Els ocells que la noia sentia cantar normalment ja no es senten, ara, es senten els corbs, signe de mal auguri per totes les mitologies, excepte la nòrdica i tal com ha fet sempre els hi ha donat menjar, s'ha vestit, hi ha baixat per esmorzar, trobant-se llevat nomès en Yamino.
- Bon dia Yamino, ja estàs llevat? I els altres?- Pregunto jo.
- Bon dia senyoreta Mayura, els altres encara dormen, al senyor Loki no li agrada llevar-se d'hora- Em contesta en Yamino.
- Els aniré a despertar, ah i Yamino si us plau, diguem només Mayura- Li dic perque no hi hagin tants de formalismes.
- Està bé, seny... dic Mayura- Diu Yamino.
Ella comença a pujar l'escala que porta al seu dormitori, pensant com despertar dos bells durments, pot ser com els contes pensa, no, aixó no, i segueix pensant com, quan finalment és a dalt encara no sap, com, però igualment entra.
- Loki, Fenrir hora d'aixecar-se- Dic jo massa suaument perque es despertin.
- Mh... Cinc minuts més- Diu com si fos una criatura.
- Lokii!- Crido perque ja veig que si no és així, no es desperta.
- Què!- Crida ell espantat i fa que en Fenrir també es desperti.
- Bé, els dos esteu desperts, per tant ja podeu baixar a esmorzar- Els dic com si els hagués despertat, tranquilament.
- Cridar per despertar-nos no és normal- Diu molest Loki.
- Ni tampoc dormir tanta estona- Dic com si res.
Començen a baixar i al olorar el menjar d'en Yamino, tota la molèstia que havien agafat desapareix de cop i es posen a córrer com a desesperats per arribar primers.
- Hola Mayura, senyor Loki, Fenrir- Diu Yamino veient les cares sorpreses d'en Fenrir i en Loki, suposo que per el fet d'haver-me dit Mayura a seques.
- Bon dia Yamino- Diu Loki.
- Quina bona pinta que té tot!- Diu en Fenrir amb la boca feta aigua.
- Ja podeu començar- Comenta Yamino.
- Bon profit!- Diem jo, Loki i Fenrir.
El menjar estava sent deliciós i mentres passava aixó a Helheim hi havia un petit problema, diminut problema, però, un problema al cap hi ha la fi.
- Així que tu ets la meva germana del futur, i et dius?- Pregunta la Hel no molt convençuda, a una nena d'uns cinc anys, ulls verds, cabell ondulat lilós i pell blanca.
- Em dic Mayû, tinc cinc anys, el meu pare és en Loki i la meva mare és la Mayura la filla d'Odin- Diu la petita sorprenent la Hel per l'últim que a dit.
Tornant a Midgard, tots estaven contents del menjar d'en Yamino, especialment en Fenrir, ja que li encantava el menjar, no nomès el del seu germà.
En aquell moment en Loki i la Mayura ja havien acabat de menjar, i van decidir anar a fer un vol per el barri, avisant en Yamino no fos que es penses que l'havien segrestat, ja que la seva imaginació a vegades, vola.
- On vols anar Loki?- Pregunto jo.
- On ens porti el vent- Diu en Loki.
- Així que has dit que marxessim perque em volies preguntar alguna cosa?- Dic jo.
- El fet de preguntar-me sobre la meva vida personal, era per curiositat?- Loki em preguntà.
- Ho vaig preguntar, perque primer m'ho vas demanar tu- Li contesto jo.
- Així no era curiositat?- Pregunta ell.
- Una mica de curiositat, si que era- Acabo dient.
- Ho reconeixes, doncs?- Em pregunta amb un somriure de superioritat.
- Jo si, i tu?- Contrataco sense deixar temps perque estigui satisfet.
- ... Està bé, jo també era per curiositat- Riem els dos al mateix temps.
En aquell moment els dos que reien es giren i veuen en Freyr i en Kazumi discutint, en realitat l'ùnic que discutia era en Kazumi, ja que en Freyr no deia ni piu, els dos espectadors intenten separar en Kazumi d'en Freyr, però no hi ha manera, aleshores la Mayura mira l'ull d'en Kazumi i hi veu un odi horrible, l'odi que sents quan tan tret una cosa molt preuada.
- Què ha passat Freyr?- Qüestiono.
- Només passa que el seu falcó ha marxat volant i no torna, li he dit que ja tornarà, però em vol matar!- Diu Freyr espantat.
- No tornarà imbècil!- Crida Kazumi.
- I si ens separem i el busquem? Ocuparem més zona- Dic jo.
- Està bé, jo per allà- Freyr senyala el nord.
- Jo per aquí!- Kazumi senyala l'est.
- Aquell costat el miro jo- Loki senyala l'oest.
- Aleshores, a mi em toca per aquí- Dic senyalant el sud.
- Endavant!- Diem tots i cada un va cap on haviem dit.
Tots començen a buscar el falcó, i la que sembla que te més idea d'on pot estar és la Mayura, ja que ha anat directament cap un punt.
- No saps el merder que has donat, va vine- Dic i el falcó es posa al meu braç.
- En Freyr m'ha amenaçat de que si no marxava em rostiria- Diu el falcó espantat.
- Millor que no li diguis aixó a en Heimdall- Dic sabent que he sorprès al falcó al saber el seu nom autèntic, i li pico l'ullet referint-me a que és un secret.
Començen a buscar en "Kazumi" per tots costats, en un principi, no el troben, però, finalment el troben en una plaça deprimit, juntament amb en Loki i en Freyr.
- Què són aquestes cares tan llargues?- Pregunto jo esperant resposta.
- No veus que no l'hem trobat?- Em diu en Freyr destrosat per la culpa.
- ...- Ni en Kazumi, ni en Loki deien res.
- No us girareu?- Pregunto, veient que desprès els tres es giren.
- Ja?- Pregunta el falcó i jo faig que si amb el cap, aleshores vola cap on està en Kazumi i li explica el perque ha marxat i comença a barallar-se amb en Freyr una altre vegada, no abans de dir-me gràcies.
La Mayura i en Loki segueixen la caminada parlant animadament, fins que troben en Kotaro.
- Mayura, petit detectiu- Diu en Kotaro.
- Hola Kotaro- Contesta en Loki amb poques ganes.
- Hola- Dic jo cordialment, és millor ser "amable".
- Veieu aquest petit restaurant, és de la petita cadena de restaurants Kakinouchi- Diu fent-se l'important.
- Tens raó és un petit restaurant, hauria de ser més gros, no impressiona gens ni mica- Diu en Loki volent molestar en Kotaro expressament.
- Què sabrà un marrec com tu sobre restaurants?- Pregunta en Kotaro.
- Més del que et penses- Contestà ell.
- Va, prou de baralles per avui, eh?- Dic jo abans que la cosa vagi a més.
- Està bé- Contesten els dos.
- Àdeu- Dic jo a en Kotaro, abans que hi hagi una altra baralla.
Segueixen amb el passeig que ha sigut interromput dues vegades, aquesta vegada es dirigeixen cap a la platja, ja que a la Mayura li agrada molt.
- Mira, oi que és maco el mar?- Pregunto a en Loki.
- Si... Però no m'agrada gens tocar l'aigua- Diu amb veu apagada Loki.
- Doncs a mi, m'agraden tots els elements- Dic.
- Tots, el foc també?- Em pregunta amb esperança.
- La majoria de gent, associa el foc amb un element destructor, però, el foc és, vulguin o no el que ens escalfa de dia, per tant, jo, més que associar-lo com els altres, diria que és el que crea la vida, i em don igual el que pensin els altres, jo no canvio d'opinió- Dic fent que en Loki s'emocioni.
- Així que del foc en penses aixó- Pregunta per si mateix, ja que no s'ho acaba de creure.
- Si, sempre he pensat així i aixó a fet que molta gent m'hagi intentat canviar de parer, especialment les professores de mitologia, ja que normalment el foc sol ser destructiu, però les que acabaven canviant de parer eren elles- Dic sorprenent-lo totalment.
- S'ha fet tard, et sembla bé que anem a dinar?- Pregunta en Loki.
- I tant, ja tinc gana!- Dic mentre la panxa em fa soroll i riem.
Tornant cap a la mansió, no es van trobar cap retard, així que van arribar puntuals per a poder degustar el menjar d'en Yamino, que evidentment era el millor del món.
- Yamino, ja hem tornat!- Diu en Loki cridant perque el senti.
- El dinar està a punt si volen passar- Diu en Yamino des del passadís.
- Que hi ha de dinar Yamino?- Pregunta en Loki emocionat.
- Avui un plat mediterràni, de Catalunya, eriçons de mar amb musclos i cranc, deliciós- Diu en Yamino.
- Un plat i regió noves, Catalunya és un lloc que t'agrada, no?- Qüestiona Loki.
- Si! Catalunya és un dels meus llocs preferits a més jo i tinc amigues!- Dic espantant-los a tots per el crit.
- Està bé! Tranquila- Diu en Loki.
- Anem a dinar!- Anima en Fenrir.
Mentres dinen, a Helheim, encara i passen més succesos extranys, que tenen a veure amb la Hel i la Mayû.
- Així que la Mayura va fer tot aixó, per el meu pare, no?- Pregunta Hel una mica deprimida per la història que li ha explicat.
- Exacte, i encara no li heu tornat el favor en aquesta època, si passa a l'època en la que jo nèixo, en el futur arribarà el Ragnarok- Diu la petita Mayû intranquila, pensant en el futur que els espera si passa aixó.
- I, com es pot evitar?- Qüestiona Hel amb el cor a la mà.
- Els dos s'han d'explicar el que són en realitat i la meva mare ha d'explicar el que t'he dit jo- Diu mirant la Hel preocupada.
- I la Mayura en serà capaça?- Pregunta la deesa de l'inframon.
- La pregunta no seria aquesta, sería, més aviat, si la Mayura vol que en Loki, es culpi per tot el que ella ha fet- Diu la deesa del vent.
La Mayura, en Loki, en Yamino i en Fenrir estaven parlant animadament, fins que el rellotge de la saleta d'estar va donar les cinc ja que en aquell moment tan la Mayura, com en Loki volien anar a una gelateria.
- Hola, bon dia... Narugami?- Dic sorpresa, aquest noi treballa a trenta llocs diferents, si vol.
- Ei, hola nois de quin gust?- Preguntà Narugami.
- Mh, jo de "blue ice", i tu Loki?- Pregunto.
- De mango, un gust nou, no sempre vull el mateix- Contesta ell.
- ... Llestos! I preparats per menjar! Són en total cinc amb trenta cèntims, ja que dos amb deu el de mango i dos amb vint el "blue ice"- En Loki pel que veig em convida, ja que només paga ell.
- Mayura, anem a asseure en aquell banc?- Qüestiona Loki.
- Amb molt de gust- Responc jo.
S'acaben el gelat, mentres parlen de parts de les seves dues vides, no de tot però, sembla que s'obren una mica, tant la Mayura, com en Loki, quan han acabat de parlar s'adonen que són les nou i com si la vida depenguès de l'hora córren cap a l'agència.
- Ens han raptat el senyor Loki i la Mayura!- Es senten els crits d'en Yamino de fora i tot.
- Yamino!- Arribem a la conclusió de que si no cridem no ens sentirà, i aixó fem.
- Esteu bé!- Diu plorant a llàgrima viva, amb un mocador a la mà.
- Millor que anem a dormir tots, demà serà un altre dia- Diu en Loki per tranquilitzar en Yamino.
- Abans hem de sopar no ho creus així, Loki?- Pregunto jo.
- Si, és cert, no hem menjat res i la panxa ja demana- Diu Loki.
- Doncs, així deixeu-me uns deu minuts per poder preparar un bon sopar- Diu en Yamino.
Quan en Yamino acaba de preparar el sopar, que tracta de galetes amb té, els avisa.
- Aquestes galetes estàn genial!- Diu Fenrir alegrement.
- I el té també!- Dic jo amb cors en els ulls.
- M'alegro que us agradi- Diu Yamino content.
- És impossible que no agradi- Dic.
- Cert- Diu Loki.
- Em feu molt content amb aquestes paraules- Diu Yamino.
- Però és cert germà- Diu en Fenrir, jo faig veure que no l'entenc.
- Oi que és bo, Fenrir?- Dic.
I quan s'acaben el té, decideixen que ha sigut un dia molt cansat, per tant tots quatre van on han de dormir, en Fenrir en un llit de cotó a l'habitació d'en Yamino, en Yamino va a dormir en un llit verd, ja que si sent còmode, en Loki dorm en una gran habitació, que te taula d'estudi incorporada i tot, el llit és vermell, i la Mayura, la seva habitació no és pas massa petita i el llit és blau.