És una dia perfecte per un casament i encara més veient la tendre escena que hi ha a l'habitació d'en Loki, ell abraçant la Mayura de tal manera, com si tinguès por de que marxés, ella somrient i recolçant el cap en el pit d'en Loki, els dos tenint una cara de felicitat, com si ja estiguèssin casats i els dos tenen uns somnis bastant iguals, en els quals s'els veu a ells dos agafats de les mans en un petit clar enmig del bosc i davant seu hi ha un llac, tant bonic que enlluerna, és com una premonició, es diu a si mateixa la Mayura, després deixen de tenir aquest somni i es desperten al mateix temps.
- Bon dia! -.(Dic jo estan encara adormida)
- Bon dia preciosa -.(Diu ell volen que m'avergonyeixi, cosa que aconsegueix una mica)
- Anem a baix? Segurament puc preparar alguna cosa per menjar, si no t'importa, que dius? -.(Dic esperant la seva resposta)
- Si et puc ajudar digue-ho, que no et faci vergonya -.(Em diu acostant-se a l'orella per fer-me sentir esgarrifançes)
- Si, tu tranquil, que no hi ha res impossible per mi -.(Li dic somrient, mentres
vaig cap a la cuina)
- Què faràs de menjar? -.(Pregunta en Loki)
- Sushi de tofu i anguila amb wasabi i salsa de soja -.(Dic fent que tingui més ganes de que arribi l'hora de menjar)
Mentres ella prepara el menjar com a principi del casament, en Yamino i en Fenrir s'aixequen i baixen a baix, olorant la bona olor que fa el menjar ja preparat, cosa que fa que vagin directament al despatx del seu pare, sorpresos de que el seu pare s'hagi aixecat primer que ells ja que és molt dormilega.
- Pare? -.(Pregunten Yamino i Fenrir)
- Si? Què passa? -.(Pregunta ell per saber el perquè de la pregunta)
- Com és que t'has aixecat abans que nosaltres? -.(Pregunta estranyat Fenrir)
- Ja que la Mayura s'ha posat a preparar menjar, és el mínim que puc fer -.(Diu ell sorprenent els dos)
- Pare, avui us caseu? -.(Pregunta en Fenrir preocupat)
- ... Si, què et preocupa? -.(Pregunta Loki)
- Desprès, no li faràs el salt a la mare, oi? -.(Pregunta espantat)
- Mai, d'alguna manera, sense mereixer-ho he rebut una deesa molt més bonica que la Freya -.(Diu el castany)
- Genial -.(Diu content el gos/llop)
- M'alegro que pensi així, senyor Loki -.(Diu Yamino)
- Yamino, ara que serem tots familia, diguem pare, si? -.(Diu ell)
- Està bé, pare -.(Diu el "quatre ulls" alegrement)
- Anem, que el menjar ja deu estar preparat -.(Diu en Fenrir olorant el menjar)
- Ding, dong! -.(Sona el timbre de l'entrada)
- Ja hi vaig jo, estimat pare -.(Diu la Hel que també s'acaba d'aixecar)
- Ja va! -.(Crida ella per que no tornin a tocar el timbre)
- Sembla que ja venen a obrir -.(Es sent la veu d'algú que sembla coneguda)
- Hola! -.(Diu Hel sorpresa de veure qui hi ha esperant fora i obre de seguida)
- Hel! Com va tot? Sento tanta confiança, però jo a tu et conec molt bé i no he pogut evitar parlar amb naturalitat -.(Diu l'Ayna, envoltada d'unes quantes persones més, la Hel els convida a passar, cosa que accepten)
- La Mayura està a la cuina, si ho voleu saber -.(Diu la pèlrosada)
- Ai, si, jo la vull anar a felicitar! -.(Diu una noia pèlroja)
- Recorda una cosa Brianna, aquí tu no conèixes a ningú, per tant, no siguis molesta, ni cursi -.(Diu una noia castanya amb ulls blaus, un mocador al cap i dos "salts d'aigua" pel costat de la cara, a la pèlroja)
- No pateixis, que si molesta massa, jo m'encarrego d'ella -.(Diu la noia amb en Pikachu a l'espatlla)
- A què et refereixes? -.(Pregunta la Brianna)
- Coses nostres, no et preocupis -.(Diuen la pèlnegre i la castanya a la vegada)
- Entrem? -.(Pregunta Hel)
- I tant! -.(Diu l'Ayna)
- Mare, hi han convidades! -.(Crida la Hel advertint de que hi ha algú)
- Porta-les cap aquí! -.(Crido jo)
- D'acord! Cap aquí, si us plau -.(Demana ella)
- Ja venim! -.(Diu una veu molt coneguda per mi, mentres els altres em miren)
- Ayna? -.(Pregunto)
- La mateixa! Però no només jo -.(Em diu ella)
- Hola Mayura, quant de temps, quan vulguis una lluita avisa, que estic rovellada, fa temps que no em barallo -.(Diu l'Aura)
- No ets l'ùnica -.(Diem jo i l'Ayna a la vegada)
- L'enhorabona, per casarte -.(Em diu la que és la Brianna amb cara de nena bonica i mimada)
- Igualment -.(Diu un noi de cabells i ulls verds, en Drew)
- Moltes felicitats -.(Diu una dona d'uns vint-i-quatre anys amb cabells llargs i rosats)
- Ai, ho sigui moltes felicitats! -.(Diu un home molt estrany vestit de Cacturn, amb cabells liles i una mirada de fer trampes que no vegis)
- Gràcies per felicitar-me, tot i que no us conec a tots -.(Dic jo)
- I vosaltres dugues que la coneixeu, no la feliciteu? -.(Diu mirant malament l'Aura i l'Ayna)
- No fa falta, a més el silenci és la seva manera de felicitar-me, ja que saben que avui és un dia, en el qual la gent em molestarà molt i elles no em volen atossigar, abans de que començi la cerimònia, oi? -.(Explico jo)
- Com es nota que ens conèixes -.(Diuen les dues que conec a la vegada)
- Amb les vegades que he arribat a lluitar amb vosaltres, és obvi -.(Dic fent-me l'important)
- I el vestit, com? -.(Pregunta l'Ayna)
- Sabia que quan arribèssiu el voldrieu veure, per aixó el tinc a dalt! -.(Dic assenyalant amb el dit les escales)
- Doncs, cap a dalt i falta gent -.(Diu l'Ayna entusiasmada)
- A partir d'aquí, només poden passar les meves amigues -.(Inform-ho)
- Que no sóm amigues? -.(Em pregunta la Brianna amb cara tendre)
- En primer lloc no ens coneixem, en segon lloc no m'agraden les persones falses, en tercer lloc no m'agraden les que van de mosquetes mortes, quan per darrere, sense ofendre ningú, són pitjor que les víbores i quart lloc no em cauen bé ni per casualitat, les que van darrere el primer que té pinta d'home i tu ets així, per tant no, mai serem amigues, fins després -.(Dic veient com se li deforma la cara de tendresa, passant a ser de ràbia mentres dic les raons, veig també les cares dels altres i les uniques que no es sorprenen pel meu caràcter, són les meves amigues i començo a anar cap a l'escala)
- Ro, ros, roselia -.(Demana per venir a veure el vestit)
- I es clar, que pots venir a veure el vestit, a tu et conec fa una pila d'anys -.(Dic veient com la Roselia puja a l'espatlla de l'Aura i els altres "desconeguts" em miren sorpresos)
- Cap amunt -.(Diu l'Ayna seguint-me, per anar seguidament a la meva habitació)
- És preciós i magnífic! -.(Criden l'Aura i l'Ayna a la vegada, tant fort que es sent d'abaix i tot)
- Rosseliaa! -.(Crida amb cors als ulls)
Criden molt al veure el vestit, però obviament, és totalment normal que cridin al veure un vestit estil sirena (molt apretat al cos) amb una petita cua al darrere, el vestit de color blau i uns quants brodats de serps de color vermell, per representar l'aigua i el foc junts, el vel d'un blau cel preciós, no era ni massa llarg ni massa curt, el ram portaba roses blaves (tenyides, ja que no existeixen) les sabates de taló fent barres amb els colors blau i vermell, bé el conjunt en sí és impresionant i encisador.
- Genial, Mayura has sàpigut triar el vestit perfecte! -.(Diu l'Ayna)
- Estic totalment d'acord! -.(Diu l'Aura)
- Rose, selia! -.(Diu contenta)
- Tornem cap a baix, doncs? -.(Pregunta Ayna)
- Si, l'hora de visites s'ha acabat -.(Dic fent que riguin)
- Ei, ja tornem a ser aquí! -.(Diu alegrement Ayna)
- I el vestit, què tal? Ens podeu dir almenys si és maco? -.(Pregunta Soledad, la noia pèlrosada)
- Maco? És espectacular, quan el veieu caureu de cul! -.(Diu l'Ayna, mentres Aura riu del que ha dit)
- Ja tinc ganes de que sigui l'hora del casament -.(Comenta Soledad)
- Per cert, a quina hora és? -.(Pregunta Drew)
- El casament és a les tres en punt, ja que primer menjarem i després hi haurà la cerimònia, seguidament es faràn entrega dels regals familiars, dels amics i amigues -.(Diu l'Aura fent que els seus amics facin cara de "oh, oh jo no he portat res")
- Normalment no es casen primer, abans de menjar? -.(Pregunta estranyat el pèlmorat anomenat Harley)
- Si, però a la cerimònia hi hauràn unes cinc persones, que els hi encanta menjar i sabem que no poden esperar -.(Diu el meu nòvio)
- Que siguin sis -.(Diu l'Aura)
- Set -.(Diu l'Ayna)
- A vosaltres també us agrada el menjar? -.(Pregunta Yamino)
- Amb bogeria -.(Diuen les dues a la vegada)
- Carai -.(Comenta en Fenrir)
- Ens encanta menjar, algunes vegades hem arribat a anar a un restaurant, per fer una competició i només de veure'ns ja tanquen el restaurant! -.(Dic sorprenent-los)
- Es realment increïble, gairebé sou iguals -.(Diu Brianna)
- Perquè us penseu que ens caiem tant bé, és sencill i també pensem més o menys igual -.(Diu Aura)
- Ding, dong! -.(El timbre una altre vegada)
- Aquesta vegada i aniré jo -.(Diu Yamino per no haber de fer anar-hi a ningú)
- Qui creieu que pugui ser? -.(Es pregunten entre si Drew, Harley, Soledad i Brianna)
- Per casualitat no haureu convidat, a la Freya, oi? -.(Pregunta l'Ayna)
- Per desgràcia si, per no quedar malament, que consti -.(Dic creuada de braços)
- No ho podries haber dit millor ... -.(No deixen acabar de parlar a l'Ayna ja que algú crida com si l'escorxèssin)
- Loki, amor! -.(Es sent cridar i amb aixó tots els de la sala fan una ganyota de fàstic al saber qui és)
- Ai! Deixa'm anar l'orella! -.(Crida la Freya, al ser agafada per l'Ayna abans que abraçés en Loki, donant un espectacle davant els que ja estaven a la sala i els que acababen d'entrar)
- Per si no ho sabies, aquesta parelleta ... es casa avui! I no penso deixar que vingui una bruixa rossa per espatllar-ho tot! Així que comportat sino vols marxar! -.(Adverteix l'Ayna)
- Trobava a faltar aquest caràcter -.(Dic jo i l'Aura a la vegada)
- Quin? -.(Pregunten tots excepte els dos germans que habien rebut el mal caràcter)
- Si dona, el fet de ser capaç de matar algú si és necessari, com ho trobo a faltar -.(Dic)
- Ja són gaire bé l'una en punt, hauriem d'anar tirant -.(Proposa Yamino)
- Si, anem que toca menjar! -.(Diu en Thor, quan el seu estòmac remuga)
- Ja, ja, ja! -.(Riem tots al escoltar el soroll)
Mentres anem cap el Temple Daidouji, ja que el menjar seria allà i després vindriem a l'agència per celebrar el casament, surten preguntes de l'Aura cap a la Mayura, un tema personal obviament y per aixó ella li demana anar una mica més a poc a poc, cosa que l'Ayna nota y ella també va més lenta per assabentarse de què parlen, cosa que arriba a sentir.
- Com és que et cases amb algú que té un caràcter, que sempre has odiat? -.(Diu Aura estranyada)
- Bé, sembla una tonteria pero, realment l'he arribat a perdonar, per tot el que ha fet -.(Dic sorprenentla)
- Si no anem cap allà, no podrem celebrar el casament -.(Diu Ayna sobtadament)
- Cert -.(Dic)
Aleshores s'afanyen per atrapar els altres, que ja s'havien adonat de la seva falta y pregunten que han anat a fer, obtenint com a resposta, que parlen del casament i els regals que tenen reservats per a ella.
Arriben ja en el Temple Daidouji i veuen que tot està preparat, en el primer que es fixen l'Ayna i en Pikachu és amb el sushi de tofu, ja que és el seu preferit.
- Sushi de tofu! Has pensat en tot! Torno de seguida! -.(Diu ella al moment que còrrer per agafar uns centenars de sushi de tofu)
- Sabia que faria falta, així que fins que heu arribat he estat preparant tofu i Thor, gràcies per portarlo -.(Dic com a agraiment)
- De res, a més, d'aquí poc seràs la meva consogre -.(Diu Thor)
- Ja, ja, ja, doncs sí -.(Dic rient)
- Perdona -.(Demana l'atenció de l'Ayna, en Heimdall)
- Si? -.(Pregunta ella)
- M'agrades -.(Li diu de cop, jo m'haig d'aguantar les ganes de riure que tinc, ja que sé la resposta)
- Doncs a mi no, ja em perdonarás, pero no et conec de res i no confio en els homes -.(Li diu l'Ayna i ja no puc aguantar més)
- Jajaja, jaja, jajaja, jaja, ja ... òstia, que bo i s'ho a cregut -.(Dic petant-me de riure mentres pel que veig, l'Aura i l'Ayna ja s'ho esperaven, els altres no i em miren atònits)
- Sembla que encara no coneixeu el seu caràcter, si no aixó no us hauria sorprés ni per casualitat, de qui us penseu que va heredar els enganys, les mentides i el ser trapella en Loki, eh? -.(Pregunta l'Ayna)
- De la Mayura -.(Diuen tots)
- Si ho sabeu, a què ve tan d'escandol? -.(Pregunta Aura)
- La Mayura va dir, que si en Heimdall aconseguia que t'enamorèssis d'ell, el tornaria a la seva mida original -.(Diu en Freyr)
- Així no el vols tornar a la seva mida natural, oi? -.(Pregunta Ayna)
- No, perque amb aquesta mida no molesta -.(Dic tranquilament)
- Que, què?! Em vas pendre el pèl? -.(Pregunta Heimdall molest)
- Si, totalment i ha sigut divertit -.(Responc)
- Em, no hauriem de començar a anar cap a l'Agència, pel casament? -.(Pregunta Ayna)
Tornen cap a l'Agència, mentres les noies parlen de la cara que posaran els nois, quan la vegin i els nois burxen en Loki dient, que ella al final li dirà que no, fent-lo posar nerviós per primera vegada, en un casament.
Quan arriben a l'Agència els nois s'emporten en Loki per un costat, per vestirlo i molestarlo una mica més, mentres, les noies parlen i li posen el seu preciós vestit sirena, li donen el ram i li posen el vel al cap, llavors la Mayura veu una caixa de cartró amb forats en un racó i pregunta què és, l'Ayna respon una sorpresa, així que ella ja pensa que és el regal pel casament.
Quan arriba Misao, ja poden començar, en Loki ja està a l'altar i aleshores sona una música (la que volgueu posar) donant l'entrada a la Mayura, que només de veure-la, no només en Loki s'ha quedat sense paraules, tots incluint les dones, arriba a l'altar i els dos enamorats, es miren dolçament i tendrament, donant inici a les paraules del cura.
- Loki Fautersonther Bijutrie, promets estimar, respectar, defensar, cuidar a Mayura Daidouji Juptile, fins que la mort us separi? -.(Pregunta Misao esperant resposta)
- Si, pero eternament -.(Respon dolçament)
- Mayura Daidouji Juptile, promets estimar, respectar, defensar, cuidar a Loki Fautersonther Bijutrie, fins que la mort us separi? -.(Pregunta Misao esperant resposta)
- Si i per sempre -.(Responc sense dubtar-ho)
- Jo us declaro, marit i muller -.(Conclueix Misao)
- I ara tirem arrós -.(Diuen alguns excepte l'Ayna, Aura, Mayura i Soledad)
- Ni parlar-ne! Tireu pètals de roses! -.(Diu Ayna fent que tots diguin que si)
- Pero, abans, té, és el meu regal -.(Diu Aura entregant-me una petita caixa que hi han bolets per anar a qualsevol lloc de viatge, la miro dient que m'ha agradat molt)
- I aixó, té -.(Diu Ayna, donant-me la caixa que he vist abans, de la qual surt una Eevee shiny i jo la miro encantada)
- Gràcies! -.(Li dic fent-li una abraçada)
En aquell moment decideixen que és el moment de tirar el ram, la Mayura es dóna la volta i llença el ram, que per casualitat arriba a les mans de l'Ayna, tots la feliçiten tot i que ella no ho està. De cop, una energia envolta l'Ayna fent que caigui en una espècie de forat negre, juntament amb en Pikachu i les altres pokéball (seves) i tots miren incrèduls.
- Ayna! -.(Cridem jo i l'Aura)