.
..
...
-0-
3. CAPÍTOL.
.
Un retrobament molt esperat
-0-.
.
.
...
L'Akane va entrar a la seva habitació i es va llançar sobre el seu llit, estirada cap per avall, plorant sobre el coixí. Havia desitjat retrobar-se amb el seu amic, ho havia desitjat durant els darrers sis mesos. Però ara que l'havia tingut al davant no el va poder abraçar, ni parlar-ne. La por la va envair i va sortir corrents, va fugir d'ell.
En Ranma no podia saber què li va passar durant aquests sis mesos. Si Ranma se n'assabentar, l'allunyaria d'ell. No suportaria el menyspreu del noi que va ser el seu company de jocs. Només veure en Ranma va recordar els dies feliços que va passar amb el noi, els millors dies de la seva vida, però també es va adonar que aquests dies ja no tornarien, que ella no tornaria a ser feliç.
Només el miraria des de la finestra com s'entrenava com sempre havia fet, el miraria des de lluny, com qui desitja una estrella, llunyana i incansable.
.
Havien passat uns quants dies, en Ranma no havia tornat a veure la seva amiga, però sí que va sentir que algú l'observava, i va saber que aquest algú era Akane. I no s'equivocava, la noia se'l mirava mentre ell s'entrenava al jardí. La jove es passava hores mirant-ho, desitjant córrer i abraçar-ho, recordant vells i millors temps, però sabent que no ho havia de fer. Estava desesperada, era el que li deia el cor contra el que li deia el cap. Encara que li feia mal, aquell jove no seria per a ella, i plorant va tornar al seu llit, com feia cada dia.
.
Els dies següents van ser desesperants per als dos joves, ell volent-la veure, i ella esquivant-ho. La noia no volia fer-li mal, sabent que tard o d'hora ell sabria la veritat, i trencaria el cor al jove.
.
I el temut dia del retrobament va arribar.
En Ranma va sortir de casa per anar a l'institut i va esperar la seva amiga, la va esperar durant una bona estona, i quan l'anava a buscar, ella va sortir.
L'Akane no volia anar a escola amb el jove, temia les pregunteses del jove. Li feia vergonya veure'l, se n'avergonyia d' ella mateixa. Ho va fer esperar amb l'esperança que ell se n'anés, i en veure que el jove no se n'anava, va sortir. La jove es va tenir que va protegir de la llum de sol, el molestava, només sortia de la casa quan sabia que el noi no era a la mansió, havia passat molt de temps tancada a la seva habitació, tant que li molestava la llum del sol.
Tots dos es van mirar, es van observar de dalt a baix, mirant els canvis que havia tingut l'altre. Cap no es va atrevir a abraçar-se, encara que tenien ganes de fer-ho. En Ranma va notar que l' Akane seria freda amb ell, i ella va notar la fúria que desprenia el seu amic per deixar-ho sol.
-Hola Akane- va ser el noi qui va trencar el silenci-Com estàs?
Va ser una pregunta normal, com qui pregunta per compromís.
Ella va abaixar la vista.
-Bé, estic bé, gràcies- va contestar ella, també va ser una resposta per compromís.
Tots dos van notar que la relació que hi havia hagut entre ells estava destrossada. Tots dos es volien molt, però aquell temps que havien passat separats els havia canviat, eren dues persones diferents, eren dos desconeguts que es veuen per primera vegada, però alhora eren dues persones que no es volien allunyar l'un de l'altre.
-Anem cap a l'escola o arribarem tard- va dir el noi.
Tots dos van sortir dels terrenys de la mansió Saotome i es van dirigir al Furinkan, anaven callats i sense parlar, tots dos ficats als seus mons.
-Això no va bé- va pensar en Ranma – l' Akane no em parla- la va mirar- sembla a un univers de distància. Està espantada, mira a tot arreu amb por. Si no em parla no la podré ajudar.
-Això no funciona- va pensar l' Akane- en Ranma no em parla, no sé com dirigir-me a ell. No és el mateix, sembla més seriós, em fa fins i tot por. Sembla furiós, mai no ho he vist així.
I tots dos sense atrevir-se a parlar-se van seguir els camins a la seva escola.
Estaven arribant quan a en Ranma es va acostar diversos nois. El noi els va mirar amb fastigueig, i l' Akane amb por.
-Hola Saotome!- va dir l' Hiroshi- fa dies que no et deixes veure, On t'has ficat aquests dies?
-Sense tu no se'ns acosten les nenes. Has de venir a la festa de la Shampoo, t'ha estat buscant preguntant per tu.
En Ranma els va mirar, aquests nois només volien com a reclam per atraure noies, no ho apreciaven, era un objecte.
-No m'interessa sortir. Això de sortir de festa va ser una estupidesa- el jove Saotome va mirar els dos nois- havia de seguir entrenant en lloc de perdre el temps sortint de gresca.
-Però les noies…- va dir un altre noi.
-Noies? Quines noies? Les que em persegueixen perquè tinc una família rica? Les que només els interesso perquè tinc un bon cos? -en Ranma va negar amb el cap-no necessito amigues així. – i va continuar caminant.
En aquell moment aquest grup va veure l' Akane, els suposats amics d' en Ranma es van mirar i van somriure, van pensar que tenien la presa segura, s'hi van acostar. La noia els va mirar amb por i va agafar amb una mà la jaqueta d' en Ranma.
-Quina gateta t'has aconseguit- un dels nois va mirar l'Akane com si fos un dolç que tastar-m'agrada, me la quedo.
En Ranma no va tenir una bona reacció, es va posar en posició de defensa entre ella i els nois . Si aquests nois intentaven alguna cosa amb la seva amiga, ell els destrossaria.
-No us acosteu a ella!, No és una de les vostres amiguetes!, No m'obligueu a ensenyar-vos a tenir les vostres urpes lluny d'ella!.- va cridar en Ranma.
-Ets un egoista!, vols totes noies una altra tu! - un dels nois no estava d'acord amb la idea de deixar aquesta noia per a en Ranma- almenys deixar-nos aquesta.
En Ranma va agafar l'imprudent pel coll.
-Em sembla que no m'has sentit!- la fúria del noi va ser evident- no us vull a prop seu, no vull ningú a prop seu, i no es diu aquesta, ni noia- els va mirar- el seu nom és Tendo !, així heu de cridar-la, encara que sapigueu el nom no heu de cridar-la per ell. No és una noia més, no és una de les noies que acostuven a assetjar-me. És la meva amiga!, I no és algú per divertir-se!. us podeu quedar amb les altres noies, però la senyoreta Tendo està sota la meva protecció, i no se li cedeixo a ningú.
En Ranma estava marcant el territori.
-Qui és aquesta zero a l' esquerra?- en Ranma va tancar els ulls i va bufar. Havia aparegut algú que el jove va desitjar no haver conegut.
-Shampoo t'ho tinc dit!, no sortiré amb tu! No m'interessis- en Ranma estava furiós amb aquesta nouvinguda – no tornis a acostar-te a mi.
-Em deus molt!, estàs viu gràcies a mi- li va recordar per vegada cent mil Shampoo -te vaig lliurar d'aquells que et van atacar.
-Quan vas arribar ja només me'n faltava un per rematar- el noi va bufar, ja estava fart que aquesta boja el fes xantatge amb aquesta història- quan tu li vas donar ja estava noquejat, ho vaig noquejar jo.
- Jo et vaig salvar, no ho recordes?- la noia s'esforçava perquè en Ranma recordés alguna cosa que el noi no va veure de la mateixa manera que ella.
-No recordo el que no va passar- en Ranma la va mirar amb suspicàcia- vaig fer parlar a un d'ells, em va dir que tu els vas contrastar. - la jove es va quedar pàl·lida- no sé encara els motius que tens per conèixer-me, però els sabré. Tingues en compte que sabré perquè vols que jo surti amb tu. Alguna cosa em diu que busques alguna cosa de mi. Com totes ets una interessada, i busques alguna cosa. I aquesta cosa no són els diners de la meva família.
La Shampoo veient que no aconseguiria res, va mirar a l' Akane amb fúria.
-T'interposes entre en Ranma i jo, acabaré amb tu- va dir aquesta jove- pel meu honor acabaré amb tu.- i se'n va anar, per alleugeriment d' en Ranma.
L' Akane la va mirar marxar, estava espantada, aquella noia recordava algú, una persona que encara que ho intentava no aconseguia recordar qui.
Els dos joves van continuar el seu camí, deixant els suposats amics del jove sols.
L' Akane anava darrere d' en Ranma, pensava que no devia haver sortit de casa, que encara era aviat, i de sobte.
-Qui aquesta jove?- es va sentir preguntar la jove, es va sorprendre en preguntar sense proposar-s'ho, va fer aquesta pregunta sense se conscient- alguna núvia teva?- sense adonar-se va carregar de gelosia la seva segona pregunta.
En Ranma va negar amb el cap.
-No, no és una de les meves núvies- no es va adonar que l' Akane s'enfuria- va utilitzar un suposat atac, que ella mateixa va planejar, per acostar-se a mi. Qui és? Realment no ho sé. Fa cinc mesos que està assetjant-me, ja no sé què fer. L'he investigada, però no he descobert res, és com si hagués aparegut del no-res.
-Vas tenir diverses núvies?- va preguntar l' Akane, la Nabiki li va explicar el comportament d' en Ranma mentre ella no va estar.
- Vaig passar una mala temporada quan te'n vas anar i em vaig refugiar bevent i gaudint. Per la meva posició se'm van acostar noies i nois per l'interès -es va encongir les espatlles- ja saps com sóc d'idiota, no vaig veure per què venien i em vaig sentir al·legat. Fins que el meu pare i el teu no em van dir que tu vas tornar no em vaig adonar que havia fet malament durant els últims sis mesos. Ara m'he estat allunyant de les males companyies, i he tornat a entrenar-me.
L' Akane va comprendre el mal que li va fer al seu amic quan se'n va anar, raó perquè no sabés el que li va passar a ella durant aquests sis mesos. En Ranma podia reaccionar de formar molt dolenta si ho sabés. Tal com havia reaccionat quan aquest noi va insultar l'honor de la seva mare, la Kasiumi li va explicar com en Ranma li va pegar a aquest noi, de cap manera havia de saber res, el seu amic no havia de saber què li va passar.
Tots dos van entrar al FFurinkan. L' Akane va mirar aquest institut, no li va agradar i sabia que a a en Ranma tampoc. No era l'institut que tots dos havien triat per anar, si aquesta maleïda beca no s'hagués interposat entre ells i els seus desitjos, ara anirien a una escola amb millor fama.
En Ranma la va mirar i va saber què pensava ella, era el mateix que pensava ell. Aquesta escola tenia mala fama, li havien donat la successió de directors ineptes.
-Vine no et passarà res- va dir el jove- jo no deixaré que et passi res- en Ranma estava furiós, quan la seva amiga va patir el bullying no va estar al seu costat per protegir-la. Allà no passaria el mateix.
L' Akane ho va seguir insegura, notava que els nois la miraven amb desig i les noies amb odi, en acompanyar a en Ranma es va guanyar l'odi de totes. Havia entrat amb mal peu, seria assetjada pels seus companys, no volia que es repetís els de la seva antiga escola.
En Ranma va notar el mal estar de la seva amiga, i la va agafar de la mà.
-Anem Akane, som a la mateixa aula, com sempre vam estar. Tots dos junts hem fet des de nens. Com farem fins que ens graduï ns a la universitat.- No es va dirigir només a l' Akane, era una advertència encoberta als altres alumnes. Tots sabien com podien de passar-ho malament si s'enfrontaven a en Ranma.
L' Akane va voler desfer-se de la mà del seu amic, però aquest no la va deixar anar, una vegada sols li diria que no la tornés a agafar de la mà. Ja no era la nena d' abans i no necessitava anar de la mà de ningú. No necessitava la protecció de ningú.
.
Les classes havien acabat, l' Akane havia dit a en Ranma que no ho necessitava per protegir-se, cosa que no va resultar veritat. Els dos joves van tenir una baralla molt forta, com les que van tenir des de que eren petits. Per a la noia va ser un dia dolent, les que havien de ser les companyes li havien destrossat l'uniforme, ara vestia una de les robes de recanvi d' en Ranma.
Tot i que havien tingut una baralla, el noi la va defensar de les altres noies.
Després que a la noia li destrossin l'uniforme mentre es canviava als vestidors, en Ranma va parlar amb els companys.
-La propera vegada que l' Akane sigui atacada per algú, ho consideraré un atac cap a la meva persona, i la meva resposta serà fulminant. - va mirar els seus companys- no vull que ningú es burli o la insulti.
-Només és la filla del teu majordom- va dir amb menyspreu una de les noies. Aquesta noia va ser la que va destrossar l'uniforme de l'Akane.- no és ningú, pitjor, és menys que ningú.
-I tu només ets la filla d'un... cuiner- en Ranma es va enfurismar encara més, no suportava aquesta noia- Ukyo has de callar. No pas perquè el teu pare tingui un programa de televisió tu ets famosa. Ja t'ho he dit, només ets una filla d'un famós, que mai no seràs tan bon cuiner com el teu pare, ni com la teva mare.
L' Ukyo va abaixar el cap rabiósa. En Ranma la va atacar on més li feia mal, compara-la amb els seus pares. El seu pare encara famós era un cuiner mediocre, i una nefasta persona. La seva mare era una altra cosa, era una excel·lent cuinera, i per desgràcia, una bona persona. En Ranma va suggerir que ella era pitjor cuinera que el seu pare, això era un insult. Es venjaria de l'Akane, ella ho va prometre. Considerava a en Ranma com seu, espantava qualsevol moscona que s'acostar-se al seu noi.
-Ukyo sé el que penses, sé que creus que sóc teu, però t'equivoques- en Ranma va mirar molt seriós la noia. -El tracte que va signar el teu besavi amb el meu besavi no serveix de res. La teva família va incomplir aquesta promesa fa més de cent anys. No compliré aquesta promesa. Ves-te i no molesti més!
L' Ukyo es va allunyar tramant el seu pla per allunyar la noia nova d' en Ranchan, com ella anomenava a en Ranma.
-Qui és aquesta noia?- va preguntar l' Akane amb curiositat i gelosia.
- Una molèstia. No cal que te'n parli. La meva mare ens va explicar com la germana del meu avi va ser abandonada pel germà de l'avi d'aquesta noia, la va deixar a l'altar, va ser un atzucac per als Saotome. .
-No tindràs més pretendent?- va preguntar l' Akane.
- Sí, una més, però no en faig ni cas. Aquesta hauria de ser al manicomi, si el que m'han dit és veritat està ingressada en un. Aquesta noia està realment boja, pitjor, psicòpata- en Ranma ho va pensar- . Pensant-ho bé les tres boges haurien d'estar tancades, lluny de la gent. S'han barallat entre elles per mi, i no han tingut cura, ho han destrossat tot al seu pas.
I així van començar a trencar la barrera que hi havia entre tots dos, una barrera que es va crear en els sis mesos que van estar separats. Encara que l' Akane pensava que no es trencaria mai.
Però en Ranma va saber que tindria problemes amb dues d'aquestes noies.
.
Aquell mateix dia en Tatewaki va entrar al despatx del seu pare.
-He trobat el que anàvem buscant.- va dir el jove.
-On?- va ser la concisa resposta del seu pare.
-En aquest col·legi de segona.
El director s'ho va pensar.
-Per ara no actuarem- va dir l'home- no és bo que cridem l'atenció. Estar-te alerta i ser previngut.- va assenyalar al seu fill- procura vigilar el nostre objectiu. Jo demanaré instruccions al cap, ell estarà content.
-Pare, tinc un mal pressentiment. El nostre objectiu pertany al clan Saotome, pot ser perillós involucrar-s'hi. Tu mateix m'advertir-te en contra.
El pare del Tatewaki va riure.
-No passarà res, quan menys s'ho esperin li haurem tret el nostre, i haurem desaparegut, no sospitessin de nosaltres.
Tatewaki va sortir del despatx. El seu pare s'equivocava, estaven ficats en un bon embolic, i no en sortirien bé.
.
つづく...
.
NOTES DE L'AUTOR:
.
El tercer capítol de la història.
Encara segueix el misteri del que li va passar a Akane.
...
Cuan vaig pujar aquest capitol a castellà van passat tres mesos des que vaig començar a escriure'l i el vaig pujar. Hi havia dies que escrivia un paràgraf, altres mitja pàgina, altres dies un parell de pàgines i altres dies no escrivia res. Mentre ho vaig pujant, els vaig retocant o em vaig descansar i llegir fics de gent que segueixo, o algun manga o llibre. Vaig deixar de pujar les traducions en català, ho fa per vagància. aquesta història la vaig pujar fa mesos. ara em toca tornar a traduir novament, tinc un llarg camí, fa temps pujava un capítol en castellà el traduïa a català i ho pujava. estic molt desfasat entre els dos idiomes, ara he de córrer molt per posar els meus dos comptes al mateix nivell.
.
Informació:
.
Cuan vaig pujar aquesta capitolio en castellano era 16 de març de 2023 i aquell dia es complien 30 anys de la primera emissió de Ranma a Espanya. 30 anys garbeé res. Va ser a Antena 3, cuan es feien programes per els nens. A Catalunya i en catalá va ser el 12 de setembre de 1995 pel Canal 33, dins del programa Cara A.
A qui hagi llegit aquest capítol moltes gràcies..
.
Informació:
.
Cuan vaig pujar aquesta capitolio en castellano era 16 de març de 2023 i aquell dia es complien 30 anys de la primera emissió de Ranma a Espanya. 30 anys garbeé res, va ser a Antena 3, cuan es feien programes per els nens. A Catalunya i en catalá va ser el 12 de setembre des1995 pel Cana 33, dins del programa Cara A.