Ni en Hiei, ni l'Ayna han pogut dormir gaire pensant, en Hiei pensa si ha fet bé de voler anar tan ràpid i l'Ayna pensa què li dirà, no n'està segura però, te sospites de que el que vol és declarar-se i si és així, ella què li dirà, sap que és fort per tan encara que el seu pare el volguès matar, no podria ni per casualitat.
Desprès de treure's del cap totes aquestes preguntes l'Ayna comença a buscar en Hiei, perque no ha dormit amb ella i al cap d'una estona el troba a dalt d'un arbre, a una de les seves branques i sense pensar-s'ho s'impulsa una mica amb les cames per arribar a la mateixa branca, cosa que sorprén a Hiei.
- Com has sabut que estava aquí?- Es sorprén de veure'm, ja que no tothom sap on es posa.
- En el poc temps que et conec sé de sobres que no t'agraden els llocs de molta gent i que prefereixes un lloc tranquil, com aquest- Tanco els ulls, per dir que no ha sigut difícil trobar-lo.
- Si... però, com has sabut a quin arbre estava?- Em mira confós i extranyat alhora.
- Per l'aura i l'energia que emana del teu cos- El senyalo.
- I quina tinc?- Em mira demanant resposta.
- La teva és diferent de la majoria d'esperits, ja que normalment només tenen una aura tu en tens dues, la de gel, blanca i la de foc, vermella- El miro per si em vol preguntar alguna altre cosa.
- I què pot causar aixó?- Em mira preocupat esperant resposta.
- Pel fet que tot i ser de foc, la teva mare i germana són de gel, suposo- El miro tranquil·la.
- Aixó no em pot perjudicar?- Es preocupa ja que el gel és débil contra el foc.
- No al ser esperit, seria diferent com a Déu però aquest no és el cas- Espero tranquil·lament que ho assimili i em preparo per la seva pròxima pregunta.
- De quina manera seria diferent- Està seriós peró a la vegada preocupat.
- Si ets una deesa i tens la mala sort de que el teu element principal derrota l'element secundàri, en una batalla realment poderosa aquella deesa pot arribar a morir per aquest fet- Em relaxo mentres li explico ja que no és senzill.
- Hi ha alguna deesa així?- Està una mica nerviós amb aquesta pregunta, potser es pensa que tinc aquest problema.
- Per desgràcia si i ella seria la Mayura, la deesa que ha creat la mitologia nòrdica- Li explico més tranquil·la del normal sabent, que en Loki està amb ella.
Després d'aixó no es diuen res i començen a caminar en silenci cap el temple, ella està emocionada per que arribi la nit, tot i que no ho demostra, ell d'altra banda pensa el per què d'aquella carta, realment què era el que li volia dir, ni tan sols s'havia què dir, només que feia poc el seu cor bategava ràpidament molt sovint i curiosament era quan ella hi era aprop, ella tenia alguna cosa a veure i no sabia què.
- Creus que el menjar estarà a punt?- Espero que la resposta sigui afirmativa.
- No ho sé, igualment preferiria menjar alguna fruita que hi hagi per aquí i passejar- Ell es pensa que no he notat que s'ha posat nerviós.
- Està bé, igualment jo també prefereixo la natura a una casa- Li asseguro que no m'agrada està tancada.
- I què et sembla si també dinem aquí, a la naturalesa?- Està molt nerviós, per mi que ja ho prepara tot.
- Si, sense problemes- Somric i li faig un petó a la galta.
- ...- Es queda ben vermenll però, amb la mà m'adverteix que començem a caminar.
Començen a caminar, també menjen i en un principi no es diuen res al cap i a la fi Hiei no és de la classe de persona que xerra molt però, si és una bona companyia, una persona que si arribes a aconseguir que ell confiï en tu és de les persones disposades a tot per tal d'ajudar-te, encara que no ho demostri i aixó és el que pensa l'Ayna abans de que en Hiei interrompeixi els seus pensaments, amb una pregunta molt inusual.
- Ayna, si tu tinguèssis fills algún dia, com es dirien?- Quedo conmocionada amb la pregunta.
- Bé, aixó és una cosa que portem milions d'anys sabent com els diriem, en el meu cas, si és noia es diria Kisa i si és noi Akira- Ara sembla que és ell el conmocionat al saber que tenim pensats els noms, de fa tan de temps.
- Tants anys porteu decidint els noms?- Segueix conmocionat.
- No tants, el que pasa és que sempre em tingut molt de temps per pensar i alguna cosa haviem de fer, no?- Tranquil·lament el miro esperant la seva resposta.
- Si, suposo que si i escolta, amb l'estona que ens em pasat parlant ens em allunyat molt, què et sembla si anem reculant?- Sembla que cada vegada confia més amb mi i amb el seu caràcter és complicat però, crec que no és només ell qui s'està obrint, jo també.
- Està bé- Contesto decidida.
Es posen a caminar una mica sense mirar cap on van i de casualitat van a parar en un llac molt petit, pel que es veu ni a l'Ayna ni a Hiei els hi entusiasme gaire l'idea de posar-se a l'aigua, però ja que han trobat aquest llac, millor aprofitar la sort.
- Segur que no et vols banyar?- Jo prefereixo el Hiei malcarat i ell em mira demanat una resposta.
- Sé que aixó no ve per res el que em demanes peró, et fa res tenir el mal caràcter d'abans, m'agradaves més amb l'altre manera de ser, si no és molèstia- Ell s'adona que no m'entusiasme la confiança.
- No confies en mi, aixó és el que dius?- Em repta amb la mirada.
- No, el que dic és que estic massa acostumada a tractar amb homes descarats i els que no ho són intenten flirtejar amb mi, cosa que passa sovint i no m'agrada, preferiria que canviesis de mica en mica, per acostumar-me- M'assec en una pedra mentres parlo.
- No puc, de la mateixa manera que segons tu, sóc el primer home en el que confies, de mi es podria dir el mateix però no només de les dones, excepte la meva germana, és la primera vegada que confio amb algú i no vull perdre aixó que sento ara mateix- Em mira intensament, dient-me que seguirà tinguent el mateix caràcter cap a mi, que hi farem hauré d'aguantar.
- Doncs m'hauré d'aguantar sembla- Em resigno.
Pasen unes hores parlant entre ells, una mica de les coses personals els gustos de cada un i també l'Ayna es banya en el llac, cosa que ha trigat molt a decidir, després dinen unes fruites que troben pel bosc, seguidament van cap el temple i quan hi arriben es troben en Kurama, en Yusuke, la Yukina, la Genkai, en Kuwabara i una noia, que ella no coneix.
- Què feu tots aquí reunits?- En Hiei està una mica excèptic.
- Hola Hiei i noia que no conec, en teoria el príncep Koenma havia de venir en persona per donar-vos una missió però, sembla que hi ha alguna cosa més important que requereix la seva prescència i per tan jo us explico la missió, per aixó he vingut- Explica mentres m'adono que porta un kimono rosa llis, els cabells blaus recollits en una cua de caball amb una goma vermella, unes sabates de kimono, uns mitjons, els ulls de color rosa i una mena de pala grossa de fusta.
- Em dic Ayna, si ho vols saber- Sembla que s'adonen tots menys ella que ho he dit de mala manera.
- I jo Botan, encantada- m'ensenya la mà i li encaixo.
- Igualment- Sembla que li he caigut bé.
- Rumsho, aquest és el nom de l'espertit que heu de capturar viu o mort, pel que sembla ha matat moltes noies de 18 anys i abans els hi fa fotografies, per recordarles, desprès les enterra aprop de l'aigua, encara no es sap el per què d'aixó i aquesta seria la missió del príncep Koenma- Explica la Botan mirant un llibre on segurament i te tota l'informació.
- I saps on es troba aquest individu?- Sembla que en Yusuke no confia en que ho sàpiguen.
- Si, ens em informat molt bé i ara mateix està instalat a les muntanyes Kahashi, al nord d'aquí- Sembla que ho han mirat abans.
- I com hi arribarem?- Pregunta Kurama.
- Aquest és el problema, no coneixem ningú que conegui aquelles muntanyes i aixó seria un punt a favor- Sembla a punt de resignar-se.
- Sento molestar però, jo he estat moltes vegades en aquestes muntanyes i les conec com si fòssin casa meva- Sembla sorpresa.
- Però allà hi han molts esperits de classe S- Segueix sorpesa i ara els altres també.
- I per què et penses que hi anava? A mi m'encanta probar que tan forta sóc i en aquella classe de llocs ho saps de seguida- Asseguro veient cares sorpreses.
- I no és perillós?- La Genkai sembla que vol saber el que penso.
- Perillós? Molt, dels millors llocs per aconseguir una mort terrible i precisament per aixó m'agrada, donar el màxim de mi, jo sóc així- Segueixen sorpresos i sembla que Hiei em vol preguntar alguna cosa.
- Què és el que et fa anar allà?- Tots menys jo i la Yukina el miren sorpresos per què no és de preguntar gaire.
- El perill, sentir-lo m'encanta i l'adrenalina també- Cada vegada em miren més extranyats.
- Bé doncs, si coneixes tan bé aquelles muntanyes podries portar-los a ells quatre?- Senyala en Yusuke, en Kurama, En Hiei i en Kuwabara.
- Si però, adverteixo de que si hi ha algú que no torni, no vull les culpes i també que si es parla de més, será jo qui s'encarregarà de no deixar cap rastre del crim- Alguns tenen por i tot.
- Està bé, tots farem el que diguis- En Yusuke no s'hi oposa i els altres fan un moviment afirmatiu amb el cap.
- Però avui no hi anirem- S'extranyen.
- Per què no?- Disposen de poca paciència.
- A la nit surten els més poderosos, així que si vosaltres voleu seguir vius, és millor anar-hi demà de bon matí- Relaxen la cara al saber la raó.
- Doncs aleshores, Yukina t'agradaria anar a fer un vol?- Sembla que no en te ganes.
- Ho sento Kazuma però, ahir vaig dir-li a en Kurama que li ensenyaria una planta molt extranya- Sap mentir molt bé i a mi se m'escapa el riure.
- I on està la planta?- Li segueix l'estratègia.
- Cap allà- I marxen tots dos.
- Un altre dia tindrem una cita sense interrupcions- Està alegre de mala manera.
- Innocent- Em mira extrany.
- Per què?- Segueix mirant-me igual.
- No li agrades i utilitza, en part, en Kurama per que no la molestis- S'enfonsa.
- I per què en Kurama precisament?- Sembla confós.
- Per que a ella qui li agrada és en Kurama, més clar l'aigua- Em creuo els braços.
- Em pregunto si...- Ser el que vol fer.
- Si els intentes separar aconseguiràs que et mati abans que arribi demà- Està espantat i enfadat alhora.
- Per què no?- Està a punt de rendir-se davant de tot.
- Si realment l'estimes, la deixaràs amb la persona que estima i és estimada- No s'ho creu del tot.
- Vols dir que en Kurama li agrada la Yukina?- S'extranya força.
- De fa molt de temps- Es sorprenen tots.
- La culpa de que no li digués res és meva?- Està dolgut.
- No, la veritat és que la culpa més aviat seria d'en Hiei, el per què és una llarga història, només diré que en Kurama te por, de que li talli el cap- Ho explico i el senyalo.
- Tu creus?- En Hiei s'ho pensa.
- Si i per cert, ja és l'hora de sopar, anem tirant?- Semblen tots sorpresos.
- Si, tot i que encara em de preparar el sopar- La Genkai es preocupa.
- Em deixeu fer el sopar?- Estic entusiasmada.
- Si, esclar, tira recte el primer passadís i al segon trencan, a la dreta- Es sorprén de que volgui cuinar.
- Gràcies, en mitja hora estarà a punt!- Sembla que em senten.
Quan arriba a la cuina comença a agafar ingredients per fer arròs a la marinera i quan els troba tots, comença el repte, obviament ho acaba sense problemes i després va cap a la taula del menjador per servir el menjar.
Tots queden impresionats i s'ho començen a menjar tot, quan no en queda res, en Kuwabara diu una impertinència.
- Ets molt bona cuinera, no t'agradaria sortir amb mi?- Tots es sorprenen i en Hiei em mira de seguida.
- Desgraciat de merda!- I arrenco a còrrer, sembla que en Hiei em segueix.
Comença a còrrer cap on es va quedar adormida l'altre dia, en Hiei surt cap a fora, perseguint-la, quan la troba està exactament quinze metres a l'oest d'on estava dormint ahir.
Ella es gira per mirar-lo, es van mirar als ulls durant una estona i després tots dos es van asseure sota un arbre, parlant.
- En Kuwabara és un idiota...- Tanco els ulls.
Ella no pot continuar parlant ja que és parada pels càlids llavis de Hiei. Es posa vermella violentament i li torna el petó.
- Tu vas fondre el gel que tenia al voltant del meu cor, Ayna... T'estimo- Explica amb certa timidesa, per por de ser rebutjat i jo encara no m'ho crec.
Aquesta vegada el petó li fa ella i després deixa que el seu cap reposi en el pit d'en Hiei, sentint els batecs del cor de l'esperit que l'acaronen per dormir.
- T'estimo, ara i sempre- Ell em respon somrient creient que no ho veig i abraçant-me més fort com si em volgués protegir, ara ja no tinc por d'aquells homes.
Després d'aquest moment intím, es van quedar a l'arbre fent-se unes miques de carícies més i finalment es van adormir, l'un al costat de l'altra.