que, matant el nàmek, també matava qualsevol esperança de demanar un desig a les boles?.
En realitat aquell era el pla dels nanos, no?
Però si no sortia bé, algú hauria de mirar d'intervenir-hi. 'Encara que fos un suïcidi'. Seria un error irreparable, per aquells que confiaven en la màgia de les boles, que en Freezer tirés pel dret i matés l'ancià, abans que en Krilín i en Gohan haguessin aconseguit el seu objectiu.
Encara que sabia que tot podia ser encara pitjor si el governador acabava per assolir els seus propis desitjos d'immortalitat. 'Observaria i valoraria ara quines eren les circumstàncies actuals'.
Què els convenia més.
Va decidir perdre velocitat per assegurar-se que qui fos (sobretot si era el tirà) no pogués detectar-la. La Nasu va córrer entre roques, fins arribar prop d'allà, on una energia potentíssima descarregava tota la seva ràbia contra una altra.
.
En un altre indret, relativament proper, en Vegeta destrossava en Jeice i, de pas, el cos d'en Goku amb l'esperit d'en Gineu a l'interior.
Havien descobert ja l'engany, el canvi de cossos, que havia falsament tranquil·litzat la Nasu i que, a la vegada, l'havia empès cap a aquella descàrrega brutal d'energia que es produïa més enllà.
.
– Estic lluitant només amb el braç esquerre i ni així pots guanyar? – La Nasu va haver de forçar-se a quedar amagada entre les roques – Digue'm d'una vegada com es demana un desig de Bola de Drac.
'No, no hi podia fer res'. Era massa conscient de les seves possibilitats, però no aguantava veure com en Nail era només un ninot de drap a les mans d'en Freezer.
Per descarat i impertinent que aquest hagués estat amb ella.
Tots els esforços del jove nàmek eren inútils. I en Freezer gaudia amb aquella veritat absoluta.
– Encara que t'ho digués ara, no serviria de res ... – Estava completament destrossat, moribund a terra, i en Nail somreia. 'Tot allò només havia pretès despistar en Freezer. Permetre que en Dende arribés a en Son Gohan i a en Krilín i aquests demanessin un desig'.
En entendre-ho, en Freezer va fer cara de foragitat. Se sentia enganyat. 'Havia deixat escapar en Dende en menysprear-lo i s'adonava ara que el nen podia ser la clau de tot'. Almenys pel que feia a les Boles de Drac.
La Nasu va mirar al cel. 'Però ells havien dit que s'havia de fer fosc, i encara no ho era'.
Va concentrar-se en les energies dels nois i va comprendre que ella – de manera diferent a la d'en Freezer – també havia estat enganyada.
La imatge d'en Gineu va creuar-se al seu pensament. 'No, no eren les vibracions d'en Son Goku el que ella havia notat'. Ho veia llavors, quan s'adonava que ara sí que ho eren – les seves vibracions – i que es trobava malferit. 'La seva energia havia disminuït terriblement en la distància'. I s'havien mogut lleugerament d'on es trobaven abans.
Començava a ser capaç de detectar tot allò amb el propi control del ki. La situació desesperada, l'obligava a forçar els sentits.
'O se n'adonava només perquè un pressentiment li oprimia el pit?'.
Alguna cosa li deia que quelcom havia canviat. I era cert. Allà on eren ells, camí a la càpsula de recuperació de la nau d'en Freezer, en Vegeta acabava de reconèixer que necessitava en Kakarot per vèncer el monstre.
D'haver-ho sabut, se n'hagués pogut alegrar. Però ara mateix la única certesa que tenia la Nasu era un home malferit entre les roques i un Freezer enganyat però virulent i ferotge fins a les últimes circumstàncies. Un monstre cruel i despietat que havia estat disposat a acabar amb la seva presa, fins al moment en què s'havia adonat que potser feia tard a totes les altres coses que havia planejat.
Va repenjar-se més a la paret on era, amb temor de ser descoberta. Allà parada se sentia la respiració descompassada d'una manera exagerada.
Rabiós, en Freezer va emprendre el vol. 'La Nasu sabia que si no corrien, aquella era la fi'. I no obstant no va poder seguir-lo.
La misericòrdia per l'home que es moria davant d'ella, va fer-la quedar.
.
En un altre lloc del planeta, la Bulma desesperada, es preguntava on pararia en Son Goku i si ella s'hauria equivocat en escollir el Iamxa, amb qui discutien contínuament.
'Mai m'hagués pensat que seria tan ben plantat', va sospirar.
No semblava que els seus amics pensessin treure-la d'allà en breu.
.
Per la seva banda, en Son Goku s'havia mostrat preocupat. Se n'havia adonat abans d'entrar a la càpsula de recuperació. 'Alguna cosa no encaixava'.
Li havia demanat que els seguís, però ella no era allà.
La Nasu no hi era. No allà on en Goku havia pogut recuperar el seu cos, a les portes de la nau d'en Freezer. Ell ja havia recuperat el seu físic (segrestat per l'ànima d'en Gineu), en presència d'en Son Gohan i d'en Krilín, i gràcies a la pallissa que en Vegeta li havia propinat.
En Gineu era ara una granota. I en Jeice havia caigut en combat.
Però no l'havia vist a ella en cap moment de la batalla. 'On s'hauria ficat?'.
Cap dels nois ho sabia.
– Li he dit que us seguís. – Havia pronunciat amb dificultat.
Però en Vegeta hi havia tret ràpida importància: – Ella s'espavila molt bé sola, Kakarot. És una saiyajin d'elit, no ho oblidis.
.
.
Va quedar-se un moment més darrere aquella roca en silenci. Amb la ràbia al pit en haver vist quina mena de monstre continuava sent en Freezer. Però sobretot en saber que ella no havia estat educada per ser gaire menys terrible.
Va tancar els ulls i va imaginar-se a ella i a en Vegeta. Tenien l'aspecte actual, però l'armadura que duien a palau. Ell vestia pantalons d'estil malla i de color negre, portava l'armadura amb el símbol reial. La capa de rei, com la que tants anys havia dut el seu pare. La mirada continuava sent desconfiada i la llengua verinosa i afilada. 'El desafiament de qui governa a la mirada'.
Ella vestia un mallot també negre, una capa molt semblant a la seva, i l'armadura estilitzada que havia vist dur a moltes d'aquelles guerreres d'elit; les joves saiyans que havien mort en l'atac letal d'en Freezer. 'Però també portava l'escut reial marcat al pit'. I botes altes. Els dos encara conservaven les seves respectives cues.
En la seva imaginació eren ara el que haurien d'haver estat.
Ella el respectava perquè a banda de ser el seu germà, era l'hereu de la corona. I ell la respectava perquè ja hores d'ara ocupava un lloc al Consell Reial, sempre tan faltat de gent jove i activa. Però ambdós estaven d'acord en una cosa: la seva raça era conqueridora i poc comprensiva o misericordiosa. Tenien un imperi als seus peus i pensaven conservar-lo.
'Què haguessin fet (en aquelles imaginàries circumstàncies) ells a Nàmek?'. La Nasu de la realitat ho sabia: el destí d'aquell home i el seu poble no hagués estat tan diferent a l'actual.
La consellera de cabellera llarga i rebel, i el príncep amb cabells en forma de peculiar flama, haguessin arrasat amb tot ja hores d'ara. 'Sempre que algú no els hagués eliminat abans a ells'.
Era la llei del més fort. I ells havien tingut sempre moltes possibilitats de guanyar en ella. 'Fins que en Freezer s'havia creuat al seu destí'.
Va fondre la imatge del seu cap amb un moviment brusc. Havia de preocupar-se ara per l'home que tenia davant. 'Tot allò ja era història'.
I la Nasu (per molt que fos conscient que en Vegeta encara era aquell príncep) ja no se sentia amb ànims de continuar els dictats d'imperi i barbàrie que havien estat propis de la seva raça.
Però no era hipòcrita. Sabia perfectament que si les coses haguessin anat diferents, ella mai hagués canviat tant.
Va caminar endavant davant la sorpresa d'un malferit Nail.
'L'havia d'ajudar'. Encara que el sentís ja més en l'altre món que en el dels vius.
.
– Tu... – Havia pronunciat ell en veure-la. 'Ella va sentir-se culpable per no haver-hi intervingut abans, però va somriure amb pretesa amabilitat'.
– Vinc en so de pau – Va dir, agenollant-se per ajudar-lo – Si aconseguim dur-te allà on hi ha els terrícoles, potser et podrem curar.
L'home va intentar somriure. Però no se'n va sortir.
– És inútil - va tartamudejar – No hi arribaria viu. És la meva fi.
– Però ells tenen una medicina estranya. Et deixa com nou – va explicar ella, tot i desconeixent si realment als terrícoles els quedaven mongetes màgiques. – Ho podem intentar.
L'home va negar amb el cap.
– És impossible. No perdis el temps aquí i ves-los a ajudar.
Ella va sospirar. Va passar d'estar agenollada a assentar-se sobre les roques.
– No puc deixar-te aquí...
– Ara els guerrers sentiu compassió per un namekià, com jo? – va preguntar ell de manera seca.
– No, els guerrers de l'espai no senten compassió per ningú. – va repetir el to que havia utilitzat ell – Jo sí. Bé, estic en camí de fer-ho... crec. – va suavitzar la veu després.
En Nail va riure encara que tot li feia mal i se sentia defallir.
– Deixa-ho va...
Ella va acostar-se de nou i va palpar amb respecte una ferida que tenia al pit. 'Feia molt mala pinta'.
– No ho tens gens bé... – Va bufar, sabia que el namekià tenia raó i que havia de sortir ja en ajuda dels nois i en Vegeta. 'En Freezer havia anat en aquella direcció'.
I estava furiós.
Va tornar a sospirar, convencent-se que allà ella ja no hi podia fer res. Però en el moment d'aixecar-se, va quedar completament parada. 'S'acabava de fer fosc'.
– Són les Boles de Drac – va dir ell en veu tan baixa que pràcticament havia estat un murmuri – Algú les ha convocat.
Ella va mirar-lo, primer amb lleugera sorpresa i després amb comprensió. 'Fos qui fos, les cartes ja estaven tirades'.
Va romandre un llarg temps mirant al cel. Pensant en què estaria passant allà on havien aconseguit fer aparèixer el drac. 'Si allò era producte d'en Freezer...'.
– Són els nois – va aclarir ell, davant la seva estupefacció inicial – No em miris així, noia. En Dende no diria mai a aquell mal parit quines són les paraules exactes per demanar el seu desig. El nostre drac només parla el nostre idioma.
La Nasu va respirar llavors més o menys tranquil·la i va mirar-se'l amb aire saberut.
– Ja... Sou tan especials que heu de tenir idioma propi... no és comú. Almenys en moltes galàxies – La noia va mirar-lo convençuda que malgrat el dolor irremeiable que sentia, ell anava a respondre amb rapidesa i bones dosis d'ironia.
– Perdoni vostè princesa saiyajin... – va amagar un riure ofegat pel dolor – El poble de Nàmek s'ha fet a si mateix, sabia? I ha tingut poc contacte amb l'exterior. Afortunadament...
Ella va sospirar derrotada de nou. 'En realitat desconeixia moltes coses, més enllà del que havia cregut que era l'univers quan només era una mocosa acostumada a converses de Palau'.
Va tornar a apropar-s'hi amb resignació: – Així doncs creus que hauran demanat el seu desig?
De sobte s'havia fet clar: – No només això... no noto l'energia del venerable ancià...
Ella va callar, assumint el què allò significava. 'Haguessin demanat el que haguessin demanat, ja no hi havia Boles de Drac per tornar a repetir un desig'.
Va disposar-se a donar la volta i marxar, just quan va notar una presència darrere seu.
– Deixa'l o acabo amb tu... – L'amenaça plasmada en la veu del nouvingut no va espantar-la però sí sorprendre-la. 'Quedaven nàmeks vius encara?'. Va girar-se amb prudència i amb les mans a l'alça.
Un namekià molt semblant a en Nail era davant seu, però anava vestit d'una forma peculiar que encara no havia vist en aquell planeta i semblava no acabar d'encaixar al paisatge general del planeta.
'L'havia vist abans'. Va recordar-ne el cadàver. 'Ell era mort quan la Nasu havia arribat a la Terra'.
– Tu ets en Cor Petit? – va dir el Nail primer, trencant el silenci que hi havia en l'ambient. Llavors ella va reaccionar. 'No havia de perquè ser un perill'.
– El namekià de la Terra – ella va continuar parlant, encara amb els braços lleugerament alçats – No pretenia fer-li mal – va aclarir fent un gest cap a en Nail.
– En realitat sentia certa preocupació – va dir ell amb la lentitud que li produïa que ara la ferida ja li afectava les nocions del temps i l'espai – És estrany en ella, saps?
La noia va negar amb el cap i va mirar desafiant el nàmek que tenia dempeus davant.
– El teu compatriota té certa tendència a odiar els guerrers de l'espai... – va comentar com qui parla del temps – Procuro tenir-hi paciència...
El Cor Petit va mirar-la amb menyspreu: – A mi tampoc m'agradeu... ni em fa cap gràcia trobar-me'n un que pretén ser graciós.
Ella va posar-se llavors a la defensiva. – Perdoni, doncs, per intentar salvar el seu planeta – va fer cara de pensar-s'ho i va continuar parlant – I el seu company, aquí present...
En Cor Petit va mostrar-se, però, mortalment seriós: - He estat mort per culpa dels guerrers saiyajins... i no permetré que cap em prengui el pèl. No sabeu del que ara puc ser capaç. He entrenat.
Ella va mirar-lo amb atenció. 'Aquella conversa no anava gens en el bon camí'.
– Ella és dels vostres, Cor Petit – va intercedir en Nail, mentre estossegava amb dolor, per sorpresa de tots – Va venir aquí amb els nois terrestre que responen al nom de Krilín i Son Gohan.
– En Son Gohan... – va murmurar l'altre – Així tu has vingut aquí amb ells? – va preguntar finalment.
'Semblava que en Kaito no els havia informat de tot el que passava'.
– És una llarga història – va resumir ella – Però podríem dir que sí. Sóc del vostre bàndol. Clar que ara mateix també ho és en Vegeta. D'alguna manera, és clar.
Va parlar prou de pressa perquè en Cor Petit no pogués interrompre-la i ell va trobar-se ara astorat per tanta informació. 'Però pel mateix motiu que en xafar el planeta havia pensat que ara no era el moment de posar-se nostàlgic amb el seu origen, va saber també que no havia de fer més preguntes'.
Al cap i a la fi, no hi hauria res que no sabés, quan passessin els minuts i haguessin d'afrontar els perills d'aquell planeta. 'Tenia el pressentiment que llavors tot encaixaria com un atrevit puzle'.
– És una llàstima que et separessis del teu altre jo. D'aquell a qui anomeneu Totpoderós – va continuar parlant en Nail, apurant els seus últims minuts de vida. 'De cop i volta sentia adormit tot el cos, i això li indicava que aviat la seva consciència es deixaria anar definitivament'. – Series prou fort per vèncer en Freezer.
En Cor Petit va mirar-se'l amb aire de no creure-se'l.
– Si no m'hi hagués separat? – Parlava és clar del seu pare i el Totpoderós – Com en pots estar tan segur?
– Pel mateix motiu que sé que si et fusiones amb mi, t'augmentarà la força. – va continuar – No a uns nivells tan alts. Però sí prou com per tenir alguna oportunitat davant seu.
– No et crec – va dir en Cor Petit amb orgull. La Nasu s'ho mirava tot com a espectadora. 'Sabia que no era bon moment per ficar-s'hi'. Sobretot entre dos éssers que l'odiaven i que per tant no n'escoltarien un consell.
– No tens temps per pensar-t'ho gaire més – va dir en Nail – És ara o mai. Em moriré aviat i en Freezer haurà acabat en segons amb els teus amics.
Però en Cor Petit dubtava llargament.
– I com puc saber que no intentaràs canviar-me?
– Que em convertiré en part de la teva ànima, vols dir? – va preguntar en els últims instants de vida – Oh no! Només es fusionaran els cossos. Continuaràs sent tu.
Era la veritat, però sense matisos. El matís era que la seva ànima sí canviaria encara que fos una mica. Encara que no fos un canvi visible per a ningú.
'Ni per a ell mateix'.
– D'acord.
La Nasu va contemplar encara enlluernada com es produïa aquella fusió que no s'hauria imaginat mai possible. Un cos desapareixia després d'una estranya brillantor en l'altre.
– Són cap allà – Va indicar solament al namekià quan va mirar-la i fins i tot ella va notar que li havia augmentat la força exponencialment. Ell mateix es ventava interiorment de ser ara infinitament més fort que abans.
En Cor Petit, endut per la eufòria i la confiança del nou poder, va fer espetegar la llengua: - Creus que em podràs seguir? No penso esperar-te, noia saiyajin...
– No he necessitat mai que m'esperi ningú...
I els dos van enlairar-se a tota velocitat.
.
Quilòmetres més enllà, en Son Gohan i en Krilín havien aconseguit ressuscitar en Cor Petit, però en Vegeta ja no havia estat a temps de demanar el tercer desig: la seva immortalitat. En Freezer havia aparegut davant seu i en poc temps el drac Porunga s'havia fos en la immensitat del cel de Nàmek. 'El venerable ancià era mort'.
La situació era extremadament tensa, i ara els dos nois terrestres i en Vegeta es trobaven de nou en el mateix bàndol de lluita. Davant del més temible dels enemics i sense l'ajuda d'en Son Goku que romania malferit a l'interior de les càpsules de recuperació del mateix tirà. 'En Vegeta li havia dut molt abans, després que aconseguissin recloure el Gineu en el cos d'una granota, després que l'expulsessin del cos d'en Son Goku'.
– Heu vist quina força? No tenim ni una possibilitat de guanyar! – En Krilín era més conscient que mai que aquella lluita que se'ls presentava seria complicada.
– Ara us n'adoneu, però jo ja us havia avisat. No hi ha ningú capaç de lluitar contra mi, ja ho hauríeu d'haver entès. – En Freezer no els podria perdonar que haguessin jugat d'aquella manera amb ell. 'Li havien truncat tots els plans'. Sobretot ara que el drac havia desaparegut gairebé als seus nassos.
– N'estàs ben segur? – En Vegeta malgrat tot, no es rendiria fàcilment. Per molt terrible que fos el tirà, ell continuava sent el príncep dels guerrers.
Va prémer els punys amb ràbia davant la rialla burlesca del governador.
– Escolteu-me nanos, el que hem de fer és reunir les forces i guanyarem! – Havia repetit en Vegeta, encara que creia que amb la seva força seria suficient. No menyspreava però l'ajuda interessada que pogués rebre d'algú com en Son Gohan de qui ja s'havia adonat que tenia una força excepcional pel fet de ser un híbrid saiyajin.
– Ah sí? – Havia preguntat amb escepticisme en Krilín, encara espantat per la demostració de força del tirà.
– Guanyar-me a mi, he entès bé el que acabes de dir? – La ràbia d'en Freezer continuava present en els seus gests i paraules. Però també se'n burlava. 'Cap d'aquells tres cucs podria fer res per superar-lo'. Era absurd.
– Sí que ho has entès! – va repetir en Vegeta convençut – Et venceré.
El tirà va tornar a riure amb sorna: – En tota la vida no havia sentit res tan estrany.
Però en Vegeta encara no havia dit la darrera paraula:
– Ets ben innocent si no has estat capaç de notar que el poder d'aquests dos creixia de minut en minut. Sobretot em refereixo al fill d'en Kakarot que té uns poders que ni ell mateix sap que existeixen i que tu ni t'imagines. Gràcies a la força que em comunicaran em transformaré en un autèntic colós de la natura, t'impressionarà. – Havia fanfarronejat el príncep, segons els plans que tenia ara.
– Que potser et penses que et creuré? No intentis espantar-me que no em fas cap por... – va tornar a riure en Freezer, sense ni tan sols escoltar-lo del tot – Ara... si el que volies és fer-me enrabiar ho has aconseguit!
I la demostració d'energia que els havia ofert després havia estat immensa i terrorífica. En Vegeta s'hi havia enfrontat amb bona part de les seves forces. I l'havia obligat ara a canviar lleugerament el seu aspecte. Tot i que el temible governador encara amagava terribles sorpreses.
.
Transformat en un veritable monstre, en Freezer havia atacat amb una de les seves banyes a en Krilín i l'havia tirat al mar. En Son Gohan hi havia lluitat amb totes les seves forces, però tampoc llavors hi havia pogut fer res.
'Per desesperació dels seus amics, en Son Goku continuava inconscient al tanc de recuperació'. No gaire lluny d'allà, malgrat tot.
– M'és igual que mori aquest nen – pensava un desesperat Vegeta – Però què puc fer per superar la força increïble que té en Freezer?
La cosa es complicava per moments. I l'energia d'en Son Gohan, en mans del tirà, disminuïa a cada instant.
Només la reaparició d'en Krilín, ajudat miraculosament per en Dende, havia pogut distreure el governador un petit instant.
Fins que havien notat que s'acostava algú.
.
.
Dues persones van travessar el cel, fins a quedar parades una molt més endavant que l'altra, enmig dels nanos, en Vegeta i en Freezer.
La Nasu va mantenir-se metres per darrere del namekià, ja que ella mateixa podia notar la força extraordinària que li havia donat aquella estranya fusió.
– Cor Petit – Havia exclamat en Son Gohan, amb esperances renovades.
En Freezer no perdia detall de les dues darreres aparicions.
– Aquest és el paio que vam eliminar a la Terra? – va demanar-se en Vegeta en veu alta a si mateix – Vés per on... mitges merdes...! Així amb les Boles de Drac heu ressuscitat aquell gamarús que no serveix per res.
– Em sap greu ser només un gamarús. Però recorda el que et diré... – Havia començat a parlar en Cor Petit amb seguretat – Quan hagi eliminat en Freezer et tocarà a tu...
En Vegeta se n'havia burlat.
I en Krilín havia expressat els seus dubtes.
– No podrà amb aquest tirà d'en Freezer... encara que hagi entrenat amb en Kaito, aquest monstre és d'un altre planeta.
En Vegeta havia fet petar la llengua amb burla.
– No és el que sembla – Havia interromput la Nasu, més seriosa del que l'havien vist mai – No et deixis enganyar pel que sigui que en coneixies abans, germanet. – Havia deixat anar aquell darrer apel·latiu amb ironia.
Estava molt segura d'haver presenciat una unió de forces única, que l'havia convertit en un guerrer nou que era més que un namekià normal quant a força.
El mateix Freezer semblava adonar-se'n ara. En Freezer, però, s'havia adonat també de la presència de la jove. 'Una terrícola?'.
Havia cregut equivocadament que anomenava germanet a en Krilín
Encara recordava que en la seva primera trobada... quan ella intentava fugir amb aquells dos taps de bassa, en Zarbon havia dit que allò era roba tsufur.
Però tenia majors problemes que algú que no semblava pas posar-se a primera línia de batalla.
En Cor Petit era qui semblava confiat en excés a l'hora de poder-s'hi enfrontar. 'Massa confiat', va pensar en Freezer amb un somriure cruel.
– Deixeu-me'l a mi sol. – En Krilín i en Son Gohan van mirar-se amb sorpresa. I també van mirar la Nasu que molt per darrere, gairebé a l'alçada d'on ara hi havia en Vegeta, mantenia la vista fixa en la lluita que anava a esclatar. 'Fos el que fos el que ella sabés, semblava clar que alguna cosa havia canviat en el Cor Petit'.
Ell no era dels qui es confiava fàcilment.
La seguretat en la mirada de la Nasu, contrastava amb la ràbia d'en Vegeta. 'No feia tant que l'havien eliminat a la Terra. Qui dimonis era ara aquell namekià?'.
.
Se'n sortia perfectament bé en la lluita contra en Freezer. 'La fusió li ha multiplicat la força per diverses desenes', va pensar la Nasu, veient com l'home verd assegurava que es disposava ara a venjar tota la gent de Nàmek.
'No sabia fins a quin punt no era en part en Nail aquell que parlava'. També havia tractat en Dende com un protegit i l'havia anomenat pel nom.
Però en Freezer li tenia reservada una enèsima transformació d'aspecte horrible i força sobrenatural. 'Davant d'allò, fins i tot el mateix Cor Petit va quedar-se parat'.
En Son Gohan va prémer els punys amb ràbia. 'En Freezer sempre semblava tenir amagada una última carta, que cada vegada era més insuperable que l'anterior'. La Nasu, adonant-se que les coses tornaven a anar maldades, va posar-li la mà a l'espatlla.
– Se'n sortirà. – va dir, tot i que ara ella tampoc n'estava segura – Li ha augmentat la força molt com per rendir-se ara.
El cert era però que ara tot es precipitava, i que minuts després ella no podia fer res perquè el fill d'en Kakarot sortís a socórrer el seu mestre.
Enmig de la confusió regnant, en Vegeta va fer una sorprenent petició a en Krilín:
– Ataca'm. Fereix-me de mort, no em defensaré – va bufar en veure que el cap pelat retrocedia – Escolta'm. Els guerrers ens fem més forts després d'haver estat a les portes de la mort. Quan el petit nàmek em curi amb els mateixos poders que ha fet servir amb tu, podré enfrontar-me a en Freezer i acabar amb ell com la rata que és.
En Son Gohan i la Nasu van veure aquell atac en la distància sense entendre res. Ambdós eren en una de les illes. El fill d'en Son Goku havia volat fins allà per acompanyar-hi el cos del seu mestre, malferit com finalment estava.
'Moments abans en Freezer havia esquivat amb feines un potent atac ple de la ràbia de l'infant'.
En Freezer ja feia estona, però; des de que en Son Gohan l'havia atacat (per primera vegada) per tal de venjar un Krilín malferit – i sorprenentment curat després –, que es preguntava d'on havia sortit aquell petit guerrer de l'espai. 'Seria fill d'en Raditz?'. Era a l'únic al qual s'assemblava.
Va observar l'escena amb malsana curiositat i des de la distància.
Era en ple aire, en aquell lloc del cel on havia fet que en Cor Petit fos un manyoc de ferides. Un sac de boxe que havia hagut de ser rescatat pels seus amics.
En Freezer havia estat empès a unes roques properes, per l'atac sobtat d'energia d'un rabiòs Son Gohan. Però sense que els adversaris se n'adonessin, havia pogut emergir-ne amb facilitat. Va riure amb crueltat en observar com el nen pregava al namekià perquè recuperés del tot la consciència i no es morís. Era entendridor.
Va burlar-se'n. 'Tot i que l'atac d'en Son Gohan l'havia aconseguit afectar'. L'única raó per la qual no havia acabat malferit contra les pedres era que havia reaccionat una mil·lèsima de segon abans que aquest el colpegés amb tota aquella ràbia inaudita.
– Entendridor... – va repetir amb un somriure cruel.
'No tan entendridor, però, com el fet que la noia encara desconeguda, es posés a la gatzoneta davant d'en Son Gohan i hi intentés raonar'.
– És viu. Tranquil – El tirà va mirar-se-la de dalt a baix. No, ella no era una terrícola. I tampoc s'assemblava gaire a en Son Gohan. Almenys no s'hi assemblava prou. No, per ser cap mena d'alienígena que s'hagués pogut beneficiar en secret el Raditz. 'Per tant no era la seva mare'.
Tot i que la possibilitat li havia arribat a voltar pel cap. 'Havia de saber exactament quants d'aquells saiyans quedaven en vida'. Per poder-los exterminar a tots.
En Cor Petit agonitzava ara, deixant clar al seu deixeble que era viu, però que n'havia sortit molt malferit. El namekià havia estat a punt de perdre la consciència en tocar a terra. 'Esgotat'. En Freezer va veure alçar-se la jove, com si aquelles paraules compartides entre el nàmekia i la criatura de saiyajin fossin ja massa intimes per seguir-hi sent massa present.
– No es preocupi! Es podrà curar les ferides. – Havia repetit en Son Gohan, encara amb la mà a l'espatlla del seu mestre, subjectant-lo, mentre ell intentava tornar a alçar-se – Hi ha un nen de Nàmek, que es diu Dende, que ho pot curar tot!
La noia va retrocedir sorpresa per la familiaritat d'ambdós. I ho va fer després en adonar-se què era ben bé el que feia en Dende per curar-lo. 'Màgia'.
Ja havia sentit a parlar d'aquelles arts curatives abans i tot de xafar aquell planeta. 'Però mai s'hagués pogut imaginar que un nen tan petit tingués tanta habilitat per curar una persona malferida i pràcticament moribunda'.
.
Més enllà en Vegeta s'acostava desafiant, però ferit, a en Dende.
– Dius que a mi no em pots curar? – va preguntar dèbil però mantenint l'aspecte amenaçant.
– És que tu has liquidat gent nostra... – va raonar en Dende amb ràbia – ... no puc curar un paio com tu...
En Freezer, que s'havia mantingut en un segon pla, va fer esclatar encara més el seu ja de per si terrorífic poder. Ja feia estona que les seves transformacions l'havien dut a ser un paio encara més repel·lent que al principi.
– Si us plau – Havia pregat en Son Gohan a en Dende – Guareix en Vegeta!
No tenien gaires més sortides que aquella. 'El príncep s'havia mostrat segur que, després d'un nou zenkai power, aconseguiria per fi el poder suficient per vèncer el tirà'.
.
Allò que va sortir de dins la fumera, que havia provocat en Freezer en enrabiar-se, va ser però una nova transformació del tirà. D'aparença més inofensiva, però de terrible poder. El cop d'en Son Gohan, que minuts abans l'havia adolorit de debò, havia estat el causant que prengués aquella decisió.
'A ell ningú gosava fer-li una sola ferida d'importància'. I s'acabava d'adonar, precisament en aquell instant, quin era el petit secret de les recuperacions d'aquella gent.
El petit destorb que eliminaria amb el raig d'un sol dit.
– Ara ja no podreu ressuscitar ... – Havia agafat a tothom desprevingut. Tots havien quedat parats, paralitzats, en notar la força que ara emergia d'ell. 'Havia matat l'esquitx verd'.
En Dende.
.
Va tornar a mirar l'estranya desconeguda, que ara tornava a subjectar en Son Gohan per l'espatlla. 'És clar'. Ja sabia qui era.
Estúpida mocosa que havia gosat sobreviure a l'explosió de Vegeta. No s'explicava com, o potser sí. El maleït príncep ho havia sabut i s'havia dedicat a amagar-li aquella valuosa informació. 'Exactament com el seu estúpid pare'.
– I ara ha arribat l'hora de passar comptes. Havia posat tota la confiança en tu i tu m'has intentat trair – Havia dit en Freezer feia tan sols un moment, a un Vegeta que s'eixugava una darrera ferida del rostre i que el mirava desafiant – Si haguessis complert amb el que et pertocava, ara no estaries davant meu tremolant de por, Vegeta.
El príncep no havia pogut dissimular el seu fàstic. Llavors la desconeguda i el namekià encara no havien aparegut.
– Però què dius? Només ho feia veure. Feia veure que complia les teves ordres, però esperava el moment propici per fer-te una mala passada – Li havia escopit en Vegeta.
– No em sorprèn pas, sou ben iguals al teu pare. Tan poc honrats l'un com l'altre. – En Freezer encara ara tenia ben present les patètiques excuses que havia donat el rei per no presentar-li el seu fill i com ell l'havia collat perquè ho fes el més aviat possible.
'El molt imbècil fingia que no se sentia incòmode ni disgustat per aquella situació'.
Li havia recordat la imatge del seu pare a en Vegeta. 'Del rei que havia passat els seus darrers temps a les ordres del tirà que tan odiava, fins i tot eliminant homes de la seva confiança per tal de fer més i més content al governador que tan rebutjava'.
Fins que ell, en Freezer, qui veritablement governava a l'univers, li havia llançat l'ultimàtum que l'havia dut a cedir-li els serveis de l'hereu del regne.
– Però... pensa exposar-hi el seu fill? – Era la pregunta més recorrent entre els súbdits més propers del rei de Vegeta. Feia ja més de vint llargs anys.
– Ell s'espavilarà – Repetia el rei orgullós – El que no aguanto és l'actitud d'aquest home. Ens tracta a tots com esclaus.
.
– Tens la bogeria del teu pare a la mirada. Ell va intentar espantar-me amb un grup dels seus soldats. Creia que serien prou valents per enfrontar-se a mi. Havies d'haver-ne vist les cares de terror... – Havia rigut amb crueltat en relatar aquella història a en Vegeta. – Com va arribar a equivocar-se. Vaig esclafar-lo tan fàcilment...
I ella també tenia aquella mirada.
.
'Tens la bogeria del teu pare a la mirada'. Aquella supèrbia en l'actitud. La mateixa amb la que ella l'havia mirat en arribar. Quan el namekià l'havia desafiat.
Va somriure amb superioritat.
Mirant-la a ella, en aquell precís moment, vint-i-cinc anys després; a en Freezer encara se li feia més present l'actitud patètica que, segons el seu parer, havia tingut el rei de Vegeta. 'Dissimulant aquella angoixa i ràbia que el consumien per dins'.
La Nasu va mirar-lo un enèsim cop. Sentia por, terror d'aquella darrera transformació, però no anava a mostrar-ho ara.
A ella tot allò també li recordava el seu pare.
– Pare, en Vegeta tornarà a Palau? – Li havia fet aquella pregunta, conscient que darrerament ja eren masses les persones que marxaven d'aquell palau per no tornar-hi. 'En Vegeta, la seva mare, i fins i tot el petit Tarble. En Tarble... a qui, com era preceptiu, havien enviat lluny per la seva nul·la capacitat de combat'.
Llavors era tan sols una nena, però es mantenia dempeus, amb respecte davant d'un monarca que observava l'horitzó estel·lar amb aire totpoderós.
El seu progenitor l'havia entès només en part.
– Ens ha de ser igual si aquells que coneixem tornen, Nasu. En el cas del teu germà, encara més. El que t'ha d'importar sempre a la vida... – Havia dit amb dramatitzat orgull reial – ... és que aquells que tornin ho hagin fet complint el seu paper. No hi ha pitjor cosa que la decepció i la vergonya.
Ella llavors creia cegament en cadascuna de les seves paraules. 'Intentava ser millor a través d'aquells rigorosos consells saiyajins'.
– Ell ho farà. En Vegeta complirà amb el seu paper abans de tornar. Deixarà en bon lloc el nom del planeta, pare. – El Rei va mirar-la amb assentiment.
– No em preocupa tant això com... – 'No li preocupava tant el destí del seu fill, com el fet que en Freezer campava per allà on volia, sense represàlies'. Com el fet que no s'hi podien oposar efectivament de cap de les maneres. 'No sense suïcidar-se'.
Va callar per no involucrar-la més en aquella història. 'Tot i que se seguia repetint que no importaven tant els seus fills, com que aquests fossin capaços de complir amb un bon paper que el pogués enorgullir, a ell i al planeta sencer'. No va plantejar-se, en cap moment, que s'estigués mentint a si mateix.
– Pare... – L'home va mirar-la un moment amb orgull. Però va tornar a adoptar un rictus seriós de cop i volta.
– Ves-te'n.
– Però...
– Et dic que te'n vagis d'aquí. Ara! – L'home havia notat com la força brutal d'en Freezer s'acostava pels passadissos. La nena va marxar just en el moment de l'entrada del tirà, però aquest cop (per exprés desig del seu pare) ho va fer sense creuar-se'l i per una porta del darrere.
'Una sortida discreta de la sala'.
'Lúnic que en va distingir en Freezer va ser la mirada desafiant d'aquells micos de l'espai, darrere la capa paterna que ara onejava en senyal que el rei s'acabava de moure bruscament. 'Per tapar-la i deixar-la marxar abans que ell arribés allà'.
Una prova més que el sobirà mentia. 'Que enganyava a propis i estranys amb aquella història: quan s'entossudia a dir que no sentia cap mena d'oposició ni temor a la participació d'en Vegeta entre les files de soldats de la família Cold'.
La nena, tot i que no l'havia arribat a veure de cos sencer, l'havia mirat amb un desafiament extrem. 'En Freezer ho havia notat en els pocs segons de mirada que n'havia distingit en la llunyania'.
Era només una mocosa insolent.
Podria haver-ne demanat també els serveis bèl·lics, com en el cas d'en Vegeta. Però havia optat per esperar. 'El divertia molt més aquella tensió amb la que ara mantenia el Rei Vegeta, esperant el moment que decidís endur-se l'enèsima de les seves possessions preuades: la seva filla'.
I ara la tenia allà davant. Igual de desafiant però també igual d'atemorida. La mirada dels fills del rei de Vegeta continuava sent la mateixa de tants anys enrere. I sabia que esperaven veure'l derrotat.
'Però ni en els seus somnis més absurds aconseguirien provocar-li la més mínima rascada'.
No amb aquella darrera transformació. 'Cap d'ells no podria idear mai cap pla suficientment bo per veure'l vençut'. Mai.
.
– Compleixo la promesa: Us ensenyo una cosa més horrible que el mateix infern... – Havia dit el tirà després de fer desaparèixer en Dende.
Tot i que la Nasu havia pogut frenar en Son Gohan en un primer moment, la ràbia d'en Cor Petit, havia empès el namekià a atacar en Freezer i darrere d'ell, el nen i en Krilín havien sortit disparats en contra del governador.
'Era una bogeria'. I ell esquivava cop darrere cop. La Nasu va prémer els punys, incapaç de reaccionar. 'Coneixia massa el tirà per menystenir-ne el seu poder'. Sí, potser tenia por d'aquell home que havia somiat veure vençut. Però en Vegeta ara tampoc reaccionava.
Desitjava desconèixer-ne el poder i la capacitat per poder actuar per impuls com ho feien ara els terrícoles. Els tres l'atacaven del dret i del revés, i tot i així el terrible governador es feia l'escorredís.
– El teniu al darrere! – Havia cridat ella en el moment que aquest es disposava a atacar-los per sorpresa. 'No, no es quedaria parada allà, mentre els altres s'escarrassaven a vèncer aquell impossible'.
Va fer un bot des d'allà on es trobava, i va disposar-se a colpejar-lo amb un atac d'energia. Però el tirà va esquivar allò amb ridícula facilitat. 'Com si l'hagués atacat menys que un molest insecte, tal i com ho havia fet amb cadascun dels atacs que havia rebut des de la seva última transformació i fins aquell moment'.
Cap d'ells havia pogut reaccionar amb prou rapidesa en el següent moviment d'en Freezer.
– Esquiva'l, ximple – En Vegeta havia tret en Son Gohan del mig. En Freezer l'havia atacat directament i cap dels altres havia estat capaç de veure'n els moviments. 'La Nasu va mirar-lo totalment frustrada'.
Ni amb la força que havia aconseguit gràcies als poders del venerable ancià, ni augmentant les seves capacitats d'una manera que, d'altri forma, només hauria aconseguit amb anys d'entrenament, tenia res a fer en aquella situació.
– No m'interpretis malament, mocós. No ho he fet per ajudar-te – Havia rigut el príncep – Només volia que veiéssiu una cosa interessant.
– Tens massa confiança en tu mateix Vegeta – Li havia respost el tirà – O és la por que t'ha afectat al cervell?
– Val més que riguis ara que encara ho pots fer...! – En Vegeta estava segur d'allò que anava a dir – Ets al davant del superguerrer que tanta por et feia.
Era veritat que era l'únic que havia aconseguit veure els moviments d'en Freezer. 'No només en aquell darrer atac, sinó molt abans'. Fins i tot si la Nasu els havia avisat que el tenien darrere, ell se n'havia adonat molta estona abans.
'Però podia ser aquella la veritat?'. La Nasu va veure l'horror darrere la mirada del governador.
– Però què és això del superguerrer? – Es preguntava en Cor Petit en veu alta.
Ella no va respondre'l en un primer moment, però va adonar-se llavors amb terror que, si el tirà augmentava la velocitat, en Vegeta tampoc aconseguia colpejar-lo.
– És... El superguerrer és el saiyajin poderós de la llegenda – Va començar a relatar amb un fil de veu – Al meu poble expliquen... explicaven... que n'apareixia un cada mil anys i que aquest era el guerrer invencible que tot ho podia. – Gairebé podia escoltar les paraules del seu pare, explicant-li. 'Estava segura que el seu progenitor també n'havia tingut la seguretat: si algú ho havia de ser, era en Vegeta'.
En Gohan i en Krilín la miraven completament astorats.
Però en Vegeta no se'n sortia. 'No, no era ell'. No encara almenys. La Nasu va negar amb el cap. 'Potser en realitat aquella història no era més que una llegenda'.