Era el dia després d'un petit malson, ja que gairebé ningú havia pogut dormir gens, a causa del problema amb la febre de la Mayura, al final tots havien caigut en un petit somni i la Mayura, poc a poc s'estava despertant, estan en Loki ajagut al terra, amb el cap al costat del seu.
- Mira que ets tendre Loki- Dic jo amb veu suau que fa que en Loki es desperti lentament.
- Mh... Mayura?! Et trobes bé?- Pregunta ràpidament en Loki.
- Tranquil, estic bé, tot i que he tingut somnis extranys- Dic jo tranquilament per calmar-lo.
- Estàs segura?- Pregunta una altre vegada Loki.
- Si que si- Dic jo de seguida.
- Menys mal- Diu en Loki abraçant-me per la cintura.
- Loki? I tu, estas bé?- Li pregunto jo desconcertada per l'acte d'afecte que em mostra.
- Si, més que mai- Em diu ell, apretant-se encara més cap a mi.
- Està bé- Dic jo, corresponen també a la seva mostra d'afecte, acariciant-li el cap amb la mà.
- Ara jo també ho estic- Diu mentre jo li recolzo el meu front amb el seu.
Però, abans de que passi l'inevitable, algú els va interrompre i aquesta era la Mayû.
- Perdó, per interrompre- Diu la petita ben vermella.
- Qui ets?- Pregunto.
- Cert, Mayura ella és la Mayû, la nena que t'ha salvat- Informa en Loki.
- Moltes gràcies per salvar-me- Li dic amb un somriure.
- Cap problema- Em respon.
- Mama!- Crida en Fenrir, sorprenent-nos a tots pel fet de dir-me "mama", jo faig com si no l'hagués sentit.
- Fenrir, maco!- Dic jo.
- Mayura ja es troba bé?- Pregunta en Yamino.
- Sento haver-vos preocupat tant- Dic jo avergonyida per fer-los preocupar.
- Tranquila- Diuen Loki, Yamino, Fenrir i Mayû.
Sabent que ja es trobava bé, van a fer una volta tots plegats i es troben l'Esdentegat i en Singlot.
- Ja es troba bé?- Pregunta Singlot.
- Si, molt- Respon Loki.
- Ei, Mayura!- Crida el drac.
- Tu, no ets... En Black?- Dic assenyalant el que ara és l'Esdentegat.
- Si, si que ho sóc- Diu ell content.
- En realitat et dius, Black?- Pregunta Singlot, mentre el drac fa que si amb el cap.
- Què vols... ?- Començo a preguntar, fins que veig que vol, que cavalqui damunt seu.
- Sembla que et te molta confiança, endavant!- Em diu en Singlot.
- Doncs, va!- Dic animant el Black a que, arrenqui a volar.
Zum! Fa el Black quan s'enlaire, ja que pot agafar una velocitat vertiginosa sense donar-s'en compte, volen arran de mar tot i que al drac no li agrada massa l'aigua, també volen per terra i aixó al Black li agrada més, i per acabar volen per sobre els núvols, cosa espectacular, tant per un com l'altra.
Quan tornen a l'illa de Mema reben una petita celebració, que ningú sap a què treu peu.
- Què passa?- Preguntem jo i el Black.
- Ni idea- Diu en Loki que surt de sobte d'una casa.
- Crec que te que veure amb vosaltres dos- En Singlot ens senyala a mi i en Loki.
- Ah si?- Preguntem els dos.
- Si, escolteu i ho sabrem- Diu Singlot demanant silenci.
- Estem aquí per canviar un passat d'odi, com el que teniem cap els dracs fa temps, en aquest cas sabreu que hi ha gent nou vinguda i el nom d'ells, us he cridat per dir-vos que després de ...- Comença Estoic.
- Crec que ja sé com continuarà i Loki si no t'agrada ser el centre d'atenció, ho portes cru- Dic advertint-lo.
- El gest de tendresa que ha tingut, aquell nen anomenat Loki cap a la Mayura, em decidit que el déu Loki, tampoc és maliciós!- Acaba l'Estoic i tota l'illa aplaudeix.
- Tu saps com, ho saben aixó?- Em pregunta en Loki.
- No, però estic encantada que els hi caigui bé!- Dic jo posant-lo content.
- No et cau malament el déu del caos?- Em pregunta.
- Ei, qui no ha mentit alguna vegada? Jo he mentit molt i no em sento malament per res- Confirmo jo.
- Així, si ell et mentís no t'enfaderies- Qüestiona ell.
- No, perque jo també amago coses, a més, dubto que enganyi perque si, segur que hi ha una raó- Dic picant-li l'ullet.
- Sense saber qui és i confies molt- Diu Loki.
- I es clar, és el meu déu preferit!- Dic amb les mans a l'esquena sorprenent-lo i posant-lo vermell.
- I aixó?- Em pregunta.
- És genial saber que ho tenen difícil per enganyar-te i molestar-los tant com vulguis- Contesto jo.
- Gràcies- Diu Loki.
- Per?- Pregunto.
- Perque et cau bé- Contesta Loki.
- No es mereixen- Dic jo.
- Et sembla bé, anar a menjar?- Pregunta ell.
- Si, molt bé- Dic jo.
Quan tornen a la taverna, es troben en Fenrir, en Yamino i la Mayû molt contents per el que ha passat a la plaça i córren a abraçar en Loki i la Mayura donant gràcies per el que ha passat.
- Ai, l'esmorzar estarà fet de seguida- Diu Yamino atabalat.
- ...- La Mayû volia dir alguna cosa peró no sabia com.
- Si?- Ho he notat de seguida i li donc pas lliure.
- A soles?- Em pregunta tremolant.
- D'acord- Em la mirada els hi dic que marxin un moment i ho fan.
- Haig de dir-te una cosa, que pensaràs que és impossible i és cert- Em diu ella.
- Endavant- Li confirmo que l'escolto.
- Jo, no sóc d'aquest temps, vinc del futur i allà tinc una gran familia, començaré per com es diuen, el meu pare Loki, la meva mare Mayura, el germà gran Fenrir, el germà mitjà Midgardsormen i la germana petita Hel, per el que sé tindré un germà petit que es dirà Shinji- Diu mirant-me esperant saber si la creia.
- Així que el final acabo amb en Loki ,eh? Genial!- Dic jo més contenta que una rata amb formatge.
- T'ho creus?- Em pregunta escèptica.
- Jo em conec millor que ningú i sé que sóc capaça de fer- Dic.
- Si, ja ho sé, els enganys els he heredat de tu- Diu la meva petita.
- I ho sap, tot?- Sabent que sabrà a què em refereixo.
- En el meu temps si, peró si no li dius en aquesta época, en el meu futur succeirà el Ragnarok- Diu la meva filla.
- L'única manera d'evitar-ho és dir qui sóm i explicar-li tot, oi?- Pregunto temerosa.
- Si, exacte- Diu ella amb el cap baix.
- Dona'm temps- Li prego.
- Si!- Em diu contenta.
Ja en aquell moment, en Yamino crida per avisar que el dinar ja està preparat, en Loki quan les veu pregunta sobre què han parlat i la Mayura diu que de coses de dones, el mejar com sempre té una pinta exquisita.
- Yamino, ets el millor cuiner de tots!- Diu la Mayû fent posar vermell en Yamino.
- Vaja, gràcies- Diu Yamino.
- Sembla que li agrada molt el teu menjar- Comenta Loki.
- No només a ella- Diu Fenrir gelós.
- En Fenrir està gelós, perque no li fan cas- Comento.
- No és cert!- Contesta ell.
- No la contestis d'aquesta manera!- S'empipa la Mayû.
- ...- Reina el silenci durant una estona.
- Ho sento, és que em recorda algú i no m'agradava que ningú la contestés- Diu la Mayû.
- Està bé, tots tenim aquests petits moments melancòlics- Comento jo.
Després d'aquest petit entrebanc emocional, l'esmorzar porta un rumb, de parlar de la vida de cada un, en Loki al ser mentider no te cap problema, en Yamino tampoc, després els hi toca a la Mayura i la Mayû.
- I la teva familia quan tenies, ve, doncs, la teva mare, com era tot?- Pregunta Loki interesat.
- La meva mare per extrany que sembli, tenia el cabell ondulat i lilós i els seus ulls eren verds com les esmeraldes i es deia Astrid, era la millor, suposo que aixó els hi passa a tots, no?- Deia jo pensant com m'agradaria tenir-la al meu costat.
- És extrany que es digués Astrid la teva mare, és un nom nórdic- Diu en Loki.
- Ja, peró és que la meva mare, va venir dels països nórdics, així que no és tant difícil d'entendre, a més perque et penses sinó que en sé tanta de la seva mitologia, eh?- Dic jo.
- Saps la seva mitologia, doncs?- Pregunta Loki.
- Més que ells mateixos- Dic.
- Que els nórdics, ho dubto- Respon Loki.
- No, que els nórdics no, em referia als própis déus nórdics, és diferent- Dic amb somriure arrogant.
- No crec- Contrataca Loki.
- Posa'm a prova- El repto.
- Per quina raó Odin no pot entrar a Helheim?- Pregunta la Mayû, ja que en Loki no es decidia.
- Aixó és sencill, no pot entrar perque fa .431.480 anys les primeres deeses van existir, una primer de tot, va crear l'univers, seguidament una altra va crear les plantes, una altra seria la que va crear la mitologia nórdica,
excepte una deesa que va ser creada per Odin, aquesta seria Angrboda i per finalitzar hi hauria la que va fer la màgia- Dic amb seguretat.
- Molt bé, no compta era sencilla, que tal una de més difícil tot i que qualsevol pregunta referent al mateix tema, per tu és fàcil- Diu la petita pensant una pregunta complicada.
- Com, estàs tant segura de que la cosa va anar així?- Diu en Loki gairebé amb els ulls vermells.
- Aixó és cosa meva!- Li contesto i marxo.
- Perque ella te que dir els seus secrets, si tu no li has dit cap dels teus?- Es molesta al veure que s'ha posat així.
- Tu no t'hi fiquis!- Adverteix Fenrir, peró hi ha una cosa que no s'esperava.
- Calla!- La Mayû no ho aguanta més, i ensenya que no és humana, al veure els ulls vermells, no queda cap dubte.
- Qui t'ha enviat?!- En Loki es posa en guardia.
- La meva mare del futur, i veig que tenia raó al dir que en aquesta época, ets un gamarús sense remei!- Contesto encara enfadada.
- I perque hauria de saber aixó la teva mare?- Pregunta confús Loki.
- Perque la meva mare és la Mayura!- Diu finalment.
- Amb qui s'ha casat?- Pregunta desesperat per saber-ho.
- Endevina- Li deixa una incògnita.
- Jo ho sé!- S'afanya a dir Fenrir.
- Amb qui?- Pregunta Loki a Fenrir.
- Amb tu- Contesta ell.
- ...- Es queda sense mots.
- S'ha menjat la llengüa el gat?- Pregunta Mayû.
- Amb mi, és broma? És una de molt mal gust- Diu Loki.
- No ho és, a la meva época d'aquí cinc mesos tindré un germanet, que es dirà Shinji- Diu ella amb seguretat.
- Aleshores tindrem més germans- Diuen Fenrir i Yamino.
- Ara vull que li preguntis a la Mayura, qui és?- Diu la Mayû.
- Perque ho haig de fer?- Qüestiona Loki.
- Si vols saber perque sap tant de la vostra mitologia, és l'única solució- Diu ella.
Després d'aquesta resposta Loki, va a buscar la Mayura o intenta trobar-la, ja que no ho aconsegueix, a anat a la platja, al bosc, les muntanyes en lloc la troba, quan està a punt de rendir-se, la veu en un petit penyasegat, al costat del drac negre que ara es diu Black.
- Tu que creus, que tot seguirà el seu curs, passi el que passi?- Pregunto jo sense saber que en Loki escolta.
- No ho sé, peró la confiança és escencial- Diu el drac.
- Portar tants anys intentant que no els hi passi res i mira com acaba la cosa, merda!- Dic emprenyada.
- ...- Només escolta.
- A més mai han donat les gràcies, que els hi cosa dir, gràcies per no deixar que ens passi mai res, peró no i jo tan burra que crec que tard o d'hora diràn alguna cosa, es pensen que no sé ni qui són, aixó ho diguèssin a un altre bé, peró que sóc la filla d'Odin no sóc gamarúsa i qui els va crear sóc jo collons... sens dubte em trobo millor, gràcies per escoltar- Dic en acabar.
Després d'aixó en Loki torna, no explica res i quan veu la Mayura actua normal, seguidament sopen un petit passtís i al acabar entre tots decideixen que és hora d'anar a dormir, la Mayû amb la seva mare i en Fenrir amb el seu pare, en Yamino no en depèn tant.