Ahir va ser un dia molt cansat, per aixó avui gairebé tots s'aixequen tard, perque la Mayura s'aixeca, ja que els hi vol donar una sorpresa i preparar l'esmorzar ella, prepararà escamarlà a la planxa amb patates i cargols de guarnició.
- Espero que els hi agradi, ara els despertaré, amb el mecanisme que he instalat a la seva habitació -.(Dic, perque l'altre dia vaig posar una campana a cada habitació i al estirar aquest cordill sonen)
- CLINK, CLANK, CLINK, CLANK! -.(Fan les campanes)
- Kyaa! -.(Es sent que criden tots a la vegada)
Abans de baixar miren l'habitació de la Mayura o ho volen, peró hi ha un cartell penjat que diu "No molestar, estic dormint", baixen les escales i allà i troben la Mayura.
- Mayura qui ens ha despertat? -.(Pregunten tots)
- Jo -.(Dic)
- A la vegada, com? -.(Pregunta la Hel)
- Amb el cordill -.(Comunico)
- Aquest -.(Diu Loki)
- Exacte... No l'estiris! -.(Dic massa tard)
- CLINK, CLANK, CLINK, CLANK! -.(Fan les campanes una altra vegada)
- Quines campanes són, que facin tant de soroll? -.(Pregunta Fenrir)
- Ni idea -.(Dic jo)
- Ens has donat un bon ensurt! -.(Diu Ecchan)
- Perque no aneu al menjador? -.(Pregunto)
- Està bé -.(Diu Loki)
Van cap el menjador i s'hi troben una sorpresa.
- Us agrada a tots? -.(Pregunto jo)
- M'ha d'ensenyar com ho ha fet, porto anys intentant fer el menjar que ens agrada més i no hi ha hagut manera, em dirà el secret? -.(Pregunta alegre Yamino)
- Sense problema, t'ho diré! -.(Dic contenta d'haver encertat el menjar)
- T'ha costat gaire? -.(Pregunta en Loki)
- Gens, n'he preparat moltes altres vegades -.(Contesto)
- És molt bo, millor que el teu germà! -.(Diu Fenrir)
- Cert, és millor -.(Afirma Yamino)
- Estic amb ells -.(Diu la Hel)
- Jo també -.(Diu Loki mirant-me)
- Gràcies -.(Dic somrient)
Quan acaben en Loki i la Mayura de menjar, decideixen anar a fer una volta com a parella per la muntanya, aquella que està deu quilòmetres després del Temple Daidouji, mentres começen a anar-hi, parlen del graciós fet d'haver acabat sortint junts, en Loki assegura que no en mirarà cap altra, perque la millor està al seu costat i la Mayura, explica que sense saber l'aspecte que tindria ja s'havia enamorat d'ell, amb aixó en Loki es sorprén i pregunta com podia agradarli ja, ella li contesta que no li feia falta saber quin aspecte tenia, només el caràcter i era molt probable que agafès el de ser mentider, trapella i enganyós.
- Així, que sempre t'he agradat? -.(Pregunta en Loki)
- Sempre i no canviarà -.(Prometo jo)
Mentres van caminant, la Mayura agafa la mà d'en Loki i ell li somriu, ella li diu que el fet de portar tants anys esperant, significa que mai ha mirat a un altre com el mira a ell i diu que si algun dia li passés alguna desgràcia, mai, estaria amb un altre, abans es suicïda, ell li diu que si arribés a tal extrem, ell mateix baixaria per fer-la canviar d'opinió, aleshores Loki agafa la Mayura per l'esquena i posa les mans en els seus braços, ella posa les seves mans en els seus braços per davant i ella gira el cap per veure en Loki, moment en el que en Loki baixa el cap per dir-li una cosa, peró abans que se n'adoni, la Mayura ja a tret les mans dels seus braços, li ha agafat la cara i li ha fet un petó, sorprenent-lo, ja que no s'ho esperava, el que no s'esperava ella, és que en Loki la possés contre un arbre per fer-li petons al coll, ella volguent tornar el favor li mossega la orella molt a poc a poc i suaument, de cop la Mayura li agafa els llavis una altre vegada i els uneix amb els seus, per fer que sigui més intens ella li posa les mans darrera el coll entrellaçades i ell posa les seves mans a la cintura, apretant-se més entre sí, s'estàn una estona així, després s'asseuen davant de l'arbre que ha sigut testimoni de la seva estimació, per parlar una estona.
- T'estimo ara i sempre -.(Dic)
- Jo també, m'extranya que no siguis la deesa de la bellesa -.(Em mira Loki)
- La veritat és que, ho havia de ser, peró Odin m'ho va prohibir i vaig haver de crear la Freya -.(Contesto la seva pregunta indirecte)
- Mayura, seràs l'única que m'ha importat mai, t'ho asseguro -.(Segueix confirmant-me Loki)
- Amb una sola confirmació en tinc prou -.(Dic jo)
- Prefereixo repetir-me, a perdre't -.(Em mira amb espant)
- No et serà tant fàcil desfer-te de mi -.(Li dic amb gràcia)
- Interessant -.(Comenta Loki)
La Mayura agafa la cintura d'en Loki amb les mans i ell li va acariciant el cabell amb una mà, l'altra està al braç de la Mayura, el que està apartat de l'arbre i s'estàn una estona així, sense parlar, amb les carícies i les mirades ni han prou, per saber com s'estimen.
- Tornem a casa no sigui, que en Yamino estigui desesperat, buscant-nos per tot arreu -.(Dic fent-lo riure)
- Tens raó -.(Em dóna la raó)
Mentres van tornant, la Mayura li pregunta si li sembla bé anar un moment al seu temple, per dir-li una cosa a en Misao, quan en Loki li pregunta el què, ella diu que és millor començar a fer plans per el casament ara i no després, ell li diu que com més aviat millor i pregunta si podria ser d'aquí dos dies, comptant avui, ella contesta que segurament si, que ja ho preguntarà i en aquell moment arriben al temple i busquen en Misao, per avisar del casament.
- Misao, on coi estàs?! -.(Crido)
- Qui em demana? -.(Diu sortint d'una porta veient-nos)
- Misao, podries fer un casament per demà pasat? -.(Pregunto)
- Si, qui són els nuvis? -.(Pregunta ell)
- Nosaltres -.(Diem agafant-nos de la mà)
- Esteu segurs? -.(Pregunta no gaire segur)
- Si, mai he estat tant segura de res -.(Dic jo)
- Doncs demà passat, heu d'estar arreglats per l'ocasió -.(Es resigna)
- La festa serà a la casa d'en Loki i de tots els pares que he tingut durant milenis, puc assegurar que tu ets el que millor m'ha entés, et vindré a veure de tant en tant, àdeu -.(Dic veient com somriu per el compliment)
- Cuida-la bé -.(Diu Misao a en Loki)
- Pot posar-hi la mà al foc -.(Diu convençut, de que em farà feliça)
- T'agafo la paraula, si algun dia la fas patir, tot i no ser el seu pare de veritat t'hen penediràs -.(Diu Misao)
- Per aixó no es preocupi -.(Diu Loki)
- Loki, que en Yamino es tornarà boig, si no hi anem! -.(Dic)
- Si! -.(Em diu mentres fa una petita reverència cap en Misao)
- ... -.(En Misao veu com la seva petita, ja s'ha fet gran)
- Anem! -.(Dic jo mentres somric i li agafo la mà a en Loki)
- Si -.(Diu ell tranquilament)
Al haver rebut l'acceptació de poder casarse allà, li feia falta a la Mayura, ja que tot i no ser la seva familia de veritat, per ella ho són i aixó fa que estigui contenta, de la mateixa manera en Loki, el veure com n'està de feliça en te prou per ser-ho ell mateix.
- Que bé que poguem casar-nos allà, no? -.(Dic alegre)
- Mentres tu estiguis contenta tot val -.(Diu Loki)
- Mira que ets dolç -.(Dic agafant-me del seu braç)
- Tu més -.(Comenta Loki, fent que somrigui)
- Mh... -.("Ronronejo" al posar el cap recolzat a la seva espatlla)
- Vols anar a algun altre lloc? -.(Pregunta ell)
- Què tal a un refugi, tot i que no sé -.(Dic pensant quin lloc anar)
- Si és on vols anar, anem-hi -.(Diu sense pensar-s'ho)
- Segur? -.(Pregunto)
- Si -.(Contesta)
Al dir aixó, la Mayura el porta una mica lluny de la ciutat i quan es veu una casa, ella demana si podria transformar-la amb humana, ell no sap a què es refereix i aleshores entren.
- Rèptils? -.(Pregunta Loki)
- Si, ara vine i mira -.(Diu assenyalant el recinte més gran)
- Què haig... ? Vaja és una serp bastant gran -.(Diu Loki al veure-la)
- Has vist, que maca -.(Li dic rient)
- Mayura -.(Em crida algú amb veu apagada)
- Què passa? -.(Pregunto amb por)
- La serp que vas portar a crescut massa i només tenim dugues opcions, tornar-la a la natura o vendre-la perque amb la pell en facin objectes -.(Diu la noia que cuida els rèptils)
- ... -.(No sé què dir i la Lluna /la serp/em mira)
- Hi ha una tercera opció -.(Diu en Loki)
- Quina? -.(Li pregunta ella)
- Tenim una gran casa i espai podem portar-la amb nosaltres -.(Diu ell sorprenent-nos a les dues)
- És una serp massa gran -.(Diu la cuidadora)
- No per mi, he cuidat una serp molt més gran i segueix a casa molt tranquil i ben cuidat -.(Diu Loki referint-se a Yamino)
- ... Està bé, peró no vull queixes de cap veí -.(Adverteix)
- Realment no m'esperava veure serps -.(Diu ell)
- Gràcies, per no deixar que se l'emportèssin i per deixar que vingui a casa -.(Dic jo)
- Ens l'emportem a casa doncs -.(Diu Loki)
- Si! Has sentit Lluna, vens amb nosaltres -.(Li dic fent que somrigui)
- Així que es diu Lluna? -.(Pregunta Loki)
- Si, perque em recorda a ella -.(Contesto)
La treuen del recinte entre ells dos i li diuen que els segueixi, per sort en el camí fins a l'Agència no es troben ningú, per tant entren sense cap problema, peró al entrar es troben en Thor, que s'emporta un ensurt increible.
- Uuaaa! -.(Crida Thor al veure la Lluna)
- Què ha passat? -.(Pregunta en Yamino i al veure la serp ho entén o ho creu)
- Que s'ha emportat un ensurt -.(Comento jo)
- Eres capaç d'enfrontar-te a una serp molt més gran i mira ara -.(Diu ell amb burla)
- Mh, ara m'hen recordo! -.(Dic espantant-los)
- De què? -.(Pregunta Yamino)
- De la raó per la qual Thor va lluitar amb Midgardsormen, i és molt graciosa la raó -.(Dic rient a mitjes)
- Perquè, quina és? -.(Qüestiona Loki)
- Sabeu o coneixeu una serp que es diu Brunilda? -.(Pregunto)
- Em sona -.(Respon Yamino)
- Bé, doncs aquesta serp abans estava enamorada d'una persona, peró al veure algú que feia més per ella, va deixar aquella persona i diguem que aquell no ho va superar -.(Dic)
- I què te a veure? -.(Diu Loki)
- Molt, més si poses que la raó per la qual va deixar la persona és Midgardsormen i l'altre individu Thor -.(Acabo rient)
- ... -.(En Thor estava ben vermell)
- Thor, aquesta era la raó, una tonteria -.(Comenta Loki)
- No sé si dir, que no ho entens o estàs massa ben acostumat -.(Dic ja amb mala cara)
- Per? -.(Pregunta)
- Una persona que està acostumat, a tenir dones per tots costats, no en troba a faltar cap, peró, en Thor no és una persona que atregui a les dones per l'aspecte i si algú així perd una dona seria com perdre-ho tot -.(Dic)
- Com que no m'efecte, no hi veig el què -.(Segueix dient)
- Posem-ho diferent, què passaria si jo de sobte, trobés un déu que te el mateix element que jo, que és millor que tu en tot, realment series capaç d'oblidar-me si marxés amb ell? -.(Pregunto més seriosa)
- No, mai en seria capaç -.(Diu més seriós també)
- Crec que trucaré algú -.(Dic)
- A qui? -.(Pregunten els tres)
- Ja ho sabreu, hola Ayna, et trucava per, ja ho saps doncs, aleshores ja tens idea del que has de fer, fins després -.(Dic jo veient com tots menys la Lluna, no saben de què parlo)
- Lluna realment el va oblidar? -.(Dic a la Lluna, que ja m'entén)
- No, la mare mai et va oblidar, el que no entenc és perque va acabar així la cosa, és extrany -.(Diu la Lluna a Thor)
- Mare, que tu ets? -.(Pregunta Thor confós)
- Si, sóc la filla de la Brunilda i si et sóc sincera sempre parlava de tu i no entenc què va passar -.(Diu confosa)
- Aleshores perque? -.(Li pregunta Thor)
- Jo me'n vaig adonar massa tard -.(Dic)
- Prefereixo parlar-ne demà -.(Diu ell)
- Està bé -.(Dic)
Surt la Hel dient que és hora de dormir, i pujen les escales per anar a les seves habitacions, abans en Loki i la Mayura es fan un petó de bona nit.