Després del dia en el que Hiei li confesa a la Yukina que és el seu germà, tot sembla normal, sense ser així realment.

L'Ayna té un malson, en el qual uns dimonis i esperits l'intenten atrapar en la seva forma humana i per alguna raó, no pot utilitzar cap dels seus tres elements, quedant indefensa peró, quan l'estan a punt d'atrapar en Hiei els destrueix a tots amb el drac de flames negres, cosa que la sorprén ja que aquesta tècnica, la va crear ella i quan li vol donar les gràcies, ell s'aparta dient "Per què no vas dir que eres humana?", així acaba el seu somni.

D'altra banda en Hiei que ja fa una estona que està despert, mira com l'Ayna tremola per el malson, mentres pensa que li està amagant alguna cosa important peró, ell mateix es diu que millor donar-li temps, ja decidirà quan es troba preparada.

I desprès de que Hiei pensi aixó, ella es desperta.

- Bon dia -.(Diu Hiei)

- Bon dia... -.(Dic desviant la mirada, li hauria de dir)

- Què pasa? -.(Pregunta ell)

- No res, coses meves -.(Dic)

- Va, digues que et té preocupada -.(Diu ell massa amablement)

- ... Si algú et menteix, com t'ho agafaries? -.(Pregunto preocupada per la resposta)

- Depén del per que no ho diu, la raó potser bona o no -.(Diu)

- Jo... no sóc un animal -.(Dic abaixant el cap)

- Doncs què ets? -.(Pregunta)

- No t'ho creuràs però, sóc una humana -.(Dic amb un somriure irònic)

- Aleshores, demostro -.(Demana)

- Ho faria però, per alguna extranya circumstància, no puc, no des que estic aquí i ja ho he intentat -.(Dic pensativa)

- Com sé que no m'enganyes? -.(Qüestiona)

- No ho pots saber, has de confiar en mi -.(Dic esperant resposta)

- Confiaré en tú, perque tú vas confiar en mi -.(Diu)

- Sé que és difícil de creure -.(Dic)

- ... -.(No contesta)

- Bé més que ser humana, tinc la seva forma i d'humà és l'ùnic del que no tinc part en mi -.(Li dic)

- Que tinc totes les altres parts, el fet d'haver creat l'univers i tots els éssers que hi viuen, fa que tingui una petita part del seu "ADN", que significa que em podria transformar en qualsevol d'ells, l'humà no, perque no l'he creat jo -.(Dic)

- Excepte l'humà, en qualsevol? -.(Pregunta)

- Si, en especial quatre d'ells són més fàcils -.(Dic tranquil·la, ja que s'ho agafa bé)

- Quins? -.(Pregunta)

- Si t'ho dic, no t'ho creus -.(Responc)

- Ja sé massa com per tirar enrere ara -.(Diu segur de voler saber més)

- Bé, un d'ells com has comprovat és convertir-me en aquest animal, anomenat "Pikachu" i els altres no te'ls creuràs -.(Dic)

- Per dir-m'ho no hi perds res -.(Diu demanant que li digui)

- Una altra part seria, Koorime, una altra com en deieu... a sí, nen prohibit o de foc i per acabar hi hauria, la de ser deesa -.(Dic amb por per la reacció que pot tenir)

- No potser que tinguis part de Koorime i nen de foc, alhora -.(Diu pensant)

- No en principi però, jo havia de ser un nen, el meu pare el qual no diré el nom, creia i creu que una dona no pot ser millor que un home raó per la qual em va transformar en dona quan encara estava dins la panxa de la Suomi, la meva mare "Koorime", ja que ell no vol ni volia que ningú el superi, per desgràcia el vaig superar, vaig crear l'univers i ell al saber que jo era millor que ell, quan va ser el meu tercer aniversari, el vaig passar veient com el meu pare matava la Suomi amb una espasa, fent-li talls per tots costats, quan em va veure, va venir cap a mi però, jo em vaig escapar i abans de marxar, em va dir una frase que encara ara em persegueix dia i nit -.(Dic mirant el cel)

- Quina frase? -.(Em pregunta)

- La culpa és teva, si tú no fòssis millor que jo, no l'hauria hagut de matar, l'has mort tú -.(Dic imaginant-me el moment)

- No creguis el que la majoria de familiars diuen, molts són així -.(Diu ell)

- Ja però saps, encara que ha passat aixó, tinc la petita esperança de que el meu pare pot cambiar, sóc una il·lusa innocent -.(Dic)

- No, l'ùnic que demanes és un pare que et respecti com a dona i no hauria de ser tan complicat -.(Diu)

- Creus que podries tornar, a la teva forma original? -.(Diu mirant-me impacient)

- No ho sé -.(Dic però, al vaure la seva mirada, m'autoconvenç)

Ella tanca els ulls per concentrarse en la seva forma original, en principi no passa res, de cop però unes aures l'envolten, de color groc, vermell i blanc, per uns moments desapareix en les aures i quan torna a apareixer, té forma humana amb roba de color groc de dues peçes, la part de dalt és màniga curta, al mig

hi ha un botó, fent veure que a sota hi porta una samarreta i els pantalons molt curts tenen butxaques a les dos bandes, les sabates són bambes esportives també grogues.

- Ja creia que mai recuperaria el meu aspecte -.(Dic movent les mans per si és un somni)

- Aquest és el teu aspecte? -.(Diu desviant la mirada)

- Si, no tinguis vergonya, que no t'adones que has dormit amb mi i tot, a què ve la mirada? -.(Dic creuant els braços i mirant-lo)

- És precisament aquest el problema -.(Diu amb la mirada encara desviada)

- Et refereixes a que si haguèssis sabut que no sóc una animal, no haguès dormit amb mi -.(Afirmo jo)

- És vergonyós -.(Diu)

- Per mi no -.(Dic tranquil·lament)

- Doncs n'hauries de tenir -.(Segueix dient)

- Jo crec que no, ja t'he dit que ets el primer home en el que confio i no tinc que pensar res fora del comú -.(Dic extranyada de la seva mirada)

- Res fora del comú? Idiota -.(Diu amb una adorable vermalló a la cara)

- Idiota tú, malpensat -.(Dic mirant-lo malament)

- Jo no sóc malpensat -.(Diu)

- Doncs en què pensaves? -.(Dic autoritariament)

- ... En res -.(Diu)

- Ja, i jo m'ho crec -.(Contesto)

- Es igual i ja ha passat l'hora de l'esmorzar, gairebé toca dinar, hauriem de començar anar a la cuina -.(Diu esperant confirmació)

- Si, encara estic adormida -.(Dic badallant)

- Dormilega -.(Afirma)

- Si i què? -.(Pregunto)

- No et molesten el que pensen els altres de tú? -.(Pregunta)

- Només m'interessa si aquell ésser em cau bé, sino, a pendre pel sac, si hi ha algú a qui no li caigui bé, ja s'aguantarà -.(Dic sense pensar-ho)

- Hola, bon dia -.(Diu Yukina mirant-me)

- Hola Yukina, encara que no ho sembli, la noia que està aquí és l'Ayna, molt llarga és l'història del perque, abans no tenia aquest aspecte -.(Resumeix en Hiei)

- ... Espero que no et molestis però, farieu molt bona parella -.(Diu mirant-me a mi i en Hiei)

- No hauries... -.(Comença en Hiei)

- Jo també ho crec -.(Dic sense embuts)

- A dinar noi i noies -.(Demana la Genkai)

- Ja venim mestre Genkai! -.(Crida la Yukina)

Quan arriben a la cuina s'hi troben magret d'ànec, a la planxa, començen a mejar aquesta exquisitesa de menjar, preguntant com ho fa, no hi ha segon plat però, si postres, lichy's, un fruit xinès que té una textura semblant al raïm i quan estan a punt d'acabar-se les postres, entren a la cuina un grup d'individus que semblen dimonis.

- Bon dia -.(Diu el dimoni amb capa grisa, mirant la gent que hi ha i atura la mirada en mi)

- No sé que voleu però, aquí no ho trobareu -.(Diu la Genkai amb posició d'atac)

- Ja ho em trobat -.(Diu el de capa morada i em senyala)

- Que voleu d'ella? -.(Pregunta Hiei desenvainant l'espasa)

- Algú ens a manat que l'eliminem, cosa que farem, ja que ens han promès moltes ànimes si complim aquesta petició -.(Diu el de capa blanca)

- Genkai, el blanc i el morat, per tú -.(Diu tinguent l'espasa a punt per desquartitzar)

- Que creieu que ens podeu guanyar? -.(Diu el de capa rosa)

- Sense problemes -.(Diu en posició d'atac)

- Encara que ens mateu, en vindràn més per acabar la feina -.(Parla el capa grisa)

Després comença el combat, ni en Hiei ni la Genkai tenen problema per esquivar els atacs, en un moment de distracció la Genkai agafa les dues espases dels rivals i fa servir la reflecció de llum espiritual, destruint-los al mateix temps, en Hiei per l'altre banda sembla que va per feina ja que en un moment de distracció, es posa darrere del de la capa rosa i li travessa el cor amb l'espasa, l'altre el guanya amb el foc infernal.

- Llest -.(Diu la Genkai i em mira)

- Per què et busquen? -.(Pregunta en Hiei)

- Ni idea, si ho sabés ho diria però, no tinc els informants -.(Dic mirant-los)

- Informants? -.(Pregunta confós)

- Si, en el meu cas són animals, l'aspecte que tenia abans és en el que confio més, els altres serien, una Glaceon com una guilla de les neus, una Charizard un drac vermell i de foc, un Buizel una llúdriga d'aigua, un Umbreon com una guilla de la foscor, una Celebi seria l'esperit del bosc i un Grovyle que no sé com el podria definir -.(Dic)

- I on estan? -.(Pregunta la Yukina)

- No ho sé, ens vam separar quan vaig arribar aquí i espero que estiguin bé -.(Dic preocupada)

- Segur que estan bé, mentres millor fer un vol per la zona, Yukina vens? -.(Diu el seu germà)

- No puc, tinc que ajudar, millor qui hi aneu vosaltres dos -.(Demana ella)

- Està bé, doncs marxem -.(Dic)

Començen a marxar i parlen una mica de tot, en Hiei li ensenya els llocs més importants de la muntanya i també els llocs en els quals és millor no acostar-s'hi ja que hi sol haver esperits de classe A, els quals són molt poderosos.

- I escolta, la ciutat com és? -.(Pregunto)

- De la ciutat poca cosa et puc dir, no hi vaig gaire sovint -.(Diu ell)

- Ja ho suposava, a tu no t'agrada que els altres es fixin en tu -.(Dic mentres m'abrigo amb els braços per un cop de fred)

- Té -.(Em diu i veig que s'ha tret la capa negre de la part que es veu, vermella de la que no i l'estén cap a mi, demanant que l'accepti)

- Segur? -.(Pregunto)

- Si -.(Diu i al moment l'agafo per posar-me'la, realment escalfa i em tapa de totes bandes, m'arriba una mica més amunt dels genolls)

- Gràcies, escalfa molt -.(Dic i veig com s'avergonyeix)

- Hn -.(Diu la seva paraula preferida)

- T'agrada alguna noia? -.(Dic i noto que els meus passos són els ùnics que es senten)

- Per què ho preguntes? -.(Diu aturat)

- Curiositat -.(Responc)

- No n'estic segur -.(Respon mirant-me)

- Ets una persona que no ensenya els sentiments als altres, com jo -.(Dic)

- No t'agrada que els altres sàpiguen el que sents? -.(Pregunta)

- Aixó m'importa poc, el que em molesta és que hi han moltes persones que em volen matar, si sabèssin que m'agrada algú i qui, l'agafarien com ajuda per matar-me més fàcilment -.(Dic)

- Tu creus que m'agrada algú? -.(Pregunta)

- Per la manera com t'has comportat ùltimament, diria que si -.(Li responc)

- I si la noia em diu que no? -.(Pregunta temerós, és extrany tants de nervis en ell)

- Si et diu que no digue-li de part meva que és tonta -.(Li dic sense pensar-m'ho dues vegades)

- Per què? -.(Pregunta)

- Si és incapaç de veure qui ha pescat és tonta, no hi ha més raó de ser, tú ets un bon home, no en conec que siguin com tu i realment ha sigut sort trobar-te, si no seguiria desconfiant de tots els homes, encara no confio en tots, que consti i que sàpigues que per part meva crec que la noia de la que estas enamorat, és molt afortunada -.(Dic somrient)

- Tu creus? -.(Em pregunta sorprés i extranyat)

- Si -.(Dic encara somrient)

- Gràcies, ningú m'havia dit mai aixó -.(Diu posant-se pensatiu)

-Aixó és perque no has deixat que ningú et conegui com ets realment, a mi si, pel fet de ser animal, gran error, no ho sóc -.(Dic tranquilament)

Després de parlar d'aixó en Hiei salta, per anar a dormir a l'arbre, cosa que fa que ella s'adormi sota el seu arbre, l'Ayna d'alguna manera ha fos el gel del voltant del cor de Hiei, després d'un temps de ser amics, tot i que no ho vol admetre, el cor d'ella comença a bategar violentament quan està amb en Hiei, igual que el seu, quan en Hiei es desperta baixa d'un salt, mirant el seu cos adormit i en aquell moment hi deixa una nota a la seva mà que, quan es desperta la llegeix.

- Ens veiem demà a la nit, quinze metres a l'oest d'on t'has quedat dormida. "Hiei" -.(Llegeixo sense creure-m'ho del tot)

Realment no li sembla del tot cert i amb una emoció increible perque arribi demà s'adorm en mateix arbre en el que està, mentres en Hiei s'allunya ja que no la vol molestar per si no vol anar-hi, ell espera que hi vagi i de la manera que ha parlat amb ell sembla possible, ara el que fa és buscar una branca prou estable per dormir, quan la troba s'adorm.