2. Abandonat.
.
.
En Ranma tornava cap al dojo, tornava sol, com ho havia fet els últims tres mesos, des que l' Akane va fugir amb en Ryoga.
El noi anava trist, ja no era el noi alegre que reia de tot. Ara ho feia tot per inèrcia, sense ganes de tirar endavant. La llum que l'havia il·luminat durant dos anys l'havia abandonada, i ell no tenia forces per seguir.
La seva mare el va portar a psicòleg, i aquest li va dir que el noi tenia una depressió molt forta, i calia medicar-lo, però el noi no seguia la medicació. Dins el cap del noi es començaven a muntar idees negres, molt fosques. Acabaria amb el patiment que li va deixar la seva ex quan va destrossar el cor i la vida. Però abans d'això, si es creuava amb en Ryoga, el mataria, i si anava amb l' Akane, li retreuria la seva falta de lleialtat, i després la deixaría sola sense ningú. A la' Akane ja no la volia la seva familia.
No ho entenia, des de poc després del casament fallit, l' Akane i ell s'havien acostat, sortien junts, anaven al cinema, a prendre un gelat. I el dia que havien quedat per anar al parc d'atraccions ella va desaparèixer. Després va saber que portava temps enganyant-ho, que totes les seves cites van ser una comèdia, que ella es veia en secret amb l'idiota d' en Ryoga.
La fugida de la noia va portar en principi desesperació, i mal humor al noi. En aquell temps havia allunyat totes les persones que els envoltaven, i els primers els seus rivals i presumptes promeses, i no de bones maneres.
L' Akane en trair-ho havia quedat com una mala dona, i havia portat deshonor a la família Tendo. Totes les bones paraules que li va dir la noia, totes les promeses que li va fer aquesta jove, totes les seves carícies, les seves atencions, tots els seus petons. Tot això i molt més… només era teatre, mentides, aquella dona havia jugat amb ell, i havia caigut als paranys de la dona, com si fos un nen. Però les paraules de la seva llavors promesa havien sonat tan reals, les seves mirades, i els seus gest semblaven de debò, L' Akane havia estat tan bona actriu que va enganyar tothom, i el primer a ell.
La gent que es creuava amb ell se'l mirava amb pena i parlaven de com el va trair la seva mal promesa. El compadien!, A ell!, no necessitava ningú el compadís.
Va continuar caminant cap al dojo. No tenia ganes d'entrar-hi, tot allà recordava aquella mala dona anomenada Akane. Pensava marxar lluny i oblidar el passat, tot el seu passat, no només oblidar a l'Akane, sinó totes les persones que havia conegut.
Però alguna cosa ho retenia, la seva mare, no volia abandonar-la, va negar amb el cap, no era això, el que passava era que era un covard, si no ho fos l' Akane no ho hagués abandonat per en Ryoga.
Trist i consumit per la tristesa va arribar al dojo. No va saludar en entrar-hi, feia tres mesos que no ho feia. Va ser rebut per la seva mare i la Kasumi.
-Hola Ranma!-va dir la seva mare-Jo hem preparat per a tu la teva millor prostre- la dona esperava que el seu fill mostrar-se una mica d'interès en aquest menjar, però el noi va mirar aquest menjar amb els ulls buits, sense mostrar cap sentiment.
-No tinc gana, pujaré a la meva habitació i estudiaré, després em banyaré i aniré a dormir.
-Fill reacciona!- va dir amb preocupació la seva mare-Ella ja no hi és!, Has de passar fulla! Oblidar-la! Va demostrar que no et mereix, et va enganyar, ens va enganyar a tots. Menja, torna a ser tu.
En Ranma la va mirar.
- No tornaré a ser el mateix! - va cridar el noi amb desesperació - ella em va deixar per aquest porc!, Per un vil i brut porc! No la perdonaré mai, i a ell el mataré, el reptaré en una baralla i no deixaré que es rendeixi. I ho faré davant de l'Akane, perquè pateixi- i es va tirar als braços de la seva mare plorant com un nen- No ho entenc, sortíem junts, em mirava amb ulls alegres… i tot era comèdia, m'estava enganyant amb en Ryoga.
La Kasumi va mirar el noi, encara que l' Akane era la seva germana, i sempre havia estat la més innocent, havia demostrat ser pitjor que la Nabiki, ara sabia que era una bruta mentidera, que va portar deshonor a la família. Si hagués parlat que volia a en Ryoga i no a en Ranma, s'hauria pogut trencar la promesa dels patriarcas, i arreglar això d'alguna manera. L' Akane hauria estat feliç amb en Ryoga, i res greu no hauria passat. Però fugir amb aquell sense parlar-ho amb la família, no era la manera adequada de fer-ho.
-Ranma, no et maltractis deixa de pensar en la meva… - la lKasumi va rectificar, l' Akane havia deixat de ser la seva germana, en Soun havia renegat d'ella, si tornava seria feta fora de casa-... de l'Akane, ella ja no existeix- aquestes paraules li va costar dir-les, sempre havia estimat la seva germana petita amb bogeria, ara havia d'oblidar tots aquests sentiments-desfes la teva vida, tu vals molt. Hi trobaràs algú millor.
En Ranma va mirar aquesta dona. Durant un segon va sentir ràbia, ho pagaria amb la Kasumi, però va veure llàgrimes als ulls de la jove. Aquesta noia tampoc no podria oblidar l'Akane, l'havia vist i sentit plorar mentre pronunciava el nom de la seva germana. La Kasumi estava tan destruïda com ell, però l'ocultava darrere d'aquesta màscara d'amabilitat. Es va adonar que l'acció d' aquell dos havia dinamitat tota la família, que tots havien sortit ferits, aleshores, perquè era l'únic que no podria sortir d'aquest abisme?
-Bé, menjaré d'aquella prostre, i després me n'aniré a dormir.
El noi es va asseure a taula i va menjar el que li van donar les dues dones. Totes dues es van mirar, en Ranma menjava això, com tot, sense gana, sense apreciar la delícia que menjava. Tant la Kasumi com la Nodoka estaven preocupades, aquell noi amb prou feines menjava, ho feia de mala gana, no tenia voluntat de seguir.
En acabar de menjar el noi es va aixecar, i sense dir ni una paraula se'n va anar a la seva habitació.
-Pobre Ranma, ja no és qui era.
La Nodoka va assentir, això mateix creia ella, però el que les dues dones ignorava era que aquell jove pensava a fugir, internar-se en algun bosc i viure-hi com un home dels boscos, salvatge i assilvestrat durant la resta de la seva vida, fugint de tot el contracte amb aquesta humanitat que tant de mal li havia fet.
.
Mentre en Ryoga, en una habitació, gaudia d'aquella preciosa dona que estimava, el portava fent-ho durant els tres darrers mesos, serien pares. No sabia que algú havia jurat venjar-se'n per endur-se aquesta dona.
.
..
…
En Ranma havia pujat a la seva habitació, es va estirar a terra i es va quedar mirant el sostre. Sabia que no havia estat bo amb l' Akane, que la insultava constantment, que se'n reia, però tenien prou confiança per parlar i intentar arreglar el mal. No comprenia com ella havia escapat deixant-li només una carta, dient-li que ja no li aguantava més, que sempre havia volgut en Ryoga, que ell només era una diversió. Algú de qui riure. En aquella carta hi havia paraules realment cruels i feridores feia ell, i alhora idealitzada a en Ryoga, el posava com un home entre els homes, i a l'ell un mitjà dona, a qui sempre va menysprear.
Aquests pensaments omplien la seva vida d'amargor i odi feia aquella parella que li va destrossar la vida, en segons.
Va recordar el dia que ella va desaparèixer, havien sopat, ella va connectar la consola i es van posar algunes partides entre rialles i bromes. Era molt tard i eren els únics desperts a la casa. Quan van pujar a dormir, es van mirar al passadís.
.
I ella el va abraçar com cada nit, se l'estaven jugant, si algú els descobria, al cap de poques hores estarien casats.
-T'estimo- va dir ella, i semblava sincera, encara que ara sabia que ella era una gran actriu-t'estimo molt.
- I jo a tu- va dir ell.
Van besar-se diverses vegades, i es van ficar a les seves habitacions, abans d'entrar ella es va girar.
-Recordeu-ho!, Demà ens trobem a l'estació!, i des d'allà al parc d'atraccions.- i li va somriure amb dolçor.
Que hipòcrita havia estat la noia, com ho va enganyar. I quina idiota havia estat ell.
L'endemà la va esperar durant hores a l'estació i ella no va aparèixer. En tornar al dojo va saber que ella havia fugit durant la nit, que se n'havia anat amb en Ryoga, aquell dia la seva vida va estranyar en trossos.
Ja no va tornar a veure'ls, però ella li enviava cartes per a mortificar-ho, dient com estava de bé amb en Ryoga i que malament que ho havia passat amb ell. Amb el temps quan arribava una carta de l'Akane era destruïda per la Nodoka o la Kasumi, aquestes dues dones no volien que el noi patís més.
Li van dir que l'Akane es va haver de cansar d'enviar cartes, però estàs arribaven gairebé diàriament.
Però el patiment del jove anava en augment dia rere dia. Aquest patiment era una malaltia que anava minvant el cos i la ment del noi.
Ja no s'entrenava. No entrava al dojo, li portava records que volia oblidar. Havia entapissat la porta i la finestra de l'habitació de l'Akane, com volent negar l'existència de la que va ser la seva promesa.
Però cada nit somiava amb ella, aquella traïdora no el deixava en pau ni dormint. Només fugint d'aquell lloc s'allunyaria dels records d'aquesta mala dona i al final l'oblidaria, va negar amb el cap, només l'oblidaria amb el descans etern. Encara que potser a l'infern se la trobaria per seguir martiritzant-lo, perquè aquesta noia havia resultat tenir l'ànima d'un dimoni.
Tenia set i encara que no volia, baixaria a la cuina a beure i potser la Kasumi s'hauria oblidat un ganivet per posar fi a les seves penes.
Va baixar a pis inferior i va anar a la cuina, només va poder beure aigua. La Kasumi guardava en un lloc segur els seus ganivets, sabia les intencions del noi d'escurçar la seva vida i no ho permetria. Això seria donar-li el triomf a l' Akane, i aquesta no es mereixia aquesta victòria.
El jove va sentir un murmuri al jardí i va sortir i va veure la seva mare, la Kasumi i la Nabiki mirar alguna cosa, un visitant que s'havia colat al dojo.
-M'ha seguit- va sentir que deia la Nabiki, que acabava d'arribar-no he pogut evitar que entrés.
-Sembla abandonada, mira que prima està- va dir la Kasumi-li portaré una mica de menjar i aigua.
En Ranma va sentir una mica de curiositat, alguna cosa el va fer anar on eren les tres dones, i va mirar el que havia seguit la Nabiki.
.
..
..
En Ryoga estava ficat al llit nu, la noia era al bany, s'estava banyant, quan tornés farien l'amor, com portaven fent des de molt de temps. Els tres mesos des que va fugir amb aquesta dona. Els tres mesos des que va fugir amb aquesta dona havien estat meravellosos, des que aquesta noia havia abandonat per ell la seva família i la seva… En aquell moment li va venir a la ment en Ranma. Per què havia de recordar aquest energumen?, li importava poc com estigués en Ranma, ell al final era feliç.
.
..
…
En Ranma va mirar el que havia seguit la Nabiki, i va descobrir que era una gosseta petita, d'uns quants mesos, amb els cabells foscos. En Ranma va sentir ràbia, qui podia deixar abandonada un animal tan maco?, no es va adonar que estava empatitzat amb l'animal.
Es va acostar i es va mirar l'animal, i aquest a ell, tots dos es van mirar fixament.
-Hola maca- va dir el noi- i va acariciar el cap de la gosseta, que va retrocedir espantada, i fins i tot semblava poc avergonyida,.- No t'espantis, no et faré mal- per primera vegada en mesos aquest noi va demostrar sentiments, va somriure. La gosseta se'l va mirar amb molta tristesa - Què et passa?, a tu també t'han abandonat? A mi també em van deixar. – la va abraçar, aquell animal no es va resistir. En Ranma va mirar la seva mare -Me la puc quedar?- no va ser una pregunta, tampoc una ordre, va ser una petició, el prec d'un cor destrossat.
La Kasumi i la Nodoka es van mirar, aquest animal podia ser la salvació del noi.
-Si, t'ho pots quedar, -va contestar la Nodoka-però si ve l'amo hauràs de tornar-s'ho.
En Ranma la va mirar enfurismat.
-Si, ve el propietari a buscar-la…- va posar una cara sinistra, i amb un to que feia por - El matarégdz!, Ara és meva! - va mirar a la gosseta- Ara és meva, et diràs.- va pensar un instant- el teu nom serà ... Akane!. Però com que em porta mals records aquest nom, et diré Aka-chan
Les tres dones el van mirar espantades, el noi no estava bé, això de posar-li el nom de la seva ex a la seva mascota no era una persona corda.
-No pots anomenar-la així!- va dir la Nabiki- saps que aquest nom està prohibit en aquesta casa. Posar-li un altre nom!
Les altres dues dones també van protestar, aquest nom portaría mala sort.
En Ranma va simular no escoltar, les va ignorar del tot.
-Oi que t'agrada aquest nom? -va preguntar el noi, la gosseta li va llepar la mà-Prendré això per un sí.
En Ranma la va agafar i se la va emportar a la seva habitació, i allà va jugar amb ella. Es va estirar a terra i ella va pujar a sobre seu i el jove la va abraçar.
-Ja no estem sols- va dir ell- ens tenim l'un a l'altre- i va somriure.
Però va tancar els ulls i se li va escapar una llàgrima. La gosseta el va mirar amb cara preocupada. El noi es va adormir al cap de poc temps.
L'animal es va deixar anar de la seva abraçada i se'n va baixar, i el va mirar.
El noi es va moure inquiet i va murmurar dormint.
-Akane- va dir el noi referint-se a la seva ex- Per què?, perquè em vas deixar?
La gosseta es va tapar la cara amb les potes davanteres i va plorar.
.
Era l'hora de sopar, en Ranma va baixar a sopar, portava a les mans la mascota que havia adoptat, i es va comportar amb ella de la mateixa manera que l' Akane havia fet amb P-chan. Però si algú de la família es va adonar va preferir callar-ho, no volia problemes, en Ranma es deprimia quan algú es referia al seu ex, ningú no volia enfonsar més el jove.
A en Soun no li va agradar que aquesta mascota tingués el mateix nom de la seva filla petita, però no es volia enfrontar al jove. Potser aquella gosseta era el que necessitava el jove per sortir de la depressió que el jove estava ficat.
El jove li donava menjar del seu plat a aquella gosseta. La cara que posava en Ranma era igual a la que l' Akane quan donava de menjar a Pchan.
Aquella nit el noi se'n va anar a dormir i va dormir amb la nova mascota, encara que el seu pare li va dir que no era bo dormir amb animals.
-Doncs he dormit amb tu anys i no m'ha passat res- va dir amb ironia el jove.
-Potser insinues que sóc un animal?- va cridar en Gemma.
En Ranma el va mullar, i l'home es va transformar en un panda.
-No em cal contestar això, només t'has de mirar al mirall.
En Gemma furiós va voler treure la gosseta i en Ranma d'un cop de puny el va enviar al jardí.
El noi va pujar a la seva habitació i la família va mirar incrèdula el panda estirat al jardí.
-M'ho sembla a mi o en Ranma cada vegada més s'està convertint en l' Akane?- va dir la Nabiki.
Tots van assistir, en desaparèixer la noia, en Ranma suplia la seva absència fent seu trets de la personalitat de la seva ex.
.
Aquella nit en Ranma va dormir al futó amb aquella gosseta, la va abraçar i no va deixar anar. L'animal es va despertar diverses vegades i va mirar el jove, aquest plorava en somnis i cridava a la persona estimada que li va trencar el cor.
-Akane, Akane, torna!- deia el noi entre somnis.
La gosseta el mirava, es va desfer de la seva abraçada i li va llepar les llàgrimes i les va trobar molt amargues. Aquest animal es va arraulir al costat del noi es va fer un cabdell i va plorar, i en veu molt baixa, que no va sentir ningú, va udolar de pena i de dolor.
El sol va entrar per la finestra de l'habitació del jove, en Ranma amb somni es va tapar el cap per seguir dormint, i es va girar. Va obrir els ulls sorprès, dins del futó va notar alguna cosa, era un bony, en tocar-ho va notar que aquest objecte era pelut. Va aixecar els llençols i va veure que era la gosseta.
-Ets llesta, fa fred i has buscat un lloc calent per dormir.- el jove va somriure, el seu primer somriure sincer en mesos- pots dormir mentre vulguis, després baixa al menjador i et donaré de menjar.
El jove es va començar a despullar per posar-se roba neta. Aleshores va despertar la gosseta i quan sortia del futó es va trobar el noi completament nu. Es va adonar que va sortir en el pitjor moment.
En Ranma es va girar i va veure la gosseta, aquesta va obrir molt els ulls sorpresa, i furiosa es va llançar contra el noi, i amb el seu cos li va donar un cop a l'estómac. En Ranma va caure a terra adolorit, va mirar l'animal sense comprendre res. La gosseta que en Ranma anomenava Aka-chan, per no donar-li el nom complet de la seva odiada ex, se'n va anar a la porta i mirant-la perquè el noi l'obrís i poder sortir.
En Ranma es va acabar de vestir, i es va acostar a la porta i Aka-chan el va grunyir furiosa, el jove la va mirar sense comprendre res. El jove va obrir la porta i la gosseta va sortir corrent, estava furiosa amb el jove per despullar-se davant seu, però tenia ganes de fer les seves necessitats i no volia que ningú la veiés fent-les, i va anar al jardí i va buscar un lloc on ningú la veiés .
.
En Ryoga i la seva parella estaven pujant a l'avió que els portaria lluny, des que es va escapolir amb aquella jove havia tingut, sort, li havia portat sort estar amb aquesta meravellosa dona d'ulls marrons. Feia tres mesos que havien iniciat el seu viatge, i aquest duraria molt de temps.
.
En Ranma va baixar al menjador, i es va asseure al seu lloc de sempre. La família se'l va mirar, semblava que estava una mica de millor humor i d'ànim, però els seus ulls seguien reflectint una profunda tristesa. Es va posar a menjar, però com sempre tenia la ment en un altre lloc, en un altre temps. Aquest jove no superaria mai que ho havien deixat. Sabia que part de la culpa era seva, pels seus continus insults a la noia, però ella tampoc era innocent, ella havia començat insultant-lo, i després rient-se'n mentre sortia amb en Ryoga.
Aka-chan el va mirar des de la porta, va veure la tristesa del noi i instintivament va començar a anar cap a ell. Es va posar al costat del jove, el va mirar aquell noi estava molt trist, encara que el dissimulés i feia broma estava profundament trist.
La gosseta va sentir gana i li va trobar amb el colze el jove, aquest es va girar i la va mirar.
-Què et passa?- va preguntar el jove. - la va mirar i va somriure- Si, tens gana i va agafar un tovalló i li va posar part del seu bolc, jo no tinc gaire gana, ens repartirem el menjar.
La família se'l va mirar espantada. En Ranma, encara que últimament menjava poc, mai no compartia el seu menjar amb ningú, i ara compartia el seu menjar amb la seva mascota.
Aka-chan menjava el que li va donar en Ranma, mentre era mirada amb ràbia per en Gemma. Si algú s'havia de menjar el menjar del noi era ell
-No donis aquest menjar a un gos pugós. Sóc el teu pare, jo sóc a qui l'has de donar- va exigir l'home.
En Ranma va mirar el seu pare de la mateixa manera que l'Akane el mirava a ell quan la feia enfadar i amb el mateix resultat, el pare del noi va sortir volant del dojo.
Tots van mirar espantats el noi, en Ranma havia enganxat el seu pare amb el mall de l' Akane ho havia fet aparèixer, com feia la noia quan en Ranma l'enfadava. Tothom ho van pensar, fins i tot la Nodoka, si el noi seguia així, passat un temps faria servir la seva maledicció tot el temps, es tallaria els cabells, ho tenyiria de negre blavós i es tornaria en un clon de l'Akane.
Realment en Ranma tenia una idea semblant, aconseguiria aigua de l'Akane ofegada, i substituiria la noia pèl-roja pel la seva Akane. Així en Ranma i l'Akane estarien junts.
Però ara alimentava la gosseta. Quan va acabar de menjar i de donar-li menjar a la seva estimada mascota, va mirar la seva mare i la família Tendo.
-Portaré a Aka-chan al veterinari, li ha de fer una revisió- ningú no va dir res, si en Ranma aconseguia oblidar l'Akane i sortir del sotrac amb l'ajuda d'aquest animal, seria bo, però veient la reacció del noi un moment abans, la recuperació del jove era lluny, o la cosa aniria a pitjor.
I el noi agafant la gosseta, va sortir del dojo cap al veterinari més proper.
Quan va entrar va veure que era un lloc net i agradable, la sala d'espera era àmplia, i encara que era molt d'hora ja hi havia diversos clients amb les seves mascotes, des de gossos, fins a algun ocell, per sort no s'admetien gats, aquest veterinari era al·lèrgic al pèl dels gats.
-És un cadell- va dir el metge-ha de tenir uns tres mesos, encara que està molt prima, va haver de passar molta gana-la va seguir revisant, a la gosseta no li va agradar res que li miressin les seves parts íntimes-És molt vergonyosa, no vol que la mirem. - va continuar revisant la gosseta i li va tocar el coll i va veure que al coll tenia alguna cosa estranya, i es va preguntar en veu alta- Què és això?
En Ranma es va acostar, i tots dos van veure que a l'animal al coll portava una joia incrustada.
-No ho sé, no ho he vist fins hora, els cabells els amagava.
-Hauré de fer-li una radiografia, no m'atreveixo a treure-li-ho sense veure abans l'interior.
I se la va fer, i el resultat no li va agradar ni al veterinari ni a en Ranma.
-No sé què és, però per dins es ramifica cap al coll. No sé qui s'ho ha posat, però no ho ha fet amb bones intencions.
-No es pot treure?- va preguntar el jove.
-Si ho intentem extreure potser provoquem la mort de l'animal, no m'atreveixo a treure-li-ho.
En Ranma va mirar a Aka-chan preocupat.
-No m'agrada, com agafi a qui l'hi ha posat se'n recordarà de mi.
-No és bo fer servir la violència, però en aquest cas estic d'acord amb tu , encara que m'agradaria més treure-li això a la teva gosseta i posar-ho a aquell dessalmat.
En acabar la revisió.
-És aviat per vacunar-la, si hi veus alguna cosa estranya portar-la. Has de portar-la amb corretja quan la treguis a passejar, alimentar-la amb menjar per a gossos. És duna petita raça no creixerà gaire més. Quan tingui un any l'haurem d'operar.
-Per què?- va preguntar el noi. Aka chan va mirar el veterinari espantada.
-Hem d'esterilitzar-la- en veure que tant en Ranma com la seva mascota el miraven amb horror-ho diu la llei. Si no ho compleixes te la trauran i la sacrificaran.
-No deixaré que me la treguin!- va dir furiós en Ranma- si ho intenten fer fugiré amb ella a les muntanyes i ningú em trobarà. No la perdré com a…- i no va seguir, va callar, no en volia parlar davant del veterinari.
L'home se'l va mirar espantat, aquell noi compliria la seva promesa, el coneixia, sabia que la seva promesa el va deixar per un altre. Aquest jove s'havia tornat molt introvertit, semblava no importar-li res, potser aquesta gosseta seria la solució per a ell, i va canviar d'opinió.
-No em refio d'operar-la, amb aquesta pedra connectada a la gola, no m'agrada, si l'anestesiem hi podria haver problemes, la podem medicar, no seria tan eficaç com l'esterilització, però si menys perillós.
En Ranma i Aka-chan el van mirar alleujats.
-Hauràs de venir d'aquí a un mes –va continuar el veterinari – vull veure si segueix bé, hi ha alguna cosa en aquesta joia que no m'agrada.
-A mi tampoc -va dir en Ranma- això em sona d'alguna cosa, i per això no em fa res de gràcia.
Cap dels dos va veure que Aka-chan s'entristia, i deixava anar una llàgrima, ella sí que sabia que era aquesta joia.
En Ranma va comprar al veterinari un collaret i una cadena per arribar lligada a la gosseta mentre passejaven pels carrers. A Aka-chan no li va agradar res anar lligada, però en Ranma li va dir que era necessari, i ella sembla que va entendre les seves paraules.
En aquest viatge de tornada al dojo diversos gossos es van acostar a la petita gossa, però ella els va espantar, va demostrar que tenia molt geni.
També se li va acostar un gat, un animal que s'enorgullia d'haver espantat tots els gossos del barri i a en Ranma. I aquesta gossa petita, li va demostrar que no volia que s'hi acostés ni a ella, ni a en Ranma. Quan en Ranma es va recuperar de l'ensurt el gat era al riu i la gosseta l'estava mirant comprovant que estava bé.
-Estic bé no et preocupis- va dir el noi- no creia que fossis tan fort, ets petiteta però valenta, com…- va estar a punt de dir el nom de la seva ex, però es va aturar a temps. Però els ulls se'l van tornar a omplir de llàgrimes.
Aquell dia va passar i en arribar la nit, mentre en Ranma dormia a la seva habitació Aka-chan va fugir a un racó del jardí i va plorar i va udolar de pena. Veure el jove així de destrossat li trencava el cor, faria que aquell noi curés el seu trencat cor.
Encara que encara temia que qui la va tenir tancada la trobés i se la tornés a emportar. Aquesta dona la va tenir tancada gairebé sense alimentar-la perquè algú els ho va encarregar. Va ser aquesta persona qui la va capturar, si una de les dues dones intentés emportar-se-la davant d' en Ranma… aquest no tindria remordiments en acabar amb elles.
.
Els dies van anar passant i es van convertir en setmanes. Quan a passar un mes de l'arribada d'Aka-chan al dojo, en Ranma havia millorat molt poc, però havia tornat a entrenar- se, a poc a poc tornava a ser el mateix de sempre, però aquest avenç era molt lent.
El noi sempre estava acompanyat de la grosseta, així que arribava de l'institut ella anava a rebre'l, i ell la agafava als braços, només se separaven quan ell es dutxava o havia d'anar al lavabo.
En portar-la al veterinari van descobrir una cosa estranya aquest animal no creixia, i el mateix va passar a portar-la el següent mes i l'altre. Li van fer anàlisis i no van descobrir res, era una gosseta sana, però no creixia.
.
Al cap de sis mesos de la fugida de l'Akane, i tres de l'arribada de la gosseta, en Ranma estava més recuperat, però encara li quedava molt per curar-se, si mai ho feia. Tots sabien que no havia oblidat la seva ex, i tot el mal que li va fer. Però amb ajuda d'Aka-chan, somreia de tant en tant, i va decidir participar en algun torneig d'art marcials.
Dels seus antics rivals i presumptes promeses no en sabia res, ell mateix havia espantat aquella gent tan molesta. Només volia creuar-se amb en Ryoga on fos, i deixar-lo ben lesionat, humiliar-lo, que no pogués mai més tornar-se a moure, i si ho deixava així davant de l'Akane millor. Matar a en Ryoga davant de la noia que el va trair seria una justa venjança contra els dos que tant mal li van fer
Aka-chan com confident d' en Ranma sabia dels seus plans, era l'única que ho sabia. Cada nit trobava un moment per plorar i udolar, fins que arribava el noi i l'agafava als braços, i l'estrenyia contra el pit, allà la gosseta seguia tremolant, fins que amb la calor corporal del noi aconseguia tranquil·litzar-se i adormir-se.
El dolor d'aquesta gosseta cada cop era més profund.
.
..
….
En Ryoga era a la platja veient la noia amb biquini. Aquesta dona era preciosa, una mica baixeta, però a ell no li feia res. A la dona li havia crescut els cabells i ell la trobava més maca. Ja havien passat sis mesos des que va fugir de Nerima amb aquesta noia, desitjava tornar, però no podia, així que tornés… la família d'aquesta noia aniria a buscar-lo, i en Ranma també ho buscaria, però no sé penedia de el que va fer, va pensar mirant la dona amb un somriure.
.
..
…
Cada matí en despertar en Ranma es canviava i deixava Akachan dormint al seu futó, en sortir de l'habitació, la gosseta sortia d'entre els llençols i baixava, anava al seu amagatall a fer les seves necessitats i després corria a posar-se al costat d' en Ranma a menjar amb ell.
A Aka-chan no li agradava el menjar per a gossos, però si li encantava la feta per la Kasumi. Era una gosseta molt intel·ligent.
-No sé com aquesta gosseta sempre va amb tu- va fer broma la Nabiki- és més intel·ligent que tu.
En Ranma la va mirar.
-No sé com no t'han aturat ja, el lloc per a una xantatgista com tu és la presó.- va contestar sense humor en Ranma.
A la Nabiki se li va morir el somriure a la boca, aquell noi cada vegada estava de pitjor humor, un pas en fals i seria la fi.
-De la teva família, l'única que se salva és la Kasumi. L' Akane va resultar ser una fresca, i tu ets una xantatgista, algun dia cometràs una fallada, i trobaran el teu cos fregant al riu.
Tots van mirar aquest noi com si hagués embogit, si això passava, el noi havia embogit, aquesta l'única explicació que trobaven veient el comportament del noi.
Akachan el va mirar furiosa, però després es va calmar i va continuar menjant.
Va ser llavors quan es va desencadenar el desastre. Cosa que ningú no havia previst, Cosa que tots pensaven que havia quedat en el passat.
De cop un tros de la paret va esclatar i pel forat que va fer aquesta explosió va entrar un malson del passat, una cosa que en Ranma va allunyar de la seva vida poc després de desaparèixer l' Akane.
-Ni-hao Airen!, Shampoo venir a buscar-te!, Nosaltres…- va dir aquest malson de nom Shampoo.
-No hi ha un nosaltres- va dir en Ranma sense mirar-la- mai no n'hi va haver, ni mai n'hi haurà- el to del noi era apàtic, aquesta persona nouvinguda no li importés res, és més per a ell aquesta persona no existia.- Com hi pot haver alguna cosa entre una persona que no sent res com jo, i una persona que no existeix com tu?- El to amb què va parlar estava mancat de sentiments, com si no li importés res.
-Tu i jo estar units, tu estimar a Shampoo.
- Jo no voler a ningú- va dir el noi burlant-se de la jove- A mi no m'importa la resta del món, i la gent que vaig conèixer en el passat, són això, passat, un passat que no vull recuperar, que no vull recordar, que tard o d'hora oblidaré.
Va mirar la noia amb menyspreu.
-No ets ningú, no me'n recordo de tu, no t'he conegut mai.
La Shampoo va mirar Akachan que s'amagava espantada darrere d' en Ranma. La noia xinesa es va espantar.
-Shampoo ser propietària d'aquesta bestiola- va dir la noia xinesa.- Airen donar-es va posar suggerent-Airen regalar. No saber què fer aquí.
En Ranma la va mirar i va negar.
-Ella és meva!, no portava el xip de reconeixement, jo l'hi vaig posar, ara ella està legalment al meu nom.- en Ranma per primera vegada en mesos va demostrar uns sentiments, els pitjors, odi, maldat, ràbia-no me la trauràs, fes-ho i no sobreviures.
-Jo trucar policies, ells venir i treure.
-Què vas fer a aquesta gosseta?- va dir la Nabiki- va arribar molt prima, no l'alimentaves bé. Segur que la maltractes.
-Jo deixar a amiga, ella cuidar.- es va justificar la Shampoo.
-No sabia que tenies amigues aquí- va dir la Nabiki irònica.
-Jo anar-me'n i tornar amb policia i amiga, i portar-nos a aquesta bestiola.
La Shampoo va sortir del dojo. Akachan va mirar suplicant a en Ranma.
-No et preocupis no et portaran d'aquí- va dir en Ranma.
-Aquesta noia no vol Akachan, l'odia- va dir la Kasumi- l'ha anomenat bestiola, no la vol per a res de bo.
El temps va passar i la Shampoo va arribar amb la seva suposada amiga, uns policies i un home de mal aspecte que va dir que era veterinari.
Al cap de poc temps va arribar el veterinari que cuidava Aka-chan, havia vingut cridat per la Nabiki, en arribar i veure el seu col·lega va posar mala cara, amb seguretat el coneixia i no li queia bé.
-Aquesta gossa pertànyer a la Shampoo- va dir la noia xinesa assenyalant a Aka-chan- Jo demanar tornar, ells no fer cas.
-Tu no la vas cuidar, ella va arribar al dojo famolenca i assedegada- lacNabiki la va mirar desafiant-estava molt prima, com si no hagués menjat en setmanes. Segur que la vols? Crec que la volies deixar morir.
-Ella havia estat molt dolenta -va dir l'amiga de la Shampoo- la vaig haver de castigar.
-Jo li ho vaig aconsellar- va seguir el veterinari portat per la Shampoo- a la Xina ho fem als gos que desobeir els seus amos.
Aleshores va parlar l'altre veterinari dirigint l'home xinès.
-Això és mentida, a la Xina no es fa això. Vostè no té el títol de veterinari, ha estat denunciat diverses vegades, tant aquí com a la Xina, va fugir d'allà perquè no l'atrapessin les autoritats xineses.
-Això és fals!- va cridar l'home xinès.
-Segons vaig sentir, no és ni xinès, només els pares ho són, van emigrar fora del seu país. Vostè està buscat per diversos països per exercir com a veterinari sense títol.
L'home es va quedar blanc, ho havien descobert, però aquesta vegada estava preparat. Tenia la falsificació perfecta dels documents de veterinari, ningú no els prendria pel que eren, falsos.
Van ser mirats per la policia i pel veterinari i van veure que suposadament eren autèntics, però els va agafar la Nabiki, els va revisar bé, va mirar el fals veter i va somriure amb maldat.
-Són falsos- va dir la noia.
Tots la van mirar sorpresos.
-Com pot afirmar que són falsos?- va dir aquest veterinari, era una còpia fel – la denunciaré per falsedat.
-El tacte del paper no és totalment el d'un document oficial, el segell és un mil·límetre més gran i d'un color lleugerament diferent, però el que demostra que és fals és la data i la signatura.
-Què passar a data i signatura?- va dir desesperada la Shampoo, volia emportar-se com fos a Aka-chan.
-En la data que està signat ho diu tot -va dir la Nabiki- el funcionari que va signar aquest document en la data que es va signar ja estava jubilat.
El fals veterinari va empassar saliva, i va mirar la Shampoo, havien tingut una fallada gran.
La Shampoo es va girar a la policia, deixaria a aquest home caure, ho faria per salvar-se.
-Això no treure que la gosseta és meva.
-Quan la vam agafar no estava registrada, no tenia el xip, en Ranma la va registrar, legalment és seva. – lacNabiki va mirar la Shampoo amb suspicàcia- no te la emportaràs, en Ranma no et deixarà. Ella sempre està amb ell fins i tot dorm amb ell.
La Shampoo es va enfurismar, i va mirar amb cara d'assassina Aka-chan, quan se l'emportés i estiguessin tot sol i la castigaria.
-És estrany vols portar-te a aquesta gosseta sigui com sigui - va seguir la Nabiki- aquesta gosseta amaga un secret que no vols que se sàpiga.
-Jo no amagar res -va contestar la Shampoo- jo portar i vosaltres no tornar a veure.
-Nooo!-va cridar en Ranma, que no havia deixat anar Aka-chan, el noi havia estat callat fins aquell moment- no te la donaré, m'hauràs de matar, no podràs utilitzar cap dels teus bruts trucs.
La Shampoo va mirar el jove desesperada. Si intentava agafar a Akachan en Ranma ho impediria, atacar-la amb tota la seva força. No guanyaria el jove, va intentar seduir-ho.
Es va acostar al noi de manera seductora.
-Airen, deixa de pensar en aquesta golfa que et va deixar. Jo sóc millor que ella, sóc millor que ningú. Vine amb mi i tindrem filla forta que...
En Ranma la va mirar amb menyspreu, aquesta noia només ho volia perquè li donés filles.
-No me n'aniré amb tu. No m'interessis, ningú no m'importa!, no tornis a intentar seduir-me així. Tu si sembles una golfa.
En Shampoo anava a contestar. Però va entrar la Kasumi, amb els utensilis per preparar te, i va ensopegar. L'aigua calenta va ser directament contra Aka-chan, davant la mirada aterrida dels presents sobretot de la Shampoo i la seva amiga.
En tocar aquesta aigua a la gosseta, aquesta es va transformar i la mirades de tots es va convertir en sorpresa, terror i ira
-Akane!- va exclamar en Ranma.
Akachan s'havia transformat en l' Akane, va mirar en Ranma amb ulls suplicants. I de sobte es va començar a estremir. La noia es va emportar les mans al coll, s'estava ofegant.
-Mentre sigui humana- va explicar la Shampoo amb satisfacció- ella ofegar. Haurà de ser sempre gosseta-i aquesta noia va riure.
La Kasumi va llançar aigua freda sobre l'Akane que es va tornar a convertir en Akachan. En Ranma es va girar i va mirar la Shampoo amb ràbia.
-Ara ho comprenc tot. L'Akane no va fugir amb en Ryoga, tu la vas segrestar i maleir-te- cada vegada estava més furiós- tu la vas allunyar de mi.
La Shampoo va riure, ja era tard per amagar el que va fer.
-Si, jo raptar!, jo maleir!, jo posar joia per no poder ser humana! Si ella tornar a ser noia violenta ella morir ofegada- i va afegir amb maldat assenyalant a la seva amiga- ella escriure cartes, fer-se passar per l,' Akane.
-I què té a veure en Ryoga?- va preguntar la Kasumi- ell no està amb l'Akane.
-No, no ser-hi. Jo enganyar i regalar viatge a Ryoga i la seva xicota. Jo utilitzar per enganyar Airen, i en Ranma creure que l'Akane i Ryoga escapar junts. Quan ells tornar, Airen matar.
En Ranma va grunyir, sis mesos culpant un innocent, per esbrinar ara que dirigia la seva ira a la persona equivocada.
- Com se li treu aquesta joia? Se m'està acabant la paciència.
-No dir!- va mirar a en Ranma i va somriure amb maldat.- Si tu casar amb la Shampoo i prometre no tornar mai al Japó jo treure joia a l' Akane.
-D'acord- va dir el noi- ho faré, però tu promet que no faràs mal a l' Akane, que tornarà a ser qui era, que…
-No et la creguis!, T'està ficant una mentida! -tots es van tornar a qui va dir això, la Kasumi no es refiava d'aquesta noia- és molt clar que no respectarà aquesta promesa, no sigui tan ximple.
En Ranma va mirar la Kasumi.
-Ja sé que no complirà amb allò que s'ha promès. La conec força bé.- es va girar a la Shampoo- estàs atrapada, no escaparàs. – i va cridar- Com s'ha de treure la joia a l'Akane?
-No dir…- llavors la Shampoo va cridar de dolor. Akachan li havia mossegat-gossa del dimoni jo castigar.
I es va treure un penjoll i el va prémer, la gosseta va udolar de dolor, i va caure a terra.
-Ara jo matar i…
En Ranma va saltar sobre ella. La Shampoo es va enrabiar per dues coses. La primera l'havien tornat a interrompre mentre parlava. La segona el seu Airen l'atacava.
-Així que amb aquesta pedra controles la pedra incrustada a l'Akane- en Ranma se l'havia tret- esbrinaré com funciona i lliuraré a l' Akane de la seva maledicció.
La Shampoo es va tirar sobre en Ranma i a aquest li va caure la joia. Tots allà van lluitar pel penjoll fins que va acabar en mans de la Kasumi, la Shampoo va mirar la noia amb horror, si algú podia treure la joia a l' Akane era la Kasumi.
-No sé com funciona això, però vull que aquesta pedra alliberi a l'Akane del seu poder. Que li caigui.
I això va passar, la pedra que tenia incrustada Akachan va caure, i va alliberar l' Akane del seu poder. La ferida del coll es va tancar, però l' Akane seguia desmaiada. El penjoll va complir el desig de la Kasumi, aquell penjoll feia el que qui el controlar-se li demanava
-Mamà, Kasumi!, Tapeu a l'Akane i transformar-la en dona!- va cridar Ranma, es va girar cap al pare de la noia- portar-la a l'hospital.
Tot es va complir com va ordenar el jove. Ningú no va posar en dubte les seves ordres.
-Ara et castigaré com mereixes- va dir el noi.
-Jo ser dona, tu no poder...
-Ets ximple Shampoo- va dir la Nabiki- vas segrestar la meva germana, la maleir-te. Segur que planeges matar-la a ella, i a en Ryoga i l' Akari quan deixaran de fer-te falta.
-I tant matar, matar Akane, dictar lleis del meu poble. Matar en Ryoga i la seva xicota, ells ja no em caldren.
Aleshores va parlar un dels policies.
-No podràs, has confessat davant de tothom. Ara t'aturarem, i amb tu a la teva amiga i al fals veterinari, heu de respondre molt.
La va escapar, va deixar els seus dos acompanyants sols, ja no li servien, havia de fugir, es va intentar dirigir al llac del jardí, però en Ranma es va posar davant i la noia es va aturar.
-Converteix-te en gata, fes-ho!, i ja saps que em passarà a mi-li va advertir el noi-d'aquest estat només em pot treure l' Akane-en Ranma a riure-ningú et podrà salvar si en fico en estat Nekoken.
La Shampoo va retrocedir i va xocar amb la Nabiki.
-Hola, volies això?- i la germana de l'Akane li va ensenyar la pedra, i abans que ningú demanés evitar-ho, se la va incrustar a la part del darrere del coll, com l'havia endut l' Akane.
La Shampoo es va quedar un moment en blanc amb els ulls molt oberts, després va intentar treure-li-ho, però ja era tard. La pedra va fer efecte, i la Shampoo es va començar ofegar.
-Ranma entra a casa!- va ordenar la Nabiki.
El jove en va fer cas, sabria que passaria després. No havia de ser present quan la Shampoo es tornés gata.
La noia xina va córrer al llac i es va llançar a l'aigua, va sortir convertida en gata. La Nabiki la va agafar i la va ficar en una gàbia per a gats. La tenia preparada de feia temps per si l'havia d'utilitzar
-Ara et toca a tu passar pel que vas fer passar a l'Akane.
La Nabiki va entregar la gata a la policia que se la va emportar dins de la gabia per a gats, també es van emportar les dues persones que l'havien ajudat.
Al cap de pocs dies va arribar la Cologne i es va endur a la Shampoo. A la Xina, gràcies a la llunyania amb el penjoll, i a un truc de la seva àvia es podria tornar dona, però no podria sortir mai de la Xina. Al final es va haver de casar-se amb en Mousse, i aquest va aconseguir el que sempre va desitjar.
.
Després que es portaran a la Shampoo i als seus sequaços. En Ranma va haver de declarar davant de la policia, com tota la família, encara que en acabar la declaració era molt tard, el noi va sortir a veure l'estat de l'Akane.
Quan en Ranma va arribar a l'hospital, va entrar com un huracà a l'habitació de la noia i se la va trobar desperta, encara que una mica feble.
Es van mirar, tot l'odi que va tenir en Ranma cap a la seva núvia va desaparèixer en saber-se la veritat. Per als dos aquests sis mesos van ser horribles.
El jove es va acostar a la jove, es va asseure al llit, va mirar la noia i li va acariciar la cara.
-Perdona'm- va demanar gairebé plorant.
-Per què?- va contestar l' Akane.
-Perquè vaig creure que de veritat em vas deixar per en Ryoga. Perquè vaig pensar malament de tu. Perquè en pensar que em vas deixar em deixi vèncer, per l'apatia, la desesperació. Sense tu no m'importava res ni ningú, et va maleir i et va condemnar a ser una gosseta sis mesos. Durant aquest temps he desitjat mningúa en Ryoga pensant que vas fugir amb ell-es va abraçar a la noia plorant-te he trobat a faltar, he desitjat anar a Jusenkyo i banyar-me a la llacuna que van crear amb tu per tenir sempre amb mi una Akane, que no es separar-se mai de mi.
Ella el va mirar i va sentir compassió pel noi, encara que ja sabia que el noi estava destrossat, havia estat tres mesos al seu costat com a gosseta.
-Perdona'm a mi, per deixar-me segrestar, per caure al parany de la Shampoo, per no haver escapat abans, malgrat estar al teu costat i no poder dir-te com t'estava a prop. No poder parlar-te. No poder transformar-me per culpa d'aquella joia que em va posar la Shampoo. Amb por del teu rebuig per la meva maledicció. Amb por de no poder transformar-me mai més en humana- va mirar en Ranma- cada vegada m'anava transformant mentalment mes en gosseta. Si hagués passat un mes més, no hauria quedat res de l'Akane.
-Això era el que volia la Shampoo, això t'ho hauria de fer aquesta maleïda joia.
L' Akane el va abraçar i li va dir
-Perdona'm per mirar sempre que et canviaves o et banyaves.
Ranma va tenir un tic a l'ull
-Em miraves mentre em canviava de roba?- va preguntar el jove amb sorpresa.
-Si- va contestar la noia amb timidesa.
-M'espiaves quan em dutxava- en Ranma ho va dir en el mateix to que ella utilitzava quan creia que ell s'havia comportat com un pervertit. .
L'Akane va empassar saliva, s'havia equivocat en parlar, estava ficada en un bon embolic. Va sentir el mateix que sentia en Ranma quan ella el perseguia per creure-ho pervertit.
La porta de l'habitació es va obrir de cop i va sortir corrent l'Akane, seguida d'en Ranma armat amb el mall que va ser de la noia.
-Pervertida!- va cridar el jove.
- No és el que sembla - es justificava la noia.
-Llavors, què és el que sembla?
-Jo, ho vaig fer sense voler- va contestar la noia, va esquivar el noi- Aquest mall és meu, torna-ho!
-Ara és meu!, veuràs el que se sent a decidir un cop sense merèixer-ho!
-RANMMAAA!- va cridar demanant ajuda al seu promès sense recordar que qui l'havia de salvar era la mateixa persona que la perseguia per castigar-la.
I els dos nois es van perdre entre els carrers de Nerima, mentre eren observats per la família.
-Això és nou- va dir la Nabiki guardant la càmera de fotos- en Ranma perseguint l' Akane per castigar-la per pervertida. Em trauré per aquestes fotos un bon pessic.
.
Havien passat mig any més, la baralla entre els dos joves eren iguals que abans de la desaparició de l'Akane. En Ranma tornava a ser el de sempre.
Tot i això cada setmana sortien junts a divertir-se tots dos, i tornaven contents.
La còmplice de la Shampoo va ser empresonada, va ser ella la que va ajudar la noia xinesa a mantenir segrestada l' Akane, també era ella la que falsificada les cartes, encara que era la Shampoo qui les enviava de diversos punts del Japó. El fals veterinari va ser enviat al que es creia el seu país natal, mai no van saber on realment va néixer.
La Shampoo per culpa de la joia no va poder tornar al Japó, si tornés actuaria la joia i s'havia de tornar gata.
En Mousse estava eufòric amb la noia gata com a esposa, però volia més, no volia ser un home més. I va decidir anar-se'n a Hong Kong i es va endur Shampoo, ella va haver de seguir-lo, com explicaven les seves lleis. Les dones havien de seguir el seu marit i el marit a la seva dona. No es podien divorciar. Si un dels dos se n'anava a l'altre extrem del món, l'altre ho havia de seguir.
.
En Ryoga va tornar amb l' Akari del seu viatge, el que pagava els seus vitares, el clan de la Cologne, va tallar l'aixeta i van tenir que tornar a Nerima.
Allí van ser rebuts per en Ranma i l' Akane i no ho van fer de bones maneres.
-Jo no vaig fer res- va suplicar en Ryoga mentre els punys d' en Ranma li donaven la benvinguda- Akane, si us plau, atura'l.- va demanar el jove
L'Akane se'l va mirar i va somriure.
-¡Anem Ranma!, Ben fort amb ell!-va cridar la noia. – com perdis amb en Ryoga li diré a la Kasumi que no et doni gelat durant una setmana.
Els dos promesos necessitaven venjar-se d'algú i la seva pobra i innocent víctima va ser en Ryoga, que no tenia culpa de res, però va rebre una bona i injustificada pallissa.
A part en Ryoga havia robat els passaports dels dos promesos, i això va portar molts problemes al noi de la trena, en Ranma també ho va castigar per això.
.
Una tarda de pluja, una noia pèl-roja i una gosseta de pelatge negre van tornar xopes a casa. Havien sortit al cinema, però no van arribar ni a la meitat del camí quan els va agafar la pluja i tots dos es van transformar. Van haver de tornar corrents al dojo.
En veure'ls arribar la mare d' en Ranma els va mirar amb l'aire d'una adulta dos nens que no li havien fet cas en un consell senzill.
-Us ho vaig dir, que us emportéssiu paraigua, i no em vau fer cas. Ara us haureu de banyar-li va dir mentre els passava una tovallola al seu fill transformat en Ranko- Qui es banyarà primer?
La Ranko va mirar a Aka chan, que estava sent assecada per la Kasumi.
-Crec que ho farem…- va dir en Ranma, va deixar passar uns segons sense dir res i va posar un somriure entremaliat-… Tots dos alhora- i va agafar la seva promesa transformada en gosseta i es va dirigir al bany.
Tots dos sabien que després d'això els casarien, i ells no es negarien a ser casats.
.
Final
Notes de l'autor:
.
Aquest és una altra de les històries que tenia a la meva llista de fa anys. És una altra de les que he recuperat per pujar-la. Vaig trigar dues setmanes a escriure-la, tinc poc temps per dedicar-m'hi.
Per un cop canviat la persecució, sempre apareix com el pervertit i l' Akane com la perseguidora que corre darrere del noi per castigar-lo, ara he invertit els papers.
Segons una pàgina que vaig consultar, Akari, la núvia de Ryoga, té els ulls marrons i els cabells llargs i de color verd. Vaig voler que el possible engany durés el màxim.
.
Hikikomori: Segons Wikipedia, és un terme japonès per referir-se al fenomen social que consisteix en persones apartades que han escollit abandonar la vida social; sovint buscant graus extrems d'aïllament i confinament, a causa de diversos factors personals i socials a les seves vides. Els dos protagonistes de "No Game No Life" ho són, tret de Wikipedia. .
.
Agraeixo a qui ha llegit aquesta història, demano perdó per les faltes comeses.
