Algú despres de caure en un "forat negre" s'ha desmaiat i estant inconscient no sap, que ella, d'alguna manera a canviat, pero aviat ho descobrirà.

- Ai, el cap -.(Dic jo, una noia amb cabells "grocs"(?))

- No potser que m'hagi transformat en Pikachu sense demanar-ho, què ha passat? Hum... ara ho recordo, despres del casament, una espècie d'energia m'ha absorvit i m'ha separat dels meus amics/familia, que faig? -.(Dic i penso al mateix temps quan de sobte un home estrany em salta al damunt)

- És la primera vegada que veig un animal així, et vendré a bon preu -.(Diu amb una veu esgarrifosa)

- Deixa'm anar! -.(Crido tinguent poques possibilitats, l'home em tira a un arbre, després comença a agafar gel que hi ha al terra ple de neu i tira el gel cap a mi i jo sent elèctrica, el gel no el suporto, com puc arrenco a còrrer, veient com la seva figura desapareix i quan crec estar segura em desmaio, no sense veure abans dos sabates o botes negres que paren davant meu, amb aixó ja no veig ni sento res)

- Mh? Què és aixó? -.(Diu algú)

Sembla que en un principi vol passar de llarg i deixar aquell estrany animal tirat per allà, pero per alguna raó, no només no fa aixó, si no que se l'enduu amb ell a alguna part desconeguda per a ella.

- Yukina -.(Diu la persona misteriosa)

- Eh, a bon dia senyor Hiei, que vol? -.(Diu la noia misteriosa de nom Yukina)

- Bé, passejant pel bosc m'he trobat, aquest animal, sembla que algú n'ha estat abusant, creus poder fer alguna cosa? -.(Diu el noi de nom Hiei)

- Si, sense problema -.(Diu la Yukina posant les mans sobre aquell ésser i donant-li energia, fent que obri els ulls lentament)

- Mh ... eh? Qui sou? -.(Pregunto desconcertada, una d'elles és una noia amb un quimono blau i el cabell verd blavós, recollit amb una cua i té els ulls vermells, l'altre és un noi, va tot negre de dalt a baix i té una espasa, el cabell negre en comtes de tenir-lo com un salt d'aigua, com la noia, el té com si fos foc, cap amunt i els ulls també són vermells, sóc jo ho hi han masses coincidències entre aquests dos?)

- Jo em dic Yukina, sóc qui t'ha curat i ell és el senyor Hiei, que t'ha portat fins aquí -.(Diu la Yukina amb una veu molt dolça)

- Nh -.(Contesta en Hiei, sembla que no parla gaire)

- Yukina i Hiei, gràcies per ajudar-me i em podrieu dir on sóc? -.(Dic fent una reverència)

- Sóm a unes muntanyes del poble més proper -.(Diu Hiei)

- No t'agraden els animals? -.(Pregunto estranyada pel seu comportament)

- No pasa res, a mi els animals m'agraden molt -.(Diu ella somrient amb franquesa)

- Aleshores, ja em caus bé, si algún dia hi ha algú que et vulgui molestar o necessitis ajuda, avisa'm, que vindré tant ràpid com pugui -.(Dic veient com em mira sorpresa pensant en alguna cosa)

- Et volia preguntar, jo sóc una koorime (dona de les neus) i tinc un germà, podries ajudar-me, a trobar-lo, sisplau? -.(Em pregunta amb una mirada de cadell abandonat)

- Tens alguna idea de qui potser? -.(Pregunto, espera, un germà, segur que no és, em giro cap on està el noi anomenat Hiei, que mira cap una altre banda, com intentant amagar un fet, ja sé qui és el seu germà)

- No, per desgràcia -.(Diu deprimida)

- Bé, la veritat és que tinc una idea de qui pot ser el teu germà, pero, no tu puc dir -.(Dic veient, com la seva cara alegre es transforma en una de trista, a causa de la meva resposta)

- Per què? -.(Em diu amb profunda tristor)

- Perque entec la raó per la qual tu vols saber d'ell i la de que ell s'amaga de tu, no és que no et vulgui, és que t'estima tant que prefereix que no sàpigues com és, ja que té por de que el desprecis, igual que el teu poble, per com és i el que ha fet, ha matat, ha robat i no vol que ho sàpigues, per por, no té cap més secret, creu-me -.(Dic veient com les cares dels dos canvien, ella de sorpresa al pensar que pensa el mateix que el seu germà i ell sorprés al sentir-se descobert per un animal)

- Com n'estas tant segura de que aixó és el que pensa? -.(Pregunta Hiei)

- Experiència -.(Dic tancant als ulls amb un somriure irònic als llavis)

- Tu també tens germans? -.(Pregunta la Yukina curiosa)

- Molts, masses, creu-me quan et dic que n'acabes farta, pero els protegeixes com faci falta, eh arribat a dir-los moltes mentides, ja que si no serien morts tots -.(Dic seriosament)

- Creus que hauria de deixar, de buscar-lo? -.(Diu abaixant el cap)

- No, mai, ell creu que és culpable i que no mereix perdó, necessita algú que li recordi que sempre hi ha segones oportunitats i no et preocupis, estic segura de que t'acabarà dient qui és -.(Dic sorprenent Hiei)

- Gràcies! I tens lloc on quedar-te a dormir? -.(Diu recuperant l'alegria)

- No, la veritat és que no -.(Dic mirant el cel)

- Vols venir? Tenim lloc de sobre i no ens fa res -.(Diu Hiei)

- Eh? Està bé -.(Dic confosa, en Hiei és estrany pero fa temps que no confiava tant ràpidament, en un home, serà que és diferent, suposo)

Començen a caminar per un paisatge totalment gelat i a l'ùnica que sembla molestar-li és a l'Ayna, de cop ella demana disculpes i es puja a l'espatlla d'en Hiei, sorprenent a aquest pero, quan anava a dir que baixés, ell s'adona que tremola, per tant no li diu que baixi, deixa que es quedi allà i quan veu que la seva tremolor, no marxa si no que empitjora, l'agafa entre els seus braços posant el cap contra el seu pit, fent que ja no tremoli tant i inclós que s'adormi.

- És la primera vegada que veig que confies en algú, llàstima que no sigui una persona, així podries sortir amb ella -.(Diu Yukina contenta)

- No diguis bestieses, mai hi haurà ningú que arribi a tal extrem -.(Diu Hiei sense ensenyar la seva tristesa, per aquest fet)

- Jo crec que ella, et té una estimació especial, que no sabria definir -.(Diu la Yukina, assenyalant-me)

- Per què ho dius? -.(Pregunta en Hiei confós)

- Per que et mira de manera diferent que a mi -.(Diu tancant els ulls)

- Si tu ho dius -.(Diu ell, gens convençut)

Després d'aquest intercanvi de paraules hi ha un gran silenci, que dura fins a l'entrada del temple, ja que allà si troben algú.

- Yukina! -.(Diu un desconegut per mi)

- Hola, Kazuma -.(Contesta ella, amb un somriure forçat)

- Segur que m'has trobat a faltar -.(Diu el que s'anomena Kazuma)

- Aquí estic molt bé, no cal que es preocupi, tothom em cuida molt -.(Diu ella avergonyida)

- Segur que aquest nap buf no et deixa en pau -.(Diu referit-se a Hiei)

- L'altre dia el senyor Hiei, em va ajudar, no li hauries de parlar així -.(Diu Yukina una mica enfadada)

- Per cert, fa una mica que volia preguntar... Hiei, què és aixó tant ridícul que portes? -.(Pregunta ell, mentres riu)

- Mira, doncs idiota, aquest animal que veus aquí a estat maltractada i ja que sembla que ens te confiança, es queda durant un temps -.(Diu Hiei, sorprenent-los ja que no parla gaire)

- Bé... i com que sembla que et cau tan bé, estarà amb tu, al teu arbre -.(Diu Kazuma fent-se l'important)

- Però, és noia -.(Diu la Yukina)

- És un animal, no li importarà -.(Diu ell)

- Tranquila Yukina, demà ja veurem com està -.(Diu Hiei)

- Potser es despertarà abans i tot -.(Diu Yukina mirant el cel)

- Així em podré presentar -.(Diu en Kazuma)

- Hola nois, què feu? -.(Pregunta algú que no conec)

- Hola Kurama -.(Diu Yukina)

- Quin animal és aquest? -.(Pregunta Kurama)

- No ho sabem, només sabem que ha estat greument ferida, oi que si senyor Hiei? -.(Diu Yukina)

- Nh, m'he le trobat en aquella zona que hi abunden els caça recompenses -.(Diu Hiei)

- Interessant, aixó significa, almenys que aquest animal te un valor, gran -.(Diu el pelroig)

- Tu ho creus Kurama? -.(Pregunta Kuwabara)

- Eh? Eres aquí, no m'hi havia fixat -.(Diu Kurama)

- He estat aquí des del començament! -.(Diu ell indignat)

- No haurieu de cridar gaire, si no la despertareu -.(Diu Hiei mirant cap a mi)

- Vaja, ara sembla que el nan a fet una amigueta ja, ja -.(Diu en Kuwabara)

- Mira, no em vulguis molestar, perque sóc molt més ràpid que tu -.(Diu ell advertint que calli)

- Tsk, ja callo i marxo! Amb gent com tu qui necessita enemics? -.(Diu mofant-se Kuwabara)

- Kazuma! No li diguis aixó! No veus que es preocupa per ella? -.(Diu la Yukina amb mala cara i indignada, per com a parlat en Kazuma)

- Yu, Yukina... només li he contestat pel que m'ha dit -.(Es defensa ell)

- Pero tu l'has provocat! -.(Diu enfadada)

- Et poses de part seva? -.(Diu amb mirada trista)

- Jo, només em poso de part de la persona que te raó -.(Diu convençuda)

- Bé, ja vindré demà -.(Diu decebut)

- Àdeu Kuwabara -.(Diu Kurama)

- ... -.(Ella ni s'inmuta)

- Yukina... no creus que has sigut, una mica dura amb ell? -.(Pregunta el pelroig)

- No, s'ho ha buscat ell sol -.(Diu ella encara molesta)

- I, mentres esperem que es desperti, què? -.(Pregunta Kurama)

- No ho sé, però, com que veig que li te molta confiança al senyor Hiei, et molesta que es quedi amb tu? Sembla que ets el que li caus més bé -.(Diu la Yukina)

- Esta bé, i cap on vaig? -.(Diu Hiei)

- Potser on estan les muntanyes, cap allà dalt -.(Diu en Kurama posant-se a la conversa)

- Aleshores, fins després -.(Diu començant a anar a les muntanyes)

- Què passa Yukina? -.(Pregunta Kurama quan Hiei ja no el pot escoltar)

- Crec que d'alguna manera entre aquella animal i en Hiei, naixerà alguna cosa, tot i que no sé el què -.(Contesta Yukina)

- Estàs segura? -.(Pregunta ell)

- Si -.(Diu convençuda)

- Et sembla, si parlem en un lloc més privat i mantenim aquesta coversa en secret, de moment? -.(Pregunta seriosament Kurama)

- Està bé -.(Contesta ella)

Mentres ells dos van cap un lloc en el que parlar tranquilament i seriosament, sobre aquest tema, en Hiei pensa, el perque no a abandonat aquesta animal, potser perque al veure-la li va recordar, quan ningú el va ajudar de petit, sacseja el seu cap per treure's la idea de sobre, pero segueix pensat la raó que l'ha empés a no deixar-la allà, tant enfrescat està pensant, que no s'adona que de mica en mica ella es desperta.

- Hm? On sóm? -.(Dic mirant al meu voltant)

- Ja t'has despertat? -.(Diu una mica sorprés, suposo que no es pensava que em despertaria, tan ràpid)

- Si, jo em recupero molt ràpid -.(Dic veient com obre una mica els seus ulls)

- Per cert, no és que m'importi peró, com et dius? -.(Em pregunta una mica avergonyit)

- Ah, em dic Ayna -.(Dic somrient, és la primera vegada amb tots els anys que tinc que confio realment, amb un home)

- Bé, molt de gust i d'on vens? -.(Em pregunta seriós)

- Et resultarà extrany, però vinc d'una altra dimensió, he caigut en una espècie de forat negre i he acabat aquí -.(Dic tan o més confosa que ell)

- D'alguna manera et crec -.(Diu Hiei, sorprenent-me)

- Gràcies! -.(Dic somrient per ell, cosa que ningú deu fer, ja que a desviat la mirada)

- Hn -.(Contesta ell)

- Per cert, per que no li has dit a la Yukina que ets el seu germà? -.(Dic fent que em miri extranyat i sorprés)

- Com ho has sabut? -.(Pregunta)

- Teniu masses semblançes entre els dos -.(Dic, fent que s'extranyi encara més)

- Com quines? -.(Pregunta ja que vol les respostes)

- El primer el color dels ulls, es nota massa, també el fet de que la vigilis tinguent un caràcter contrari al teu, m'ha extranyat, a més encara que pot ser no ho noteu, els vostres ulls tenen més o menys, la mateixa tristesa i el que m'ha fet saber que tu eres el seu germà ha sigut, quan ella m'ha dit que tenia un germà, m'he girat cap a tu i he vist que estaves nerviós, aixó m'ho ha confirmat del tot -.(Dic explicant-li fil per randa)

- Que no se t'acudeixi... -.(Comença a dir)

- Jo al mitj, no m'hi penso posar però estaria bé que li diguèssis, està patint molt -.(Dic advertint-lo)

- És millor que no sàpiga tot el que he fet -.(Conclou ell, referint-se a que te vergonya de la seva vida i d'ell)

- És la teva germana i no li importarà per res el teu passat -.(Dic jo)

- ... S'està fent de nit, menjarem una mica i dormirem en aquell arbre -.(Diu Hiei)

- Mh, estic acostumada a dormir als arbres i menjar, veus aquelles mores vermelles? Són molt bones i van bé per dormir ràpidament -.(Li comento, veient com en un segon desapareix del meu costat, per aparèixer on hi han les mores, veient com torna després per agafar-me a mi i portar-me a l'arbre senyalat)

Quan estan a l'arbre, els dos es menjen tranquilament les mores, saborejant el seu gust, quan se les acaben en Hiei agafa l'Ayna per la cintura i li posa el cap una altra vegada en el seu pit, en aquesta posició s'adormen.