Què puc dir d'aquesta història... Mmmm... No és un pairing :D
Classificació: K
Pairing/personatges: Nyo!Àustria i Nyo!Prússia
Disclaimer: Hidekaz Himaruya
Una melodia trista, lenta, delicada sortia de l'aula de música de l'institut. Si t'hi acostaves per a escoltar millor, podies fins i tot apreciar els sentiments que emanaven de les pàlides mans que es movien sobre el piano. Nota després de nota, aquestes s'entrellaçaven formant un atapeït teixit d'emocions. Soledat, pena, malenconia, fins ràbia i ira es veien reflectides en una mar de tecles negres i blanques. «No sé què fer» pensava l'albina mentre tocava, «no em disculparé per una cosa que no és culpa meva». «Però d'altra banda... Odio estar així amb aquella senyoreta». Un lleu grinyol s'escoltà quan la porta s'obrí, però la d'ulls vermells no el va escoltar. Uns ulls violetes l'observaven, el seu cabell, les seves espatlles, van passar pels seus braços i van acabar a les seves mans, que amb els gràcils dits es movien lentament però ràpid a la vegada. La intrusa havia reconegut la melodia. Quantes hores s'havien passat escoltant aquella cançó juntes! Va obrir la boca i una veu cristal·lina s'elevà anant igual amb l'instrument. La pianista saltà; havia reconegut la veu i, va estar a punt de parar, però va decidir seguir tocant mentre unes llàgrimes brollaven dels ulls vermells. El piano i la veu es coordinaven perfectament, com si la cançó hagués estat escrita just per aquell moment. I continuaren, allargant més del que durava la cançó: no volien que allò acabés i que la màgia s'esfumés. La morena va decidir avançar i abraçar-la. Van mirar-se i van saber que tot ja estava solucionat.
He de dir que la cançó que tenia al cap quan se'm va ocórrer aquesta història, la mateixa amb la que em vaig imaginar que passava de veritat, és la de Grande Amore, la cançó d'Itàlia d'Eurovision 2015
Amb els reviews s'anima a continuar escrivint :3