Els personatges no em pertanyen.
.
¡ADVERTÈNCIA!
.
No és una història per a menors, ni per a gent sensible. Si no li gusta o la ven massa desagradable per al seu gust dejen de leerla. A esas persones els invito a llegir altres de mis històries menys oscures que aquesta.
-0-
1ª . CAPÍTUL.
.
Anant per el mal camí.
-0-
.
En Ranma va arribar a la seva casa, una mansió d'estil europeu, per ser justos semblava una mansió de camp d'estil anglès de principis del segle XX. Des de la vall a la casa havia un jardí enorme, que envoltava tota la casa.
El joven va mirar a esa casa fastiguejat, no li agradava, és més l'odiava, l'odiava amb tot el seu ser.
Allí havia crescut, això sí que van ser bons temps, enyorava la seva vida de nen, els camps que envoltaven el casalot, els seus jocs amb la petita filla del seu majordom
En Soun havia estat amic del seu pare, però per culpa de la crisi ho va perdre tot. En Genma el pare d' en Ranma, ho va recollir i li va donar el lloc de majordom. El senyor Tendo no va voler acceptar almoina, ni que el seu antic amic l'agafés per pena, només va acceptar viure a la mansió Saotome a canvi d'una feina, i en Genma no va tenir més remei que claudicar i donar-li una feina.
Des de llavors en Soun feia la feina de majordom i d'entrenador del grup de seguretat de la mansió..
L'home portava allà des que en Ranma tenia consciència, les filles s' en Soun van créixer amb ell, van ser les germanes que mai no va tenir.
La Kasumi es dedicava a la cuina, era la cuinera de la mansió. Encara que la el seu i el matrimoni Saotome li van demanar que sorties i es divertís amb les seves amigues, ella només era feliç cuidant dels altres, per a disgusts dels altres que veien com aquella jove perdia la vida a la cuina de la mansió. La Nabiki, l'hermana mitjana, era la que portava la contabilitat de la casa, i tenia negocis a la costa dels seus companys d'institut. Era una petita estafadora alegre i feliç.
L' Akane, la germana petita, era l'alegria del seu pare, i la seva major preocupació, la jove havia acceptat una beca en un institut en Kioto, a mig país de distància. Toda la Familia es va alegrar del Akane, la germana petita, era l'alegria del seu pare, i la seva preocupació més gran, la jove havia acceptat una beca en un institut a Kyoto, a mig país de distància. Tota la Família es va alegrar de l'èxit de la noia, era un bon institut. Tots es van alegrar… menys en Ranma, el jove no va estar d'acord que ella se n'anés, no volia separar-se de la seva amiga de sempre, per la qual sentia alguna cosa més que una simple amistat.
El noi no va aconseguir res, i els dos amics es van barallar, va ser la baralla més forta que van tenir. Ell dolgut per la marxa de la seva millor amiga no la va acomiadar, per orgull, i ella va plorar pel desaire del noi, pel qual també sentia alguna cosa més que amistat.
.
El temps va anar passant i ell va intentar comunicar-se amb la seva amiga, al principi s'enviaven cartes i parlaven per telèfon, però sempre que ho feien acabaven discutint. Però al cap del temps ella ja no li va contestar ni les seves trucades, i va deixar d'escriure-li cartes, és més totes cartes que ell va enviar van ser tornades sense obrir. Això va provocar la ira del noi, que va canviar tornant-se un faldiller.
Perseguia totes les seves companyes, i va tenir relacions amb totes les dones que va voler. A més, li va donar per beure. Sortia divendres a la tarda i tornava a casa els diumenges a la nit en estat d'embriaguesa. Més d'una vegada va ser portat a casa per la policia perquè el jove havia provocat disturbis.
Faltava a classe i quan anava assetjava les companyes, la majoria el rebutjaven, però d'altres el seguien. En Ranma era un bon partit, era ric, maco, heretaria una gran empresa. Hi havia moltes noies ambicioses. Però també hi havia nois que s'hi acostaven per interès, i el portaven per la mala vida. Tot i que el jove no necessitava ningú per destruir la seva vida, i ho feia per voluntat pròpia, sense l' Akane no trobava raó per seguir endavant.
Els seus pares ja no sabien què fer, ho van amenaçar i el noi va fer orelles sordes. No sabien com un noi modèlic s'havia tornat un pocavergonya i un gandul. Només hi havia dues persones que li posaven els peus a terra, i una ja no hi era, i l'altra, la Kasumi, no sabia què fer, perquè era l'única que sabia del dolor que ocultava en Ranma.
Aquell dia en Ranma va entrar a casa i es va trobar la Kasumi, aquella noia era l'única persona que respectava. La veia com una germana gran, era l'única persona que no ho veia amb interès.
- Hola Ranma! – la noia se'l va mirar, li va arribar l'olor d'alcohol- els teus pares volen parlar amb tu. T'hauries de donar una dutxa abans de veure'ls i treure't aquesta olor de licor.
En Ranma la va mirar, si fos una altra persona s'hagués enfadat, però amb la Kasumi no podia, aquest angelical somriure rebaixava el seu mal fum, i el de tot el món.
-Gracies Kasumi- va dir el jove en to burleta- faré el que tu dius. No em puc enfadar amb tu.
-Perquè em veus com la teva germana gran- va contestar la Kasumi, sabia que li diria, el noi sempre li deia el mateix- vas ser el primer i únic home que em va veure nua, i encara et sent culpable.
En Ranma va riure.
-Si, recordo la vegada que et vaig veure. Jo quatre anys i tu set. I no em parlis així, que sembla que m'estàs fent xantatge. No imitis la Nabiki- i els dos joves van riure.
El noi va pujar a la seva habitació. Era una habitació gran, amb bany inclòs. Tot i que austerament moblada. Només tenia un armari, un llit, un escriptori amb la cadira, un ordinador portàtil i una prestatgeria amb els llibres necessaris per estudiar. Ni fotos, ni quadres, ni res de decoració. Tampoc no hi havia televisió, ni aparell musical.
Era una habitació gran, però molt buida, com la vida de en Ranma.
L'endemà d'anar-se'n l' Akane, va portar els seus trofeus a una habitació sense finestres, va posar unes prestatgeries i va posar els seus trofeus i records que va compartir amb l' Akane, un cop ordenat tot, va tancar aquesta habitació amb clau, va posar davant seu un armari, i va enterrar la clau sota l'arbre en què jugaven ell i l' Akane. Amb això va enterrar el seu passat, però no es va desfer del record de l'Akane.
El jove es va despullar i es va ficar al bany, allà realment era l'únic lloc on aconseguia relaxar-se. Va recordar la conversa amb la Kasumi. Si la va veure despullada, va ser quan a la major de la Tendo li va tocar banyar-se amb ell i l' Akane, per cuidar-los mentre es banyaven, de petits ell i l' Akane eren molt entremaliats, i a l'hora del bany eren un perill, i la pobra Kasumi els va haver de patir una temporada. Va somriure per un moment es va imaginar banyant-se ara amb la Kasumi, tots dos d'adults, desfet la idea a l'instant. No faria aixpartla jove, aquesta noia valia massa per a ell. La Kasumi havia de trobar un bon home. A part per a ell, aquesta jove era la seva germana gran.
Va agafar la roba bruta i la va deixar al cistell, després la baixaria i la ficaria a la rentadora.
Va sortir nu del bany i es va vestir, i va anar al saló i va picar a la porta, i va entrar.
Dins del saló ho esperaven els seus pares, en Ranma els va mirar, per les cares que tenien alguna cosa passava, es va adonar que amb ells estava en Soun. No era la Nabiki, no era tan suspicaç com ella, però no era tan ximple com per no adonar-se que passava alguna cosa.
-Passa i asseu-te-li va indicar en Genma. En Ranma va mirar als seus pares i a en Soun, una cosa segura, els seus pares no li renyarien davant d' en Soun, com aquest no renyaria a les seves filles davant dels Saotome.
Però en Ranma se sentia cohibit. Se sentia com quan ell i l' Akane cometien una entremaliada i eren renyits i castigats alhora.
-No he comès cap pecat- va dir en Ranma posant-se a la defensa.
- Treient que has begut - va dir la seva mare - t'haurem de castigar, però no t'hem cridat per això - va mirar el seu fill- d'ara endavant ha de complir una comesa. No t' ho explicarem tot, però esperem que ho compleixis. No contestarem les teves preguntes, que les faràs.
En Ranma va sentir que un calfred li va recordar el cos. No li agradava aquesta conversa, tenia un mal pressentiment.
-Estic ficat en un problema? No m'he ficat en cap problema.
- Llevant que has vingut borratxo a casa? - va preguntar irònicament a la seva mare. - en Ranma és va quedar blanc, no sabia qui el va delatar. La Kasumi no ho va fer, aquesta noia no ho ficaria en jaleot -et vaig veure arribar, em vaig adonar que venies borratxo, no culpis ningú, ningú ens ha vingut amb el conte.
- Però no et parlam del teu comportament, sinó d'una altra cosa.
-¡Desembotxau!- va cridar el jove- no tinc temps per al ens marejeu amb les vostres ximpleries. Voldria tornar a la meva habitació i descansar.
-No ttns res a la teva habitació. Ets un ermità, tancat a les teves quatre parets. Ni veus la tele, ni llegeixes, ni et diverteixes. No tens vida.
- Si, que la tinc!, Va sortir per aquí a prendre alguna cosa! - és va defensar el noi- gaudeixo de la vida.
-A això en dius vida?- va preguntar en Genma.
En Ranma es va enfurismar, no era normal que li peguessin la bronca davant d' en Soun, el que estava passant era molt estrany.
-Per a la vostra informació no em drogo, passo d'això. Amb alcohol en tinc prou, - i amb un to irònic va afegir-és més legal.
- No per tu que ets menor - li va advertir la seva mare.
En Ranma es va enfurismar més.
-Dir d'una vegada el que vulgueu!, m'esteu enfadant i espantant. No m'enviareu a una acadèmia militar, ni a un col·legi intern.
-No farem res d'això- va dir la Nodoka. La dona va mirar el seu marit i a en Soun que van dir si amb el cap, en Ranma va saber que li dirien la veritat, millor dit part de la veritat- l' Akane ha tornat.
El jove es va quedar blanc, la sang se li va glaçar a la vena, tot rastre de la borratxera va desaparèixer. Durant un moment no es va poder moure ni parlar.
Quan va recuperar la parla.
-On és?- els seus pares no van contestar, en no obtenir resposta el jove va cridar i es va aixecar, i va començar a donar voltes per l'habitació a punt d'un atac de nervis- On és? Vull saber on està!- va ser alhora una exigència i una suplica, però no va obtenir resposta.
Va ser cap a la porta i la va trobar tancada, es va girar cap allà presents.
-Obriu la porta!- va exigir amb fúria- he de veure-la.
-Nooo!- va contestar categòricament la seva mare.
-Per què?- i el seu to va canviar- necessito veure-la, parlar amb ella.
- No la veuràs mentre no canviïs, i no et tranquil·litzis.
El noi va mirar el seu pare sense comprendre.
-L'Akane no ho ha passat bé en aquest col·legi -va dir en Soun- no permetré que tu la danyis més. No és la noia que vas conèixer. Li has de donar temps per recuperar-se.
- Opino el mateix que en Soun- va dir el seu pare- jo tampoc deixaré que pateixi per tu, per molt fill meu que siguis, no has de fer mal a l' Akane, o et faré patir.
En Ranma ja no entenia res.
-Jo mai faria mal a l'Akane!, faria tot perquè no patís cap mal.
-Ella no és una de les teves amiguetes. No juguis amb ella, no li destrossis el cor- el noi va mirar la seva mare, no ho advertia, ho amenaçava.
- D'acord- va contestar el noi, ho acceptaria tot per tornar a veure la seva amiga.
-Has de canviar. Res de beure, i tontejar amb els teus amics -li va dir la Nodoka, i li va tornar advertir- hauràs de cuidar-la, que no pateixi mal, prou mal va patir a la seva escola.
-Sí, sabeu que sempre en vaig cuidar, sense importar-me res.
- D'aquí unes setmanes anirà al teu institut. No riguis d'ella, i no la facis enfadar.- Li va advertir el seu pare- Va patir de bullying a la seva antiga escola, ho va patir fins que no va aguantar més i va fugir, va tornar a casa.
En Ranma es va enfurismar, ningú que havia fet mal a l' Akane va sortir d'una peça. I ara sabia que la jove va patir i no hi era ell per defensar-la.
-Ranma promet-me que no faràs patir la meva Akane- li va demanar en Soun- ni deixaràs que algú li faci patir.
- No m'ho has de demanar, saps que si defensaré l'Akane. Potser no li perdoni que se n'anés a estudiar lluny. Però no l'hi retreu. I quant a defensar-la…qui es fiqui amb l' Akane… es pot considerar… -va posar una cara sinistra i un to no menys sinistre- mort!..
En sortir del saló, es va esperar que sortís en Soun, aquest en veure'l es va espantar.
-Ranma no et diré on és l' Akane, és molt aviat per veure-la.- L'home sabia que volia Ranma.
En Ranma se'l va mirar seriós.
-Jo també m'he de recuperar. Vull recuperar les forces que he perdut per idiota. Vull que a partir de demà em tornis a entrenar. Cada matí fins que torni a ser qui va ser. Noo!, he de ser més fort del que vaig ser! - va mirar l'home- vull que m'entrenis sense miraments. Vull un entrenament fort.
En Soun es va espantar, en Ranma no estaria content amb un entrenament normal, cada dia li demanaria més.
.
L'endemà al matí en Ranma es va aixecar d'hora i va sortir de la gran Masió. Va començar a córrer pel camp i es va dirigir a la muntanya.
S'havia de treure de sobre tots els hàbits que havia agafat mentre no hi era l'Akane, es va donar de temps fins que la jove anés amb ell a l'institut.
En tornar a casa va ser entrenat per en Soun i se'n va anar a l'institut, en tornar i acabar les seves tasques tornava a entrenar.
El jove havia canviat, tornava a ser qui era. Però els pares creien que tornaria a caure en els seus vicis.
.
Cert dia. Era l'hora de dinar, i rn Ranma menjava al menjador del Furinkan, últimament estava molt nerviós, esperava el recompte amb l'Akane, comptava els dies per tornar-la a veure.
Se li van acostar dos dels amics.
-Ranma, estem planejant una festa. Vindran titis maques- en Ranma va mirar a en Daisuke, mai li va agradar el to cregut i presumit del jove- podràs estar amb la que tu vulguis. Les nenes van a tu com els óssos a la mel.
En Ranma sempre va odiar referir-se així a les dones, podia ser un casanova, però mai no parlava d'una dona com d'un objecte, la seva mare l'havia educat per no insultar les dones.
El jove no tenia ganes de gresques.
-Passo, no aniré a aquesta festa. M'avorreixen a les vostres festes.- El noi va demostrar la seva apatia.
Els altres dos se'l van mirar estranyats, en Ranma era el primer a apuntar-se a les festes.
-És estrany en tu. No faltes a cap festa- va dir l' Hiroshi.
-Doncs ara no tinc ganes d'anar-hi va contestar el jove.
- T'has tornat un nen bo?- va dir amb burla l' Hiroshi- On és aquest noi que bevia i saltava de noia en noia?
-He de madurar. Aquest noi anava per mal camí- en Ranma es va aixecar de la taula- ho sento però he d'anar-me'n a estudiar.
- A cas el gran Ranma s'ha tornat un panolis i un covard?- va riure en Kuno- vaig creure que eres més calent. Però veig que t'ha renyit la mare, tens por de la mare?
En Ranma es va aturar en sec i es va girar, en Kuno era un estudiant nou, anava a la classe de la Nabiki. En Ranma no aguantava aquest presumit. Ja havia tingut alguna pulla amb ell.
El noi de la trena va mirar el rival de dalt a baix, tenia ganes de tornar-lo a enganxar. En Ranma es va acostar al noi i el va mirar.
-No tinc ganes d'anar a una festa i si ets tu, encara menys.
- Podies enviar a la teva mare, jo li ensenyaré què és de debò un home- en Kuno havia insinuat una cosa molt greu, i s'havia buscat un bon problema.
.
つづく...
.
.
Notes de l'autor:
.
Una nova història, una nova tradució d' una de les meves històries. Aquesta és una altra de les històries que tenia per fer de fa anys, jo els anomeno "Contes oblidats de Ranma i Akane".
Volia fer una història curta, i se'n va anar anant i allargant i les vaig tenir de dividir en capítols. Seran deu capítols. No vaig pujar res fins a tenir-la acabada.
La vaig escriure des de principis d'aquest any o finals de l'anterior.
.
Com he dit es una història per a gent gran, atingueu-vos menors, no serà una història amable. Si no els agrada parin de llegir, tinc una altra històries per a tots els públics, però aquesta no ho és.