Holiis... ja vinc a avisar que aquesta història serà de les que ocupin 2 capítols, i si voleu lemon, doncs 3 xD Comenteu-ho als reviews ^^
Personatges: Espanya i Catalunya
Classificació: K+
Disclaimer: Hidekaz Himaruya
Eren les 8 del matí, però ja ressonaven uns forts cops que s'escoltaven per tot el barri. Que fossin les 8 no impedia a la catalana aconseguir el seu propòsit, ni que hagués de despertar a tot Madrid si feia falta. No va parar de colpejar la porta energèticament fins que aquesta es va obrir i la visió de la catalana es va omplir quasi per complet amb la cara d'un borratxo i somnolent espanyol. Aquest, al veure-la, es va asserenar a l'instant, perquè la cara de la noia ja deia molt. Va convidar a la catalana a passar, amb una reverència exagerada amb la qual quasi cau. Ella va entrar, altiva, volent intimidar-lo. L'hispà va deixar-se caure al sofà, llençant-li el que pretenia ser (va quedar-se en això) una seria mirada interrogativa.
- Vull l'independència. Ja ho saps.
- I jo vull un tomàquet, però ara no n'és l'època- li contestà l'espanyol amb una serietat fingida.
- De veritat, no entenc com pots anar borratxo pels monts de Déu amb tot el que li passa al teu país.
L'altre va regirar-se inquiet. Ja sabia que Espanya estava en crisi i no feia falta recordar-li.
- Mira, guapa, el que jo faci o deixi de fer...
- No és de la meva incumbència.
- Exacte- va assentir l'espanyol.
- Doncs resulta que com que sóc una part d'Espanya, sí és de la meva incumbència. La solució? Dóna'm l'independència.
- Saps que no puc fer això, querida-. Dit això, va aixecar-se, i begut com un cep que anava, va tenir la "mala sort" de caure sobre la pobra noia, que, davant la visió de veure's aixafada per un ximple amant dels tomàquets, va entrar en pànic.
No crec que ningú que llegeixi aquest fic no sàpiga espanyol, però fidel a les meves paraules, poso traducció:
Guapa: Bonica
Querida: Estimada, però en sentit carinyós, no de l'amor (a no seer... xD)
Amb els reviews s'anima a continuar escrivint :3