CAPITOL 2
No va ser capaç de sortir de sota els llençols en varis dies ni tan sols per alimentar-se, la seva ment i el seu cos revivint moments passats setmanes endarrere, moments d'humiliació, submissió forçada i tortura. Cada dia era perseguit per sensacions i al·lucinacions tant reals que li feien dubtar que no estigués passant de debò i que l'obligaven a estudiar-se el cos en busca de ferides ja temps endarrere curades. Durant la nit les poques estones de son s'omplien de més records entortolligats amb les sensacions obscures i sobrenaturals que només podien proporcionar els somnis, fent cada moment el doble de dolorós i aterrador. Per sort no va rebre cap visita d'en Kujaku que l'obligués a abandonar el seu refugi i quedar de nou a la mercè de la Llum en aquells dies tan difícils.
El que sí l'havia visitat de tant en tant era el Guàrdia, com havia decidit anomenar-lo, però en cap ocasió es va acostar a menys de cinc passes del llit ni va gosar tocar-lo ni destapar-lo. Es va limitar a riure's d'ell i burlar-se de la seva debilitat, aparentment complagut de les conseqüències de la visita del Diable i dient que no podia esperar a veure les marques de la tortura que l'havia fet cridar i gemegar durant dies sencers. El fet, però, de que digués que estava impacient per veure les proves de la suposada tortura però no fes un sol intent per realitzar l'acció per sí mateix era desconcertant. En un moment d'extrema lucidesa, entre malson i record dolorós, es va adonar de que el Guàrdia en realitat temia el que podria trobar de la mateixa manera que temia a l'Ashura; probablement tement ser-ne la pròxima víctima.
Eventualment els malsons van deixar de torturar-lo constantment i el record de mans aferrant-lo, fuetades colpejant-lo i altres torments viscuts en el passat van tornar a ser això, mers records, i van deixar de perseguir-lo. Una nit per fi es va atrevir a sortir de nou del seu refugi i arrossegar-se fins a la finestra. La vista del cel nocturn va ser un bàlsam que va acabar d'apartar els pocs residus de malson i mals records de la seva ment. Aquella nit no va dormir sinó que la va passar observant els puntets brillants del cel, preguntant-se que serien, perquè brillarien d'aquella manera, si tenien algun significat i sobretot si n'hi havia més dels que podia veure des de la seva minúscula finestra. Li agradaria veure el cel sencer, comptar quants puntets hi havia en realitat i dormir sota aquell cel fins que la Llum amenacés en aparèixer per l'horitzó.
Quan en Kujaku el va visitar al dia següent el va trobar ullerós però molt més sencer del que havia estat en els darrers dies. La cara de perplexitat del Guàrdia al observar el seu cos sense cap marca ni ferida nova va ser memorable.
Desprès de la primera visita del doctor es va adonar de que un nou element havia sigut afegit a la seva rutina. Cada dia just quan el doctor acabava amb les seves extenuants cures i els exercicis indicats apareixia la mateixa noia morena que l'havia rentat el dia de la visita de l'Ashura. Duia sempre un cubell amb aigua tèbia i un drap suau i cada dia sense cap falta el rentava de dalt a baix, enduent-se la roba interior bruta i deixant-li de nova. La situació era incòmode, segurament pels dos, però cap d'ells s'atrevia a dir ni fer res amb la presència del Guàrdia i el doctor en un racó observant-los fixament, mirada de fàstic en el primer i somriure burleta en el segon.
I per primera vegada li van donar més roba a part de calçotets, roba senzilla, suau i amb l'olor que havia après a relacionar amb la roba neta. La canviaven cada dia i ningú li demanava opinió ni esperava que es vestís pel seu compte, fet pel qual hauria remugat si no fos per la seva òbvia situació i pel fet de que encara no era capaç de moure les cames com voldria. La noia sempre seguia els mateixos passos: el despullava, el rentava amb suavitat amb el drap moll, l'ajudava a posar-se els calçotets i els pantalons, normalment curts, i llavors es retirava deixant-li una samarreta plegada a prop. Llavors en Kujaku li acabava de revisar les ferides i l'embenava de nou, en tot moment amb el somriure burleta i la mirada desviant-se a les seves zones inferiors de tant en tant. El Guàrdia no parava de renegar, escopir, esbufegar i patalejar tot mirant-lo amb ràbia i odi. No el culpava. Ell tampoc entenia a que es devien els nous privilegis. No pensava pas queixar-se per això.
Amb el temps les mans tremoloses de la morena i la seva pròpia incomoditat van anar passant i es va trobar observant-la amb cautela conscient de que ella feia el mateix. Era una noia jove i atractiva. Pell clara, cabell fosc llarg i llis usualment lligat amb una cua mal feta de la qual escapava de tant en tant algun floc de cabell que ella apartava del rostre amb un esbufec. Ulls foscos curiosos però temerosos, que no s'atrevien mai a alçar-se massa del terra sinó que es centraven en el que feia i no gosaven mirar a la cara al Guàrdia ni al doctor, però que no podien evitar llençar-li mirades fugaces a ell de tant en tant. Mans petites plenes de talls i durícies, senyal d'haver treballat amb elles durant molt temps. Lleuger tremolor del llavi inferior i de les mans cada cop que li netejava alguna de les ferides ja cicatritzades, tremolor de cames i suor de mans cada cop que el despullava, seguit immediatament per mirada fugaç al seu rostre i lleuger vermellor de les galtes. Collar de plàstic dur al coll, de color negre amb un parell de ratlles blanques fines i horitzontals i una anella penjant just davant de la gola; molt semblant al seu propi collar tot i que el seu estava fet d'un material molt més dur i feixuc. Roba curta i bruta que deixava entreveure més pell de la necessària i que disposava d'un gran escot que augmentava quan s'agenollava davant seu, calçotets a la mà i rostre a alçada adequada, alè calent pessigollejant-li la pell.
El dia que no va poder evitar deixar anar un gemec per la situació es va guanyar deu cops amb el dors de la pistola del Guàrdia enmig de crits enutjats d'aquest; el riure d'en Kujaku de fons.
El segon cop que l'Ashura el va visitar no va tenir cap avís previ. Era plena nit i es trobava assegut al terra al costat de la finestra, la cortina moguda i la vista del magnific cel deixant-lo sense alè. Aquella nit no hi havia la gran esfera clara ocultant la brillantor dels puntets més tènues i com més es fixava més nombrosos li semblaven. Estava tan absort en la visió davant seu que no es va adonar de la visita fins que aquest no va fer un parell de passes dins l'habitació i va tancar la porta.
Va fer un bot espantat i va trigar uns segons aterradors en entreveure la figura en la foscor, els seus ulls acostumats a la petita brillantor que arribava des del cel. Infinitat de possibilitats van passar per la seva ment: el Guàrdia, en Kujaku, l'home fornit de la destral que sempre el mirava amb lascívia, la dona del fuet que reia amb cada cop, la criatura amb aspecte entre humà i rinoceront... Quan va identificar tres objectes allargats penjats a la cintura mitjançant una tela llarga i vermellosa, botes altes i feixugues i mans grans assegurant la porta amb la cadira de nou no va saber si alleugerir-se o espantar-se encara més. Ashura el Diable havia tornat.
Va observar com aquest acabava d'assegurar la cadira per desprès alçar-se en tota la seva alçada i desviar la mirada cap al llit. Llavors va veure atònit com l'home davant seu es tensava, una passa apropant-lo al llit buit i una mà alçada abans de desviar la vista cap al seu racó. La mirada que li va llençar li va fer pensar en un animal espantat, perdut i sol durant uns segons abans de transformar-se en una mirada quasi gentil. El va veure tapar-se els ulls tancats amb una mà i sospirar, la tensió abandonant parcialment les seves espatlles mentre remugava alguna cosa en veu baixa. La mà va passar del rostre al cabell per acabar fregant el clatell, la mirada desviada i el pes del cos inclinat en una cama. Per un segon li va semblar que el Diable estava avergonyit d'alguna cosa però allò no podia ser cert, oi?
-Ei. - va sentir que deia amb suavitat aquest just abans de desviar la mirada de nou cap al seu racó. - No em donis aquests ensurts, vols?
Es va tensar incapaç d'interpretar el que l'altre li estava dient i sense saber com reaccionar. Recordava bé com havia acabat la darrera visita de l'home davant seu i no volia repetir l'experiència. La Llum, però, no actuava de nit aixi que en principi no hi havia perill de que tornès a passar el mateix. El que el va aterrar aquest cop va ser el pensament de que probablement l'Ashura el castigaria pel seu comportament, pels crits i el haver defugit de la Llum. Les histories del Diable van tornar a girar pel seu cap.
- Com estàs? - va sentir que li preguntava, tal i com havia fet el darrer cop. - Em sap greu el que vaig fer l'últim cop, fos el que fos no tornarà a passar.
Va notar com una cella se li alçava sense el seu permís desprès d'aquella afirmació tant estranya. Com pretenia no fer alguna cosa que no sabia ni que era? I per què s'estava disculpant i de que? Va notar com la cella en qüestió li tremolava quan l'Ashura es va posar a riure de manera absurda i tonta.
- Redéu! Com he arribat a estranyar aquesta expressió! - va dir entre riures l'Ashura, els seus músculs relaxant-se encara més.
Per algun motiu que no entenia el comentari i el comportament de l'altre home el van relaxar a ell també fins al punt que no li va molestar quan aquest es va acostar cautelosament al seu racó. El va observar amb curiositat, estranyat del comportament tant fora de lloc pel gran "Ashura, el Diable Sanguinari", com l'anomenava el Guàrdia.
- Que fas? Pensava que no t'agradava la finestra - va seguir preguntant aquest mentre s'acostava. - No va ser per això que et vas espantar l'últim cop?
No va saber que fer. Respondre podia ser una mala idea, a la gent de la Llum no li agradava quan parlava, però no respondre potser seria pitjor en cas de que aquell fos un d'aquells moments on es requeria una col·laboració per part seva. Al final es va decidir per negar lentament amb el cap. L'Ashura en veure'l va somriure àmpliament i es va seguir acostant. Ja es trobava solament a una passa d'on es trobava ell però no va seguir avançant.
- Per fi una resposta! Ja començava a pensar que estava parlant amb les parets! - va dir en to alegre mentre duia una mà a les seves armes, fet que el va fer tensar immediatament amb terror. - No! No em tinguis por! - va exclamar al veure la seva reacció, alçant les mans i allunyant-les de les seves armes. - No et faria mai mal jo, almenys no intencionadament.
Fins a quin punt es podien creure aquelles paraules de la boca d'un assassí sanguinari? Si les histories eren certes molt difícilment serien veritat. Es va arraulir en el seu racó, prement l'esquena amb força contra la paret i debatint-se si serviria d'alguna cosa suplicar per la seva vida. Llavors va alçar la mirada cap al rostre de l'Ashura i el que va veure el va deixar astorat. Aquest no només havia allunyat les mans de les armes i les mantenia amb els palmells cap a ell en senyal de pau sinó que la seva cara semblava la d'algú que estava patint molt. El rostre relaxat, sense cap signe d'enuig ni rabia, l'ull clar mirant-lo fixament però no de manera desafiant sinó mes aviat suplicant. Va ser llavors que es va adonar del lleuger tremolor de les cames de l'altre i del fet que semblava estar aguantant la respiració. Una gota de suor lliscava pel pit nu, que s'entreveia entre l'obertura de la roba que duia, i pel front entre els cabells verds. Cabells verds? Va sacsejar el cap confós i es va fixar en que efectivament el cabell de l'altre era de color verd clar, brillant tènuement pel resplendor que sorgia de la finestra. Sense adonar-se es va inclinar un xic cap endavant, encuriosit.
L'Ashura va semblar adonar-se del seu canvi d'actitud i de quin era l'objectiu de la seva curiositat ja que va sospirar i es va passar una mà pel cabell de nou, desviant la mirada cap a algun punt en la foscor de l'habitació.
- De debò que no entenc l'obsessió que té tothom amb el meu cabell! - va gemegar amb un altre sospir. - N'he vist de molt pitjors! I tu també ho has fet!
No entenia de que li estava parlant ja que les úniques cabelleres que havia vist en la seva vida eren les dels seus guàrdies, la noia morena, el Doctor i la gent de la Llum de la qual procurava recordar-ne poques coses; el color del cabell no era precisament una prioritat. Aixi que no, estava bastant segur de que no havia vist mai ningú amb un cabell tant estrany, tot i que el d'en Kujaku no es quedava endarrere. Quin tacte tindria? Seria suau? Aspre? Greixós? Sec? Faria olor? Com era possible que algú tingues el cabell verd? Devia de ser alguna especie de tint artificial, veritat? La curiositat el devorava per moments i sense gairebé adonar-se'n es va inclinar una miqueta més intentant veure el cabell de més a prop. Les mans li pessigollejaven amb ganes de tocar aquell cabell i descobrir d'una vegada per totes el tacte de tant estrany espècimen.
Davant seu l'Ashura va fer un somriure burleta i lentament es va agenollar davant seu. Encara hi havia un peu de distancia entre ells però només calia estirar-se un xic per tocar l'altre. No es va moure tot i que el pessigolleig i la curiositat augmentaven. Va observar com el Diable agafava lentament les seves armes amb una mà i amb l'altre la cinta de roba de la cintura sense deixar de mirar-lo fixament i d'una estrebada les deslligava. Tot seguit va dipositar els tres objectes en un costat, reclinant-los contra la paret un per un i recorrent la seva llargada amb un parell de dits abans de deixar-los anar del tot. Li va recordar a la carícia que algú faria a algú molt estimat. Tot i que ell no tenia precisament gaire experiència en el tema.
- Aixi doncs, hi ha alguna cosa que vulguis saber? - va sentir al pél-verd dir, cridant de nou la seva atenció i fent-li pensar en totes les preguntes que li generava aquell cabell estrambòtic. No obstant això no va dir res. - O fer?
Es va adonar de seguida de a que s'estava referint l'home davant seu quan el va veure somriure àmpliament i inclinar una mica el cap cap al terra, proporcionant-li una espectacular vista de la massa verda que tenia per cabell. No va saber que fer, la situació era en certa manera irreal. Allà estava, assegut al costat de la finestra, espiant a l'exterior quan la Llum no mirava, amb l'assassí despietat, protagonista de milers de rumors i histories horripilants, agenollat davant seu amb les mans sobre els genolls, postura relaxada, somriure ampli, ull brillant i cap cot. De debò l'home davant seu era mínimament perillós? Va desviar la mirada als grans ganivets enfundats recolzats en la paret; sense cap dubte l'Ashura no els duia amunt i avall amb ell per no res, òbviament eren les seves armes i calia saber-ne per fer-les servir. Tot i aixi l'home davant seu no semblava una amenaça, no ho havia semblat mai, almenys no per a ell.
I aquell cabell verd l'estava cridant. Va recolzar el pes en les mans en el terra uns centímetres més a prop de l'altre temptativament i es va acostar una mica més per veure bé el que tenia davant. Es va adonar de que no tots els cabells d'aquella melena tenien el mateix to de verd. Alguns eren més clars, sobretot per la zona de davant i per les puntes, mentre que per la zona de les orelles i per l'arrel eren més foscos. Es va preguntar si la Llum tenia alguna cosa a veure amb aquell canvi de tonalitat. Va arrossegar les cames endavant fins a tocar els braços de manera que es podia asseure de nou en els talons i tenir les mans lliures. Va alçar una mà temptat i encuriosit però es va aturar a mig camí amb temor. No era sobrepassar-se allò? I si molestava al Diable i aquest prenia represalies? El va observar de nou, agenollat davant seu, quiet i relaxat, tranquil. Si tocava només la punteta dels cabells probablement ni se n'adonés.
Inspirant profundament la seva mà va acabar de recórrer la distancia que quedava entre ells i va tocar temptativament la punta dels cabells verds amb el tou dels dits abans de retirar-la ràpidament amb temor. Va ser tant ràpid, però, que no va ser capaç de notar res aixi que quan va veure que no hi havia més reacció en l'altre home que tancar l'únic ull de que disposava ho va tornar a intentar. Aquest cop els seus dits van notar la rigidesa de les puntes seques d'aquell cabell. Els seus dits van aprofundir una mica més i va notar que a mesura que s'acostava a l'arrel el cabell perdia la rigidesa gradualment i era més suau i manejable. Va arrossegar-se una mica més a prop i va unir l'altre mà en l'exploració. Va notar que hi havia zones darrere les orelles on el cabell era més escàs i curt mentre que de davant queia lleugerament cap al front. Els cabells de tota la zona del clatell eren els més foscos de tots i com més cap a dalt major claror i sequedat. Va fregar algunes puntes entre els dits notant la sensació estranya i pessigollejant i el soroll lleu de cruixit que feien els cabells al ser fregats junts.
En algun moment sense adonar-se'n va acabar acostant-se del tot a l'altre home, centrat com estava en el cabell i res més. Se'n va adonar, però, quan els seus dits van fregar el cuir cabellut absentment per la part posterior, desencadenant un profund sospir en el pèl-verd i una inclinació cap endavant fins a tocar la seva espatlla amb el front. Es va quedar aturat uns segons, amb els dits entortolligats en la melena de l'altre, preguntant-se com havia arribat a aquella situació i agraint que l'home en qüestió hagués escollit la seva espatlla bona per recolzar-se. Encara estava debatent si sentir-se incòmode o no quan una olor agradable el va inundar. Va submergir el nas en aquell cabell intentant obtenir més d'aquella fragància suau i tranquil·litzadora. Era una olor que estava segur de no haver sentit mai però que en certa manera li recordava a alguna cosa familiar. Feia olor a net, això ho podia discernir, i desprès a alguna cosa més, alguna cosa salada que li feia pensar en vent humit acariciant-li la cara, en un espai sense parets que l'oprimissin i en un cel immens ple de puntets blancs.
- Perquè pares? - va sentir que murmurava amb veu ronca l'home recolzat en ell seguit d'un gran sospir. - Això es sentia de meravella.
Alguna cosa càlida es va expandir en el seu interior al sentir el murmur complaent. Va amagar un somriure en el cuir cabellut de l'altre i va inspirar profundament mentre les seves mans prosseguien l'exploració. Tenia raó. Es sentia de meravella estar en aquella posició, amb el cos càlid recolzat en el seu, l'alè calent fregant-li el coll, els braços abraçant-lo lleugerament per la cintura i l'esquena còmodament recolzada en la paret. Curiós, no recordava haver tingut l'esquena contra la paret i menys encara haver-se mogut. Va sospirar quan el cos sobre seu es va tornar un xic més feixuc i va poder sentir un lleu ronc a cau d'orella. No va poder evitar riure una miqueta, poc però molt per ser ell. No recordava quan havia sigut l'últim cop que s'havia sentit tan a gust, còmode, segur, calent i acompanyat. Va recolzar el cap en el cabell amb olor a humitat i a fusta i va tancar els ulls ell també.
Va entreobrir els ulls quan va notar la familiar suavitat del seu llit i sentir el moviment d'algú molt a prop tapant-lo amb els llençols i les mantes. Va sospirar complagut mentre s'enfonsava una mica més en l'escalfor del seu refugi i la suavitat i olor usuals del seu coixí. Aquest algú va ajustar la roba ben fort al seu voltant fins al punt en que probablement li costaria un gran esforç sortir del llit al dia següent. Va tancar els ulls de nou, enfonsant el nas en el coixí i arronsant les cames lleugerament, els dits del peu espetegant-li satisfactòriament amb el moviment. S'hauria tornat a adormir i no hauria recordat res l'endemà si no hagués sentit una veu murmurar alguna cosa i una mà no hagués començat a acariciar suaument els seus cabells, apartant els quatre flocs que li queien a la cara i li pessigollejaven el nas.
Va fer un esforç per no adormir-se i obrir els ulls de nou, intentant transformar els sons murmurats en paraules comprensibles però el seu cervell estava massa endormiscat encara. Quan va aconseguir obrir els ulls la veu havia callat i la mà s'havia retirat. Va veure una silueta deixar alguna cosa a la tauleta de nit abans de retirar-se de l'habitació. El soroll de la porta tancant-se suaument va ser l'última cosa que va sentir abans de tancar els ulls de nou i adormir-se amb un somriure als llavis.
Al dia següent es va despertar amb un lleuger mal de cap que havia aprés a associar a masses hores de son. Va fer mandres una estona, sentint-se absurdament a gust i content abans de recordar la imatge d'algú deixant alguna cosa a la tauleta de nit. Va obrir els ulls i es va fixar en la tauleta. Hi havia un petit objecte rectangular en el mateix punt on l'havia vist la nit anterior. Es va estirar i es va incorporar del llit, havent de barallar uns instants amb els llençols abans de ser capaç de moure's. Es va asseure atordit i va mirar al seu voltant confós i intentant recordar com havia arribat al llit la nit anterior. L'última cosa que recordava era haver estat mirant el cel abans de que entrés l'Ashura i al final no sabia com però havien acabat dormint un contra l'altre en el terra al costat de la finestra descoberta.
Va desviar la mirada cap al punt en qüestió i es va adonar de que algú havia tornat a col·locar la cortina al seu lloc. Perfectament. De fet estava tant ben posada que l'habitació es trobava més fosca de l'habitual i amb prou feines podia distingir res. Va estar temptat a descorrer una mica la cortina però era massa arriscat, una cosa era fer-ho a la nit a l'empar de la foscor i una altre de ben diferent fer-ho en ple dia; era temptar massa la sort. Va tornar a centrar la vista en el paquet. Probablement allò era cosa de l'Ashura, com la cortina ben col·locada i ell dormint còmodament en el llit en comptes del terra fred. Va somriure sense poder-ho evitar al recordar una veu greu murmurant algun cosa i unes mans acotxant-lo i acariciant el seu cabell. No entenia com algú tan gentil podia ser titllat de Diable.
Va arrossegar-se fins a l'extrem del llit per veure millor el paquet en qüestió. Tenia la mida de la bossa d'en Kujaku però era rectangular, amb un llaç estrany lligant-lo i un paper doblegat a sobre. Va agafar el paper primer i el va desdoblar, revelant un parell de frases que amb prou feines va poder llegir en la poca llum de l'habitació.
No sé quin tipus de menjar et donen aquí, això es Onigiri que vaig comprar a l'última illa.
No és el millor que he provat però és comestible.
Tornaré aviat.
Z.
Onigiri. No li sonava de res. Va deixar la nota a un costat i va alçar el paquet, molt més interessat ara que sabia que era alguna cosa de menjar. No pesava gaire. Es va asseure amb les cames creuades, fet que li va costar un xic encara, i es va col·locar el paquet entre elles. Estava fred però era normal si es tractava de menjar que havia arribat des de qui sabia on. Va obrir el paquet amb cautela per no deformar-lo més del que ja estava i es va trobar amb quatre boles blanques col·locades en fila sobre una superfície de fusta i amb una part fosca en la base de totes elles. Encuriosit va alçar una de les boles i es va adonar que era un grapat d'arròs al que se li havia donat aquella forma circular, gairebé triangular si es fixava be. Va olorar encuriosit però no va notar cap olor en especial, probablement degut a la fredor del menjar. Indecís va fer una mossegada. El sabor intens barrejat amb els grans d'arròs el va sorprendre i encantar alhora fins al punt que va trigar uns segons a mastegar i empassar. Quan ho va fer va mirar de nou la bola, aquest cop amb millors ulls, i es va adonar que l'interior de la pila d'arròs estava ple del que semblava carn picada i alguna cosa lleugerament picant que contrastava a la perfecció amb el gust suau de l'arros. Amb un gemec va acabar amb el que li quedava i va començar per un altre Onigiri, gemegant de nou quan va descobrir un farciment diferent, algun tipus de verdura aquest cop. Va acabar amb totes les boles d'arròs en un temps rècord, aturant-se uns segons desprès de la primera mossegada per a gaudir del contrast de sabors. No hi havia dos boles iguals: la primera de carn, la segona de verdures, la tercera d'alguna cosa de color rosa que no podia identificar i la ultima de peix, tonyina si no anava errat. Cadascuna d'un sabor diferent però increïble a la vegada.
Va alçar de nou la nota quan ja no va quedar cap gra d'arròs per assaborir, incrèdul. Va llegir de nou la frase "No és el millor que he provat" sense creure el que estaven veient els seus ulls, com podia millorar-se un menjar tant fabulós? Era sense cap dubte el millor que havia menjat en la seva vida, salivava només de recordar les textures i els contrasts de sabors. Si aquell no era el millor plat volia provar el numero u, i felicitar al seu creador. Potser quan l'Ashura tornès li diria on podia trobar més boles d'aquelles. O potser li duria algun altre menjar fabulós el pròxim cop.
Desprès d'uns segons de dubte va llençar el llaç, la fusta i l'embolcall al recipient on el Doctor llençava les benes usades i que ell en deia "paperera". La nota, però, la va conservar i es va passar bona part del que quedava del dia llegint-la i rellegint-la, fregant-se de tant en tant l'estómac ple i sospirant al recordar el magnífic sabor de les boletes d'arròs. Onigiri es va recordar, Onigiri. Es va adonar de que l'Ashura havia firmat amb una "Z" en comptes de amb una "A" com seria més apropiat però no li va donar importància. En canvi no podia evitar rellegir un cop rere l'altre la frase "Tornaré aviat" impacient i ansiós. 'Torna. Torna aviat Ashura' va pensar en la solitud del seu refugi.
N/A: No he menjat mai onigiri aixi que realment no sé quin gust té, la descripció està basada en el que ja sabia i el que vaig trobar per la wiki; si és incorrecte no m'ho tingueu en compte siusplau.