Les Visites Inesperades

DIA - 17

Es desperten un per un, primer Hiei trobant l'Ayna ja aixecada, li pregunta que fa desperta tan ràpid, ella contesta que té pensat buscar alguna arma en aquesta casa, que potser tindràn aquesta sort, seguidament es desperten els altres.

- Ara hem de marxar directament a buscar la Keiko- Exasperat com abans.

- Vosaltres teniu "armes", jo i la Yukina no, així que no penso marxar d'aquí fins que trobi un arma- Em poso a buscar per la casa seguida de Yukina.

- Espereu!- Kuwabara s'afanya a venir darrera també.

Començen buscant pel segon pis, l'habitació dels pares en la qual hi troben coses com crema hidratant, espuma pel cabell, també van a l'habitació dels nens, allà s'hi troben joguines i videojocs, l'Ayna veu al final del passadís a l'esquerre una porta mitj oberta, entra a l'habitació i no reprimeix el petit crit d'alegria que té, fent que els altres hi arribin de seguida quedant tan sorpresos com ella, armes de foc, ganivets, ballestes, arcs, llançes i molt més, tota l'habitació n'era plena, suposen que algú en aquesta casa era aficionat a les armes.

- Bé i què agafa cada un?- Kurama vol saber com sabrem quina arma és millor agafar.

- La que vosaltres esteu acostumats a fer servir, si no n'heu fet servir mai cap puc donar un cop de mà per triar l'arma- Comento agafant l'arc i les fletxes, unes deu.

- I jo quina agafo?- Yukina no està acostumada a utilitzar armes, però sé que serà bona.

- A veure... que tal... no sé si tens bona punteria o no, però alguna cosa em diu que seràs realment bona amb la... tria ballesta o katana?- Els altres es sorprenen al saber quines opcions li dono.

- No ho sé... vosaltres que penseu que m'aniria millor?- Es gira per rebre la resposta.

- No tens cap experiència ni amb una ni l'altra- Kuwabara es posa nerviós.

- Amb la ballesta la puc ajudar jo a dominar el més principal i la katana et puc ajudar jo o en Hiei- Estic convençuda que serà bona lluitant.

- Saps de katanes?- Yusuke sembla sorprés.

- Obvi, si arrenco la pell de la gent no ho faria amb una fletxa- Fan cara de sorpresos i alguns d'espant.

- Per què els hi arrenques la pell?- Pregunta espantat Kuwabara.

- Si la gent arrenca la pell als animals, per què no els hi puc arrencar als humans?- Poso les mans a les butxaques i els miro sense apartar la mirada.

- I no creus que et pases?- Yusuke està sorprés però no espantat.

- No, es mereixen aixó i molt més, així doncs, quina tries Yukina?- Espero la resposta impacientment.

- A veure, jo no sóc molt de lluitar si està al meu davant, així que suposo, la ballesta m'aniria millor- No està segura de saber-ne, tot i així creu que és la millor opció.

- Doncs la ballesta, quan trobem un zombi sol t'ensenyaré a disparar- La informo, ja que haurà de guardar les espatlles dels altres.

- No començem ara?- Qüestiona.

- Amb quin blanc mòvil?- Estènc les mans al costat un segon, volguent dir que no hi ha cap altre solució.

- Tens raó- Baixa el cap a mesura que s'adona que només es pot fer així.

- No pateixis, estaré al teu costat i si no surt bé, dispararé jo- Veig com es tranquilitza amb les meves paraules.

- Esteu segurs de que funcionarà?- Kuwabara no sembla gaire convençut.

- Si i ara anem a buscar els nostres familiars- Tots assenteixen amb el cap i començem a tirar.

Treuen l'armari de davant la porta i l'obren sigilosament, no veuen ningú "viu" ni "mort" i de bon començament decideixen que la Keiko és la que està més a prop de la posició actual, és la primera.

Troben destrosses allà on van, cases mitj destruïdes, habent estat assaltades, no dels morts, dels vius i per la seva supervivència, Yusuke els hi indica que han de girar a la dreta, fan cas de les seves indicacions i es sorprenen amb un munt de cadàvers pel terra, semblen que realment estan morts i no s'aixecaràn, per tant començen a avançar, trobant-se un que no estaba "mort" anant cap a ells.

- Yukina, ja que només és un i està lluny, t'explico com funciona la ballesta- Ella està nerviosa, tot i així sé que ho farà bé.

- Està bé- No confía en sí mateixa.

- Primer has de posar la fletxa on hi ha la corda i tibar les dos coses cap enrere, posa't la ballesta una mica més amunt del pit, apunta bé i dispara per aquí- Li explico per sobre ja que no hi ha temps.

- Bé- Segueix desconfiant, posa la fletxa al seu lloc i la tiba, es posa en posició, apunta i dispara donant-li al cap.

- Veus? No era tant complicat i tens gran puntería- Sembla alegre i assenteix amb el cap.

- Tens bona puntería germana- Afirma Hiei.

- Gràcies germà!- Està contenta de ser elogiada.

- Hiei a fet un compliment, s'acosta la fi del món- Kuwabara no s'adona de res.

- En primer lloc, donat que és la seva germana és normal i segon lloc, per si no ho veus la fi del món ja és aquí o dona un nom, al merder amb zombis- Acabo i es desmaia.

- Què li passa?- Yukina s'extranya i excepte jo, Hiei i Yukina tots s'han sorprés.

- Un segon, vosaltres no sabieu que s'han dit que són germans, oi?- M'adono que un encara segueix al terra.

- No- Kurama es sorprén de que no s'ha adonat que ja s'ho havien dit.

- Hauriem de despertar-lo, no sigui que ara començen a venir- Hiei manté la sang freda en la situació actual.

- Si, però com... Pikachu, llampec a en Kazuma!- No hi ha altre manera de despertar-lo ràpid.

- Pi, pika, pikachuuu!- Salta de la meva espatlla i l'eloctrucuta.

- Què ha passat?- Està atordit.

- Pasa que em de trobar la Keiko, va- Yusuke s'impacienta cada vegada més.

- Cert, per on em d'anar?- Kurama es posa a la conversa, mentres aixequem en Kuwabara del terra.

Després de les indicacions de Yusuke, segueixen el camí, principalment recte i al tercer creuament giren a l'esquerre, el següent a la dreta i segueixen recte dos quilòmetres, parant davant una porta d'un petit restaurant hi entren ràpidament buscant-la.

- On pot estar?!- Està espantat.

- Yu, Yusuke?- Xiuxiueja tan baix que gairebé no es sent i ens girem en la direcció d'on ve la veu, està allà espantada.

- Keiko- S'ha relaxat de cop.

- Estas bé?- Yukina també s'ha tranquilitzat, però necessita que li digui.

- Si, no sé que ha passat, de sobte... han sortit aquells éssers extranys i tothom corria cridant, alguns queien i se'ls menjaven i jo, jo...- Sembla que te remordiments de conciència.

- Què ha passat?- Decideixo preguntar.

- ... L'Atsuko, venia amb mi Yusuke... però quan estàvem a punt d'entrar aquí... un l'ha agafat i l'ha devorat, no he pogut fer res... m'he sentit una inútil- S'ajup al terra i plora d'impotència.

- Segur que la meva mare està contenta que no t'ha passat res- L'abraça, volent consolar-la i a ell mateix.

- No vull ser molest però, ara tocaria la Shizuru- Kuwabara demana que tot i estant afligits, no hi ha marge per plorar els morts en batalla.

- Te raó i saps a on pot estar?- Com menys temps perdem més oportunitats de que segueixin amb vida.

- Doncs no- Es resigna.

- Jo sí, em va dir que ens esperaria al temple al arribar després del concert, potser encara hi és- Yukina està segura del que diu.

- Bé, doncs ja tardem massa- Kurama inicia la passejada fins al temple.

- I, creus que hi arribarem avui?- Kazuma demana respostes.

- Saps que és impossible, com a poc dos dies, aixó amb tren i anant a peu trigarem més- Yusuke tot i estar abatut per la pèrdua, segueix endavant.

- Doncs començem a marcar un pas- Kuwabara sap que ens em d'afanyar si vol trobar-la viva.

Primer caminen fins a l'estació, no es troben cap caminant més que res per que no fan soroll i és de dia, també es poden veure però prefereixen la nit per sortir a menjar, al arribar a l'estació decideixen seguir les vies, ja que així dedueixen que no es perdràn, tot i així no es posen al costa de les vies, serien facils de veure, per tant s'amaguen darrere els arbres mentre segueixen.

Veuen cossos inerts de persones i animals, no es creuen que aixó podia arribar a succeïr, el sol escalfa el cos i tot i l'escalfor que transmet, els seus cossos són freds a causa de la mort d'un conegut i la possible d'un altre cos sense vida els esgarrifa.

Segueixen caminant esperant no trobar-se ningú que els dificulti el camí ràpid, però aixó marxa del cap en sentir un crit de fúria.

- Fora d'aquí collons!- Aquesta veu sembla bastant enfadada.

Corren ràpidament per veure si poden ajudar i al arribar es troben una nena amb cabells negres una mica més avall de les espatlles, grans ulls vermells, un vestit verd amb tirants, unes sabates del mateix color i un nen amb cabells negres cap amunt, com s'hi portés gomina, ulls vermells, una samarreta blava, per sobre un abric molt lleuger blanc, uns pantalons blaus més clars que la samarreta i bambes Reebook blanques, d'uns deu anys envoltats de zombis derrotats al terra, tot i que ningú s'hi ha fixat l'Ayna s'adona que la nena a l'espatlla porta un Pikachu amb galtes verdes, ulls blaus i les marques que haurien de ser marrons són vermelles, aixó li recorda alguna cosa i no sap del tot el què.

- Esteu bé?- Yukina és la primera en preguntar.

- Si, cap problema- El nen sembla que vol dir alguna cosa i la nena no l'hi deixa dir tapant-li la boca.

- Aixó és perillós haurieu de venir amb nosaltres- Kazuma no s'adona que ni s'han esforçat i per un moment el nen somriu càlidament mirant-me.

- Per sino ho has vist, no s'han esforçat cosa que significa que si volguèssin podrien seguir sols- Hiei m'ha llegit els pensaments.

- No importa, si no sóm molèstia vindrem- La nena manté la cara seriosa en tot moment.

- Bé, però no tinc ganes d'anar dient "nena, nen" per tant els vostres noms no serien una mala opció- És obvi que han de tenir nom i millor saber-lo.

- Jo em dic Kisa- Aixeco una cella en resposta, potser que vingui del futur?

- Jo Ryu i el nom el va triar el meu pare, la mare em volia dir Akira però va decidir que el triés el pare...- Kisa li tapa la boca sense deixar que continui la xerrada, ara si, n'estic segura masses coincidències com perque no ho siguin, de reüll miro en Hiei i veig que ell també m'observa, l'hi ha pasat pel cap la mateixa idea.

- Per cert m'estava preguntant, quants anys teniu?- Kurama és posa curiós amb els dos nou vinguts.

- Deu i sóm bessons- Ryu ho diu orgullós.

- I teniu un altre germà?- Si és el que crec, sé la resposta.

- Si i ara farà cinc anys, es diu Akira i te els ulls marrons- Ryu s'acaba de delatar.

- Bé i per casualitat la vostre mare no serà deesa, oi?- Observo com els ulls s'els hi obren de la sorpresa de ser descoberts tant ràpid.

- És obvi ser descoberts per algú molt ben ensenyada en els enganys- Kisa em repte amb la mirada.

- El que és obvi és que vinguent del futur i essent els meus fills del futur, ho havia de saber- Creu-ho els braços sobre el pit i excepte Hiei tots s'han sorprés.

- Són els teus fills?!- Kuwabara es desmaia.

- Com ho saps?- Yusuke es sorprén al saber que n'estic segura.

- Primer pel crit, aquesta manera de cridar és totalment meva, els cabells negres, els ulls vermells, la manera de parlar, ser sobreprotectora amb el bessó i em jugo el que vulguis que t'ho vaig ensenyar jo, la mirada, la postura, finalment els noms, fa temps que vaig decidir que si tenia fills un dia, la nena es diria Kisa i el nen Akira- Sembla que Kurama vol preguntar.

- Ho accepto tot, excepte els ulls vermells, amb aixó no...- Sap que no tinc els ulls vermells.

- No es refereix a ella, es refereix a mi, al cap i a la fi també són els meus fills i tenen semblançes dels dos- No deixa acabar de parlar i fa que tots quedin paralitzats.

- Ara m'en recordo!- Els espanto.

- De què?- Ryu és molt alegre i curiós.

- De que hi ha una altre cosa que revela qui sou- Els deixo amb suspens.

- I què és aixó?- S'interessa Kisa.

- La Pikachu que tens a l'espatlla dreta és la filla del Pikachu aquí present i la Roselia de l'Aura, a més te els colors de la Roselia barrejats i aixó m'ho ha confirmat- Creu-ho els braços i miro esperant resposta.

- Està bé, és impossible enganyar-te- Respira profundament.

- I què feu per aquesta época?- És extrany que estiguin per aquí.

- Venim de deu anys al futur i em vingut a ajudar-vos a acabar amb l'invasió de zombies- Kisa es mostra seriosa i a la vegada preocupada.

- I què és el que et preocupa Kisa?- Li demostro que tot i no ser encara la seva mare, sé el que li passa.

- Bé, doncs, en privat?- Es veu nerviosa.

Marxen un segon per allunyar-se dels altres i poder parlar sense patir pel que sentin els altres.

- En el futur el nostre pare, va morir en aquesta época i tot i que la mare mai ens ha dit com, sospitem que els zombies el van matar i per aixó estem aquí, no volem que mori- Abaixa el cap.

- Espera, espera... vols dir que maten en Hiei?- Estic desconcertada.

- Exactement- Tremola.

- I una merda! Aixó no passarà ni per casualitat!- Em poso furiosa.

- Doncs així, els tres el protegirem- Ens agafem la mà com a pacte entre aliats.

Tornen amb els altres i s'adonen que hi ha algú que no coneixen.

- Perdona però, qui ets?- D'alguna manera crec que conec aquesta persona i no sé de què.

- Em dic Catalina Pazmiño, em podeu dir com vulgueu i tinc quinze anys- Somriu una noia amb els ulls blaus, cabells gairebé blancs recollits, gorra abombada blava, porta una camisa de tirants negres i amb brodats a l'exterior, una samarreta màniga curta lilosa i al davant la paraula "Primrose", porta uns pantalons texans blaus, unes botes negres, al canell dret hi porta una canellera i a l'altre un rellotge, porta un collaret i unes arrecades amb la creu.

- Si no t'importa et diré Lina, més sencill ja que és més curt i la teva familia on és?- Si necessita ajuda per trobar-los hi sóm.

- L'única familia que tinc és el meu xicot, en Jay Rodriguez, te setze anys és molt pervertit tot i així un encant, li agraden els animals i és molt caballerós amb les dones, només les accions perque és capaç de dir-te de tot, però no està per aquí- Em sorprén l'explicació.

- I d'aspecte com és?- Si és qui crec, ja sé qui és ella.

- Te els ulls blaus, el cabell marró llarg fins les espatlles, porta una jaqueta blava i al final de la canallera brodats de color or, sota porta una camisa blau marí, porta guants blancs, pantalons blaus, sabates marrons i una capa taronja, al final de la capa hi ha una senefa grega- El descriu sense perdre cap detall.

- Ho sabia, t'has cambiat el nom per no donar sospites igual que el teu xicot, en realitat tu ets Atenea y el teu nòvio és Frey- La sorprenc.

- Si, és cert, suposo que saps que el nostre amor és prohibit per ser de diferents mitologies- Manté el cap amunt.

- Que aixó no et pari, em sents? Si l'estimes aquesta tonteria només et farà estimar-lo més- Em poso seria i els altres no saben què dir.

- No és fàcil- Manté la compostura.

- Si ens rendissim per les prohibicions, nosaltres tampoc podriem estar junts i aixó no passarà- Hiei la sorprén exposant el que pensa.

- S'està fent tard, em de buscar un lloc més segur i Lina vens amb nosaltres, Kisa, Ryu també vosaltres- En rebre un moviment afirmatiu es posen en marxa.

Busquen un lloc on sigui fàcil amagar-se i al cap d'una estona troben que el bosc hi han més arbres a partir de cert punt i s'instalen allà, no fan foguera ja que els atreurien, per contra van en parella per si hi ha un problema a la nit,tots es posen sota els arbres, Hiei i Ayna, Kisa i Ryu, Lina i Kuwabara, Yukina i Kurama, Yusuke i Keiko, al assegurar-se que estan protegits, s'adormen.