Holiis, aquesta és un lime AusPort, suggerit per mozartfangirl, o PortAus, com volgueu dir-li xD Avisats esteu...
Personatges: Àustria i Nyo! Portugal
Classificació: M (Jo per si de cas poso M xD)
Disclaimer: Hidekaz Himaruya
- Hauré de castigar-te, ho saps?- Digué l'austríac tot seriós.
La portuguesa se'l va quedar mirant incrèdula. Hi havia algú que pogués prendre's aquelles paraules amb serietat? Però el músic no mostrava signes de canviar l'expressió. Que qué havia passat? Estava ordenant llibres i va caure de la inestable cadira que l'aguantava, quedant així aixafat un pobre i innocent violí sota del seu cul. L'austríac, en veure aquell estropell, va enfadar-se. Va enfadar-se molt. I és aleshores quan pronuncià aquelles paraules sense la connotació que la portuguesa havia imaginat, fent-li sorgir un somriure malvat als llavis.
- De veritat...?- mussità, fent-se l'espantada.
L'altre, sense saber on l'estava portant la morena, va assentir.
- Bé... Doncs castíga'm- li insinuà acostant-se a ell lentament.
- E-espera, què estàs fent?
- I tu? No m'anaves a castigar?- va començar a pujar els dits pels pectorals de l'austríac.
- N-no em referia a "aquest" càstig!
«Està ben enrojolat», pensava la portuguesa; semblava un dels tomàquets del seu germà. Sense parar de fer-li carícies, se li acostà i li féu una suau mossegada a l'orella.
- Ja tardes...- l'avisà amb un xiuxiueig.
L'austríac ja no sabia què fer; per una part estava molt enfadat amb la seva nòvia, però per una altra... Millor no mencionem l'altra part. Sense donar-se'n compte, s'havien anat movent (millor direm que la portuguesa l'havia anat movent) fins el sofà, on ella el llençà per després pujar-se cama ací, cama allà sobre seu.
...
Mitja hora després, l'austríac es preguntava si li hauria agradat aquell càstig.
Bé, en aquest capítol no hi ha hagut paraules rares... Amb el que m'agrada aquest recurs... però bé, espero que us hagi agradat! ^^
Amb els reviews s'anima a continuar escrivint :3