El primer dia amb en Hiei, li havia semblat bastant bé, sobretot si hi poses que a l'Ayna mai li han caigut bé els homes.
D'altre banda per en Hiei, també havia anat bé i per primera vegada sentia que li importava algú que no era la seva germana, tot i que el que sentia per aquella extranya animal, sabia que no era amistat, aleshores què era, es preguntava una vegada i una altra en el seu somni.
- Mh... -.(Faig al despertar-me)
- Sembla que ja t'has despertat -.(Diu Hiei)
- Eh? Si... ets molt madrugador, sabies? -.(Dic)
- Jo no ho crec així -.(Diu i desvia la mirada)
- No t'agrada que t'afalaguin, oi? -.(Li pregunto)
- Gens, no m'hi trobo còmode -.(Confirma ell)
- Doncs no t'afalago -.(Dic jo)
- A tu els homes, et cauen molt bé -.(Afirma ell)
- No, ni per casualitat, és la primera vegada que converso amb un home i no el mato -.(Li dic)
- Aleshores, a que ve tanta confiança amb mi? -.(Pregunta extranyat)
- No ho sé, però, et trobo diferent dels altres homes, tot i que no sé el que és que et fa diferent -.(Dic pensativa)
- Millor que començem a anar cap al temple -.(Diu seriós)
- Està bé i si no et molesta, com que fa fred, podria pujar a la teva espatlla dreta com l'altra vegada? -.(Pregunto amb por)
- Hn, fes el que vulguis -.(Em respon)
Després d'aquesta contestació, l'Ayna puja a la seva espatlla i ell baixa de l'arbre en el que han dormit, en el camí que va cap el temple, no es diuen res, només es complauen de la companyia mútua i miren el paisatge, com que en Hiei és molt veloç arriben al seu destí en un tancar i obrir d'ulls.
- Hey Hiei, què fas aquí? -.(Diu un noi amb cabells negres, ulls marrons, samarreta groga, pantalons blaus i les sabates també blaves)
- Hn -.(Contesta ell, no és que parli gaire no)
- I tu, qui ets? -.(Em pregunta)
- Em dic Ayna, sóc un animal poc conegut i tu com et dius? -.(Li pregunto)
- Jo? Em dic Yusuke Urameshi i sóc l'amo i senyor indiscutible de l'institut Sarasaki -.(Em diu i jo em quedo igual)
- Yusuke! -.(Crida algú)
- Ai! És la Keiko -.(Diu en Yusuke)
- Així que estaves aquí, va anem que em d'estudiar -.(Diu la Keiko una noia amb els cabells marrons fins a la cintura i d'ulls del mateix color, que va amb un uniforme blau marí)
- No vull estudiar matemàtiques! -.(Diu l'Urameshi)
- Mates? Si no vols fer deures de mates, deixa-m'ho a mi, és la meva assignatura preferida! -.(Dic amb les orelles apuntant cap al cel de l'emoció)
- Em faries els deures? -.(Pregunta esperançat)
- Si, però a canvi vull tota una ració de sushi de tofu -.(Dic mirant-lo fixament esperant la resposta)
- Fet -.(Confirma ell)
- I els deures de què són? -.(Pregunto)
- Equacions -.(Contesta la Keiko)
- Genial, m'hi poso de seguida, hi hauràn deu exercicis, oi? -.(Pregunto)
- Si -.(Diu en Yusuke donant-me la fitxa)
- La primera eqüació és "3x+5y-2x = -5y+2x+1y", per tant primer em de passar totes les "y" a la dreta i les "x" a l'esquerre i quedaria "3x-2x-2x = -5y+1y-5y" i s'hi fem les operacions finalment la resposta és "-1x = -9y", però com que la resposta no pot ser negativa es canvien de lloc, passant a l'altre costat, fent que els dos resultats siguin positius "9y = 1x" -.(Dic veient com tant Hiei, la Keiko i en Yusuke es sorprenen per la meva explicació)
- Increïble, he entés com es fan les equacions! Em deixes intentar-ho? -.(Diu ell sobtadament i la Keiko el mira content)
- Yusuke! Gràcies, els professors no sabien com fer-li entendre -.(Em diu la Keiko contenta)
- No em fa res ajudar el teu nòvio, però i el menjar? -.(Pregunto sorprenent-los)
- Com ho saps?! -.(Pregunta la Keiko vermella)
- Es nota masa i tinc un sisé sentit per les parelles -.(Dic jo)
- El menjar està allà i si és cert notaràs una prescència de molt d'amor -.(Diu exagerant)
- Si, et refereixes a aquell noi de cabell ataronjat, enamorat de la Yukina, oi que si? -.(Li contesto)
- Exacte -.(Diu Yusuke)
- Seria més fàcil que no la molestés, perque ella no sent el mateix, al menys no per ell, però si per algú altre i els dos senten el mateix -.(Dic veient tres cares sorpreses)
- N'estàs segura? -.(Pregunta la Keiko)
- Si -.(Dic sense ni pensar'm-ho)
- I si no és molèstia, qui li agrada? -.(Pregunta Yusuke)
- No ho sé, no el conec però, te una mica de semblança amb en Hiei i tu Yusuke, en alguna cosa sou iguals -.(Dic pensant en què potser)
- Potser en que els tres sóm esperits? -.(Pregunta Hiei)
- Hm, si segurament i el sentiment que senten és correspost -.(Contesto)
- El sentiment és correspost? -.(Pregunta l'Urameshi)
- Hey, què feu tots aquí? -.(Pregunta el que crec que es diu Kurama)
- És ell -.(Els hi dic a tots xiuxiuejant)
- Tu ets aquella animal que ahir dormia, no? -.(Pregunta)
- Si -.(Responc)
- La Yukina està molt preocupada, tot el matí se la pasat preguntant-me com estaries i encara ni estem a mitj matí -.(Diu Kurama)
- Aleshores, t'estas molta estona amb ella? -.(Li pregunto)
- Normalment ella mateixa m'ho demana, per poder-se escapar d'en Kuwabara que no para de seguir-la -.(Diu mentre tots posem cara de que no hi ha remei)
- Vaja, la veritat és que si em perseguissin així, jo també faria alguna cosa igual ja, ja -.(Dic tancant els ulls)
- Tu creus? -.(Qüestiona Kurama)
- Si... però, si no m'equivoco, dir-te aixó ha sigut una excusa per estar més temps amb tu -.(Dic encara amb els ulls tancats)
- A què et refereixes? -.(Em pregunta ell mentres els altres, ja en tenen una idea)
- Aixó, ho hauràs de descobrir tu -.(Dic deixant misteri)
- Està bé, anem a dinar? -.(Diu Kurama)
En comptes de dir que sí, el segueixen fins al temple on hi han sushis de tofu, tal com havia quedat amb en Yusuke i sense esperar ni un moment, l'Ayna salta de l'espatlla d'en Hiei, per començar a menjar, fent que se la mirin ja que amb un moment s'ha acabat el dinar, seguidament torna a l'espatlla de Hiei i aleshores ells començen a menjar, sushi de tofu i truita, un cop s'acaben el dinar i en Yusuke ha acabat les mates, l'Urameshi desafia en Hiei posant com a excusa que s'avorreix, ell accepta, per tant l'Ayna baixa de l'espatlla i es posa en un racó, amb la Keiko, en Kurama i la Yukina que acaba d'arribar.
En el combat van molt parells, primer en Yusuke li dóna un cop de puny a l'estòmac, fent que Hiei es doblegui, però no prou perque no el pugui contratacar amb un cop de puny als morros i s'estàn així tota l'estona tornant-se els cops que es donen entre si, són molt competitius i la baralla acaba per l'esgotament que tenen els dos, però a les cinc, els dos com que estan esgotats, Yukina pregunta per si volen una curació ràpida, a la qual es neguen i mentres en Yusuke marxa amb la Keiko cap el temple per descansar, en Hiei marxa cap el bosc i amb l'Ayna al darrere, quan en Hiei troba un arbre prou comfortable si queda i l'Ayna es posa sobre dels seus genolls.
- Nh, perque tota l'estona em segueixes a mi? No sóc amable -.(Em pregunta curiós)
- Perque ets diferent i aixó a mi m'encanta, aquest tipus de persona sempre m'ha agradat -.(Dic sense miraments)
- Nh -.(Diu ell)
- Però, mai m'havia caigut bé d'aquesta manera un home, sempre eren dones i tu ets el primer home, que si fes falta, estaria disposada a donar la vida per tu i no sé el perque -.(Dic i veig com a la seva cara li surt una vermallor suau)
- Hn -.(Segueix fent el seu sorollet)
- A més, vas tot de negre i és el meu color preferit! -.(Dic sorprenent-lo)
- El negre, és un color que significa odi, traició, venjança i tots els sentiments malvats, com pot un color aquest ser el teu preferit? -.(Pregunta)
- Tens raó, sé de sobres que aquest color te tots aquests sentiments, però, no només te els malvats, també l'alegria, amistat, amor i tots els altres també, el negre no és més que tots els sentiments bons i dolents junts -.(Dic donant una llarga explicació, del que significa per mi el negre)
- Tot i aixó, a tu aquest color, no t'afavoreix gaire precisament -.(Conclueix)
- Et donc les gràcies peró, tu encara no em coneixes prou, he arribat a fer coses de les quals, sempre m'he penedit, peró les he fet perque no tenia opció, saps, si jo estigués com tu amb la Yukina, tampoc li diria qui sóc -.(Dic fent que centri tota l'atenció en mi)
- A què et refereixes? -.(Pregunta extranyat)
- Tu, almenys, deus haver matat persones grans, jo, en canvi, he arribat a matar de tot, velles, vells, dones, homes, noies, nois, nenes, nens i acabats de nèixer, no perque volgués, si no perque o feia aixó o morien els éssers que m'he estimat més -.(Dic abaixant el cap i desviant-lo, ja que no vull veure la seva cara, en aquest moment i em sorprén notar la seva mà sobre el meu cap)
- Realment no m'esperava que algú ho hagués pasat pitjor que jo -.(Diu mentres em va passant la mà pel cap i em somriu)
- És la primera vegada, que no tinc por de plorar, perque es riguin de mi -.(Dic baixant les orelles i amb els ulls plorosos)
- Plora, que aquí ningú es mofarà del passat -.(Diu ell fent-me plorar)
- Uaaa! uaa! ua! -.(Ploro cada vegada més i més fort, mentres ell em segueix acariciant el cap, fent que acabi de plorar)
- Que ja has tret tot el que havies de treure? -.(Pregunta amb mirada tendre)
- No tot, però si la part que em feia patir més -.(Dic mentre ell m'aixuga les llàgrimes)
- Bé, et sembla si començem a tirar cap al temple? Has de conèixer la Genkai, ja que és seu aquest territori -.(Diu Hiei, baixant de l'arbre i posant-me a l'espatlla dreta)
- La Genkai? -.(Pregunto confosa)
- Si, és una persona gran, peró domina molt bé les vibracions espirituals -.(Diu ell)
- Vibracions espirituals? Et refereixes a veure fantasmes i treure l'energia espiritual per lluitar? -.(Pregunto)
- Si, aixó mateix -.(M'aclara Hiei)
- Mh, aleshores deu ser una persona amb molta energia espiritual -.(Dic)
- Si, pel que es veu es podrien comptar amb una mà, les persones que tenen una força equiparable a la seva -.(M'informa)
- Vaja, ja tinc ganes de conèixe-la -.(Dic entusiasmada)
- Gairebé em arribat, eh? Aquell no és Koenma? -.(Pregunta confós mirant a un noi amb cabells marrons i ulls de mateix color)
- Hola, com va tot? -.(Pregunta el que es diu Koenma cap en Yusuke i en Kurama)
- Em, molt bé, a què ve la pregunta? -.(Qüestiona Yusuke)
- Bé, vinc a avisar que demà passat us portaré una missió, no és de vital importancia, peró tot i així, heu estat escollits -.(Diu ell amb posat seriós)
- Àdeu, també a tu Hiei -.(Diu al girar-se i li veig un xumet a la boca)
- Quina edat te? Perque portar xumet... -.(Dic)
- No sabem ven bé, l'edat que te, peró és més gran que nosaltres -.(Diu en Kurama)
- Vols dir? -.(Segueixo preguntant)
- Si, encara que no ho sembli -.(Diu una senyora amb el cabell d'un rosa molt pàlid, arrugues i que porta una tùnica d'entrenament vermella amb pantalons blancs)
- Vosté és la mestre Genkai? -.(Pregunto amb respecte)
- Si i em sembla bé que em respectis sense conèixe'm -.(Diu ella sabent que és respectada per mi)
- La meva mare sempre em va dir, que les persones que ensenyen els altres i són conegudes per qualsevol tipus de força, han de ser respectades -.(Dic)
- La teva mare és molt sàbia -.(Diu ella creuant les mans)
- Correcció, era, va ser assesinada quan tenia tres anys i jo ho vaig veure -.(Dic sense contemplacions)
- Esperem que l'assasí va rebre el seu càstic -.(Diu la Keiko)
- No és tan fàcil matar el teu pare, tancar-lo a la pressó encara menys, ja que és bastant influent -.(Comento per sobre)
- És complicat -.(Diu Kurama)
- Per aixó, fa temps em vaig dir que no tornaria a confiar en cap home -.(Dic tancant els ulls)
- Vaja -.(Respon Yukina)
- Peró, pel que sembla no he sigut capaç de complir la promesa -.(Dic sense obrir els ulls i amb un somriure)
- Què vols dir? -.(Pregunta la Genkai)
- Vosté creu que si no confies amb Hiei, estaria tan tranquila? -.(Dic)
- Tens raó -.(Diu la mestra)
- Vaja, qui diria que el primer home del qual et fiaries, seria Hiei -.(Diu Yusuke)
- Tens raó Yusuke, peró alguna cosa deuen tenir en comú -.(Diu Kurama)
- Aixó a vosaltres us importa una merda -.(Dic tornant-me descarada)
- El caràcter? -.(Pregunta Urameshi)
- Potser -.(Contesta el pelroig)
- A sopar, va! -.(Crida Genkai)
El sopar està format de fruites molt nutritives, les quals tots se les menjen tranquilament, quan se les acaben van a llençar totes les restes al contenidor orgànic, en Yusuke, la Keiko i en Kurama diuen que han de tornar a casa per no preocupar els familiars, la Yukina es queda al temple amb Genkai i l'Ayna i en Hiei busquen un arbre còmode i quan el troben s'hi posen en una branca per adormir-se amb l'Ayna recolçada en el pit de Hiei.