ADVERTIMENT !
.
No és una història per a menors, ni per a gent sensible. Si no us agrada o la veuen massa desagradable per al vostre gust deixeu de llegir-la. A aquestes persones els convido a llegir altres de les meves històries menys fosques que aquesta.
A partir d'aquest capítol és quan la història serà realment per a adults, repeteixo a qui els agradi la trama deixin-la.
.
.
-0-
.
4. CAPÍTOL.
.
Es descobreix la veritat.
.
-0-
..
Havien passat dies de retrobament dels dos antics amics. Els dos joves estaven sempre junts, però l' Akane seguia sent una mica freda amb el seu amic. Realment volia allunyar-lo, i que no patís en saber la veritat. Però tot estava sortint malament, i no aconseguia enfadar el noi més d'un dia. Ella encara que no ho reconegués tampoc volia estar lluny del noi.
Aquesta jove encara vivia espantada. Sabia que qui li va fer mal era poderós, no tant com ho els Saotome, o com van ser en el passat els Tendo, i però tot i així podrien danyar-la. La por que es repetís allò viscut en el passat era constant i no l'abandonava mai.
Aquella tarda havia quedat amb a en Ranma, veurien una pel·lícula al cinema familiar dels Saotome. encara que abans de marxar tots dos solien anar als cinemes de la ciutat on vivien. Avui ella no volia sortir i en Ranma va decidir anar al cinema familiar.
L' Akane s'estava canviant quan el telèfon personal de l'habitació va sonar. Era estrany, aquest telèfon estava connectat a la centraleta particular de la casa, ningú no podia trucar-la, ni a ella ni a ningú d'aquella casa, sense passar abans pel rigorós filtre del vigilant. A part l' Akane havia dit que no volia rebre trucades externes.
La noia es va quedar mirant el telèfon horroritzada, no li agradava rebre trucades telefòniques, li portaven mals records. Records de la seva vida durant els sis mesos que va viure a aquest col·legi. Quan rebia una trucada…, va negar amb el cap, no volia recordar això. Però el telèfon seguia sonat, el va despenjar i va tallar la trucada. El va deixar damunt de la tauleta, d'aquesta manera ningú no la podia trucar.
L' Akane es va mirar al mirall, el seu aspecte era lamentable, no es podia comparar el que tenia abans d'anar a aquest col·legi tan lluny. Segur que en Ranma se'n riuria, com sempre havia fet. Va somriure amb tristesa, com li agradaria tornar a aquells temps, tornar a ser una noia ximple però feliç. Havia estat molt ximple, i en Ranma també, però eren feliços. Acceptar la beca en aquest col·legi tan lluny va destruir el món on vivien tots dos, els va destruir tots dos.
La noia va sortir de l'habitació i per anar al cinema de la casa, i al passadís es va trobar a en Ranma, que la va mirar i el va somriure. Era un somriure fals, la jove el coneixia bastant per saber que el noi estava preocupat, ella havia après durant aquell temps que van estar separats a amagar el que realment sentia, a posar una cara alegre, quan realment volia plorar, i va servir aquest truc amb en Ranma.
Sabia que no enganyaria durant molt de temps a el seu amic, el que no recordava era que en Ranma també la coneixia bé, i ell va saber que aquest somriure i cara alegre, només era una màscara, i que ella estava molt trista i espantada.
Tots dos es van dirigir al cinema familiar, més gran i avançat que molts que els que hi havia a Tòquio. Van entrar-hi i en Ranma va comprar refrescos i crispetes per a tots dos. Van mirar la sala, feia molt de temps que no hi anaven. Estava buit, només podien entrar els que vivien a la mansió, fossin els amos o els seus empleats, o els seus convidats. .
Van buscar els seients on s'asseien des de nens i van començar a veure la pel·llícula, en Ranma havia demanat aquesta pel·lícula, una vella pel·lícula de terror, el gènere preferit de l'Akane, encara que sempre s'espantava. Tots dos havien vist aquesta pel·lícula moltes vegades i el noi sabia que la seva amiga acabaria espantada i abraçada a ell. Aquesta pel·lícula era en blanc i negre, i la història grinyolava per tot arreu, era molt dolenta, però divertida, però aal' Akane li agradava.
.
Lluny, en una altra ciutat, la persona que va trucar a l' Akane, va mirar el telèfon irritada. Li havia costat molt localitzar aquesta dona. El molestava no haver aconseguit parlar amb ella. No s'havia de preocupar, havia d'actuar a poc a poc. No s'havien de precipitar, si actuaven ja tot sortia malament. Havien de deixar-ho tot en repòs unes setmanes, no!, millor un parell de mesos.
Que tots pensessin que tot havia caigut en l'oblit, i quan baixessin les defenses actuar ràpidament i portés l'objecte desitjat.
.
A Tòquio, en una habitació un home, estava assegut davant un ordinador. Tenia punxada les comunicacions telefòniques dels Saotome. Va ser qui va aconseguir que la trucada de Kyoto anés directament a l'habitació de l'Akane, saltant-se el tallafocs de la centraleta de la Mansió Saotome. Espiava i enregistrava les converses d'aquella casa. Manava aquells enregistraments a qui l'havia contractat.
Era molt bo a la feina, el millor. Havia aconseguit colar-se a la Mansió amb un nom fals, amb una aparença que no era la seva. L'autèntic tècnic, a qui va substituir, no seria mai trobat. La seva gent va fer creure que se'n va anar a l'estranger.
L'home va riure, era bo disfressant-se, bons col·locant aparells espies, bo hackejant aparells, com era el cas de la nia telefònica dels Saotome, i bé en lluita.
-Sóc bo en lluita- l'ego d'aquell home era grandiós- sóc millor que el Chuck Corril, i el Jam Clock Vam Danm.
- No tan bo- va dir una veu.
L'home va intentar aixecar-se, però diversos homes encaputxats van entrar per la porta de la seva habitació i li van posar un sac al cap.
El sicari no va tenir temps de defensar-se. Uns segons després estava inconscient.
El que semblava el cap d'aquell grup d'assaltant va parlar.
-Ja sabeu què heu de fer. Que no pateixi mal…encara. Té molt per explicar. A la mansió el faren parlar de valent.
Van ficar l'home en sac, van sortir de l'edifici en un atzucac, on els esperava una camioneta, i aquell grup hi va ficar la presa i els aparells que va utilitzar per espiar els Saotome. I en van sortir.
Ningú va veure ni escoltar res. Ningú no va notar la desaparició d'aquell home estrany, ningú sabia que en aquell pis havia viscut algú. El home no va sortir mai dels
.
En Ranma i l' Akane estaven veient la pel·lícula al cinema, no hi havia ningú, només ells dos. Fins i tot no hi havia qui operava la càmera. En Ranma la controlava amb un comandament a distància. El jove pensava que sí que la seva amiga es distreia tornaria a ser la mateixa de sempre.
Havia arribat a l'escena on la protagonista era capturada pel metge boig, l'operava i quan ell volia la dona es transformava en un monstre que matava a qui aquell metge li ordenava.
Va ser llavors quan la jove va començar a cridar.
-Parar-la!, Para aquesta pel llilícula!- la jove plorava histèrica- no vull veure-la!
En Ranma va mirar la seva amiga espantat. El comportament de la seva amiga no era normal, mai no s'havia posat així. Havien vist moltes vegades aquesta pel·lícula. Les primeres vegades es van espantar. Les següents vegades van riure. Era una pel·lícula tan vella i amb tan mals efectes que per a ells era còmica.
Però el visionat d'avui havia provocat terror a l' Akane.
-Akane, què et passa?- va preguntar el jove.
La noia el va mirar espantada amb llàgrimes als ulls, se les va netejar i va mirar el seu amic amb fúria.
-Deixa'm sola!, a tu no t'importa el que em passa!, No importa a ningú!- la noia va començar a colpejar a Ranma, que es defensava sense tornar els cops- a tu no et va importar res, em vas deixar sola durant sis mesos. Els pitjors mesos de la meva vida, et vaig necessitar tant, i no vas anar a buscar-me i rescatar-me. No et va importar res de mi.
El noi cada vegada estava més i més confós, però els retrets de la seva amiga el van enfurismar.
-Jo també vaig patir amb la teva absència. em vas deixar sol!, em vas abandonar per una beca. Em vas dir que era pel teu futur. – El noi la va mirar desafiant- vas deixar d'enviar-me cartes i no contestaves quan et trucava per telèfon.
Ella es va quedar sorpresa, i es va enrabiar.
-No t'estimo al meu costat. No tornis a acostar-te a mi. - el va mirar amb odi- ja no t'estimo. Vas allunyar de mi. No sóc l'Akane que vas conèixer. Si t'acostes a mi et faré mal, molt de mal.- i li va esgarrapar la cara al seu amic.
La noia va sortir del cine seria sense mirar enrere, estava histèrica i fora de si.
En Ranma es va tocar la galta amb la mà, es va mirar la mà i la sang en ella. Aquesta noia no era l'Akane que coneixia, aquesta noia estava trastornada. No era gaire llest, però fins i tot ell es va adonar que en aquella escola l' Akane havia patit alguna cosa més que bullying, i ell esbrinaria que va ser.
.
L' Akane una vegada va sortir del cinema, va trencar a plorar i va fugir cap a la seva habitació. L'escena d'aquesta pel·lícula li va recordar quan… A la pel·lícula la jove la van transformar en un monstre. I ella en aquesta escola també va ser transformada en un monstre, però diferent del de la pel·lícula.
La noia va entrar a la seva habitació i va tancar amb clau, no volia que ningú entrés i la veiés, no necessitava ningú, se n'aniria d'aquella casa, i… i… No tenia on fugir, no es podia amagar enlloc, només allà estaria segura.
-La Mansió protegeix la Família,- va dir la noia, aquest era un dels lemes dels que vivien al casalot Saotome. – tots els habitants de la casa estarem protegits per la casa.
Es va adonar que aquests lemes eren paraules buides, res la protegiria del que va deixar enrere.
.
En Ranma estava sent guarit per la seva mare i per la Kasumi. Havia explicat com va ser l'agressió de la petita dels Tendo, i totes dues dones es van mirar preocupades. A en Ranma no se li va escapar aquesta mirada, però quan va preguntar les dues dones es van mostrar esquives, i no responien a les seves preguntes. Això va augmentar la preocupació del jove, tota la família sabia alguna cosa sobre la seva amiga, que a ell li negaven saber.
Quan les dues dones sortirien de l'habitació del jove on el van curar.
-M'oculteu alguna cosa sobre l' Akane, una cosa important, esbrinaré que és, o ho juro- va advertir el noi, estava furiós- si és una cosa important... em venjaré sobre vosaltres per no explicar-me res.
Les dues dones van baixar a la cuina. La Nodoka, encara que propietària del casalot, li agradava cuinar, era una de les seves feines a la casa. La Nodoka era qui realment planificava les tasques de la casa, i en aquestes tasques participaven tots els que hi vivien, fins i tot en Genma i en Ranma tenien tasques a fer. En Ranma i l' Akane havien de fer les compres que la Nodoka o la Kasumi els demanaven.
Estaven fent el sopar, quan la Kasumi va parlar.
-En Ranma no és tan ximple com ell mateix es creu, ni tampoc tan mancat de sentiments com fa creure. En Ranma sospita alguna cosa, sap que l' Akane no només va patir bullying a l'escola, quan sàpiga la veritat…- va callar i va tenir un calfred- no vull pensar en això, em fa por el que farà quan sàpiga la veritat.
-Jo també temo que arribi aquest moment- la Nodoka la miró amb por-k' Akane no tornarà a ser la mateixa, i en Ranma… tampoc ho serà.
.
Havien passat tres mesos. L' Akane s'havia anat tranquil·litzant i va demanar perdó a en Ranma pel que va passar al cinema. En Ranma la va convidar a un gelat i ella de mala gana ho va acceptar.
Ella va ser tot el camí espantada, però no va passar res, només una visita, mentre menjaven el gelat, va ser l'Ukyo, que no va ser be rebuda.
-Llargar-te Ukyo- va dir en Ranma mentre menjava el gelat, ni la va mirar. El to que faig servir el noi era de cansament- t' ho he dit milers de vegades, no sóc el teu promès!, la promesa es va haver de complir fa més d'un segle, la teva família la va trencar. Aquesta promesa no s'hereta, tu i jo no en tenim res. Aquesta promesa no afecta ja a la meva família, el teu avi es va haver de casar amb la germana del meu avi.
-Aquesta noia lletja- va assenyalar l' Akane- no pot competir amb mi, no …
-Passa alguna cosa?- l' Ukyo va ser interrompuda per una veu.
En Ranma i l Ukyo es van girar i van veure la vigilant de seguretat del local.
-Aquesta dona- va dir l' Ukyo assenyalant a l' Akane- està intentant aixecar-me al meu promès.
-El senyor Saotome i la senyoreta Tendo han estat clients d'aquest local des de nens- va dir la propietària del local que es va acostar a la taula ocupada pels dos joves - sempre han vingut junts- va mirar l' Ukyo- a vostè no la conec, i pel que sé, el més a prop que ha tingut el senyor Saotome d'una promesa a estat la senyoreta Tendo.
L' Ukyo va mirar aquelles persones espantada, sabia que tenia la partida perduda, però no es donaria per vençuda, lluitaria per en Ranma, era un bon partit, aquell noi era hereu d'una bona fortuna i era molt manejable.
-No conec aquesta noia de res, només és una companya d'institut que m'assetja dient que és la meva promesa. Aquesta noia és un perill.
L' Ukyo va mirar en Ranma, mai no havia aconseguit res d'aquell noi, se li havia insinuat i res va aconseguir, li va exigir que complís el tracte fet pels seus avantpassats i tampoLa va aconseguir res. Ho havia intentat de mil maneres i s'havia tornat a casa amb les mans buides. Però des que va tornar aquesta Akane tot va anar a pitjor. En Ranma sempre estava pendent d'aquesta poca cosa. Havia abandonat les seves gresques, s'havia allunyat de les altres noies. Al principi va creure que ella tindria una possibilitat, però amb l'entrada en escena d'aquesta noia, les poques possibilitats van caure a zero, però ella seguia pensant que el noi era seu. Ara encara pensava que sí que l' Akane sortia de l'equació en Ranma seria seu.
La Kodachi no comptava i la Shampoo havia tornat al seu poble, només va anar de visita i tornaria, quan la noia xinesa tornés, en Ranma ja seria seu., encara no sabia que la Kodachi furle internada en un psiquiàtric.
Però en el moment actual aquesta possibilitat de quedar-se amb en Ranma estava tan llunyana com la lluna, en Ranma no la volia al costat, però això no duraria sempre.
-M'ha d'acompanyar a la sortida- va dir la vigilant- si ofereix resistència puc fer servir la violència i trucaré a la policia.
L' Ukyo no va tenir més remei que marxar, deixant en Ranma i l' Akane sols.
En Ranma va mirar la seva acompanyant que se'l mirava demanant-li respostes.
-No en faci cas, l' Ukyo busca una cosa que no pot aconseguir i com si fos una nena ha tingut una rebequeria. - es va quedar pensatiu- i la Shampoo i la Kodachi són pitjors. Totes dues utilitzen pocions per aconseguir-me. Però cap no ha aconseguit res.
L' Akane el va mirar amb els ulls oberts. Havia de saber el que en Ranma havia viscut durant aquest temps, parlaria amb la Kasumi, segur que la seva germana gran seguia sent la confident d' en Ranma. Sí que ho demanés a la Nabiki només aconseguiria la veritat a canvi de diners. I si ho demanés a en Ranma… això era més complicat. En Ranma li donaria aquesta informació a canvi que ella li expliqués la seva vida en aquest horrible institut, i no li podia explicar tota la veritat.
-Recordes quan la Nabiki ens va treure els nostres ninots i ens va demanar diners per tornar-los?- va preguntar el noi.
-Si!- i per primera vegada en mesos la jove va somriure de veritat- vam reunir tots els nostres estalvis i els vam deixar on ens va demanar.
-El que la teva germana no esperava és que vam cavar un forat i el vam omplir d'aigua i fang.
-La Nabiki va sortir d'aquell parany ple de fang, que bruta estava ¡com feia pudor!, d'on vas treure aquesta aigua?
-Dels residus fecals de la granja del veí- va confessar en Ranma-vam recuperar els nostres ninots i els diners.
-Però la teva mare ens va càstigar durant un mes sense gelat.
Tots dos van riure recordant el passat, un passat en què tots dos van ser feliços. Un passat a què no podien tornar.
-I la Nabiki també la van castigar. Va ser escarmentada per nosaltres, la meva mare, la teva germana gran i el teu pare.
Aquella tarda els dos van riure, van oblidar el passat proper. Van tornar a ser feliços, encara que aquesta felicitat tenia data de caducitat. I el passat a què no volien tornar els va agafats.
.
Van passar tres mesos més. En Ranma no va aconseguir esbrinar res d'aquells sis mesos que l' Akane va estar en aquesta escola. Tant l' Akane com la Família no va deixar anar pendra, ningú li va explicar res, ni tan sols la Nabiki, a qui el jove li va oferir una sucosa quantitat de diners, ni això va ser prou perquè la mercenària de la família afluixar-se la llengua.
Al final el noi va resistir d'interrogar la Família, però no per això va abaixar la guàrdia, alguna cosa li deia que s'apropaven molt mals temps.
Però tot i així sortia amb l' Akane, la noia es va anar recuperant a poc a poc, però encara seguia espantada. Tenia por que el seu passat vingués per ella, sabia que això passaria. Però amb el pas del temps va anar calmant-se, amb en Ranma no calia témer, ell sempre l'ajudaria i la salvaria.
Havia tingut molts problemes amb l' Ukyo, fins que va aconseguir que la canviessin d'institut. Aquesta boja anomenada la Shampoo va desaparèixer, no se'n va tornar a saber, no se'n sabia des que se'n va anar al seu poble.
I va passar un any més. Estaven a l'últim any de l'institut, tots dos pensaven anar a una universitat exclusiva. El clan Saotome era prou ric i important perquè tots dos entressin sense problemes a aquesta universitat.
La relació entre en Ranma i l' Akane anava bé, fenomenal. Per a tots dos era ser al paradís. I el primer dia de tercer de l'institut, durant tots els cursos, els dos joves havia anat a la mateixa classe. El director va voler separar-los, però la Família Saotome era prou forta perquè aquest home no pogués aconseguir separar-los.
En Genma i en Soun no els volien separat, els interessava que en Ranma estigués al costat de l'Akane per protegir-la. I per aconseguir-ho van haver d'amenaçar de tallar les ajudes a l'escola i altres coses.
I en aquell primer dia de curs, negres núvols ocultaven el cel. En Ranma sentia un fred anormal, alguna cosa passaria.
Va entrar el director seguit de quatre nois. En Ranma en veure'ls es va posar instintivament en guàrdia, aquests nois no li agradaven, va saber a l'instant que tindria problemes amb ells. Va sentir un soroll al seu costat va mirar i va veure l' Akane mirar amb terror aquests quatre nois. Ho va saber a l'instant els quatre nous alumnes havien anat a l'antic col·legi de la seva amiga.
El jove Saotome va veure com miraven a l'Akane, i no li va agradar aquesta mirada. De moment no faria res, però si intentaven alguna cosa amb l' Akane, per mínim que fos. O si intentaven alguna cosa amb ell, aquest grup tindria problemes. I tal com miraven l'Akane… no estarien quiets.
-Aquests joves- va començar el director- vénen d'un prestigiós col·legi. El millor col·legi del país, són alumnes exemplars.
-No ho són- va sentir dir en Ranma a la seva amiga- són unes males bèstia.
Això va bastar a en Ranma per llançar una mirada a l' Akane, la noia estava a punt del col·lapse mental. La noia temia aquests nois.
-Aquests nois són superiors a vosaltres a tot, bons estudiants, bons esportistes. Heu de fer cas en tot. He decidit que siguin els delegats de la classe.
En Ranma va aixecar la mà.
-Aquí els delegats ho trien els alumnes, no el director- el noi parlava amb cansament. Som jo i l' Akane, i ho seguirem sent.
- He canviat les normes- va dir el director- si no t'agrada et puc enviar a un altre col·legi.
En Ranma va callar, no va demostrar la fúria que sentia. Si feia alguna cosa seria castigat i separat de l'Akane, i no s'havia de separar de la noia en aquests moments.
-El delegat serà Ryoga Hibiki, el millor lluitador que hem aconseguit.
- Un segon - es va sentir dir. Ningú va identificar la veu d' en Ranma.
El director va mirar els alumnes furiós, però va seguir.
-El subdelegat és en Mousse, un geni i un artista.
- Un encegat que no sap distingir una persona d'un mico- va dir la veu anterior.
-No consentiré més interrupcions!- va bramar el director-els ajudants són en Ryu i en Taro. També són els millors experts artista marcials que hi ha a aquesta escola.
- No ho veig tan bons- va contestar la Yuka- en Saotome els supera.
- Seran la vergonya de l'escola, com ho va ser el fill de director.
Tots van riure, menys en Ranma i una aterrida Akane.
-Akane, què et passa?- va preguntar en Ranma.
-Són ells- va contestar ella-han vingut per mi- la noia parlava com una boja. Els seus ulls estaven extraviats. – em tornaran a ser mal, he fugit per res.
Mentre el director continuava parlant.
- Aquests nois s'asseuran allà on vulguin. Els alumnes on es vulguin asseure li hauran de cedir el lloc sense preguntar. Aquests alumnes s'asseuran a la part posterior de l'aula, si no obeeixeu seran expulsats del col·legi.
Es va sentir un murmuri de desaprovació, ningú no estava d'acord. Però havien d'obeir, era el millor.
Els quatre nois es van acostar a la taula de l'Akane. En Ryu va fer fora de la seva taula el noi que hi havia davant. En Taro va fer el mateix amb la noia que s'asseia a la dreta de l'amiga d' en Ranma. En Mousse es va col·locar darrere. Els tres expulsats es van veure obligats a asseure's a l'última fila. En Ryoga es va acostar a en Ranma.
-Aixeca, aquest és el meu lloc- va ordenar amb prepotència i aire de superioritat aquest jove.
En Ranma va mirar aquest noi sense interès.
-No! És el meu lloc. Ho és des del primer dia en aquesta bruta escola. No m'aixecaré.
Aquesta resposta no va ser ben rebuda.
-Aixeca't!, és pel teu bé. Pot patir un accident -va amenaçar amb prepotència aquest noi nou, i va agafar en Ranma.
- Tu em faràs patir aquest accident? - la ironia d' en Ranma va ser palesa, la ràbia en la seva veu va ser captada per tots menys per aquests quatre idiotes- desapareix, posa't a l'última fila, em molestes porquet. Apestes a granja. i Treu la seva brutes urpes de sobre meu, porc!
Tots van riure de la gràcia del noi de la trena.
-Ets un imbècil i no saps amb qui estàs parlant- la fúria d' en Ryoga era gran, aquest nen ho estava deixant en ridícul- no em deixis en ridícul, no m'agrada que em deixin en ridícul- aquest jove estava furiós- qui ho fa … li dono una pallissa.
En Ranma va riure.
-Doncs ja pots començar. Vull veure com et dónes a tu mateix una pallissa.-en Ranma ja no aguantava aquest gilipolles.
-Què insinua?
-Que no necessites ningú per posar-te en ridícul, tu mateix en té prou.
Va ser l'últim que va aguantar en Ryoga, i li va anar a donar un cop de puny a en Ranma. El seu puny no va trobar el seu objectiu, en Ranma es va apartar i va dirigir el puny a l'estómac del seu atacant.
El suposat delegat de la classe va retrocedir emportant-se les mans a l'estómac. Va sentir molt de dolor, ningú l'havia copejat des de feia anys.
-Fill de p...-va dir dirigint-se a en Ranma.
El següent va ser una pallissa donada per en Ranma. En Ryoga no va poder fer res, no va fer ni un sol cop.
Els altres tres nois nous es van abalançar sobre el noi de la trena.
-Un a un no serien rivals per mi,- va pensar l'atacat- però contra els quatre alhora ho tinc malament. M'he de posar en mode Berserker.
I el noi va canviar la seva posició, sabia que aquests nois no jugarien net. Als ulls dels seus rivals va veure que no eren principiants, que si no es defensava bé acabaria malament. Aquests nois el matarien, i no seria el primer a qui eliminaven.
-Rendeix-te- en Ryoga va somriure amb maldat- i no et matarem, només et deixarem en una cadira de rodes per a tota la vida.
-No tots estareu sencers per celebrar això. – va contestar en Ranma-.tu mateix cauràs i no tornaràs a aixecar-te mai del terra, seràs home mort.
- Senyor Saotome queda expulsat un mes! - va cridar el director- ja em pensaré si l'expulso per vida.
-Ja li va advertir el meu pare. Res dexpulsions sense justificació. Si no li agrada a vostè pot pagar el que li deu al meu pare com a director. – va agafar el mòbil- una simple trucada, i aquest col·legi demà serà propietat del meu pare i vostè fregarà els terres del col·legi.
Va ser llavors quan es va desencadenar la tempesta.
-Hola Akane!- en Mouse va saludar la noia- feia temps que no ens veiem tu i nosaltres tornarem a tenir la relació que teníem abans.
-Noo! Allunya't de mi-- va cridar l' Akane alterada.
-No sigui tímida. Mai no ho vas ser, sobretot al llit.
En Ranma la va mirar, va veure com ella se'l mirava amb horror.
-Digues-me que no és veritat!- va cridar en Ranma… la noia va girar la cara avergonyida, ja no podia ocultar res.
-És… vir…-la jove no va poder acabar.
-La teva amiga era la puta més gran de la nostra antiga escola- va somriure en Ryoga- tota l'escola va passar pel seu llit. Hem vingut que ens torni el que ens va treure, oi amiga? Ens deus molts diners.
En Ranma estava horroritzat, va mirar a l' Akane, que no podent aguantar més va sortir corrent. El noi va saber que hi havia alguna cosa més. Que aquests nois ocultaven alguna cosa. Es va acostar al que anomenaven Taro li va donar un cop de puny. El va agafar per la cama i va pujar a la finestra deixant el noi penjant del buit.
-Parla o et deixo anar, m'amagueu alguna cosa-va cridar en Ranma. Els companys del noi van fugir de classe, ja sabien que els nois nous eren una amenaça.
-No t'atreviràs- ho va desafiar en Taro- fes-ho i la teva família correrà perill.
-No saps amb qui parles- va contestar en Ranma- toca a la meva Família i la meva Família et faràs una cosa molt desagradable.
-Deixar-lo anar- va dir en Mousse amb menyspreu- no és important, ho podem substituir.
En Ranma va saber que ho estava desafiant.
-El teu amic així ho ha volgut.- i va començar a afluixar la seva subjecció sobre la cama de la seva presa.
-Parlaré!- va cridar en Taro espantat, aquell noi va saber que en Ranma no dubtaria a deixar-ho anar- l' Akane va ser la nostra presa des del principi. Per fer que caigués a les nostres xarxes la vam haver d'amenaçar.
-Amenaçar?- va preguntar en Ranma.
-Si la vam drogar- en Taro en saber-se traït ho explicaria tot- ens vam ficar al llit amb ella dormida, li vam fer fotos. En ensenyar-les ens va dir que se suïcidaria. Vam augmentar l'aposta, vam haver d'atacar la família.
-Atacar la seva família?- va preguntar en Ranma tement la veritat.
-Vam mandar atacar a la seva germana i una dona que anava amb ella, i vam intentar atropellar un amic seu, va escapar per poc. Vam gravar això i ho vam ensenyar a l' Akane, o acceptava a les nostres peticions o ho pagaria la seva família i ella va haver de claudicar.
En Ranma es va enfurismar més.
-No et mataré- va dir el jove - i va llançar a la seva presa contra en Ryoga, i tots dos van ser llançats contra la paret.
- A la noia a qui atacants, per a mi és una germana- es va cruixir els dits- a la dona que vau atacar és la meva mare. Al noi que vau intentar atropellar llar vaig ser jo. -En Ranma va posar una cara sinistra- heu comès massa faltes contra la meva Família, i ho pagareu molt car. Esteu morts!
-No et moguis- en Ranma va sentir una pistola darrere seu, i es va aturar.
- Em preguntava quan actuaria, director Kuno. Des que va entrar amb aquests nois em vaig adonar que estava amb ells. Tant favoritisme, tant fer-los la pilota. – en Ranma va riure, aquest home era pla, sempre va saber que aquesta persona no era de fiar- estava aquí per vigilar-nos a mi i a l' Akane, oi? La boja de la seva filla s'havia d'acostar a mi, però jo la vaig allunyar només conèixer-la, vaig aconseguir que la manessin al psiquiàtric.
-Des de quan saps que el director era u dels mostre? - va preguntar en Ryoga. - Des de quan saps que el director és un dels nostres?
-Realment ho acabo de descobrir- va somriure amb maldat en Ranma- he llançat la meva hipòtesi i he encertat.
-Ara ens acompanyaràs i desapareixeràs- va dir en Mousse parlant amb una paret.
-Cegat sóc aquí!- va exclamar cansat el jove de la trena.- amb el que parles és una paret
-Calla't! – en Tatewaki havia entrat a la classe i va amenaçar a en Ranma amb la seva espasa de fusta- som sis, no escaparà de nosaltres.
-Què t'hi jugues Mari Pili?—en Ranma en un ràpid moviment li va prendre l'espasa al noi. Es va posar darrere d'aquell jove, li va passar l'espasa pel coll i va recolzar el genoll contra la columna del seu presa si us moveu li trenco el coll o la columna.- estava furiós, va sentir com començava a cruixir la columna vertebral d' en Tatewaki , en Ranma estava disposat a trencar-la, i carregant les seves paraules amb tot l'odi que sentia ho va dir- estic desitjant trencar aquest cabró en trossos, -els va mirar- ia vosaltres també ho faré, tard o tard o d'hora els mataré. Pel que vas fer a la Kasumi, pel que vau fer a la meva mare. Però pel que vau fer a l'Akane us torturaré abans de matar-lo. El que vau fer a la meva amiga ho pagareu amb la vida.
- El meu fill es substituïble- el pare del jove li era igual matar el seu fill. En Tatewaki va mirar el seu pare amb horror, el seu propi pare ho estava traint.
-Si, però tu també, esteu morts, acabaré amb tots i cadascun de vosaltres- i en Ranma va llançar a en Tatewaki contra el seu pare, i va saltar per la finestra.
-No s'ha d'escapar! -va cridar el director- agafar-lo i matar-lo.
Els cinc joves van sortir en persecució d' en Ranma, però no van trobar-lo.
Aquesta fallada els costaria car.
.
つづく...
Notes de l'autor:
.
En Ranma descobreix la veritat, ja sap què li ha amagat la seva amiga. Ja sap que fugia l' Akane, encara que no ho sap tot. Ell per ara és un fugitiu perseguit pels que persegueixen a l' Akane