N/A: I per fi, l'epíleg. Qualsevol canvi a la història original, com sempre, és cosa meva. Aquí especialment són cosa meva els tempos de la història d'en Tapion – passa tot en menys espai d'hores que en la peli –, ja que volia fer-ne coincidir el gruix amb certa petita cerimònia i m'agrada pensar que en Trunks va poder-ne gaudir un temps més en calma, d'en Tapion. Estic molt contenta d'haver pogut trobar, per fi, temps per escriure el final d'aquesta història... espero de debò que hagi valgut força la pena l'espera.
Epíleg. De Déus i finals amb regust a inici
Va tornar-se a mirar el vestit fúcsia amb el seny una mica arronsat quan va adonar-se que se li havia estripat de la part dels malucs en endinsar-se entre arbustos per trobar una Bola de Drac.
– La Bulma et matarà... – va escoltar murmurar a en Krilín, de fet, poc després que aterressin amb totes les Boles de Drac a Corporació Capsula i demanessin el desig que havia de permetre treure de la capsa màgica de l'estrany Hoi a en Tapion, l'heroi que al contrari del que havia assegurat el vell desconegut no s'havia alegrat gens de ser rescatat de la seva força eterna presó. ¿Quants centenars d'anys es devia haver passat allà dins?. Van comprendre aviat que, fos el que fos, potser no era una bona idea haver-lo tret... i que el tal Hoi no buscava res de bo en absolut. Però tampoc van poder-hi fer gaire res en aquell moment.
Més que res perquè la Bulma no els va deixar...
Després del desig al drac, l'últim que havia quedat pendent del torn de feia sis mesos – sí, perquè tampoc aquell cop havien volgut demanar res que no necessitessin–: la capsa de música havia deixat sortir d'ella una melodia harmoniosa i dolça, i amb ella, l'estrany guerrer ben plantat d'aire seriós.
Tapion els va advertir que haver-lo deixar escapar de la seva peculiar presó era un error... però ni la percepció d'un possible perill, havia desviat la Bulma de la seva intenció.
– Trunks, espera – Havia intentat això sí inútilment que el seu fill no seguís el guerrer – És només un desagraït... l'acabem d'alliberar i se'n va sense donar-nos ni les gràcies.
El vell Hoi havia desaparegut misteriosament també aleshores.
– Trunks, heu de tornar a Corporació Capsula – Havia avançat la Reiya més tard, entre les velles runes d'una fàbrica en desús on els dos nanos, en Trunks i en Goten que el seguia, havien aconseguit retrobar el desconegut. – Va...
– Guaita-la... i tu podries haver vingut d'entrada amb nosaltres. ¿No em diguis que ara tu sí t'agrada la pinta que fas amb aquest vestit? – El pèl lila va observar el ridícul corbatí d'en Goten un moment. – No hi ha qui us entengui a les nenes.
– No és això, burro! – La Reiya tampoc duia el cabell recollit aquesta vegada... i fos per això, o no, semblava haver crescut almenys tant com li corresponia a la seva edat els últims mesos – Et perdràs el que preparen la meva mare i en Son Goku – Encara no estava acostumada a la paraula 'pare' – ... i creu-me que vols veure-ho...
.
La Nasu va ullar un moment a en Son Goku mentre la Bulma l'hi retreia, ara que tot havia quedat en calma després de la desaparició d'en Tapion, el pobre ús que l'hi havia donat al seu vestit de núvia.
– Mireu, que has fet... – va rondinar la científica ullant també a la seva mare; que, de totes maneres, tampoc és com si se l'escoltés massa – ¿Quina mena de cerimònia se suposa que serà? La núvia amb el vestit estripat... i – va bufar en veure en Son Goku – El nuvi que es vestiria amb el que fos si no fos per mi... perquè, de fet, ni tan sols li importaria dur aquests quatre draps taronges a la cerimònia.
–– Eh, que és el gi de l'escola Tortuga... no pas cap drap – va intentar murmurar en Krilín de sota veu aleshores, encara que en Goku i la Nasu es miraven i no semblava que les paraules de la Bulma no fossin exactament el que havien estat esperant.
– Bulma... No et vesteixes? – va somriure estranyament, en efecte, la Nasu en complicitat sense donar massa importància a la conversa.
– Sí, sí – va fer l'altre dona desconcertada per la tranquil·litat de la saiyan, només mirant-se el vestit blau i disposant-se a moure's encara sense saber si continuar renyant-la: – Encara que hi ha quatre coses del càtering que m'agradaria... ben pensat, tenia preparat un altre vestit, per tu, perquè amb vosaltres una mai pot estar-ne gaire segura.
La Nasu va donar la mà a en Son Goku mentre es miraven. 'Semblava més lleugera i natural ara del que havia aparentat sentir-se en tot el matí, durant tota l'eterna estona que la Bulma havia dedicat a fer-la vestir i mig pentinar hores abans'. – Fantàstic.
– Es pot saber què coi passa? – En Vegeta va baixar llavors del cel llavors de sobte – Heu convocat el drac... i el teu pare – va mirar la seva parella – sembla haver-me sabotejat l'habitació de la gravetat... Ara diu que no puc fer-la servir perquè no sé quin coi de canvis ha de...
Alguna cosa en el moviment de la seva germana va alertar-lo.
– Bé, no t'esperàvem tan d'hora...
– Què?
– No ens casarem Bulma... – va dir – Però això no vol dir que algú altre no pugui fer servir el vestit que dius...
– Com? – va començar-se a exaltar la filla de Corporació Capsula. '¡Portava mesos preparant-ho tot!'. – Què dius...?
– Li hem dit a l'home que vas contractar, i a tota l'empresa – va riure en pensar en com hi havia embolicat el Doctor Brief – Que avui us casàveu vosaltres.
Va haver-hi un silenci.
– I ja saps com són els amics i la competència del teu pare, reina – va afegir la senyora Brief a qui no li havien acabat d'explicar el per què el seu home semblava anar de corcó els últims dies, per si la Bulma feia massa preguntes del compte i n'hi podia treure res, però que al cap i a la fi s'ho imaginava – Seria un escàndol que ho cancel·lessis... Coneixent el teu pare, els hi deu haver dit que era una cosa privada... però segur que esperen que els hi enviem alguna fotografia i tota la pesca... i que ho celebris amb un petit brindis quan tornis a passar per l'oficina.
El príncep guerrer, que no estava segur d'estar entenent res, va obrir els ulls de manera prudent un moment just en l'instant que la seva sogra va parpellejar. – No compteu amb mi per cap mena de circ.
– Nasu... Goku... – La Bulma va dubtar.
– No hi ha volta enrere... ¡Tampoc és com si no poguessis fer feliç a la teva dona per una vegada... germanet!
En Goku estava convençut que els mataria...
– No em miris així... eh? No a mi. Ha estat idea d'ella...
.
.
El personatge que havia sortit de la capseta musical no havia estat tan espectacular com s'havien imaginat... i, de totes maneres, de seguida havia refusat quedar-se allà després de queixar-se per haver estat alliberat. 'Pel que havien pogut entendre, en Hoi era un dels mags que havia provocat el caos al seu planeta... per bé que perseguís el que perseguís amb l'obertura de la caixa no semblava haver-ho aconseguit'.
La Nasu va sospirar en sentir-ho explicar per desena vegada a en Son Gohan.
El poc que havien pogut entendre fins aleshores era, resumint-ho molt, que en un planeta llunyà anomenat Konatzu, al sud de la Galàxia, hi havia hagut per un temps un monstre molt perillós, anomenat Hildegarn. Era capaç de destrossar planetes sencers i terrenys bastant amplis. Hildegarn es va enfrontar a Tapion i el seu germà, els dos nanos que havien acabat aconseguint dividir el monstre en dues parts i tancant-les en dues capsetes diferents amb les seves respectives ocarines.
Hoi, és clar, s'havia proposat despertar-ne les parts i reviure així el monstre.
Va observar com els cambrers que havia contractat la Bulma començaven a parar taules i a acabar de decorar una de les terrasses de la Corporació Capsula mentre en Vegeta s'havia creuat de braços i no semblava pretendre moure's.
... per ell havia quedat bastant clar, amb un esbufec i una contundent frase de negació, que no anava a participar en cap "mena de circ".
La Bulma l'havia mirat de dalt a baix i també els havia mirat a ells... però no semblava estar gaire segura del que fos que hagués de dir.
Per una vegada tampoc era com si el seu pare l'hagués deixat botzinar. – Vine, que et vestirem... – La Nasu va escoltar que la senyora Brief empenyia la seva filla endins sense més, mentre li feia l'ullet a ella i desviava no-tan-dissimuladament la mirada cap a en Vegeta. 'Suposava el que això volia dir que tocava fer...'.
– Penses posar-te ni que sigui l'armadura?
– Bf... – El seu germà va fer un so inintel·ligible mentre els demés semblaven no voler-se adonar que la saiyan havia fet cap a ell i ara l'increpava amb els braços en gerra i les mans posades a la cintura, encara amb el ditxós vestit estripat i fúcsia.
– Au va... no n'hi ha per tant...
La mirada del príncep va ser prou indicativa i la vena que se li inflava amb amargor al rostre va advertir també als demés, que fins i tot des de lluny van aparentar apartar-se d'ell una mica més.
– Per això m'hi heu hagut d'embolicar... parell de... – El riure de la seva germana va aturar-lo però fins i tot abans de l'insult – ...
– Només has de dir que sí... i tornar-te'n a entrenar si ho vols. Pels humans és important... una mena de cerimònia que per a nosaltres no significa res però per la teva dona, digui el que digui, potser sí...
– More't... – va respondre entre dents: –... i digues-li a en Kakarot que es mori amb tu... perquè aquesta vegada podria carregar-me'l jo mateix. El molt inútil creu que pot riure-se'n de mi i tu també... i ja et dic jo ara que...
– Au va, Vegeta! Que no n'hi ha per tant! – La frase alegre d'en Son Goku que, donades les circumstàncies, era l'únic que s'havia atrevit a acostar-s'hi encara va encendre'l més.
– Calla!
En aquell moment la mare de la Bulma treia el cap per la finestra del pis de dalt... xiulant alegrement i empenyent la seva filla a saludar-los des d'allà. 'A primera vista no semblava que la científica acabés de posar-se un vestit del que semblava ser l'estil que havia triat en les mateixes circumstàncies per a la Nasu'.
'Només els faltava que la Bulma també fos tan capgròs com en Vegeta i...'.
Però un comentari precisament del seu pare va sorprendre'ls encara més.
– Diria que la meva dona s'ensumava el que portàvem de cap fa dies... i estava d'acord amb mi en què potser els colors que havia triat la meva filla per tu eren una mica massa vistosos...
'Estava gairebé segura que fins i tot en Son Goku i en Vegeta havien arrufat el seny després d'aquesta observació'.
– El color roig porta sort... diuen. Però a la meva filla, amb el color de cabells que té, li escaurà molt més aquesta combinació.
A aquestes alçades el seu germà no havia desaparegut... així que, què coi, la princesa saiyan dubtava que resultés gaire difícil mantenir en Vegeta allà fins al final de la potser no-del-tot improvisada festa.
Va intercanviar un somriure amb en Son Goku. I en mica en mica, van adonar-se que els altres també es destensaven.
El contacte municipal de la família de la Bulma que havia d'oficiar la cerimònia feia estona que era per allà.
... I els amics més propers d'en Son Goku, que havia convidat la mateixa científica, també. 'Amb la notable excepció d'en Cor Petit i de certa parella recent casada com en Iamxa i la Xixi. I és clar, d'en Ten Shin Han que gairebé mai s'afegia ja a res...'. Tampoc hi havia en Satan que, bé, la seva mateixa filla havia insistit en deixar-lo estar... ni en Mefus i la Suno que feia ja uns mesos que havien emprès un petit viatge al planeta del primer... i que, d'haver tornat, de ben segur estarien embrancats en qualsevol tasca al petit poble d'on ella venia.
Quan va sortir de dins de casa, la Bulma estava preciosa i senzilla amb un vestit crema trencat de tires que li arribava a mitja cama. Amb tacons i una flor blanca al cabell. I, com era d'esperar, en Vegeta va rondinar encara més amb el gest sorrut... però no va fer res per marxar.
La Nasu va trobar-se enllaçant les seves mans amb les d'en Son Goku mentre era, aquesta vegada, la mateixa Bulma qui empenyia el seu germà endavant.
'Perquè no anava a fer-la quedar malament amb els socis del seu pare... I amb aquells dos barruts que s'havien esborrat de la cerimònia que ella havia preparat, ja passarien comptes més endavant...'. La Nasu va trobar-se també amb què fins i tot en Krilín li somreia còmplice... mentre la Reiya i en Trunks [que havien reaparegut de sobte] s'ho miraven... i en Goten, una mica més desconcertat que els altres dos nens, buscava el seu germà gran.
La princesa saiyajin estava contenta al respecte, perquè en tots aquells mesos en Goku s'havia pogut mantenir al voltant del menut, amb el cop de mà que suposava que en Gohan insistís molt al nen amb allò de visitar-los tot sovint. I bé, la Reiya... seguia vivint a temporades amb en Dende, en Popo i en Cor Petit però la tenia al voltant més sovint del que s'hagués atrevit a demanar, cada dia més o menys estona... 'Després del que havia passat, la nena havia començat a actuar amb naturalitat davant d'en Son Goku, per bé que potser era encara una mica massa estrany dir-li pare'.
Tots van situar-se al voltant de la terrassa per veure com finalment l'oficiant, amb un somriure als pares de la Bulma, seguia amb allò endavant...
I la Bulma va agafar-se del braç d'en Vegeta sense que aquest protestés abans fins i tot que en Trunks entengués completament que tot plegat anava del tot seriosament.
– Sí – Havia somrigut en la mateixa pronuncia de la paraula la científica.
– Sssb... – Havia fet en Vegeta en resposta encara visiblement incòmode i irritat.
– Visca els nuvis!
En Krilín s'havia animat a cridar tot i la mirada assassina que havia rebut a continuació. I els pinxos i el menjar no havien faltat en el sopar a peu dret posterior... Just abans que en Follet Tortuga begués massa i intentés sobrepassar-se un parell de cops amb l'A-18 i la mateixa núvia.
'La Nasu l'havia esquivat pels pèls un dels cops que l'havia notat acostar-se per darrere... i en Son Goku, al final, havia menjat de gust encara lamentant que l'aparició i posterior desaparició d'en Tapion no els hagués dut una bona lluita...'.
Així que quan la Vídel i el Gran Saiyaman van rebre una trucada de la policia aquella nit, va ser més aviat el que el superguerrer havia estat esperant.
.
La part inferior d'un monstre de proporcions enormes estava destruint la ciutat –sí, la part inferior per estrany que sonés –. Feia estona que en Goten i en Trunks havien empaquetat tot de menjar per dur-lo al jove estrany de l'ocarina. La Nasu suposava que la Reiya els havia acompanyat de nou, perquè no era allà tampoc de feia una estona.
I tot i així cap d'ells va preocupar-se de seguida. Monstre o no, amb en Gohan a l'equació, aquella no podia ser una batalla llarga. 'Fins i tot la rauxa d'en Son Goku s'havia desinflat una mica després de les primeres notícies'.
Però després la part superior del monstre – tan surrealista com això sonava – havia trigat molt poca estona a unir-se als seus peus. 'Escapant-se de la mateixa capseta de música on en Tapion havia aconseguit retenir-la una vegada'. I havia estat molt difícil fins i tot pensar que l'heroi en podia quedar al marge.
– Va, deixa'l fer... el teu fill és l'home més fort del món – Havia, de fet, intentat aturar-lo amb un somriure la Nasu mentre sabia que, a la mínima excusa, no anaven a evitar que aquest o en Vegeta s'hi afegissin.
En Goku, és clar, havia rondinat profusament per no poder anar-hi ell al principi. Així que, més aviat, havia estat un consol el poder-hi intervenir.
'¡Però si el poden superar clarament si s'ho proposen...!'. Va encara intentar intervenir-hi en Krilín en notar estranyament les fluctuacions del ki d'en Gotenks també en batalla.
– Anem... Hi anirem igualment –.
.
.
La Nasu va mirar-se després el vestit, que li havia quedat encara pitjor en intentar fer-hi la seva que el que havia estat el primer estrip, i va sospirar. 'Era inútil pretendre posar-se al dia amb aquell parell i els seus fills'.
Tots plegats hi havien acabat batallant. Però havia estat en Goku, amb un atac, un atac dels que havia estat assajant els darrers mesos, el que l'havia pogut vèncer. 'Un altre monstre, de la llarga llista de monstres amb què s'havien enfrontat al llarg de sempre, havia passat a millor vida'.
– Bé, no es pot dir que hagi estat una festa de casament avorrida, Vegeta – Havia fet broma, llavors; un moment abans de somriure i besar a la seva parella.
'Els quedava per davant tot un futur, potser sí ple d'adversitats, que resoldrien junts... per molt que alguna cosa pogués arribar a complicar-se algun cop'.
– Com ens ho fem per sempre acabar ficats en problemes que només 'uns pocs de nosaltres' semblen poder resoldre?! Un monstre 'terrible' que no avergonyeixi a la resta... no estaria malament... de tant en tant – va murmurar falsament molesta després, dirigint-se no només a en Goku i a en Vegeta, en una clara broma mútua compartida amb el primer. I en Son Goku, a aquestes alçades, no l'anava a mentir (ni ella ho pretenia)... però va ajudar-se amb la mà per prémer-la contra ell en agafar-la de la cintura i repassar-ne amb cura els llavis. 'Mentre de reüll veien la Bulma, a qui per poc i no li havien destruït la casa, somriure a en Vegeta... i espolsar els rastres de brutícia de la roba d'en Trunks'.
En Hoi, com el monstre, tampoc era ja res del que calgués preocupar-se.
.
.
– Et quedaràs? – En Trunks va demanar allò després a en Tapion, sota l'atenta mirada d'en Goten i la Reiya, cadascun d'ells a una banda diferent del pèl-lila – Una temporada... a casa hi ha espai.
La seva mare no li ho podia negar.
– Però tard o d'hora hauré de marxar... ara que... – El noi ombrívol va pensar-s'ho – Crec que quan el moment arribi... et podré regalar la meva espasa. Què en penses?
Una vegada una espasa semblant havia destruït a un seu enemic força difícil de pelar...'I casualitat o no, aquella era una espasa que no deixava de recordar-los algú molt especial...'.
–Jo mateixa et construiré una nau perquè tornis a casa si t'esperes prou – Havia assegurat, en aquella ocasió també, la Bulma al final.
.
.
.
Any 778.
– Ja us ho vaig dir que aquell home era ben estrany – va rondinar en Kaito molt temps després – No va voler venir cap aquí quan vaig decidir reconstruir el meu planeta... així que, ja veieu, me l'he construït de la mateixa mida que abans... una altra cosa era massa gran, massa gran per mi.
La Nasu va plegar-se d'espatlles. – Bé... suposo que una altra cosa hagués estat estranya... no? – va mirar-se el pare de la seva filla que es mantenia al seu darrere.
L'home havia posat ja les seves mans al propi clatell i reia despreocupat.
– De totes maneres tots tornarem a acabar aquí tard o d'hora, no?
El gest estrany d'ella va recordar-li que hi havia bromes que feia temps que havien deixat de fer gràcia.
– Hauríem d'anar marxant, Goku...
– Però si acabem d'arribar!
La dona va sospirar i va aixecar després d'un instant les celles amb comprensió.
– O sigui que al final ho has oblidat...
– Com?
– L'aniversari de la Bulma, Goku. Porta mig any dient-ho!
.
.
A diferència d'en Vegeta, la Nasu havia estat massa petita la vegada que el Déu de la Destrucció havia visitat el seu planeta... Així que estava tan sorpresa com en Son Goku.
I ho anava a estar més quan anessin a poder despertar el Déu saiyajin en el Goku.
'Com que necessitaven cinc guerrers per fer-ho possible, havia cedit el seu lloc a la Reiya mentre s'ho mirava, i ni tan sols s'ho podia acabar de creure...'.
L'arribada a la Terra havia estat tan ràpida, i amb en Goku tan enfocat en espiar allò que podia estar passant... que no va adonar-se que en Iamxa i la Xixi eren allà fins molt després. 'Com devia haver-s'ho fet la Bulma per convèncer-los...'.
Va intercanviar una mirada amistosa amb en Cor Petit abans de patir, altri cop, per la lluita que anava a tenir lloc entre aquell Déu i en Son Goku...
.
– Com ho vas cridar allò? – Reia en Son Goku després quan s'havia fet fosc i el perill ara semblava haver passat. – Ningú pot tocar a la meva Bulma! –Va riure en imitació del seu gran rival, mentre la mateixa Nasu al seu costat compartia una mirada de resignació amb en Cor Petit.
– Així... – El namekià, que havia estat d'inici en la conversa de les dues parelles, ho va entendre d'immediat – Vosaltres éreu aquí... des del principi.
La parella es va mirar.
– En Goku intentava pensar un pla...
– Bé, sí... – va justificar-se el mateix – però al final tampoc vaig tenir gaire cap idea brillant, no?
– Oh, Déu meu! – La Bulma, tan encantada amb la reacció del seu home com havia estat, gairebé volia matar ara el seu amic, que semblava no voler parar de picar en Vegeta per acabar-l'hi reconeixent, això sí, l'enorme millora que havia mostrat. – Com pots ser així?!
I l'Ulong s'acabava de desviar ara de les altres converses al voltant de la taula per advertir-los d'alguna cosa.
– Ep, no us quedeu aquí... que algú acaba de donar la notícia del segle, nois! Hi ha un nadó en camí...
.
.
Any 789
– Sayoko! – La Pan va cridar la nena que era només uns mesos més gran que ella abans de somriure a la seva àvia, que en aquells moments (amb el cabell deixat anar) estenia la roba en un balcó d'aquella casa de muntanya que sempre havia estat la seva però que en els darrers anys semblava haver-se ampliat. – Has vist la Sayoko, Iamxa?
L'home, al costat de la seva àvia, ajudant-la a no caure en col·locar els llençols, va negar amb el cap. – Però pot ser que hagi acompanyat a en Goten al poble...
– Ospes, gràcies! Aniré a buscar-los...
La filla d'en Gohan i la Vídel, una nena de cabell curt que anava vestida amb una mena de conjunt d'entrenament d'un taronja més clar que el de l'escola Tortuga, va sospirar. 'Havien tornat a visitar l'Ub, aquell nen estrany que ara vivia amb el seu avi i la Nasu, sense ella'.
Va alçar el vol per dirigir-s'hi gairebé sabent què s'hi trobaria a l'aterrar. 'Com si necessités veure-ho...'. Hi hauria el seu avi i aquell nano fent exercicis impossibles i lliurant combats en què ella es moria per participar. Mentre possiblement en Goten era obligat a fer alguna mena d'escalfament (¡per què tu i en Trunks us heu tornat uns baliga balagues!, que havia dit una vegada en Vegeta) davant la mirada divertida d'una Sayoko que, precisament, en Goten només utilitzaria d'excusa per poder marxar d'hora d'allà (¡Ja saps que la mare s'enfada!). Va imitar la veu del seu tiet al seu cap tot pensant que, en realitat, a en Son Goten li agradava rondar prop del seu pare i l'Ub... només que s'avorria tan aviat com quedava patent que, en realitat, allà no anava a fer res més que suar i utilitzar una energia que, bé, ara mateix no era exactament la seva màxima prioritat.
El seu pare, en Gohan, també feia temps que s'havia concentrat en treure's el doctorat i havia oblidat les robes de Gran Saiyaman. 'No és que ella l'hagués arribat a veure vestit així, però'.
Va distingir els dos monyos trenats de la Sayoko abans d'acostar-se al llac. Duia un vestit tradicional, vermell i brillant, sempre exquisidament llis i endreçat. 'No esperava, però, que hi hagués també una nau de Corporació Capsula'.
En Trunks devia haver deixat per un dia les reunions d'empresa i els entrenaments de tarda – realment el noi necessitava que els dies tinguessin 30 hores – amb el seu pare.
Va ser una sorpresa veure-hi també en Krilín i la Bulma. 'Encara que, bé, no era estrany que la Maron, puntualment vestida de diumenge, insistís a visitar Corporació Capsula aquells dies'. Devien haver decidit fer aquella visita tots plegats...
Va intentar concentrar-se en els kis per saber qui més hi hauria.
'No és que esperava que la Bra hi fos, de cap de les maneres. Encara que solia entrenar amb la Reiya de més petita... – La Reiya de qui notava el ki més al nord, gairebé segur entrenant amb en Cor Petit en algun altre racó inhòspit del planeta – va pensar la Pan'.
El seu avi es veia especialment satisfet quan la Reiya apareixia de sobte per aquí i, amb un petit assentiment i una mirada pensativa, es decidia a afegir-se a l'entrenament. 'No tant content n'estava en Goten, a qui però no semblava molestar-lo prou que fins i tot la seva neboda de deu anys pogués posar-los ja en problemes'. Ni parlar de la seva germana gran... (La primera vegada que algú l'havia anomenat així, el noi havia pres un color més vermell i havia entretancat els ulls... fins que havia decidit que, sí, que encara que no fos per molts mesos, la Reiya era exactament això: la seva germana gran).
No calia saber això per veure que el nano estava molt més content amb la petita Sayoko rondant per allà: perquè a banda de ser l'excusa perfecte per marxar quan se n'avorria, o havia quedat; era massa bo el poder ser – ell i no tan en Gohan, que prou feina tenia a casa i a la facultat – el germà gran per una vegada. 'El germà gran d'una nena tímida i somrient que no creixeria per estovar-lo a la mínima absurda distracció'.
La filla de la Xixi i en Iamxa.
Va riure en pensar-ho.
En realitat, la Pan estava segura que el seu oncle podia ser tan bon guerrer com deien que havia arribat a ser el seu pare, només que abans havia de superar tot aquest encís de l'edat.
– Si mai torna en Bills estarem més que preparats... – Havia dit el seu avi un parell de cops. 'Per més que, qui sap, podia estar parlant d'ell mateix al cap i a la fi...'.
Per ara aquell Déu, com tots els altres monstres i problemes, eren només llegendes que a la Pan l'hi havien explicat gairebé en format de conte d'anar a dormir.
L'últim cop que havia passat res mínimament extraordinari havia estat segurament quan l'Ub havia aparegut a aquell torneig de feia ja anys. Que en Goku havia deixat, de sobte, el combat i havia somrigut a la Nasu: – Que et semblaria viure una temporada prop de la casa d'aquest noiet? –. No massa bé segurament, tenint en compte que no havien trigat ni dos mesos a tornar a traslladar-se allà. 'Però bé, el planeta feia temps que se'ls havia quedat petit... no només pel canvi de lloc instantani sinó també per la velocitat de vol de molts d'ells'.
I era comprensible que la Nasu no hagués volgut passar el seu segon embaràs en un desert calorós... avorrida com una ostra mentre el seu avi entrenava encara un inexpert Ub. 'No era la seva manera de ser'.
I, per estrany que sonés, havia estat idea del seu avi, el tornar a casa després de tot.
La Bulma els havia substituït la caravana per una petita casa de dimensions, però, no molt més grans. Tot just amb un parell d'habitacions de més, una d'elles prou esquifida perquè en Trunks l'hagués batejat com 'aquell forat amb finestra que la Reiya acostuma a anomenar habitació'.
I la Nasu havia decidit que ella i només ella seria qui entrenaria el ja no tan petit Bardock Jr. fins que aquest fos prou gran o prou fort per a preferir en Son Goku.
'Res l'hauria fet canviar d'opinió, de totes maneres'.
– Ei, Pan, maca – va escoltar-la, de fet, cridar-la en tocar terra amb en petit Bardock (tot cabells curts i encrespats i enormes ulls negres) ja mirant-la. – No t'esperàvem, avui!
La saiyan duia una trena al costat, el pentinat amb què la Pan més vegades la recordava, i un vestit blau de cotó fins a mitja cuixa. 'A vegades es feia realment difícil pensar que la Bulma i ella tenien la mateixa edat'. Prou que se'n queixava la científica, que tot i així aparentava haver fet alguna cosa per rejuvenir almenys mitja dècada els darrers temps.
Una altra veu, aquesta completament desconeguda, va distreure la nena just abans de somriure al petit Bardock i girar-se cap a en Krilín a la recerca de la Maron.
Qui parlava era una dona rossa de cabells llargs i ondulats, que no era en absolut l'A-18, que feia temps que els duia curts, ni cap altre dels amics del seu avi: no almenys dels que ella podia imaginar allà. Tenia els ulls verds.
– I aquesta – va interrompre però qualsevol pregunta en Krilín – És la néta d'en Son Goku... la filla del seu fill gran. No et sembla extraordinari, Lanx?
La dona desconeguda va alçar una cella i després va somriure.
– Són molts anys, Krilín – va dir després, mirant la xica – Molts anys sabent que d'una manera o altre el món era segur. Però... vaja, en Goku – va mirar també a la Nasu un moment, abans de tornar a ullar el que una vegada havia estat un jove cap pelat – no és l'únic que m'ha sorprès. Tu tens una filla preciosa! I la Xixi... la Xixi i en Iamxa... – Havia picat l'ullet al seu amic abans d'acabar – Al final sóc l'única que no té família...
– Lanx...
Però no semblava importar-li tant com la preocupació d'en Krilín podia fins i tot indicar.
– Oh, no, no – va fer amb el cap just en l'instant que l'home gairebé aparentava voler disculpar-s'hi – Vaig viure un temps amb en Ten Shin... vull dir, de nou. No fa ni deu anys, saps? Però no hagués funcionat... mai ho va fer. I sóc una dona pràctica. He decidit viatjar... i ha estat bé, nano. Perquè així us he pogut trobar una altra vegada.
Tothom l'hi somreia ara. I la Bulma gairebé havia fet un pas endavant com si, de sobte, pretengués abraçar-la... També en Krilín va dubtar. Era clar que era una vella amiga perduda però sorprenentment recuperada de cop i volta.
– Va, va – Tots plegats no havien estat mai massa bons amb les mostres d'afecte massa explícit entre si encara que, per l'expressió, acabarien caient-hi tard o d'hora ara. La gairebé llàgrima d'emoció a la pupila d'en Krilín no podia ser un engany – Deixeu-me veure ja en Goku... Mira que si hagués arribat a saber mai que passats els cinquanta encara tindria un fill petit tot just per començar a criar! Bé, un de quatre en total. En Goku...
La Nasu va mirar-se el seu fill i va somriure a la Pan en adonar-se que aquesta estava una mica més que desconcertada per la inesperada visita d'aquell dia.
'En Goku solia ser un home afable, especial, amb facilitat per l'amistat... però també algú que molt poc sovint es retrobava amb aquests amics... no almenys fora del cercle dels que, com la Bulma i en Krilín, ja eren més la seva família que una altra cosa...'. Va agafar el seu fill petit en braços mentre els acompanyava camp enllà.
La Lanx s'equivocava en una cosa, de totes maneres... l'Ub era almenys ja un més dels fills d'en Son Goku. Quatre, no. Cinc. Potser no eren de la mateixa sang... però no per això havia passat menys temps al seu costat, o havia rebut menys consells de la seva part, els darrers cinc anys. 'L'Ub havia tingut el que en Goten, malgrat la seva tossuderia adolescent, i el petit Bardock també tenien, d'una manera o altra'. Però el que segurament en Gohan no havia pogut gaudir prou.
El que la Reiya havia estat més que una mica reticent a acceptar d'entrada...
'Un pare amable, rialler i xerrador, que a la vegada també era un home ferri i pensatiu en la seva faceta de guerrer. Algú que abans mai havia estat allà massa temps i que, tot i així, el seu fill gran adorava'.
L'admiració de la Pan cap al seu avi només era un reflex més d'un fet tan innegable i meravellós com aquell.
Gairebé, de la mateixa forma que, a vegades pensava que l'admiració de la Reiya cap a en Vegeta havia estat durant molt temps un reflex de si mateixa i la relació que en el fons sempre havia volgut portar amb el tossut del seu germà, príncep curiosament casat amb l'hereva de Corporació Capsula que, tot i així, encara no els havia matat per l'emboscada d'aquell dia. 'No enganyaria a ningú si pretengués fingir que no estava tan orgullós de la seva família com de dir la meva dona amb aquell seu absurd posat'.
.
.
– La nena de la tarda o el capvespre – La Nasu, que després d'un dia intens de visites i xafogor, anava només vestida amb una samarreta, va mirar-se l'home que era estirat, després d'un llarg dia d'exercici, a la moqueta del seu menjador. – Sabies que aquest és el significat del nom de la filla de la Xixi?
En Goku va observar-la un instant i va somriure de costat en pensar-ho. 'Era gairebé perfecte'. La nena en si era una versió tímida de la mateixa Xixi.
Una nina. Tenia dos fills que n'estaven encantats...
I ell se n'alegrava molt sincerament, per la dona amb qui una vegada havia estat casat i pel seu amic Iamxa. Va observar la Nasu traure's la samarreta i mirar-se la pell encara jove i llisa de l'estómac. 'Havia estat més que una mica preocupada en posar-se en forma després del segon embaràs'.
A la seva edat, havia murmurat en Vegeta, l'organisme saiyan ja no es recuperava tan ràpidament d'una maternitat com abans. 'Més que res perquè no has fet exercici durant nou mesos... no se suposa que és el que el cos d'una saiyan espera', havia sentenciat el príncep.
En Goku, de totes maneres, estava convençut que en realitat el cos de la Nasu no havia pas arribat a ser diferent. 'I no és que aquesta vegada poguessin acusar-lo de no prestar prou atenció...'. Al contrari. Va somriure's a si mateix en el pensament.
Bardock Jr. era exactament el nom que la Nasu havia volgut pel seu segon fill en comú. Era l'home que, al cap i a la fi, havia fet possible que després de tot la trobés.
Que ella sobrevisqués aquell dia.
Per a en Son Goku, que havia pensat poc en el que significava haver tingut una vegada pares biològics, aquell sol gest era més que valedor del seu agraïment etern.
– Ja dorm?
Es referia, precisament al seu fill petit, encara massa xic per a destacar-ne un tret del caràcter en concret però sens dubte tossut i determinat com la seva mare. 'Que la Nasu el volgués entrenar ella mateixa no significava pas que ell no s'hi afegís quan no tenia sentit seguir augmentant i augmentant, al final del dia, el ritme d'entrenament amb l'Ub. 'El planeta havia de suportar les seves forces al cap i a la fi'.
– Sí. Que no tens son, tu? – El to volia dir exactament tot una altra cosa.
Van riure's entre si.
La Nasu va tombar-se llavors lleugerament cap a ell fins a deixar-se caure al seu costat.
– És més de mitjanit – La dona va queixar-se fingint frivolitat quan ell va inclinar-se per besar-la. Aferrant-se, però, al seu pit i deixant escapar un riure davant la quasi protesta naixent d'ell que s'escampà vibrant al seu pit a través de la samarreta blanca de cotó d'ella. En Goku va allisar-li un cabell darrere l'orella abans de tornar-li amb calma el somriure.
– I? – Besà també la mandíbula i l'espatlla de la saiyan mentre se'n reia, de fet, entre dents. Deixant-la fer a ella un mig intent d'alliberar-se que no pretenia ni tan sols resultar convincent. 'La Nasu estimava resistir-se una mica a vegades, sobretot quan era tan tard a aquelles hores de la matinada en què ella considerava que ja haurien d'estar dormint, que el més correcte a aquelles alçades era almenys oferir una petita lluita abans d'acabar cedint de totes maneres'.
– Bé – En Goku va escoltar-la sospirar, amb un mig somriure que ho era tot però sobretot juganer – No crec que sigui una bona idea anar-nos a dormir tard perquè – va veure-la prendre una brusca alenada d'aire mentre ell trobava ja el seu camí sota la samarreta, subjectant-li la pell nua de la cintura – Perquè... – Va divertir-se en veure-la bussejar pels propis pensaments massa alterats per la sensació del seu toc, mentre intentava concentrar-se en el seu petit diàleg – L'Ub arribarà abans que ni tan sols surti el sol... saps que al seu poble es lleven d'hora i que sempre és puntual en...
'Podia dormir després'.
– No m'importa... – La va notar somriure contra la pell del coll després, mentre tirava definitivament de la seva roba interior i ella mateixa l'ajudava a treure's la samarreta que encara la cobria amb una ganyota fingida.
– Oh, creu-me – En veure'l arronsar el gest, no podia no seguir fent-ne broma – T'importa i molt dormir un munt d'hores... Ho sé.
Ni tan sols en Goku podia ser gaire conscient del murmuri de queixa que si mateix va fer a continuació; ja que el somriure de la dona amb què vivia seguia sent senzillament massa temptador i els seus llavis es van trobar massa fàcilment, com sempre, en un petó en el que l'únic suau era la pell que ara ell aconseguia acariciar amb les palmes de les mans obertes i tota la seva atenció al cos que acabava d'atrapar joiosament entre ell i la moqueta. Va sentir a la Nasu taral·lejar alguna cosa tractant de desfer-se de l'última peça de roba d'ell, amb les galtes envermellides del riure i els ulls foscos esperant per aquell molt d'ell.
Ella s'havia inclinat cap amunt en el seu sobtat silenci, a punt per besar l'home. – Fes-me l'amor. – va passar-li la mà pels cabells.
– Tota la nit?
L'heroi no va poder contenir la riallada.
I la Nasu no va desaprofitar l'oportunitat per a picar-lo en la comprensió:
– Dubto que fossis capaç d'entrenar tot el dia després d'això... – va riure – Ens ho podem prendre amb una mica més de calma.
Però els dos eren nuus i el toc suau d'ell sobre les seves cuixes ho deien tot de la intenció.
Fi
.
N/A: 3, 2, 1... semblava impossible però he acabat el fic! Espero que hagi valgut la pena per aquells que hagueu arribat al final.
En altres notes d'autor ja he indicat moltes de les idees i reflexions al respecte d'aquesta història, així que no crec que pugui afegir moltes més coses, a banda d'un agraïment molt i molt gran a aquells que heu donat una oportunitat a una història que volia escriure des de petita, sóc conscient de les reticències que pot despertar una OC a vegades... però era – i no me'n puc penedir – només pel plaer de veure més dones a l'univers de Bola de Drac. És l'única espina que em quedava, en tots aquests anys, de seguir la sèrie de dibuixos que em va marcar la infància. I sembla que ara que han començat a parlar d'un nom i una història per a la mare d'en Goku tampoc ho han volgut arreglar (ens donen una dona saiyan i va i resulta que ens diuen que no era d'esperit guerrer). Així que bé, aquí la meva petita contribució... convertit en un dels meus més preuats passatemps... a aquest fandom.
Fe d'errates: Inicialment en les notes del capítol 29 feia referència a un rumor vers la saga Broly que va prendre molta rellevància i que després va resultar fals. Encara que ho vaig explicar amb detall a posteriori i ara ja apareix comentat com a tal fins i tot en el mateix capítol, volia tornar-ne a deixar constància perquè si n'he après alguna cosa d'allò és que, pels que no sabem japonès, es fa molt difícil navegar entre rumors i mitges veritats en molts fòrums aparentment especialitzats i que cal anar en compte.
Comentaris, dubtes, ànims per si algun dia reuneixo prou força de voluntat i m'animo a escriure un one-shot del futur de la Reiya o del petit Bardock? Tot això i més, serà benvingut als reviews d'aquesta història. Una càlida abraçada!