Els personatges no em pertanyen.
.
ADVERTÈNCIA!
.
No és una història per a menors, ni per a gent sensible. Si no us agrada o la veuen massa desagradable per al vostre gust deixeu de llegir-la. A aquestes persones els convido a llegir altres de les meves històries menys fosques que aquesta.
.
.
..
...
-0-
2. CAPÍTOL.
.
Una llarga espera
-0-
.
..
Hores després que en Kuno li fes aquesta terrible insinuació a en Ranma, els senyors Saotome esperaven que els cridés al seu despatx el director del Furinkan. En Ranma havia enganxat una pallissa a Kuno.
Els pares d'en Ranma sabien la raó d'aquesta baralla, ho havia explicat el seu fill. La Nabiki havien preguntat a diversos companys del jove, tots van explicar la veritat. Els senyors Saotome estaven furiosos. En Ranma havia estat expulsat de l'institut per defensar l'honor de la seva mare, ara demanarien explicacions al director, que era el pare d'en Kuno, pel que va dir el seu fill..
En entrar al despatx, el director Kuno mirava uns papers i els va ignorar. Van passar uns quants minuts sense que aquest home els oferís seient, ni que els parlés.
•-Director Kuno- el va cridar Genma.
-És senyor Kuno!, una mica d'educació, la que no li han donat el fill.
És més el que van aguantar els Saotome
-Kuno- va dir furiós Genma, sense utilitzar ni senyor, ni director- he de comunicar-li que deixaré d'aportar donacions a aquesta institució- el director Kuno el va mirar espantat- he parlat amb amics, que també aporten diners a aquest institut i van a deixar de fer-ho.
En Kuno va mirar l'home, ho acabava d'amenaçar. S'havia de quedar sense una gran part de les seves subvencions. Però aquesta parella no s'havia acabat.
-Jo he parlat amb mares dels seus alumnes, els retirarem d'aquesta escola, no està a nivell per donar educació als nostres fills, sobretot des que van arribar vostè i el seu fill. - Nodoka es va aixecar i va ensenyar la seva katana. - No estem disposades que el seu fill ens torni a insultar. El seu fill ha ofès el meu honor, i ha de reparar-ho, i sé que no sóc la primera mare a qui ofèn
-I com vol que sigui reparat el seu honor?
-El seu fill m'ha de demanar perdó públicament, i després fer-se el sepukku- la Nodoka va mirar seriosa el director. La dona no es feia un fanal, parlava de debò- el seu fill m'ha ofès, i el meu ha fet bé a donar-li una pallissa, el meu fill ha defensat el meu honor.
-El seu fill està expulsat!- va cridar el director- I ho estarà fins que jo vulgui!
La Nodoka va mirar el director rabiosa, aquell home no castigaria fill.
-Doncs abstingui's a les conseqüències- va dir la Nodoka- anems Genma, aquest energumen no té honor i pagarà car la seva ofenda a la nostra Família.
La família Saotome va sortir del despatx, la va tancar amb un cop de porta tan fort que va trencar la porta.
El director va mirar la porta i va empassar saliva. Tot anava malament, el seu fill havia ofès la família Saotome, havia de parlar amb el seu fill. No podien tirar per terra els seus plans, i l'home va trucar al seu fill.
.
En Tatewaki va entrar al despatx del seu pare, anava rient, segur de si mateix.
-Hola pare, si veiés com ha sortit Saotome quan l'has fet fora.- El jove era ximple, i ho sabia tothom.
-Saps el que has fet? És que mai penses? Saps per què hem vingut aquí? -va cridar furiós el director, el seu fill va ficar i bé la pota.
En Tatewaki es va posar seriós.
-Si ho sé!, però la nostra presa segueix ocultant-se, no hem aconseguit que surti. No sabem on és.
-Si ho sabem.- El va contradir el seu pare.
-Doncs ataquem i en traiem d'allà, podem fer passar l'atac per intent de robatori.
L'home va mirar el seu fill i va sospirar, aquell noi era idiota.
-Si, atacem la mansió Saotome!, la casa d'una de les famílies més riques, i més influents. Cap dels nostres homes sortirà viu, i almenys agafaran un viu i el faran parlar. Ja has fet enfadar els Saotome, no ho facis enfurismar-se.
-Per què?, vull acabar amb aquest Ranma Saotome, ho he de liquidar, ningú em fa ombra.
-Em sembla que no ho has entès. No hem de sortir del nivell baix, ningú no ha de pensar que som l'avançada. Hem de recuperar el que és nostre sense despertar sospita, i ho hem de fer com més aviat millor. No et fiquis en problemes- va advertir a el seu fill-no vull més problemes amb Saotome, ni amb ningú.
-No et prometo res, però faré bé la meva feina. Compliré amb la "missió" que ens van enviar.
- I recorda el nostre cap és gran i poderós, si fallem no ho explicarem. Però desafiar la família Saotome escapa del nostre abast. Ni tan sols el nostre senyor ens podia salvar. I si ell es veu implicat… estarem morts, i ell també, els Saotome no perdonen qui els ataca.
-Però en Ranma és la seva baula feble- en Tatewaki va riure- ho puc vèncer.
-Ja ho has atacat, t'ha vençut. Deixa-ho en pau, han vingut els seus pares i s'han queixat, han posat una queixa. És més, han demanat el teu cap. No tornis a atacar Saotome!, no hem de cridar l'atenció, hem d'atrapar el sostre objectiu i desaparèixer, i ho hem de fer sense cridar l'atenció i sense desafiar els Saotome, ni ningú.
En Tatewaki va assentir i va acabar la co nversació. En Tatewaki se'n va anar a l'entrenament de Kendo, mentre anava pels passadissos va pensar que quan tot acabés podia fer una visita a en Ranma Saotome i… un somriure va aparèixer als seus llavis, ja tenia planejat com matar a el fill dels Saotome.
.
El cotxe dels Saotome va arribar a la seva mansió, en Genma el va deixar aparcat al garatge. A en Genma li agradava conduir, no portava mai xofer, però si un parell de guardaespatlles, que anaven amb moto.
Van pujar a la primera planta i allà van ser rebuts per en Soun. Van ser parlar al despatx de amo de la casa, un lloc on no hi podia entrar ningú i estava insonoritzat.
-Alguna novetat?- va preguntar l'home- En Ranma ha estat lliurat del seu càstig?
-No- va dir amb ràbia la Nodoka- aquest director recolza el seu fill- la dona va mirar a en Soun- podíem investigar aquest imbècil i el seu fill?, vull que descobrir qualsevol secret, per mínim que sigui, des de si va copiar en un examen a si va matar una mosca, tot val.
-I quan el tinguem ho farem xantatge- va dir la Nabiki amb un somriure ladí.
-No, quan ho descobrim ho traurem a la llum, que sàpiga que hem estat nosaltres- Nodoka estava furiosa- aquesta família d'imbècils sabran ho costa insultar el nostre honor.
En Genma va canviar de tema.
-I l'Akane?,Com segueix?
-Igual, no ha superat pel que va passar, ni crec que ho faci mai- en Soun va començar a plorar-no havia de deixar-la anar tot és culpa meva.
-No és culpa teva, ni de ningú- la Nodoka va mirar els dos homes- en Ranma no ha de saber res del que li va passar a l' Akane ... si arribés a assabentar-se podia fer una bogeria. Per a ell l' Akane sempre va ser més que una amiga, hem d'amagar això al meu fill.
-Ja he parlat amb la Kasumi, ella no li dirà res, és més no va caldre ordenar-li-ho, ella ja sabia que no havia de dir res a en Ranma… quant a la Nabiki l'he hagut d'amenaçar, volia fer negoci explicant-ho tot a en Ranma.- en Soun va tancar els ulls- si explica alguna cosa, la desheretaré, i la repudiaré com a filla.
Els pares d' en Ranma van mirar el seu amic espantats, però no dirien res, en Soun era l'únic que podia castigar les seves filles, com ells eren els únics que podien castigar a en Ranma.
-No permetré que ningú faci patir l'Akane- va dir en Genma - i si he de castigar el meu fill, ho faré.
Durant unes hores van continuar parlant i van sortir de nit.
.
En Ranma havia estat estudiant, no per ser expulsat uns dies de l'escola es quedaria enrere, no era un bon estudiant, però tampoc no era dolent. L'única cosa que sobresortia era en activitats esportives.
Hores després va ingressar al dojo familiar i va entrenar, ho va fer amb fúria, pensant que davant tenia la família Kuno, que els destrossava sense compassió.
En acabar aquest entrenament va sortir a l'extens jardí i va mirar cap al vespre el capvespre.
-És preciós. Recordo quan cada tarda jo i l' Akane el miràvem, ho vam fer durant anys, fins que ella se'n va anar- i en aquell moment es va enfadar- Per què te'n vas anar?, Per què em vas deixar sol bruixeta? La vida no ha tornat a ser la mateixa amb tu lluny.
I mentre el capvespre donava pas a la nit el noi va continuar entrenant-se fins a quedar exhaust, com feia cada dia.
No es va adonar que des d'algun lloc de la mansió algú ho observava, una persona oculta darrere una finestra observava el jove. Algú que sabia que aquell jove ja era fora del seu abast. Aquest algú va plorar d'amargor, va plorar perquè havia perdut el que més volia al món.
.
Els dies van anar passant, i en Ranma estava cada vegada més nerviós tot esperant el seu anhelat retrobament amb l'Akane. Tot tornaria a ser com abans, anirien al cinema, a passejar, tornarien a entrenar plegats, tot el que havien fet des que eren nens.
El jove no tenia pressa, l'endemà no hauria d'anar a l'escola, el maleït director Kuno l'havia enviat a casa per tocar-li la careta a l'idiota del fill, per defensar l'honor de la mare.
El jove va bufar, quan es trobés de nou amb en Tatewaki seria expulsat de nou per deixar-ho inútil per practicar qualsevol art marcial, i arrencar-li els ous.
-Ranma!- va sentir que li cridaven i es va girar, va veure entrar a la Kasumi- deixa d'entrenar i vés a dutxar, es fa tard i has de sopar i anar-te'n a dormir.
En Ranma de ben petit havia après a obeira la Kasumi, la jove podria ser dolça i amable, però se sabia imposar.
-Ho faré si et banyes amb mi- realment no volia banyar-se amb la noia, amb aquesta broma en Ranma buscava una altra cosa.
-No et diré on és l'Akane! – la Kasumi coneixia massa a el jove. Després de la falsa proposta de banyar-se junts, en Ranma volia informació sobre la seva amiga. Això de banyar-se junts només era un estratagema per posar nerviosa jove Tendo, i li expliqués el que volia.
- No és just! Em cal la teva germana, aquests sis mesos sense ella han estat un infern.- Era veritat, per al noi va ser un suplici no tenir a prop la seva amiga, aquesta llunyania va ser la responsable del canvi que va tenir el noi.
-D'aquí uns dies la veuràs, i tot tornarà a ser com abans de marxar.
-No aguanto més temps- i agafant les mans de la Kasumi, va suplicar-si us plau Kasumi, deixa-me-la veure.
La Kasumi va mirar el noi que considerava el seu germà petit. Va veure la desesperació del jove. Com va veure que el mal comportament del jove durant els sis últims mesos es devien a l'absència de l'Akane.
-M'agradaria fer-te cas, però el bullying que va patir la meva germaneta va ser molt gran, ella s'ha de recuperar.
-Kasumi, la tinc que veure, i sabent que va patir en aquesta escola més. He de veure que està bé, i si no ho està, ajudar-la a recuperar-se. Deixa'm veure-la- i va suplicar- si us plau.
-Ho sento Ranma, però no. És molt aviat perquè us vegeu. Ella ha de recuperar-s'ho va mirar seriosa- i tu ser qui ets. A cap us convé trobar-vos ara. No l'has d'insultar, ni riure't com feies quan ella era aquí. Ha canviat i durant un temps t'has de controlar. Tampoc no podràs abraçar-la, ni tocar-la, deixa passar el temps perquè ella es recuperi.
En Ranma va abaixar el cap derrotat, la Kasumi va tenir pena del noi, mai no ho havia vist així. Quan se'n va anar l' Akane, el jove va canviar, però ara estava destruït.
-D'acord, em dutxaré- va dir el jove sortint de la cuina., arrossegava els peus i es movia sense ànim, com els primers dies en què no estava l' Akane.
En Ranma va sortir de la cuina, quan la Kasumi va saber que el noi estava lluny, es va deixar caure a terra i va començar a plorar. La tornada de l'Akane els havia destruït, quan en Ranma sabés el que va haver de passar la seva amiga… no volia veure la reacció del noi, perquè ho sabria, i no reaccionaria bé. A en Ranma li esperava un terrorífic cop, i les conseqüències podien ser desastroses.
.
Les setmanes de càstig van anar passant, però el noi es va mantenir en contacte amb els amics, els autèntics amics, no el que el portaven als bars i pel mal camí. Va ser ajudat per la gent que l'apreciava de virtat, i per la Nabiki, encara que a aquesta li va haver de pagar, va saber que en Tatewaki s'havia fet amb el control de l'institut, tenia els alumnes atemorits. Ningú li feia front perquè eren atacats pel grup d' en Kuno, i castigats pel director, que defensava acel seu fill.
En Tatewaki no havia fet cas al consell del seu pare, de mantenir un nivell baix, i ara era el mató de l'escola.
En Ranma en sentir això es va proposar quan tornés a l'institut enviar el fill del director a l'anonimat del qual no va haver de sortir.
Tots els companys d' en Ranma esperaven la tornada per donar un cop d'estat a l'institut, i alliberar-se de la dictadura dels Kuno.
El Furinkan havia perdut part de les subvencions donades pels pares d'alumnes, aquests pares no consentirien que el director humiliés els seus fills, però aquest home no va torçar el braç, i va continuar dirigint el Furinkan com una presó.
.
Faltava un dia perquè en Ranma tornés a l'institut, havia anat a comprar la llista que li va donar la Kasumi. Tot i que la Kasumi comprava el que necessitaven per telèfon o internet, els productes frescos anava ella o una altra persona. Moltes vegades li tocava anar a en Ranma. No per ser fill dels amos de la casa estava lliure d'obligacions, i aquesta la va adquirir quan ell acompanyava a l' Akane a recollir els encàrrecs de la casa.
En Ranma havia estat ensenyat a valdre's pel mateix. Els viatges d'entrenament a la muntanya eren continus, el pare i l'oncle Soun el van entrenar bé. Moltes vegades va haver de fer-se el menjar i llaurar la roba, només a la muntanya, o de vegades amb l' Akane, que no tenia capacitat per cuinar.
Trobava a faltar aquells moments els dos sols a la muntanya, al que els seus pares anomenaven un entrenament de supervivència, s'havien de buscar el menjar, l'aigua, protegir-se de les inclemències del temps, o dels animals.
Qwe
Un entrenament que atreia les ires de la Nodoka i la Kasumi, a les dues dones no els agradava veure els dos joves tornar amb ferides o famèlics.
En Ranma no havia tornat fer un entrenament a la muntanya des que se'n va anar l' Akane, aquell lloc li portava records de la seva amiga, una amiga que el va deixar per una escola.
Però ara tornarien a estar junts i en Ranma explicava els segons per a aquest retrobament.
Va entrar a la cuina i va deixar les coses damunt la taula.
- Kasumi ja t'he portat el que vas demanar! - no va obtenir resposta, va sortir al passadís, anava en direcció a les escales quan va sentir dues veus femenines, una era de la Kasumi, l'altra…
El seu pols es va accelerar, igual que els seus passos. Era el moment que havia esperat sis mesos. Corria cap al lloc on se sentia aquestes veus. Va arribar a les escales, i en lloc de prendre el tram que portava al menjador, va agafar el tram que baixaven a les habitacions del personal, havia fet aquest trajecte tota la vida. Havia passat més temps a l'habitació de l'Akane o la de la Kasumi que a la seva. En aquelles habitacions havia estudiat i jugat.
I d'aquelles habitacions ara li arribava la veu d'algú que havia anhelat sentir els darrers sis mesos.
Va baixar les escales corrent i va arribar a un passadís i va anar per ell, va girar a la dreta en una cruïlla amb un altre passadís i allà es va trobar dues dones parlant. Una era la Kasumi, l'altra, era l' Akane! Els dos joves es van mirar sorpresos. Ell va veure la jove molt prima i desmarcada, amb ulleres sota els ulls us. Ella el va veure prim, amb rastres de no haver dormit gaire.
-Akane!- va dir ell.
-Ranma!-va contestar la noia, el va mirar, se li van omplir els ulls de llàgrimes-ho sento Ranma-la jove es va girar i va sortir corrent a la seva habitació i s'hi va tancar.
En Ranma es va quedar aturat sense saber com reaccionar. No entenia res, i va intentar seguir l'Akane, però la Kasumi li ho va impedir.
-L'Akane encara no està preparada per veure't- va dir la jove.
En Ranma estava desesperat.
-No m'ha dit res, ha fugit de mi- va mirar a la Kasumi- M'odia?, n'ha conegut un altre i ara em menysprea? – la Kasumi, no sabia què dir, no podia dir-li la veritat- si ve algú dient que és el seu nòvio el mataré. No deixaré que ningú me la tregui. Li vaig prometre casar-m'hi. Ella em va prometre casar-se amb mi.- El jove estava plorant- Per què no m'accepta?, no li he fer res.
I en Ranma es va abraçar a la Kasumi, i va plorar com un nen, com quan era nen i l'única que li oferia consol era la Kasumi.
La noia el va mirar i va acariciar el cap. No calia que en Ranma sabés la veritat, ja estava enfonsat.
.
つづく...
Notes de l'autor:
.
El segon capítol de la història, el misteri al voltant de la tornada de l'Akane segueix i seguirà.
La relació entre en Ranma i la Kasumi és la de dos germans. En Ranma sempre ha vist la major de les Tendo com la seva germana i confident. i la Kasumi ho ha vist com un germà petit, sempre disposada a ajudar-lo..