Tots dormien tranquil·lament, excepte una persona, l'Ayna, que ja es preparava per anar a les muntanyes i matar en Rumsho, quan ja acaba de fer algunes motxilles per el viatge, perque encara que duri només un dia necessitaràn provisions, els desperta, fent servir dues paelles de metall xocant entre elles i es desperten amb molt mala cara, excepte en Hiei més que res per que dorm a l'arbre de davant de les habitacions i l'Ayna hi comença a anar per despertar-lo, en Kuwabara amb el colze toca el braç d'en Kurama, volguent dir "Quin ensurt que s'emportarà", el que no s'espera ell, és que sigui despertat amb molta cura, sense molestar-lo, cosa que extranya a tots els presents i quan està despert del tot acaben de rematar la sorpresa fent-se un petó davant de tots, seguidament baixen de l'arbre i saben que preguntaràn molt.
- Quan fa que sortiu junts?- En Yusuke sembla que ja s'ho pensava, no sembla sorprés.
- D'ahir a la nit- Que pensin el que vulguin, no amagaré res.
- És molt extrany que fos a la nit- En Hiei es vol tirar sobre en Kuwabara per matar-lo, pel seu comentari.
- Saps, les coses no són tan fàciles- Em creuo de braços després d'aturar en Hiei.
- Per què ho dius?- Kazuma em mira com si ell fos millor que tothom.
- Ara, en qualsevol moment podria venir algú que fos enviat pel meu pare- Em miren sense entendre de què parlo, en Hiei ja ho sap.
- I amb aixó, què vols dir?- Kurama és el que sembla més atent.
- Em refereixo a que és probable, que en el moment que sàpiga que sóc feliç, enviarà algú per matar-lo- Tots es sorprenen, menys en Hiei.
- I no et preocupa el que pugui passar?- Yusuke s'extranya pel meu comportament.
- No, he arribat a veure com us entreneu i amb el nivell que te en Hiei, ni tan sols el meu pare el podria matar, per aixó, no pateixo per res- Estic ben relaxada.
- Tan segura n'estàs?- En Kurama, segueix atent.
- I tant, vosaltres no heu vist lluitar el meu pare i ser de sobres que és algú, que pel fet de creure's el millor, es pensa que no hi ha ningú millor, tot i que sap que existeix- Em creuo de braços.
- I creus que ens voldrà matar? Hauria de ser idiota- En Kuwabara em mira sense creure el que dic.
- Sembla impossible però, he fet moltes proves abans- Responc tranquil·la.
- Què vols dir?- Sembla curiós en Kurama.
- He arribat a fer veure que m'agrada algú que em cau horrible i és tan burro que s'ho creu al moment i el mata- Dient aixó ric.
- Per què rius?- Yusuke queda desconcertat per el meu riure.
- Vosaltres no teniu ni idea de l'idiota que és el meu pare, bé, ja n'hi ha prou de riure tan, hauriem de començar a anar cap a la montanya, si no és molestia- Em poso seriosa i tot.
- No, ja fa estona que hi hauriem d'haver anat- En Hiei s'impacienta i jo concordo amb ell.
Agafen les motxilles preparades per l'Ayna i començen a anar cap la montanya, en un principi queda ben clar que s'ha de fer cas a la persona que coneix la zona però, en Kuwabara en un moment donat comença a voler manar, dient que ell val més, fent arribar la paciència de l'Ayna al seu límit.
- Tens algun problema?- Estic bastant cabrejada i la majoria ho nota.
- Si, que una dona ens mani, aixó és impossible, ni tan sols saps què fer quan trobem en Rumsho- En Kazuma farà que exploti.
- Si tan et molesta pots anar-hi sol, endavant a veure quan aguantes homanet- No aguanto que la gent et menyspreïi per ser dona.
- Em quedaré amb vosaltres perque no vull que us matin- Es fa superior.
- Per mi pots fotre el camp d'aquí, jo no necessito algú que es faci superior per acabar una feina tan sencilla com aquesta- Noten com estic de molesta.
- Tranquil·la, és així, no li tinguis en compte- En Yusuke el protegeix sense deixar veure la por que té.
- Mh!- Deixo una exclamació en l'aire i segueixo caminant.
Segueixen caminant seguint les indicacions de l'Ayna, ja que al ser la que coneix aquesta zona, sap per on anar.
- Tinc gana!- En Kazuma només remuga.
- Menjat una cama!- Crido desesperada perque calli.
- Pot ser si, que hauriem de parar- Hiei sembla cansat, per tant ens aturarem.
- Està bé, pararem una estona per menjar i continuarem més tard- Aviso tranquil·lament de que ens aturem.
Començen a treure menjar que ha fet l'Ayna i la Yukina juntes, l'arròs els hi ha quedat molt bo, segons l'opinió dela que tasten el menjar i la carn arrebossada també està deliciosa i quan acaben de menjar's-ho tot, sempre surt algú que treu la tranquil·litat.
- Tinc sed!- Es posa pesat demanant tota l'estona.
- Beu a gallet!- Crido desesperada una altre vegada i veig que en Hiei té sed i no ho diu, li omplo un got de vidre amb aigua i li ofereixo.
- Gràcies- L'accepte i veig com en Kuwabara es cabreja per moments.
- En Hiei no et demana res i tu li ofereixes, a més té mal caràcter- Sembla enfadat i ho està.
- Acabes de dir dues de les tres raons, per les quals em cau bé, la primera és que no s'està tota l'estona demanant res, la segona és que té mal caràcter i jo personalment, els prefereixo així a que tinguin bon caràcter i la tercera raó, és molt sencilla, per que ell m'agrada, tu, no- Veig com tots, exceptuant Hiei em miren sorpresos.
- Aleshores, el que hem vist no era mentida?- Kazuma semla que no s'ho creu.
- Porto milions i milions d'anys sense deixar que un home s'acosti a mi, deixo que s'acosti un, i et penses que t'acollono?- Intento veure el seu punt de vista i no l'entenc.
- El que a mi em sorprén, és que ho diguis sense problemes- Yusuke està confos de la manera que m'expresso.
- Quan acabem aquesta missió, ja tindrem temps per parlar ara hauriem de continuar- Es sorprenen de l'hora que és.
Es posen en marxa per seguir el camí cap a la montanya, ja que encara queda una estona per arribar al cim de les Kahashi i per tan, com que aquest territori ja hi començen a haver esperits, van més amb compte.
- Ens hauriem d'afanyar més- Kuwabara segueix impacient com abans.
- No siguis tan impacient- Intento tranquil·litzar-lo.
- Acabem aixó ràpid!- Exigeix ell.
- Com si fos fàcil- Poso mala cara al dir-ho.
Tothom calla després d'aixó i cada vegada s'acosten més al pic de la montanya peró, l'Ayna és l'única en donar-se compte que hi ha algún problema.
- És extrany- Penso en veu alta per mi mateixa.
- El què?- Aquesta vegada Kurama pregunta.
- Almenys en arribar fins aquí, ja ens hauriem d'haver trobat uns cinc esperits, si no estan esperant amb en Rumsho i si és així us necessitaré a tots al cent per cent- Asseguro pensant si és el que crec i començo a preocupar-me.
Començen a anar més ràpid, ja que ella té un presentiment sobre el per què no han atacat encara, van tan ràpids que amb pocs minuts arriben al cim i estan parats davant d'una cova, decideixen entrar tots plegats, per si hi ha problemes i s'adonen en entrar-hi que la raó per la qual no han estat atacats abans és que tots els esperits estan aquí.
- Merda! Vosaltres podrieu contra cinc a la vegada?- Em giro i tots tenen una mirada de fermesa en ells excepte en Kazuma i no ho comento, no tinc temps ara.
- Creiem que si però, essent de classe S, no n'estem segurs- Kurama expressa que es veuen en desavantatge.
- Què hi farem, donaré un cop de mà amb aquests, a mi deixeu-me el del cabell vermell i el del cabell castany- Abans de que em puguin dir res surto del lloc en el que estava i em fico davant de la seva visió.
- Vaja, vaja tal i com ha dit en Rumsho, ja és aquí, ara pagaràs per tot al que has fet- El del cabell vermell està enfurismat, suposo que pel fet d'haver vingut aquí hi haver-ne derrotat tants en altres ocasions.
- Jo no tinc la culpa de que sigueu uns incompetents a l'hora de lluitar, entreneu- Encara els enfurismo més especialment el pèlroig i el castany, comença la lluita quan vénen cap a mi.
Ella ja sabia que aixó podia passar i va agafar unes quantes armes abans de marxar, les quals en aquest instant seràn molt útils, de cop ella treu una espasa, no massa llarga, serveix quan l'enemic està més aprop, per tant serà un cos a cos.
Quan el pèlroig l'ataca, ella aixeca la mà esquerra per que no pugui donar-li cap cop i en el moment que l'altre esperit s'acosta, agafa bé l'espasa i li clava directament al "nucli" (que vindria a ser el cor dels esperits), quedant un de menys, mentres aquests dos es disputen qui guanyarà a cops, no s'adonen que els altres tres "enemics" s'acosen, fent que els tres "aliats" excepte en Kazuma surtin al descobert per enfrontar-s'hi, cada un lluita contra el que creu que pot guanyar i així comença un altre combat, tres contra tres, Yusuke de bon principi utilitza la "Rei-gun" (seria com un tret d'energia espiritual), en Kurama agafa una rosa amagada al seu cabell i la converteix en el fuet rosat (fuet sense roses, tot punxagut), en Hiei utilitza el foc infernal (foc que ve de l'infern), després del primer atac, Yusuke prefereix el cos a cos, un moment de distracció per part de l'enemic és suficient per en Yusuke que li fa rebre un bon puny a la seva cara, en Kurama segueix lluitant amb el fuet rosat i li va fent talls en el seu contrincant, aconseguint desangrar-lo, Hiei desenvaina l'espasa i s'enfronta en el que té com a arma una espasa, van molt empatats, cada vegada es senten les dues espases com deixen un so metàl·lic en el moment que xoquen, ell acaba per intentar esquivar un cop d'espasa, que per mala sort li travessa l'estòmac, no sense haver acabat amb la seva vida al travessar el coll amb l'espasa, l'Ayna s'adona de la seva ferida i sense perdre més temps convoca una energia elèctrica a les mans (posició Kamehameha) i la dispara derrotant el pèlroig, s'afanya per anar al costat de Hiei, posant les mans sobre el seu estòmac i utilitzant part de la seva ànima, el comença a guarir i en Yusuke per acabar ràpid l'ataca amb uns cops de puny que són imparables, fent que l'enemic acabi al terra sense moure's, veuen que en Hiei està ferit i tots incloent en Kuwabara, s'acosten per saber com està.
- Es recuperarà?- Yusuke està preocupat per aixó pregunta, en Kurama també ho està, Kazuma més que res sorprés.
- Si us espereu un segon- Seguidament li entrego més de la meva pròpia energia, trobant-me débil, quan veig que es desperta obrint els ulls, em desmaio al terra.
- Què ha passat?!- Hiei exigeix saber què m'ha passat.
- No n'estic segur, però crec, que ha donat part de la seva energia vital al teu cos i per aixó ja no tens la ferida- Kurama creu que és aixó i senyala el lloc on hi havia la ferida.
- Quan es despertarà?- Kazuma pregunta impacientment.
- Per què vols saber-ho?- Qüestiona Kurama.
- Hauriem d'anar a derrotar Rumsho, ja la vindrem a buscar desprès- Proposa fent explotar la ràbia de Hiei.
- Tu que precisament has estat amagat del combat, ara decideixes deixar-la tirada a la seva sort?! Si no fos per ella ni tan sols estariem aquí!- Explota ensenyant demostrant que sóc important.
- Tampoc ens servirà de molt en el combat d'en Rumsho- Kuwabara esta decidit a deixar-me tirada (malparit ¬¬) sigui com sigui.
- El que no ens servirà pel combat ets tu, amagat darrera una roca no es soluciona res!- Hiei segueix molest per voler-me abandonar.
Segueixen discutint què han de fer, Hiei convençut que s'han d'esperar fins que l'Ayna es desperti i Kazuma advertint que encara que ella vagi a trobar en Rumsho no el podria derrotar, per que una dona no és tant bona com un home en la lluita, en Yusuke es posa a la conversa dient que no es pot despreciar ningú en la lluita per ser del sexe femení o masculí, que tots poden arribar a ser igual de bons, Kurama diu que no fa falta discutir i que a ella no li agradaria gaire, entre pitus i flautes, la discusió dura més o menys mitja hora i l'Ayna es comença a despertar del seu petit descans.
- Tranquils, cridar no és una solució- Kurama procura ficar ordre, cosa que no aconsegueix.
- Què és tan d'escandol?- Sobtadament faig que els crits es tornin silenciosos.
- Estas bé?- Hiei és el primer que pregunta, està tens i preocupat alhora.
- Si, a què ve la pregunta?- L'informo tranquil·lament i ell deixa escapar l'aire que aguantava.
- Has estat desmaiada una estona- Es tranquil·litza a mesura que parla.
- No és la primera vegada que em passa- Tinc un somriure a la cara.
- Ens has donat un bon ensurt- Hiei encara està una mica tens.
- Us espanteu molt ràpid- Li faig un petó fugaç als llavis i somric.
- Potser- Sembla convençut.
- Anem a trobar Rumsho- Confirmo.
Segueixen tirant endavant, on hi troben una porta normal i quan entra, la que s'hi troba una sorpresa és l'Ayna.
- Glaceon, Umbreon, Buizel, Charizard, Grovyle, Celebi!- Quan els crido pel seu nom, tots s'aixequen per veure'm i intentar trencar la gàbia d'acer en la que estan empresonats.
- Qui són?- Kurama intenta posar-se al dia.
- Vaja, vaja, sembla que aquell home tenia raó sobre que acabaries vinguent, aquí tens un regalet, vine a buscar-lo- I m'ensenya que te en Pikachu agafat amb moltes ferides repartides pel cos.
- Pikachu!- Deixo la bossa que porto al darrera i d'ella en trec un arc amb fletxes, em preparo per disparar-ne una.
- N'ets capaça?- Al moment d'acabar aquesta oració una fletxa travessa el seu cor.
- Tu no mataves noies de divuit anys per que si, m'estaves buscant, qui t'ho va ordenar?- Exigeixo al moment que recullo en Pikachu del terra.
- No ho sabràs mai- N'està segur.
- Digues-li al meu pare, que si em vol matar, haurà de buscar una forma millor i agafar-me per sorpresa- No es creuen el que senten.
- Ja ho sabies?- Està impactat.
- No és la primera vegada que m'intenta matar així i tampoc serà l'última- Estic segura del que afirmo.
- Ayna, si vols puc curar aquest animal- Kurama senyala en Pikachu i jo li entrego per que el curi, no tinc prou energia encara.
Veu els animals tancats a la gàbia i torna a preparar-se per disparar una fletxa, en la qual i concentra una petita energia elèctrica, la dispara i la gàbia es desmonta, poguent tots els animals escapar.
- Glaceon, Umbreon, Charizard, Celebi, Grovyle, Buizel!- Estic emocionada de veure'ls i ells a mi.
- Com estan?- Hiei ja sabia d'ells, per aixó pregunta.
- Algun està ferit però, res que no puguin aguantar- Els miro convençuda.
- I com els curaràs?- Yusuke vol saber com es curen.
- Aquí- Trec una Pokéball, tot i que ningú sap que si l'utilitzes de manera especial, serveix per curar-los.
- I com?- Ara Kuwabara s'interesa.
- ...- No dic res i els hi mostro, enfoco una Pokéball on està cada un i els faig tornar, primera la Glaceon, seguida d'Umbreon, la Charizard, en Buizel, en Grovyle i la Celebi.
- Tenen uns colors especials- Kurama es posa a la conversa fent-me recordar una cosa.
- Cert, la Glaceon, l'Umbreon que són els que semblen guilles i la Celebi, són shinies- Es queden igual.
- A què et refereixes?- Hiei sembla impacient.
- Que són d'un color diferent al que la seva espècie sol tenir- Informo ràpidament i sembla que ho entenen.
- Hauriem de començar a baixar de la muntanya, no?- Yusuke pregunta preocupat ja que a la nit surten els més poderosos i només falten unes hores.
- Pika, pi!- Sento com crida i salta per abraçar-me, li corresponc l'abraçada.
- Estas millor?- Em mostra que si, fent l'atac placatge elèctric a una roca bastant grossa que hi havia per allà, ara destrossada.
- Pi!- També fa un moviment afirmatiu i puja a la meva espatlla dreta.
- Ara toca baixar i aixó és més senzill- Estic ben contenta d'haver-me reunit amb ells.
- Si, així podré anar al concert!- Kazuma està emocionat.
- Quin concert?- Pregunto intentant saber més.
- Avui a tres quarts de dotze ja hi haurà molta cua per poder veure un concert d'una tal Megurine Luka, Michael Jackson i uns que no conec AC/DC- Al sentir l'últim ja tenia pensat anar-hi.
- Quantes entrades tens?- El miro suplicant que en tingui prous.
- Afortunadament en tinc sis- Em mira amb superioritat.
- Mira que bé, hi podem anar- Comento entusiasmada.
- Jo no he dit que us convidaria- Em mira amb mala cara.
- Quina llàstima, li vaig dir a la Yukina que la portaria a veure un concert i ella em va dir que si hi sóc jo, si- El miro advertint que no te escapatoria.
- Està bé, veniu- Es resigna.
- Yey!- Celebro amb un petit crit.
Començen a baixar per la muntanya i tenen molta sort ja que no es troben amb cap esperit i quan arriben a baix, el qual triguen unes hores fins a arribar, ja falta poc per que començi el concert, li expliquen a la Yukina i s'afanyen per anar-hi.
Quan hi arriben falta poc per les dotze i de casualitat la cua havia disminuit tan que s'entra de seguida fent que no s'asentin en una cadira, van a la zona d'abaix sense cadires i aleshores comença el concert.