Els ocells no s'acosten a la mansió, ja que hi ha una aura negativa bastant forta, tots estaven relaxats, fins que baixa en Loki, en realitat l'única que ha notat el canvi d'humor, és la Mayura i els ocells, ells estaven menjant "tranquilament" quan en Loki, al veure que tots han acabat demana per estar a soles amb la Mayura, ella s'extranya i els altres també peró, obeeixen.
- Mayura la Mayû m'ha dit dues coses, que és la teva filla del futur i que tu et casaràs amb mi, després m'ha dit que si volia saber perque sabies tant, de mitologia nòrdica t'havia de preguntar qui ets, he anat a buscar-te per diferents llocs fins que m'he aturat i he vist un petit penyasegat, allà estaves tu i el drac, em pots explicar que significa tot el que vaig sentir?- Qüestiona suplicant resposta.
- El que has sentit- No dono més explicacions.
- No, em dones més explicacions?- Pregunta ell.
- No és fàcil- Dic jo.
- No m'enfadaré- Diu Loki impacient.
- Que t'enfadis o no , m'importa un all, el que vull que em prometis, és que no et culparàs de res- Pregunto.
- No sé a que et refereixes peró, accepto- Diu.
- Jo, tenia dos anys quan vaig conèixer la noia que també tenia dos anys, que va crear l'univers i els animals ...
FLASHBACK
- Mayura!- Crida una nena de dos anys amb un animal anomenat Pikachu, a l'espatlla, aquesta nena el cabell el te ben negre i llarg fins al mig de l'esquena, els ulls marrons i la pell blanca.
- Ayna!- Dic jo amb dos anys, aquí portava la part del cabell de darrera curta per on està el coll, dos grapats de cabell eren més llargs que la resta i els tenia davant.
- Com estàs?- Pregunta l'Ayna.
- Genial, he fet una broma i tots estàn morts- Dic jo orgullosa.
- Ben fet!- Contesta ella.
PASSA UN ANY
- Ayna? Què ha passat?- Pregunto ja que la trobo diferent.
- El meu pare, a assasinat la Suomi- Diu deprimida.
- Ha matat la teva mare?- Pregunto sense creure'm-ho.
- Si- Diu cada vegada més enfonsada.
- Perquè?- Pregunto.
- Perque una dona, segons ells no pot ser millor que un home- Diu.
- Ho ha fet perque has creat, l'univers i els animals?- Qüestiono.
- Si, i ara vol matar-me per destuir-ho tot- Em diu.
- Què faràs?- Pregunto.
- Matar-lo abans que ell em mati a mi- Diu amb foc als ulls.
- Si necessites ajuda, compta amb mi- Dic sense pensar-m'ho.
PASSEN DOS ANYS
- Així que vols que t'ajudi a crear un déu nòrdic, eh?- Pregunta l'Ayna de cinc anys.
- Si, no vull que el puguin matar i per aixó, el més eficaç és que sigui creat per dos persones, al fer aixó per matar-lo, haurien de matar-nos a nosaltres dugues abans- Dic convençuda.
- Si no surt bé, no em diguis res- Em diu resignada.
- Gràcies!- Dic abraçant-la.
- Saps que potser, que agafi part del teu caràcter o el meu, oi?- Diu ella.
- Mentres no el puguin matar, és igual tot el demès- Dic.
- Qualsevol diria que... sense saber qui és ja t'agrada, eh?- Em diu buscant-me les pesigolles.
- Sé qui m'agrada- Dic afirmant-ho.
- Si, s'atreveix a fer-te patir, el mato- Diu.
- Si proves de matar-lo, rebaràs- Dic amb aura assesina.
- Va ja estem trigant a crear-lo- Diu.
- Començem- Dic abans de recitar el conjur.
- Diem les dugues juntes a la vegada.
- La mare em crida, haig de marxar- Dic.
- Àdeu- Diu Ayna.
- Hola mama!- Dic.
- T'ho has passat bé?- Pregunta Astrid.
- Sí, he creat el meu primer déu- Contesto alegre jo.
- I com es dirà? I has pensat?- Pregunta la mare.
- Si, es dirà Loki i vull que tothom el conegui- Dic emocionada.
- Hola Odin, carinyo- Diu la mare cap a algú que no em cau bé, el meu pare.
- Hola, de què parleu?- Pregunta ell.
- La Mayura a creat el seu primer déu- Diu l'Astrid.
- Ves amb compte, perque potser algú el matarà- Diu avisant-me.
- No et servirà de res- Dic tranquilament.
- Doncs, apa!- I dispara foc contra mi.
- Mayura!- Crida abans de posar-se davant meu per desaparèixer.
- Una menys- Diu Odin.
- Què has fet?!- Dic amb furia.
- I ara si no vols que li passi el mateix al déu que acabes de crear, tens dugues opcions, matar-lo tu o deixar-te violar per el teu pare- Diu ell.
- Trio la segona opció- Dic resignada, ja que lluitar contra un déu menor és una cosa, l'altre seria un de superior.
- Mayura, què ha passat?- Em pregunta, peró jo tinc ganes de suïcidar-me.
- Jo, en Loki, Odin... Violació- Dic a l'Ayna que m'abraça de cop.
- No deixaré, que et passi aixó una segona vegada, promés- Em diu.
- Gràcies- Li dic.
FI FLASHBACK
- I aixó és tot- Comento.
- Gràcies, per protegir-me, aguantar-me, confiar en mi quan jo no ho feia, fer-me oblidar els problemes que tenia, per sacrificar-te sense saber que rebries a canvi i gràcies per retornar-me el mateix amor que et tinc jo- Confesa que jo també li agrado.
- Gràcies a tu, per confesar-te- Li dic abraçant-lo.
Aleshores en Loki li agafa uns quants cabells i els estira, aconseguint unir els llavis i fent que les dugues ànimes es converteixin en una. Com que la Mayura, ja es trobava bé tots plegats van tornar al Japó, la Mayû va saber que ja s'ho havien dit tot, per tant va avisar que quan arribessin, ella marxaria al seu temps, els hi feia llàstima dir-li àdeu, peró aquell no era el seu temps.
- Ara tinc que marxar, diré que tot a anat molt bé, gràcies per tot- Diu la Mayû.
- Àdeu- Diem tots.
- Vinga, cap a l'Agència- Diu Loki.
- Si!- Cridem tots animats.
Anem cap a l'Agència, on sense saber-ho ens espera una sorpresa.
- Pare?- Pregunto desconcertada.
- Ara si que tornes a casa- Diu intentant fer-me tornar.
- No, jo em quedo aquí- Dic segura.
- I quan tornaràs?- Pregunta.
- Mai, em quedo, aquí m'entenen i no tinc perque amagar res- Dic jo.
- Ells potser no volen- Diu.
- No hi ha problema, la Mayura ja és un membre més de la familia- Diu Loki.
- Qui és en Loki?- Pregunta una veu misteriosa.
- Jo- Diu.
- Seràs eliminat, ordres- Diu un monstre que surt de l'ombra.
- Abans hauràs de lluitar amb tots- Diu Thor, Heimdall, Freyr i la Hel que no es sap com a sortit de Helheim, que aparèixen de cop per ajudar.
- Mentres no hi hagi cap Déu superior per aquí no em podreu guanyar mai- Diu un monstre celestial enviat per Odin probablement per matar en Loki.
- Fora d'aquí!- Va dir "Yamino" que en realitat és la serp Midgardsormen.
- Mayura hem de marxar!- Cridà Misao Daidouji, el meu pare.
- Mayura heu de marxar té raó- Van dir en aquell moment els déus que més "tranquils" estaven.
- D'aquí jo no marxo així com així- Contestar jo.
- Doncs aleshores que així sigui- Digué el monstre celestial que encara era allà.
En aquell moment el monstre celestial estava generant una gran energia per ser llançada contra algú, sota la atenta mirada de tots els presents en el moment en què llança l'energia passa un succès que deixa a tots quiets.
- Ho sento- Diu la Mayura a en Loki ja que estaven de costat a costat.
Després d'aixó la Mayura agafa Levanteinn i sota la mirada dels altres córrer cap al monstre, estén el Levanteinn, fa que s'allargui i posa la vara davant seu per aturar la bola d'energia, que ningú tret d'en Loki creu que la pugui aturar, ja que no saben qui és.
- Com?!- Cridà preguntant el monstre desprès d'haver aturat la bola.
- Abans has de preguntar al teu amo amb qui t'enfrontes, perque a mi, no em guanyaràs mai- Digué jo amb un alt to d'arrogància.
- Odin no sabrà qui ets- El monstre intentava fer-me quedar malament.
- Perquè no li dius que el que li vaig dir quan tenia 5 anys segueix igual que abans?- Li digué jo al monstre.
En aquell moment el monstre va marxar per preguntar a l'Odin l'informació donada, mentre ell no hi era havien aparegut més monstres per no deixar-los marxar.
- Mayura boja no saps que ara vindrà un déu molt poderós i estimat per tots obviament- Va dir el meu pare com si sabés de que parlava.
- Primer hauries de saber de qui parles, seguidament conèixer el què ha arribat a fer per aconseguir el seu propòsit, en aquest cas no aconseguit encara, i saber especialment que és el que li fa més mal, aquests que tu els i dius déus per a mi són... ara no vull que s'ofengui ningú que parlo dels de dalt...una colla de desgraciats que quan menys s'ho esperin els hi saltarà alguna cosa pel cap- Dic jo amb una ràbia de la qual tots s'han adonat d'ella.
- Mayura buscar per curiositat...- Comença Loki.
- De curiositat res, aixó ho sé de fa molt de temps així que no em molestis amb aixó ara- Acabo de dir jo abans que ell acabi la seva frase.
- Un dia molt alegre per tots no creieu?- Digué Odin, que acaba de aparèixer.
- Oi tant senyor- Contestà Misao.
- Ai calla! Ja només faltava que li fèssis la pilota! Collons quin pare més ridícul que m'ha tocat!- Dic jo diguent-li gamarús amb el to de veu.
- No li has de parlar així al teu pare i si es morís, tu et quedaries sola- Digué Odin intentant ser amable.
- No, per mi aixó nomès significaria un home menys, un altre imbècil menys, a mi si em vols fer canviar de parer no utilitzis un home que per mi són una colla d'inútils- Dic jo.
- El trobaries molt a faltar- Contestà Odin a punt de perdre la paciència havent-se adonat tots d'aixó.
- Si... al igual que et va trobar a faltar la teva filla quan va marxar, oi?- Dic jo amb burla impressionant-los a tots.
- Si, si... com?- Em va mirar com si hagués descobert el seu únic punt feble.
- Segur que no t'esperaves trobar-me aquí, oi? Recorda, jo no canvio de parer tu si, que per aixó ets home i no penses- Dic jo encara emprenyant-lo més.
- Aixó és interessant- Diu Odin.
- Oi que si, pare?- Comento jo.
- Pare?!- Criden tots, excepte Loki.
- Després ho explica- Informa Loki.
- Així que ho sap, no tot segur- Diu segur.
- T'equivoques- Comenta Loki.
- Aleshores, passarà el que...- Intenta acabar Odin, peró abans.
- - Conjuro jo.
- No!- Crida Odin.
- Les vegades que l'he guanyat i encara no entén que no m'arriba a la sola de les sabates- Dic creguda.
- Mayura, qui ets?- Pregunten tots excepte Loki i els fills d'en Loki.
- Sóc la deesa que us ha creat- Dic somrient, sabent que s'han emportat una sorpresa.
- És millor així, estarem millor- Diu Thor.
- Per cert Thor, amb la Mjöllnir podries tallar el meu cabell fins aquí?- Senyalo una mica més avall del coll /com quan era petita/.
- I tant- Diu, tallant-me el cabell.
- Gràcies- Dic ensenyant els ulls color esmeralda que tinc.
- De quan fa que els teus ulls són verds?- Pregunta Heimdall.
- De sempre, en Loki va ser el primer déu que vaig crear i el primer ésser que creis sempre hereda els ulls de la persona que l'ha creat- Informo.
Després d'aixó Fenrir diu que és molt tard i que és millor anar a dormir i seguir la xerrada demà i tothom hi està d'acord, en Misao li diuen que marxi i que mediti, ja que aixó que ha vist no s'ho creu ni ell, en Loki i la Mayura pacten que demà diràn que començen a sortir junts i que Loki diu que li hauria agradat conèixer la seva mare, amb aixó al cap, van a dormir.