Capítol 17. La decisió final d'en Son Goku
– Era molt petita. – En Pineau relatava aquella història en la petita illa d'en Follet Tortuga. Hi havia també la Xixi i el seu pare. – Aquell monstre els hi va prendre tot. Eren una raça guerrera... terrible... però jo veia en ella... – Per un tsufur allò era difícil d'explicar. – Tenia actituds que no havia vist mai abans. Vaig comprendre que hi havia més en ella del que tots plegats s'esforçaven en demostrar.
– I vas fer el mateix que el nostre recordat Son Gohan – va riure en Gyumao. – Vas criar aquella criatura.
– Però ella no va donar-se un cop al cap – va afegir en Follet Tortuga. – Devia ser difícil.
– Fins fa molt poc, encara pensava que ella m'odiava... en part... Però, d'alguna manera, puc dir ara que m'equivocava – En Pineau se sentia alliberat amb aquella conversa. – Ja sé que ara mateix... ella els va enganyar, però és una gran noia.
En Mefus va fer un sorollet de disconformitat. Però va quedar-se mirant per la finestra amb alguna cosa semblant a la resignació. 'Tornarien sans i estalvis?'. Per molt que la rebutgés pel que era... no desitjava que ella acabés així. No volia veure patir en Pineau.
– Només hi ha una cosa que no entenc... – va dir el Follet Tortuga pensatiu. – Si el tal Freezer els va destruir el planeta... I ella hi era... Com és que es va salvar?
En Pineau va mirar-los, aquest cop, amb un somriure.
– Un guerrer... dels que ells consideraven inferiors... Ell la va convèncer per sortir a buscar ajuda a l'exterior – Va respirar – No hi ha hagut dia en què ella no hagi pensat en això. N'estic segur. Abans d'això, ella ja l'admirava... Escapant-se de palau per espiar-lo... criatura... – va deixar escapar una riallada.
– Devia ser un home extraordinari – va comentar distretament el pare de la Xixi.
En Pineau va assentir: – La Nasu n'estava molt enamorada. Encara que ella no ho verbalitzaria així. Però n'estic convençut. Tot el que podia estar-ho una nena tan petita, vaja... Una criatura saiyajin... Però d'alguna manera, després, hi ha pensat sempre...
– El pare d'en Son Goku... – va afegir una veu de dona, la veu d'algú que acabava d'entrar. Era la Baba, la vident.
Tots van girar-se. Fins i tot la Xixi que fins llavors havia estat rondinant i preparant el menjar, va observar-los. 'Aquella estúpida, tsufur o saiyajiin – o el que dimonis fos–, havia posat en perill el seu fill'. No hi havia excusa que valgués.
Però no era per això que s'havia sobresaltat. 'El pare d'en Son Goku', se li va ocórrer de sobte.
– El mirava amb ulls de nena, és veritat. I ell era gairebé vint anys més gran que ella. Però estic segur que la Nasu encara hi pensa. – va sospirar – Que en moltes de les coses que fa, l'hi té present.
La Xixi va mirar-se'l en silenci. 'Recordava ben bé allò que havia explicat en Krilín just abans que arribessin els dos temibles guerrers de l'espai: el primer de tots – aquell que deia ser el germà del seu Goku – havia dit que el noi era físicament idèntic al seu pare'.
El que llavors li havia semblat tan sols una anècdota, ara no ho era. 'O sí'.
.
.
La Nasu, que era a Nàmek, poc o gens podia pensar ja – almenys en aquell precís moment – en res que no fos la lluita llegendària que tenia lloc davant seu.
– Si no recull més energia i forma una bola més gran, no podrà guanyar en Freezer – Havia dit en Krilín amb ràbia. 'El seu amic encara no es decidia a llançar la bola Genki. – Segur que en Goku se n'adona...
.
– Estúpid – Era en Freezer que havia atacat en Goku encara sense saber què dimonis es disposava a fer. 'L'estava posant nerviós'.
.
– Gohan, Krilín – En Cor Petit sabia que el tirà no trigaria a descobrir-los – Doneu-me l'energia que us ha quedat! Vinga, doneu-me-la!
La Nasu va quedar-se palplantada allà. En Son Goku aguantava com podia els atacs d'en Freezer que ara el tenia sota el seu control, mentre els nois s'apropaven ja a donar l'energia a en Cor Petit.
Va mirar-se la situació, intentant analitzar-la. 'Però es va equivocar en la darrera de les intencions d'en Cor Petit'.
– Vosaltres, no us moveu! – Havia dit just després – No us acosteu, passi el que passi!
Ella havia avançat per afegir-se a l'ofensiva que ell anava a emprendre ara. 'No era ni una criatura ni un terrestre... i no contemplava la possibilitat que el namekià no comptés amb algú com ella per allò'.
– Tu – va dir finalment – Et quedaràs aquí, de moment. Necessitem que algú pugui actuar si a mi em passa res.
– Ni t'ho pensis.
– No tenim més opcions. A ells ja els queda poca energia, i jo no sé si podré fer res per ajudar en Son Goku a la primera.
– Idiota. – Va xiuxiuejar. Però en Cor Petit ja havia sortit disparat cap al camp de batalla.
El namekià hi havia acabat intervenint. I ara deixava temps a en Son Goku perquè acabés de formar una bola Genki, mentre ell desafiava en Freezer. 'L'havia atacat en un moment clau en què el pla d'en Goku havia penjat d'un fil'.
I el governador no anava a deixar ara que aquell namekià se'n sortís viu.
– Tira-la vinga – Havia demanat en Cor Petit al jove guerrer.
– Encara no, falta una mica... Espera una mica més.
I llavors aquella explosió d'energia havia aterrat a l'esquena d'en Freezer. 'Socarrimant-li la pell, encara que fos de manera superficial'.
El tirà s'havia girat sobresaltat, i emprenyat.
– Tu. Maleïda princesa mico dels nassos... – Havia utilitzat tota l'energia que tenia en aquell atac, que amb prou feines li havia causat alguna petita cremada. 'Però l'havia distret'.
Des d'allà on eren en Gohan i en Krilín, completament esgotats, també intentaven un atac.
– Les maleïdes mosques enganxoses comencen a anar amunt i avall – Havia murmurat amb ràbia. – Com si poguessin fer res contra mi.
'Però en realitat sí estaven aconseguint alguna cosa: el mantenien lluny de la bola que es formava al cel'.
Començava a cansar-se d'aquella comèdia: – Ja he perdut la paciència. Aviat sereu farinetes, vosaltres i el planeta!
'Tenien molta traça a treure'l de polleguera'.
– Vinga! – Havia exclamat llavors en Son Goku – Ja la tinc feta!
– Ara! – Havia cridat en Cor Petit, a la vegada que el mateix guerrer. En Freezer formava el seu propi atac terrible davant seu.
Però la bola Genki d'en Goku, en aquells moments, ja era gegantina.
– A terra!
Els tres – en Son Goku, en Cor Petit i també la Nasu – van precipitar-se al terra empesos per la força del propi atac del guerrer de l'espai, que també era terrestre.
En Freezer, al cel, intentava vèncer tota aquella energia, vinguda des de diferents racons de l'univers.
Un gran forat, profund i amenaçador, al mar d'aquell planeta. Autèntica confusió i molta aigua. 'En Son Gohan i en Krilín havien trigat en localitzar-los'.
– Eren molt a la vora. I si els ha afectat l'explosió? – S'havia preguntat, moments abans, en Gohan. Però el cert era que, una mica més enllà, just en aquell instant, en Cor Petit treia un Son Goku malferit de l'aigua.
No hi havia ni rastre d'en Freezer.
Els nois van apropar-s'hi finalment volant. 'Allà on els havien vist sortir de l'aigua'. En Goku hi intentava recuperar l'aire.
– Necessites ajuda? – Havia preguntat el namekià, de manera que ella encara s'havia enfadat més que abans. 'La Nasu nedava ara vora del tros d'illa'. Havia hagut de lluitar de valent contra l'aigua per tal de no submergir-se.
Li quedava poca energia. 'Però no necessitava cap tipus d'ajuda'.
– Puc sortir de l'aigua sola, gràcies.
En Son Goku va somriure, baldat com estava.
Finalment ella va concentrar prou energia per sortir volant d'allà i caure un tros de terra més enllà, prop d'on eren els dos homes.
– Tossuda i insuportable fins el final – Havia comentat en Cor Petit (potser més aviat en Nail) també somrient. 'Tot semblava indicar que s'havien desfet del tirà'.
– No tan insuportable com tu... però sí – Havia acceptat ella amb assentiment. També amb un lleuger riure. 'De debò tot aquell malson havia acabat?'.
En Goku havia alçat el cap amb diversió. 'Pel que semblava aquells dos es treien de polleguera un a l'altre'.
Ella li havia tornat la mirada. Primer divertida, després amb aire profund i trascendent. 'Tot havia acabat'.
En Cor Petit ara rebia amb un somriure en Son Gohan i en Krilín, que just després corrien a abraçar en Goku. 'Fins feia un moment aquells dos (la Nasu i el guerrer) havien estat allà, en silenci, mirant-se amb aire d'entendre's perfectament'.
Eren coses que en Cor Petit, com a namekià que era, estava segur que no entendria mai. 'Però hi havia una estranya connexió entre la saiyajin insuportable i en Son Goku'.
– Vinga, anem – Havia dit en Goku, a qui el seu fill i en Krilín havien ajudat a aixecar. – Amb la nau que em va dur a mi en cinc dies serem a la Terra.
Tots havien explotat d'alegria, en especial els dos nois que ara el subjectaven.
– Véns? – Era una pregunta retòrica. 'No es podia pas quedar allà'. Però també era una manera de donar-li la mà perquè pogués aixecar-se del terra on era.
L'ajuda d'en Kakarot, d'en Son Goku, va acceptar-la gairebé sense pensar. Li resultava natural fer-ho.
– Probablement em mereixeria que em deixéssiu aquí. Us he posat en perill... – Havia acabat raonant ella, un cop dempeus. 'Era la veritat. Se sentia ara menys obligada a autoimposar-se la duresa i la fredor amb la que havia crescut'.
Havia subjectat la mà d'en Goku fins un moment abans. 'Era una mà forta... malgrat les ferides, havia estat suficient per ajudar-la a aixecar-se'.
El fill d'en Bardock va somriure-li. I ella va sentir-s'hi agraïda i profundament lligada.
En Krilín va cridar llavors. Com si alguna cosa molt dolenta acabés de passar més enllà. Van girar-se espantats. 'No podia ser que en Freezer hagués tornat'.
– Me n'he oblidat completament – Havia dit – La Bulma.
Van respirar alleujats, però el noi no en tenia cap dubte: – Pot ser pitjor que en Freezer quan s'enfada.
Tots van riure. Fins i tot ella: – No havia vist algú amb tan mal caràcter des de que era al planeta Vegeta – va bromejar la Nasu. 'De sobte, l'objectiu de la seva vida, la fi d'en Freezer, semblava haver-se realitzat; i les capes d'orgull i pretesa autoprotecció, aparentaven menys necessàries'.
– No em feu riure, que em fa mal tot – S'havia queixat un Goku més ell, i menys tot el que havia hagut de ser des de que havia arribat aquell planeta. 'Menys guerrer de l'espai'.
Aquella va ser la primera vegada en què en Krilín va notar-ho: la mirada càlida d'en Son Goku posada sobre algú. Aquella mirada no havia estat mai abans allà. 'No, que ell se n'hagués adonat'. El seu amic havia estat moltes coses, la majoria de temps fins i tot una criatura massa innocent i forta com per ser de cap món que ells coneguessin, però si la supèrbia dels guerrers de l'espai li havia resultat aliena fins llavors, allò encara era més extraordinari.
'No obstant, ell estava casat amb la Xixi'. Fins i tot si aquell matrimoni s'havia realitzat en unes circumstàncies una mica estranyes, en Krilín sabia que en Goku mai oblidava una promesa.
Era un home de paraula. 'I hi havia en Son Gohan'.
– La veritat és que el planeta Nàmek ha quedat destrossat – Deia en Cor Petit al petit Gohan. – Però ara que en Freezer és mort, el venerable ancià i tots els que també hi han mort, podran descansar en pau.
Tots van assentir. 'Fins i tot la Nasu'. En allò sí entenia el Cor Petit: veure el teu planeta destrossat, la teva gent vençuda... coneixia aquella sensació.
De sobte, però, tot s'havia enfonsat.
L'expressió de la Nasu va mutar a l'horror. I poc van poder fer per reaccionar.
– És en Freezer!
Un raig havia sortit disparat per aquell monstre, des del cim d'aquella roca muntanyosa on havia aparegut gairebé com si acabés de sortir de l'infern, en direcció a en Son Goku. 'Ell també havia sobreviscut a la bola Genki'.
Només en Cor Petit havia estat prou ràpid per empènyer-los a tots i treure el guerrer del mig. 'L'atac havia travessat el pit al namekià i el seu cos havia caigut als peus, molt a prop, d'on era la Nasu'.
– Si us descuideu, liquideu el gran Freezer – Havia escopit amb ràbia el tirà.
En Son Gohan es mirava al seu mestre entre la ràbia i el plor. A la Nasu encara se li repetia la imatge del cos caient, gairebé com si fos mort.
No s'havien recuperat d'allò, quan en Freezer havia decidit atacar de nou.
El governador havia meditat atacar-la a ella. 'No pensava deixar ni un d'aquells guerrers en vida'. Podia matar-la primer. Però volia anar a fer mal a aquell que s'havia atrevit a desafiar-lo. Ell s'hi havia enfrontat cara a cara i ho pagaria.
'Volia fer-li un mal terrible, abans d'enviar-los a tots a l'infern'. Així doncs, havia decidit que els primers en caure serien els seus amics terrestres.
Hi havia mirades i gests que en Freezer no podia entendre. 'No en tenia la capacitat'.
– Vosaltres fugiu – Havia cridat en Goku, malgrat l'aspecte d'estar esgotat – A la vora d'on vaig arribar per primer cop hi ha una nau espacial! Recolliu la Bulma i fugiu d'aquest planeta!
– Però què dius...? – Els seus amics no volien fer-ho. I la Nasu, allà on era, tampoc havia fet cap gest per convèncer-los.
Havia d'imposar-se: – Vinga, fora d'una vegada! Que em molesteu! Voleu que morim tots junts?
'En Son Gohan'. No. No podia deixar que li passés res al nen. 'Li havia promès que podia estar tranquil pel seu fill i seguia disposada a complir-ho. Se'ls havia d'endur d'allà'.
Però ja no van ser-hi a temps.
– Us pensàveu que us perdonaria la vida? – Havia preguntat cruelment en Freezer – No en deixaré ni un...
El següent que havia passat, havia estat l'atac més terrible que ella hagués contemplat a la vida. Aquell monstre havia alçat el cos d'en Krilín a l'aire, com si fos un ninot sense voluntat, i amb el crit de súplica d'en Goku de fons, n'havia fet explotar el cos.
L'horror a la mirada del guerrer de l'espai i la negació, en tancar els ulls per no veure aquell final. La desolació.
La Nasu va desplomar-se de genolls. 'Tot allò era culpa seva'. Ella els havia dut a aquell planeta, sense advertir-los dels perills que hi haurien.
Ella només havia pensat en la seva venjança personal, sense tenir en compte les vides que hi quedarien pel camí. 'I ja n'havien mort molts'.
Estava disposada a ser la pròxima. No pensava ni tan sols defensar-se.
I en Freezer ho havia vist: – Em sembla que la segona serà la princesa estúpida i després el mitja merda del nen.
Però alguna cosa ja estava canviant per sempre dins l'interior d'en Goku. Una ràbia desconeguda naixia en ell, sense que fos conscient de poder-ho controlar.
La Nasu va alçar el cap en notar-ne l'energia. Va aixecar-se després. 'Estava passant'.
– Go... gohan. Emporta't en Cor Petit i torneu a la Terra! Encara li queda una mica de vida. – Fins i tot el to era diferent. Més seriós, no donava peu a què ningú pogués portar-li la contrària.
Tot ell era una figura daurada, plena d'una nova i extraordinària força. El seu cabell, abans negre com el carbó, ara era brillant com l'or.
– I aneu-vos-en d'aquí ara que encara no he perdut el seny! – La Nasu va saber-ho molt abans que els altres. 'Era el superguerrer'. Ell sí. S'acabava de convertir en l'home de la llegenda saiyajin.
En Son Gohan s'hi resistia i ella no sabia com reaccionar. 'Massa astorada, massa impressionada per actuar'.
– De pressa, Gohan... – Si en Cor Petit moria, ja no podrien ressuscitar a ningú més.
El nen, però, no se'n volia anar. No el volia deixar allà.
– Calla! Obeeix! No em compliquis més les coses! – Les paraules dures i el to sec. 'L'esperit d'en Kakarot va fer, per fi, reaccionar la Nasu'.
– No ens podem quedar aquí, Son Gohan – Havia afegit ella, de sobte, ajudant el nen a subjectar en Cor Petit.
– No et preocupis per mi, Gohan! Ja vindré després a la Terra! – Era una maleïda mentida piadosa. Però ella no podia fer res per impedir tot allò. Encara que ho desitgés amb totes les seves forces, encara que estigués disposada a morir, li devia.
Per tot el mal que els hi havia fet en deixar-los viatjar allà, sense advertir-los dels perills. 'Li devia complir amb aquella promesa'. Quedar-se allà no hagués estat més que un acte egoista, d'una jove que hagués donat tota la vida només per poder contemplar aquell extraordinari fenomen fins el final.
'El superguerrer de la llegenda'.
Va mirar-lo un darrer cop, abans d'emprendre el vol amb el nen i el cos del namekià. I no podia assegurar-ho llavors, però estava gairebé segura que ell també l'havia mirat de resquitllada una última vegada.
Emprenien la fugida de Nàmek, mentre ell es jugava el futur de l'univers.
.
– Tinc el futur del meu poble a les mans! He de complir la paraula i eliminar com sigui aquest monstre, per en Vegeta i per tots els que has mort, per ell! – Li havia dit allò molt abans d'aquella situació, quan tot just es plantejava augmentar a 20 l'atac d'en Kaito, però ara tots aquells pensaments que havia tingut dins, li tornaven a la ment. – És l'última oportunitat, no em puc permetre deixar-la passar. No oblido la promesa que li vaig fer a en Vegeta i compliré la meva paraula!
Havia pensat llavors en tots els seus amics, en el Son Gohan i també en la Xixi. Havia tingut totes aquelles veus a la ment, perquè sabia que si fracassava, el tirà aniria a la Terra, i se'n venjaria. 'Acabaria amb tot el que ell coneixia'. I havia tingut també aquella altra veu a la ment. Havia estat valenta, impressionantment decidida i a l'hora sagaç. 'Es sentia molt a prop d'ella, encara que fes tan poc temps que es coneixien'. Un sentiment nou creixia a l'interior d'en Goku, encara que no pogués assegurar què era exactament allò que tant l'intrigava de la jove saiyajin.
.
Va somriure lleugerament. 'Guanyaria aquella batalla, i després descobriria què era tot allò que ara sentia'. Mai havia pensat tan clar en allò i probablement l'ajudés el fet que així, amb tota aquella energia envoltant-lo, no se sentia ben bé ell. 'Era menys en Goku i més una altra persona'.
.
– No et perdonaré encara que m'ho demanis de genolls! – Convertit en superguerrer de l'espai, en Son Goku s'enfrontava a un enemic temible. Cop a cop, amb els punys i amb tota l'energia de la què podia disposar, en Son Goku guanyava terreny al tirà. En Freezer veia com, per primera vegada, algú podia frenar el seu poder i el seu instint assassí. En Son Goku era aquell superguerrer terrestre que, tot i ser pacífic de cor, era capaç – en aquell instant – de desencadenar una violència sense límits.
L'energia que estava a punt de desencadenar-se allà no tenia precedents a l'univers. Ja només mancava que ambdós es decidissin a lliurar aquella enèsima batalla que ara sí seria a vida o mort. I era allò el que s'estava a punt de produir.
.
La Nasu i en Son Gohan volaven ja en direcció a la nau amb la que havia arribat en Goku al planeta. Eren davant d'aquell aparell arrodonit, subjectant en Cor Petit inconscient entre els dos.
– És allò?
– Sí, Son Gohan. Ho ha de ser! – Havia raonat ella.
Havien posat el cos del namekià al terra de la nau.
– He d'anar a buscar la Bulma.
– No, Son Gohan. Jo hi vaig – Havia insistit la noia – No puc deixar que et posis en perill, el teu pare no m'ho perdonaria.
Però el fill d'en Kakarot ni tan sols l'havia escoltat: – No, ho puc fer jo. Sé més o menys on la puc trobar i em serà fàcil fer-ho si en busco l'energia, per petita que sigui.
La Nasu no estava disposada a deixar-lo marxar, i l'havia subjectat per l'espatlla.
– Son Gohan... si us plau.
– Serà només un moment, Nasu. Te'n dono paraula. Ella estarà furiosa amb nosaltres. És millor que hi vagi jo, de debò... Puc fer-ho sense problemes. – El nen l'havia mirat seriosament i sense donar-li temps a reaccionar havia emprès el vol, porta enllà.
– Son Gohan... – Havia intentat cridar ella – Maleït siga, escolta'm!
El nen era d'idees fixes i estava ja en camí. 'Només esperava que trigués poc'. Com a mínim podia estar segura que, la preocupació per la noia dels cabells blaus, no el deixaria cometre cap altra bestiesa.
Va sospirar amb resignació.
– I què se suposa que fem tu i jo ara, eh? – Havia dit en veu alta, sabent que el Cor Petit no podia escoltar-la. – Sembla que per fi podrem tenir una conversa en pau... – va bromejar.
'Parlava amb un home inconscient'. Era la última de les coses que s'havia imaginat que acabaria fent en aquell planeta.
.
En Son Goku i en Freezer continuaven lluitant fins a les darreres conseqüències.
– Pots destruir tot el que ens envolta, els astres i els planetes... però a mi no em destruiràs.. – El superguerrer lluitava contra en Freezer, reunint totes les seves forces. Estava preparat per venjar-se'n. – Em dic Son Goku i el meu poble m'ha enviat aquí per eliminar-te. L'home que tens endavant no és un home sense cor ni compassió, és un home que només pensa en els amics.
.
I llavors tot es va precipitar.
– D'aquí a cinc minuts exactament, hi tornarà a haver una explosió. Serà la teva fi: el planeta esclatarà a l'espai – Havia dit en Freezer curull de satisfacció. Guanyés o perdés, només ell sobreviuria. El superguerrer no podia viure a l'espai exterior. Aquella seria la seva victòria.
– Així no em cal esperar més temps. En cinc minuts et guanyaré i en cinc minuts agafarem la nau i ens n'anirem – Sabia que probablement no aconseguiria atrapar-los. Però estava convençut que trobaria la manera de sobreviure. 'Sentia córrer per les seves venes, unes irrefrenables ganes de salvar-se. De tornar a la Terra amb els seus. Però abans guanyaria aquell monstre'.
Una altra vegada, però, en Son Goku se sentia fascinat pel repte que se li presentava. La sang de superguerrer que li corria per les venes, i les irrefrenables ganes de venjar el seu millor amic, li traïen els sentits. Ni tan sols escoltava ja els consells d'en Kaito des del seu petit planeta de l'altre món. Lluitaria fins el final. 'I deixaria que en Freezer utilitzés tot el seu poder abans de guanyar-lo'. Per inconscient que pogués semblar aquella decisió.
Potser per primera vegada actuava plenament com el saiyajin que era.
Mentrestant, l'anterior explosió havia fet trontollar tot el planeta, incloent-hi aquells que ara s'afanyaven a fugir-ne. La Nasu va caure de genolls al terra de la nau, on encara esperava en Son Gohan. Va veure's obligada a subjectar el cos d'en Cor Petit, per evitar que aquest sortís disparat a l'exterior de l'aparell. Mantenien la porta oberta per no perdre temps. 'En el moment que en Son Gohan i la Bulma xafessin el terra d'aquella nau, havien d'emprendre el camí a la Terra'.
I ho lamentava profundament. El pit encara li feia mal en pensar tot el que deixarien enrere. 'En pensar en l'home que ja no podria seguir-los mai més'.
– Goku... – Va xiuxiuejar encara subjectant els braços d'en Cor Petit, que romania inconscient a les portes de la mort. 'Tot allò era culpa seva', s'ho repetia de manera que li era impossible consolar-se amb la seguretat que tard o d'hora algú havia d'acabar enfrontant-se al tirà Freezer. 'I en Kakarot era d'aquelles persones que estaven destinades a salvar l'univers'.
En el fons intuïa, que amb ella o sense, aquella batalla estava escrita al destí de tots. Però no podia evitar sentir-se'n culpable. 'Perquè havia pogut avisar-los dels perills que s'hi trobarien, però havia preferit callar i lluitar per la seva pròpia revenja'.
En la soledat de la nau, amb l'única presència del namekià, va cridar de ràbia fins a desfogar-se. 'Tot allò no podia acabar d'aquella manera'.
.
I, en aquell instant, va entrar la Bulma per la porta. 'Se la veia confosa i enrabiada'. Alguna cosa no havia anat com esperaven.
– I en Son Gohan? – Va fer la pregunta, sense voler saber la resposta. 'L'havia enganyat. El nen havia deixat la Bulma a l'exterior de la nau, just davant, perquè la Nasu no pogués evitar que cometés aquella bestiesa'.
Havia sortit volant a la recerca del seu pare. 'Si no hagués estat tan ocupada, culpant-se d'aquell final, n'hagués sentit l'energia. I l'hagués pogut deturar, encara que fos enfrontant-s'hi'.
– No... no puc permetre-ho – La Bulma havia vist horroritzada com la noia alienígena la tornava a deixar sola. 'I aquesta vegada amb el cos d'en Cor Petit com a única companyia'. El fill d'en Goku ja l'havia advertit que el namekià viatjaria amb ells, i ella no hi havia estat gens d'acord. 'No oblidava el terror que havia viscut al 23è Torneig de les Arts Marcials'. I no podia entendre tot allò de què ara aquell individu s'havia sacrificat per salvar-los. 'Li tenia massa por'.
– Espera! Ja li he dit a en Son Gohan que no em pensava quedar amb aquest aquí... I m'ha dit que tu també hi eres! Espera! – Però la Nasu ni tan sols l'havia escoltat.
Tenia molt clar que havia de trobar en Son Gohan i treure'l d'aquell planeta encara que fos contra la seva voluntat.
.
A la Terra, el Totpoderós – que formava un únic ésser juntament amb en Cor Petit i la vida del qual depenia directament de la sort de l'altre – acabava de reunir la darrera de les set Boles de Drac.
En Kaito tenia clar quin era el desig que calia demanar llavors: 'Tots els que havien suprimit el Freezer i els seus homes, havien de recuperar la vida'.
I després, gràcies a en Porunga – el drac de Nàmek –, podrien traslladar-los lluny d'aquell dissortat planeta. És clar que en Kaito pensava també en salvar en Son Goku. 'No només als seus amics i al poble de Nàmek'.
Sempre i quant es pogués ressuscitar també el venerable ancià. 'Ho havien de provar'.
.
La Nasu volava a tota velocitat pel cel de Nàmek. 'Però en Son Gohan ja li duia massa avantatge'.
Havia d'intentar atrapar-lo abans que cometés una bestiesa. 'Si és que no l'havia comesa ja'. El temps que la Bulma havia trigat a entrar a la nau (probablement intentant a crits que en Son Gohan tornés i marxés amb ella), havia estat clau perquè el nen li agafés el suficient avantatge com per no poder-lo atrapar encara. No es podia treure del cap que, de no haver estat tan preocupada culpant-se de la situació dels terrestres, en Gohan no hagués pogut tornar – ni marxar – sense que ella en detectés la presència. 'Havia estat just davant la nau, i ella havia esperat tontament que, quan hi fos, es limités a entrar-hi i es conformés en veure morir el seu pare en aquell planeta'.
– És un saiyajin – va murmurar amb convenciment – No hauria d'haver oblidat que és un de nosaltres.
Va quedar parada un instant, tot i la velocitat amb la què volava minuts abans. Tot s'havia fet fosc de cop i volta. 'Alguna cosa passava en aquell planeta'.
.
Més enllà, en Son Gohan havia intentat plantar cara al tirà, però allò només havia servit per donar temps a un Goku que es recuperava d'un dels darrers atacs del monstre. 'L'home havia manat immediatament al seu fill que abandonés el planeta'. De nou.
No entenia perquè havien trigat tant en marxar. I a sobre en Son Gohan es posava llavors en perill inútilment. 'No podia ni tan sols permetre's pensar on eren els altres, ni el perquè de tot plegat'. Estarien bé? Havien de marxar d'allà com fos.
Per això va tenir clar que el desig al drac Porunga s'havia de fer sota les seves condicions. Els traslladaria a tots a la Terra, excepte en Freezer i... ell mateix. 'No li perdonaria mai a la vida a en Kaito que desobeís aquell desig per suïcida que fos'.
.
La Nasu tornava a volar cel enllà de Nàmek, preguntant-se què era el que estava passant. Preocupada per en Son Gohan.
Però una nova energia va distreure-la. 'No podia ser'. Va notar-lo en sobrevolar la zona en què havien lluitat amb en Freezer, ja molt a prop d'on es desenvolupava al combat. 'No havia pogut atrapar en Son Gohan abans, i ara no sabia si ell també participava d'aquella batalla, o si el seu pare l'hauria pogut fer entrar ja en raó'.
Era l'energia d'en Vegeta. 'Però el seu germà havia mort, feia molt poc, davant dels seus propis ulls'. En aquell instant, va recordar el significat del cel enfosquit de sobte. Havia vist aquell fenomen abans. Just en el moment en què havia aparegut en Cor Petit, de qui el primer que havia conegut, havia estat el cos sense vida. 'Era el drac dels desitjos'.
Algú l'havia invocat de nou o simplement havia reaparegut per algun motiu.
Va deixar aquell pensament de banda. Just a sota seu, en el tros de terra que sobrevolava llavors hi havien enterrat en Vegeta.
I ell era allà dempeus. Mirant-se les mans amb estranyesa. Va descendir el vol sentint com el cor li feia un salt dins del pit. 'Era viu'.
– Som a l'infern? – Va preguntar ell simplement en mirar-la, encara visiblement confós. Observant el seu voltant, que de fet sí s'assemblava a l'infern: era ple de destrucció i signes d'horror. Ella va negar amb el cap i en Vegeta va reparar llavors en l'anell que ara duia al dit, sobre els guants blancs de combat.
Va mirar-la un moment parat i, en un acte inesperat, va generar un raig que va passar a tocar de la Nasu fins a espetegar en una roca del darrere i va colpejar-se el ventre a si mateix. 'Havia de comprovar que allò no fos una mena d'al·lucinació: De debò havia ressuscitat?'. Va esclatar a riure sense miraments. Era viu. 'Ben viu'.
Ella va observar-lo amb solemnitat. 'Se sentia menys pesada, sabent que el seu germà era viu. Però no estava preparada encara per mostrar cap mena de sentiment davant seu'. Era com si, mentre que amb els altres clarament havia canviat i era menys saiyajin que mai, no pogués actuar de la mateixa manera amb el seu germà.
En Vegeta, ja recuperat de la sorpresa de descobrir-se viu, va tornar-se a mirar l'anell amb atenció.
Va espetegar la llengua, després d'un moment de silenci: – Sentimentalismes barats... Això ha estat idea teva?... – Va preguntar fingint despreocupació i burla. La Nasu el coneixia ara, però, millor que abans. 'Ja no cauria en la seva trampa, ni se sentiria furiosa pel seu rebuig enverinat'.
– Si no el vols, et suggereixo que me'l tornis. A mi sí m'importa. Era del pare... Del rei del nostre planeta, Vegeta. – El seu germà va llançar-li la joia amb deixadesa.
– Tot teu. No necessitaré cap antigalla per governar l'univers.
– Abans hauràs de preparar-te a fons, germanet – va respondre-li amb calma i un mig somriure que estava segura que el trauria de polleguera – Hi ha almenys dos homes més forts que tu, i es disputen el destí de l'univers en aquest mateix moment, en aquest planeta.
Ell va mirar-la de nou. Un era en Freezer... i l'altre... L'altre, per surrealista que li resultés, era evidentment en Kakarot. 'Aquell soldat de classe baixa'.
– Això ja ho veurem – Va sortir volant en direcció al xoc d'energies immenses que notava no gaire lluny d'allà: – Són aquí mateix. Ja els veig! –. Era ell qui havia de passar comptes amb en Freezer. Aquesta vegada la Nasu, anell en mà, va ser prou ràpida per no perdre-li la pista. Va volar darrere seu fins al moment en què en Vegeta va parar-se davant mateix d'en Freezer. Hi havia també en Son Goku.
En Son Gohan, però, ja no era allà.
El tirà va girar-se amb sorpresa. 'Acabava de demanar un desig que ja no se li compliria. En Dende havia estat més ràpid en demanar al drac que els tragués a tots de Nàmek. A quasi tots, almenys'.
Tot va anar molt ràpid.
– Freezer – Va cridar el príncep en tenir-los davant: – Així el Freezer encara no t'ha guanyat? – Va preguntar en Vegeta, observant l'aura daurada que envoltava el seu encara enemic i company de raça.
– Vegeta – va fer en Goku, gairebé alleujat de veure que havia ressuscitat, com ho deurien haver fet totes les altres víctimes d'en Freezer i els seus sequaços. La Nasu era al costat del príncep dels guerrers, però no va tenir temps de dir o fer res.
El seu germà havia intentat llançar un atac al tirà que ja no el tocaria mai. 'Una força desconeguda, va traslladar-los – en aquell instant – a un altre lloc'.
La lluita entre els dos poderosos guerrers. El tirà i el superguerrer continuaria al planeta d'en Cor Petit, però ara estarien completament sols.
.
.
– No vull continuar... – En Freezer ja havia perdut. No tenia prou energia per continuar dignament amb aquell combat i en Son Goku ho sabia. 'Havia guanyat, perquè el combat en si havia deixat de tenir sentit'.
– No vols continuar què? – Va preguntar en Freezer, a qui el poder extraordinari d'aquell superguerrer gairebé l'havia fet tremolar.
– No vull continuar lluitant amb un paio que comença a tenir por... – Estava segur d'allò. Ja no valia la pena lluitar. A ell, tots els seus amics l'esperaven a la Terra i en Freezer no calia que morís. 'De totes maneres, recordaria aquella derrota per sempre', en Son Goku ho sabia. – Viuràs en silenci amb una ferida al cor que no se't curarà mai.
Però el tirà no estava disposat a renunciar. No el deixaria marxar tan fàcilment. 'Sí, havia perdut. Però seria una derrota dolça, ja que ell se salvaria a l'espai, i en canvi el superguerrer moriria en contacte amb l'espai exterior, sense oxigen no tindria cap mena d'esperança'.
S'amenaçaven verbalment, però els cops i els atacs també eren terribles.
– No tens remei – Havia dit en Goku, que fins i tot havia abandonat per moments, l'estat de superguerrer i que es disposava a marxar d'allà, deixant en Freezer amb vida – T'havia donat una última oportunitat...
Però el tirà havia preferit atacar-lo. I ho continuava fent ara, malgrat les paraules plenes de saviesa del guerrer.
– Ja no tinc ganes de lluitar amb tu, i menys si no tens res més a ensenyar que aquestes tècniques tan ridícules – la figura d'en Son Goku en l'immens desastre de Nàmek, impressionava de veritat – La pròxima vegada si vols lluitar amb mi fins el final del combat, posa't en forma i aprèn tècniques més originals.
I una vegada més en Freezer havia intentat abatre'l amb un nou atac. Un parell de discos letals, llançats contra el saiyan, que havien estat també la seva perdició: en Son Goku havia sabut tornar-li la pilota i que aquest atac es tornés en contra seva. El governador més terrible de l'univers havia acabat tallat en dos.
I tot i així en Goku havia intentat advertir-li-ho: – No t'aixequis! Ajup-te! Ajup-te!
La victòria moral ja era seva. No hi buscava ja res més.
Sense energia a en Freezer només li quedava demanar clemència a l'adversari.
.
– Eh? Eh? Que ha passat ara? – Eren en un paratge eminentment verd, florit i viu, i hi havia la noia dels cabells blaus, que era qui es preguntava tot allò. I també en Son Gohan i el nen namekià que curava en Cor Petit en l'instant en què la Nasu l'havia vist – On som?
I llavors el cap dels namekians havia dit que eren a la Terra. Tots estaven encara massa sorpresos per adonar-se'n de bones a primeres: havien estat les boles de drac.
Era fàcil d'entendre. 'Però complicat fer-se a la idea que, guanyés o perdés, el destí d'en Son Goku era morir a l'espai'
.
La Nasu va mirar al seu voltant. En Vegeta s'havia repenjat a un arbre i mirava la situació amb ànim instigador, però semblava més pensatiu que disposat a fer allò que amenaçava amb fer. 'Els havia deixat clar de bones a primeres que si en Freezer i en Goku morien, seria ell el més poderós. Qui manaria allà i en tota la galàxia. A l'univers'.
La Nasu, però, no n'havia fet massa cas. Escoltava els nàmeks. Parlaven de les Boles de Drac, que els havien seguit fins allà, i de la poca vida que li quedava al seu venerable ancià. Semblava sorprendre a tothom que en Cor Petit conegués el cap del seu planeta i hi tingués una relació estreta.
La Nasu en coneixia bé el motiu.
– Ara ja ho entenc... – Havia resol en Dende – Tu i en Nail sou un de sol!
En Gohan, mentrestant, explicava per què el seu pare s'havia quedat a lluitar contra en Freezer. I com havia mort en Krilín.
I no obstant en Dende els havia donat esperances a l'instant. Amb les Boles de Drac de Nàmek, tothom podia ressuscitar tantes vegades com fos necessari, si havia mort en batalla.
– Doncs així, si en Dende i els seus aconsegueixen formular un desig... – Havia aclarit en Gohan amb alegria visible – Podran ressuscitar en Krilín i en Xaos. I també el pare, si li passés res.
– Ara que les imprudències d'en Goku també tenen un límit – Havia afegit en Cor Petit pensatiu – En Freezer té molta més força, és evident... No té cap possibilitat de guanyar-lo... Deu voler morir...
S'equivocava. I això també ho sabia en Son Gohan.
– És que ara... el pare ja és un superguerrer de l'espai – Havia acabat explicant el nen.
– Què diu? – En Vegeta, des de l'arbre on era, semblava ara sorprès. Tot i que acabava de recordar que aquella aura daurada d'en Kakarot podia no ser casual.
– El que sents, Vegeta – Va matisar llavors la Nasu, just quan en Vegeta s'encarava a en Son Gohan. 'Pensava en el canvi que havia vist en el Kakarot, però també en què allò només podia haver-ho aconseguit ell: el príncep dels guerrers'. – Es va convertir en superguerrer quan van matar el seu amic. Ho és. És el supersaiyajin que expliquen les llegendes.
En Cor Petit hi havia estat a punt d'intervenir. I la Bulma s'ho havia mirat amb curiositat.
La tensió entre en Vegeta i en Son Gohan havia quedat patent en l'ambient. 'El príncep no estava disposat a pensar en la possibilitat que el Kakarot ja el superés de tros'.
.
A Nàmek, la magnanimitat d'en Goku havia arribat al punt que havia atorgat una mica d'energia a en Freezer abans d'emprendre la seva marxa. El tirà, però, havia preferit destinar aquella energia a intentar la victòria una vegada més, en comptes de fugir del planeta abans que explotés.
– Es ben curiós. Tu que has guanyat, desapareixeràs, i jo, en canvi, sobreviuré!. Això et passa per fer el maco i donar-me energia...
Però malgrat l'enèsim intent de liquidar en Son Goku, el governador terrible ja no havia pogut fer res més que desaparèixer (almenys aparentment) moments abans que ho fes el planeta, en rebre de tornada un atac d'energia del superguerrer. 'En Goku, havia volgut fins el final que aquell monstre visqués, i que arrossegués així la humiliació de la derrota. Lluny d'ells, sense poder fer ja mal a l'univers, sota l'amenaça de ser vençut de nou'. Però en Freezer no havia acceptat aquella possibilitat. 'Cap mico de l'espai, podia pretendre ridiculitzar-lo d'aquella manera'.
Abans de sentir la força de l'atac d'en Goku, explotant contra el seu cos; en Freezer va pensar que el seu adversari era molt estúpid si pensava de debò que allò s'acabaria allà. I en Goku no va poder fer res més que córrer a la recerca d'una nau. Intentar salvar-se d'alguna manera.
'En el fons no volia morir allà'. D'alguna manera li devia al seu fill sobreviure. Als seus amics. 'En aquell moment crític era quan més ganes tenia de viure'. Sense saber com va pensar en la Nasu. Va recordar altres moments de la seva vida. En Son Gohan, en Krilín i l'avi que l'havia acollit a la Terra. Però també va venir-li a la memòria l'estat en què l'havia trobat a ella, quan havia arribat a Nàmek i havia evitat que les forces especials els guanyessin. La desesperació de no poder-se salvar ara a ell mateix va recordar-li inexplicablement la sensació que li havia travessat l'espina dorsal llavors.
Va tenir una idea. 'Havia de provar-ho'.
I de sobte, en qüestió de segons, Nàmek havia explotat.
.
– El meu pare no morirà – Repetia en Son Gohan convençut. Tornarà. Trobarà la manera de tornar.
El convenciment d'en Gohan havia despertat inevitablement el caràcter superb i burleta d'en Vegeta.
– El teu pare és mort. I tu ets un guerrer de l'espai – Havia rigut amb crueltat i prepotència, apropant-s'hi – Si vols pots estar ara a les meves ordres. O això o enfrontar-te a mi.
Havia estat aquella la mateixa actitud reprovable amb la que el saiyan havia informat ja als presents; que si als namekians els faltava ara un poble sencer, que a diferència dels altres no havia ressuscitat, era perquè no havia estat en Freezer qui els havia matat. 'Havien demanat al drac que ressuscités aquells que havien mort en aquella determinada circumstància'. I ell no era, de cap de les maneres, en Freezer ni un dels seus sequaços. Per tant, aquells a qui havia matat, seguien morts.
La Nasu va mirar-s'ho, sentint-se espantada per en Gohan. 'I ara què pensava fer en Vegeta?'. Hores d'ara ella ja havia canviat definitivament de bàndol.
Des del planeta d'en Kaito, en Iamxa havia estat l'encarregat d'explicar a la Bulma que no podrien reviure ni en Son Goku ni en Krilín. El Déu assegurava que, en haver explotat el planeta, quan revisquessin, ells tornarien a morir enmig de l'espai exterior.
– El meu pare tornarà – repetia en Son Gohan, davant l'evident provocació d'en Vegeta. – Passi el que passi, tornarà! – En primer lloc, el nen havia apartat (de forma brusca) la mà falsament amable de l'home, però després el fill d'en Goku havia acabat colpejant-lo amb ràbia.
La Nasu va avançar un pas endavant, però va ser la Bulma, la primera que va intentar dir-hi alguna cosa i defensar en Gohan: – Escolta! Deixa'l en pau! – En Cor Petit, malgrat tot, havia fet a la terrícola un sorprenent gest amb la mà. No podia intervenir-hi.
'Però ella sí', va pensar per si mateixa la Nasu. Havia observat com en Gohan prenia avantatge, i com en Vegeta el desafiava i aconseguia evitar-ne tots els cops.
Però ara realment el nen, encara que fos meitat saiyajin, estava sent apallissat.
– Vegeta! Prou! – Havia cridat, corrent cap al lloc on (de sobte) havia caigut un combatiu Son Gohan.
– No! – L'havia deturat en Cor Petit, que ja havia frenat la Bulma abans. 'Què dimonis observava i per què no era ell qui hi intervenia?'.
– Hauries de ser tu, qui hi fes alguna cosa, no? – Li havia preguntat, amb aire desconcertat.
– En Son Gohan, ho pot fer – 'Era absurda confiança en el marrec?'. Tant li havia de ser a la Nasu, ja que ella teòricament ni tan sols hauria d'estar del seu costat. 'Però el cert és que hi estava'. – Necessita desfogar-se. Acaba de morir el seu pare.
– El Vegeta el pot matar – Havia respost convençuda, ja enlairant-se. Disposada a dir-li alguna cosa al seu germà, encara que acabés rebent ella. 'Tot i així no era estúpida: en Vegeta no lluitava amb totes les seves forces. Només s'estava venjant del nen, per haver-se atrevit a desafiar-lo'.
Llavors en Cor Petit l'havia subjectat fort del braç, sense que ella s'ho esperés: – T'he dit que no. – Allò l'havia enrabiat de debò. Ja ni tan sols era per en Son Gohan, o per en Vegeta, per qui estava tenint aquella discussió.
La ràbia va fer-li perdre el sentit del moment en què es trobaven, i llavors només va ser capaç d'indignar-se febrilment per l'actitud inconcebible del namekià.
– Qui dimonis t'has pensat que ets? – va apartar-li el braç amb força, encegada per com d'enfadada se sentia ara. – Com goses ni tan sols donar-me ordres? Per quina estúpid sentit de la ridiculesa, hauria jo de fer-te el més mínim cas?
– Ets estúpida. Què et penses que faries intervenint-hi? – No va dir res més, però el fet que ella intuís que el namekià l'estava infravalorant, va acabar de fer-la enfadar.
– I tu per quin coi d'absurda cosa creus que estàs parlant amb algú indefens? – Si res més no l'hagués distret en aquell moment, estava segura d'haver-lo pogut colpejar. 'Ho havia volgut amb totes les seves forces'.
Només els crits de la Bulma, en veure l'estat en què havia quedat ara en Son Gohan, va apartar-los d'aquella discussió sobtada.
En Vegeta va emprendre el vol en direcció al marrec, disposat a colpejar-lo de nou, empès per l'adrenalina del combat; i en Cor Petit, abans i tot de socórrer en Gohan, va mirar-se en Dende amb confusió. 'L'odi que sentia per aquella estúpida saiyajin, feia que fins i tot perdés el sentit comú'.
El príncep es disposava a rematar el noi, mentre ara sí en Cor Petit va intervenir-hi.
– Ni se't passi pel cap – És clar que no pensava deixar que (per res del món) li passés res dolent a aquell nen. 'Però el coneixia prou per saber que havia necessitat desfogar-se'. I en Vegeta s'havia merescut els cops que el nen havia aconseguit donar-li, fins que havia perdut el control de la baralla, perquè el príncep era, en aquells moments, més fort i experimentat que ell.
La Nasu va remugar de lluny. 'Resultava que el namekià sí podia decidir quan salvava en Son Gohan i quan, en canvi, deixava que l'apallissessin'.
Va fer-se ella mateixa un massatge cansat a les temples, deixant-se una mà al front. 'Les discussions amb aquell namekià sempre se li acabaven escapant de les mans'. Pel que es veia aquella era una desesperació mútua.
.
Minuts de tensa espera després. 'Quan ja no hi havia res que esperar, perquè en Kaito els hi ho havia dit clar: no hi havia esperança per en Son Goku; la Nasu va asseure's al terra amb les cames creuades'.
'I ara què?'
– Si com en Xaos, Déu el troba i el porta al regne d'en Kaito, hi ha alguna possibilitat – Havia tornat a explicar la Bulma amb la mirada fixa en l'herba d'aquell terreny terrestre – Si no és així, sempre es ressuscita on s'ha mort. Però Nàmek ja no existeix... al seu lloc només hi ha espai sideral. A més, en Kaito no té cap poder sobre el territori de Nàmek.
Tot semblava perdut.
– I si feu servir una mica el cap? – La pregunta desafiant d'un Vegeta que tornava a estar repenjat al mateix arbre que abans, va fer girar la Bulma, però també la Nasu i en Cor Petit.
– Podríeu portar l'ànima o el que sigui d'en Kakarot i fer-lo ressuscitar després ... – Va dir en Vegeta amb el mateix gest fastiguejat amb el que s'hi havia dirigit ja abans. Però aquesta vegada havia despertat l'entusiasme de la noia terrícola i, per estrany que resultés després de tot, d'en Son Gohan. Al cap i a la fi era la solució que els tornaria en Son Goku.
La Nasu va mirar-se'l amb un mig somriure que va intentar amagar a l'instant. 'Allò havia estat realment bé'. Encara que li endevinava les intencions. 'Devia frissar per saber què hi havia de cert en el poder d'en Goku com a superguerrer, i aconseguir vèncer-lo'.
Ell mateix va confessar-ho just després.
El gest, malgrat tot, havia deixat un prou acceptable regust de boca a aquells que l'havien escoltat. 'Almenys això va pensar la Nasu, quan la Bulma va anunciar que en breu els vindrien a recollir'. Havia convidat els namekians a quedar-se seva una temporada. I a algú més.
Però allò no havia estat el que havia sorprès de debò a la jove saiyajin.
– I tu també. – S'havia dirigit a en Vegeta, després de convidar els namekians. – Segur que no pots pagar un hotel. Et faré força menjar, segur que menges molt, com en Goku. – I llavors havia vingut la frase lapidària que la Nasu havia esperat que el seu germà respongués amb més que un atac de fúria: – Això sí, encara que jo t'agradi, no m'has de fer res de mal.
Va intentar aguantar el riure en veure la cara d'en Vegeta. 'Aquella terrestre havia aconseguit descol·locar-lo de debò'. Si no fos així, ja seria morta.
Tot i així, a qui no semblava haver fet gens de gràcia tot allò era a en Cor Petit. 'Aparentava molest i seriós'.
.
El namekià no oblidava que la jove amiga d'en Son Goku, acabava de ficar a casa seva, convivint amb molts d'ells, un autèntic psicòpata, que havia arribat a la Terra no feia pas massa temps amb l'objectiu d'aniquilar-los.
En realitat, potser no era la Nasu qui el desesperava. 'El més normal és que odiés aquella raça, perquè ells havien estat llavors responsables de la seva mort'.
.
La Nasu també se sentia força estranyada. 'Aquells terrícoles – almenys els que ella ja coneixia – eren ben peculiars'.
I llavors va començar a pensar en què era el moment que havia estat esperant. 'Els seus amics ressuscitarien en Kakarot, però ella ja no hi seria'.
Va sentir un lleuger mal de panxa en pensar-ho. 'Però no hi havia res que l'empenyés a quedar-se a la Terra'. En Freezer ja era mort i el seu poble havia estat venjat.
Tot havia anat com ella sempre havia imaginat. Però no compartia en absolut les ànsies del seu germà per governar l'univers. Hauria de plantejar-se refer la seva vida, i ho faria allà on havia pertanyut els darrers 25 anys sense ni tan sols adonar-se'n. Al planeta en què havia estat la filla d'en Pineau, un tsufur.
En aquell instant, va descendir una nau plena de gent. La Nasu va respirar profundament, la filla que l'home es trobaria en aterrar, seria una altra completament diferent de la que havia marxat a Nàmek.
Esperava estar a temps de tornar a en Pineau, tot allò que li havia donat ell com a pare adoptiu. Va mirar de reüll en Vegeta de nou. 'Estava segura que ell no ho entendria'.
L'odiaria quan comprovés la relació més que cordial que ara l'unia als tsufurs. 'I en tindria raons. La guerra civil que havia assolat la raça d'en Pineau, havia estat motiu d'odi saiyajin durant molt temps. De pares a fills s'explicaven aquelles històries en què els tsufurs havien estat un poble que els havia menystingut, i tractat d'autèntics bàrbars'.
I al revés també existien aquell tipus d'històries en què els únics culpables eren els guerrers de l'espai. 'En Mefus n'havia escoltat molts d'aquells relats', va pensar la Nasu amb resignació. A aquelles alçades era impossible saber quina era del cert la veritable història del planeta Plant, anomenat Vegeta a posteriori.
Fos com fos, els dos germans de la monarquia saiyajin estarien, a partir d'ara, més lligats a la Terra del que ni tan sols es podien arribar a imaginar llavors.