ADVERTIMENT !
.
No és una història per a menors, ni per a gent sensible. Si no us agrada o la veieu massa desagradable per al vostre gust deixeu de llegir-la. A aquestes persones els convido a llegir altres de les meves històries menys fosques que aquesta.
A partir d'aquest capítol és quan la història serà realment per a adults, repeteixo a qui els agradi la trama deixin-la.
.
-0-
.
5. CAPÍTOL.
.
L'Akane se sincera.
-0-
.
.
En Ranma va arribar a casa seva, i va anar directament al saló, on va veure tota la Família, va mirar a l' Akane un instant. El jove estava furiós, no els perdonaria als allí reunits que els ocultaven la veritat.
-Tots els sabíeu i no em vau dir res!- va cridar-m'ho heu de dir des del primer dia.
L' Akane se'l va mirar plorosa.
-Jo no volia que tu t'hi involucressis. No volia que t'embrutessis les mans. Sabia que aniries per ells. Preferia que estiguessis en la ignorància que mort o a la presó.
-Doncs ja ho sé!, ¡Aquests animals m'han involucrat!,! Ho van fer en intentar matar-me!, en atacar a la Kasumi i la meva mare!- la va mirar al fer xantatge.- i ara van a buscar-me.- i després d'anar-te'n avui de classe m'han intentat matar.
-Doncs si ho saps tot!- va cridar la noia- deixa'm!, Allunya't de mi!,! No sóc la dona que et convé! Sóc una puta! M'he ficat al llit amb molts homes per diners, i ho he gaudit.,-era mentida, i l'Akane en mirar a en Ranma va saber què ell sabia que ella mentia.
En Ranma la va mirar, i es va enrabiar, la va agafar pel braç i la va treure del saló, encara que va sentir queixar-se a la Família no en va fer cas, ni ningú es va atrevir a detenir-lo, a l'estat en què es trobava el boc, ningú va fer res. L' Akane es va resistir i li va pegar, però el noi va seguir el seu camí sense vacil·lar.
En Ranma va arribar a la seva habitació, va tancar la porta amb clau, i va empènyer la seva amiga al llit.
La noia el va mirar furiosa.
-Que et proposes?
-Despulla't!- va ordenar el jove-Ara jo sóc el teu client, m'has de satisfer- i amb orgull va afegir-Si em fas un bon servei et pagaré bé, encara que crec que no et pagaré res.
-No ho faré amb tu. No ets prou bo per mi- va dir amb prepotència ella.- no ets prou bo- i va escopir el que noia- només ets un principiant inexpert.
-Això està per veure. Semprecuan ho feian et deixava satisfeta.
-Va ser abans de tenir tants homes per a mi- va riure per ridiculitzar el jove- vaig veure que tu no eres per a res de bo.
- Tu tampoc ets l'única que he satisfet. Recordo millors que tu.- va riure- la Shampoo era tota una experta al llit. Vull veure si has millorat.
El jove es va començar a despullar.
- T'he dit que et despullis! - va tornar a ordenar-li- O vols que et despulli jo? Et pagaré per veure't nua, vull que em facis el que li feies a ells- va exigir el noi. Va anar cap a ella, la va agafar de l'uniforme escolar i d'una estrebada se'l va trencar, les va deixar només en roba interior.
L' Akane va retrocedir espantada, es va arraulir espantada en un racó, es tapava amb les mans les seves parts.
- No ho faré! - va cridar la noia, estava atemorida del que li podia fer el seu amic i va començar a plorar- no ho faré amb tu. Em fa fàstic que em toquin.- va mirar a en Ranma terroritzada- no em toquis!, si us plau Ranma.!-va suplicar plorant- No vull tornar a sentir-me ultratjada, no vull sentir-me bruta. No saps què sentia quan em venien a qualsevol cabró. Allunya't de mi o acabaré fent-te mal i no vull. Ets l'única persona a qui no faria mai mal.
En Ranma la va tapar amb una manta, es va asseure al costat i amb dolçor li va demanar. No la va tocar, encara que tenia ganes d'abraçar-la i consolar-la, no la tocaria fins que ella el deixés que la toqués.
-Explica-m'ho bruixeta!-Akane se'l va mirar, feia temps que no la crisava per aquest sobrenom. Es va adonar que el seu amic ho havia fet tot per treure-li la veritat, que no pensava fer l'amor amb ella, només volia que li contés el que li va passar. Ella es va esfondrar i se'l va començar a explicar tot mentre plorava.
-Quan vaig arribar a Heneanm, aquell maleït col·legi, no vaig ser ben rebuda, ni pels alumnes, ni pels professors, ni pel personal de l'escola. Vaig ser una pària sense amistats.
-És estrany, et donen una beca per després tractar-te com a escombraries.
-No havia pensat en això -va continuar ella- Em van fer tota mena de bromes, a cadascú més cruel. Vaig pensar a tornar ja al segon dia de ser-hi, però el meu orgull m'ho va impedir, vaig voler viure i resoldre per mi els meus propis problemes, sempre havies estat allà per ajudar-me, no volia ser la ximple princesa a rescatar.
-Mai vas ser la ximple princesa a rescatar, més d'una vegada vas ser tu qui em va rescatar, de vegades vaig ser el ximple príncep a rescatar.
Ella va somriure amb tristesa.
-El primer mes allà va ser un horror, sempre en guàrdia, sempre amb por. No em vaig adonar que tot era un pla per llançar-me als braços de qui em va prostituir.
La noia va descansar un instant. Va respirar diverses vegades, havia d'agafar forces per seguir endavant.
-En Ryoga va ser el primer que es va acostar a mi, va ser un noi tan tendre i amable. Amb ell vaig aconseguir una mica de pau i tranquil·litat. Va ser un amic, llavors ho vaig veure com això, un amic- a l' Akane se li van escapar unes llàgrimes.- Ell em va presentar als seus tres amics, els que van venir amb ell al Furinkan, i unes amigues seves que drsprés van haver de desplaçar-se a altres ciutats, una d'elles s'assemblava a l' Ukyo però amb un altre color de pèl i d'ulls.
En Ranma va sospitar alguna cosa.
-No va ser una amistat gratuïta?
-No, en Ryoga i el seu grup amagaven negres intencions. Una tarda vam sortir a prendre alguna cosa, jo vaig demanar un refresc, i vaig despertar en un llit, m'havien violat i gravat.
- Això ja li vaig treure a aquest Taro o era Ryu?
-Em van amenaçar de enviar el vídeo a la meva família. I em van ensenyar vídeos de com…- es va posar a plorar.
-Tranquil·la bruixeta això ja ho sé.
-Us vigilaven contínuament, i m'enviaven els vídeos. Varies vegades t'hi van apuntar i jo vaig haver d'accedir a les seves peticions perquè no et matessin.
En Ranma es va enfurismar, l' Akane va haver de rebaixar-se per salvar la Família.
-Cada vegada que m'obligaven a estar amb un home, deixava la meva ment en blanc. No!, m'imaginaves que tu entraves per la porta i em salvaves. Que tu mataves tots els que em van fer tant de mal. Només la teva imatge em va donar força per seguir, i amb l'esperança de poder fugir.
-T'hauria salvat, per què no vas trucar?, per què no vas escriure?
-En Ryoga era un porc!, em va violar quan va voler!-ella estava en un estat de nervis terrible, en Ranma va témer que li donés un atac-em tenia controlada. No em deixava trucar a casa, només algunes vegades i ell al meu costat, amenaçant-me per veure que deia. No em deixava escriure... Ho vaig intentar, em va agafar i em va colpejar. Em va tancar en una habitació, sense finestres, em va reduir el menjar, que era dolent i l'aigua.
-Com vas escapa't?- va preguntar el noi.
-Cada divendres i dissabte bevien cervesa, ja ho feien abans de vendre'm. Un dia mentre bevien vaig anar omplint els gots fins que es van emborratxar. Jo vaig aprofitar, els vaig robar els diners, les claus- la noia va empassar saliva- i amb una ampolla trencada, li vaig robar a Ryoga la mascu….-La jove no va poder seguir, no va poder seguir recordant això.- va cridar com un porc. -va negar amb el cap-havia tallar-li el coll, li ho havia de fer a tots, però tenia pressa, havia d'escapar, li havia d'haver tallat el coll, si m'hagués entretingut, m'haguessin atrapat.
-M'imagino el que vas fer a aquest porc. No t'ho retreu, vas fer bé. Ara ja no podrà tornar a violar ningú.- va riure-les propera vegada que ho vegi li aconsellaré que muntin un grup musical, es podrien anomenar el castrati. Amb raó tenia aquesta veu tan fina.
L' Akane va esbossar un trist somriure.
-Vaig aconseguir escapar, però vaig haver de colpejar el vigilant, no sé si el vaig matar, tampoc em preocupa. Vaig haver de venir amagant-me, Anava pels bosc. Sense deixar rastre, com ens van ensenyar el teu pare i el meu. Quan vaig arribar a Nerima vaig veure la casa vigilada, però vaig aconseguir avisar el meu pare i gràcies a ell i al teu vaig poder entrar sense impediments.
- Vam creure que es van oblidar de tu, però realment volien que ens confiessin. Ni en Ryoga, ni els seus amics en són els caps. Tampoc el director, no són prou intel·ligents, hi ha algú que els controla.
-Vaig sentir una conversa d'amagat- va dir l' Akane- sembla que el seu cap és algú anomenat Happosai, que és molt presumit perquè sempre va amb colònia.
En Ranma es va quedar blanc.
-Happosai?, no serà Cologne en lloc de colònia?
-Què passa Ranma?- va preguntar l'Akane- me espantes.
En Ranma va començar a caminar de lloc a un altre, s'havia posat nerviós, això era pitjor del que pensava.
-Happosai va ser qui va robar i va arruïnar el teu pare, això que va perdre la fortuna per la crisi és mentida. La Cologne és la besàvia de la Shampoo.- El noi va mirar a la seva amiga- temo que tot això, la teva beca, va ser per allunyar-te del teu pare, i poder-te utilitzar. Em temo que vam caure en una trampa cruel. Aquest fill de puta d' en Happosai s'ha volgut venjar del teu pare, i tu has estat l'instrument per venjar-se'n. Ens hem equivocat, no ens devem fiar d'aquesta beca,- i va esclatar amb fúria- Merda, quin error! no t'hauríem de deixar anar. Hem d'investigar l'atac a la meva mare i la teva germana i quan a mi em van intentar atropellar.
Ella el va mirar, en Ranma estava furiós, realment furiós, va notar els instints assassins del noi.
-Ara ens hem de preparar- en Ranma sabia que els seus rivals no es quedarien quiets- ens han preparat per això- el jove va mirar a la seva amiga- Per què no vas actuar?, Per què no els vas matar?
Ella es va llençar a sobre d'ell plorant?
-Perquè van amenaçar de matar-te. Et tenien vigilat sempre, No vaig voler que morissis per culpa meva.
-Ja ha acabat, ja ets lliure, ara ens toca atacar a nosaltres- li va netejar les llàgrimes i la va abraçar, ella no va rebutjar aquesta abraçada, és més la va refermar, i va plorar al pit del noi-és hora de que em vengem bruixeta.
.
Uns dies deprés els dos joves s'estaven entrenant. Ara que s'havien posat les cartes sobre la taula, tot s'havia de precipitar. Serien atacats i havien d'estar preparats.
Seria una lluita a mort. En Ranma i l' Akane tenien ganes de venjar-se. Ara sabien per què van ser entrenats.
-Pegas molt fluix Bruixeta - en Ranma no estava satisfet amb l'estat de forma de la noia.-Segueixes en baixa de forma- es va burlar el noi, sabia que era mentida, però si no l'enrabiava no aconseguiria que i ella lluités de debò.
L' Akane enfadada va atacar el jove amb fúria.
-És així com has de lluitar- el noi va somriure- els nostres rivals són forts i no podem donar-los avantatge.
-M'exigeixes molt idiota!- va respondre furiosa la noia.
- No, et demano el que tu pots. Ataca en tot moment com si estigués enfadada, però no et deixis dominar per la fúria, pensa a cada moment el que has de fer, fixa't en tot al teu voltant i utilitzar-lo contra el teu rival. Fixa't en els punts febles del teu contraris i atacar-los allà.
Aleshores va començar una veritable lluita, cap dels dos es volia donar per vençut. Fins que els seus pares que veien aquest entrenament els van parar perquè descansessin i no es fessin mal.
Estaven bevent uns sucs, quan va sonar l'alarma, se li havia colat algú a la Mansió. Tota la Família va anar al centre de control i vigilància de la Mansió.
-Son en Mousse i els seus dos ajudants- va dir en Ranma, mirant les pantalles de seguretat. Provarem el nostre entrenament.
L' Akane va assentir.
-Falta el porquet- es referia a en Ryoga- ja l'enxamparem, no se'ns escaparà.
-Ranma, Akane!- Els va cridar la Nodoka, els nois es van girar.- no poden escapar, heu de capturar-los. Feu servir qualsevol mètode. Si penseu que és perillós que estiguin vius... curar-los -los d'aquesta malaltia anomenada vida.
Els dos joves van sortir de la sala i se'n van anar a canviar. Ho van fer junts.
-No em miris com em canvio, pervertit!
- Si t'he vist nua des que érem nens. De gran també t'he vist nua i tu a mi. Hem fet amor moltes vegades. Creia que per a nosaltres no existia la vergonya.
-Però ara em fa vergonya -va aclarir la noia, se sentia avergonyida- és pel que he passat. No vull que em vegin nua, ni tan sols tu.
En Ranma va assentir, sabia per què va passar la seva amiga, ella no s'havia recuperat i probablement no ho faria mai.
-D'acord, no et miraré. Però ens hem d'afanyar o aquests monstres escaparan.
.
En Mousse anava per un passadís de la mansió, estava acompanyat pels seus companys. Anaven a la recerca de l'Akane, l'atraparien i l'entregarien a en Happosai. Havien anat en contra de les ordres del ja exdirector Kuno, encara que aquell home no va abandonar el càrrec. L'encegat d' en Mousse anava el darrer del grup.
-No hauríem de venir Mousse- en Taro havia estat en contra des del principi, això els portaria problemes- això ens sortirà car.
-No passa res -va contestar el noi- agafarem a la nostra puteta, ens la portarem i tornarem a gaudir-ne d,' ella.
-El cap ens va ordenar que no entréssim a la mansió Saotome.
-No deixaré que en Ryoga s'emporti tots els honors. En Ryoga vol a l' Akane per a ell sol.
-En Ryoga ja no pot jeure amb dona- li va recordar a en Ryu- ell només vol venjar-se de la noia. La drogarà i lliurarà a l'escòria de la ciutat, perquè es faci malbé, perquè emmalalteixi i mori.
-Ja ho sé!- va cridar en Mousse- per això mateix la vull segrestar. Aquesta noia és molt valuosa, en Ryoga no em va deixar gaudir-ne, la vull per a mi abans de lliurar-la. En Happosai la vol sana, perquè li duri molt de temps, si en Ryoga fa el que pensa fer amb aquesta noia, el nostre cap el castigarà. A més…
Els nois van continuar caminant. Ryu esperava que Mousse continués parlant.
-A més, què?- es va girar on havia de ser en Mousse i no ho va trobar. Aquest noi s'havia d'haver perdut a causa de la seva ceguesa.
.
En Mousse es va despertar i va notar que estava penjat de cap per avall, lligat pels peus. Va mirar cap avall i va veure que molts metres a sota hi havia el mar. Estava lligat penjat al buit des de dalt d'una torre, semblava la torre de vigilància d'un castell.
Va veure que davant seu a la terrassa de la torre hi havia la noia que volien atrapar i al seu costat en Ranma.
Els dos vestits de negre. En Mousse va reconèixer aquestes vestimentes, eren les dels Assassins de la Foscor. El grup que es desfeia dels criminals massa poderosos. Aquests nois pertanyien als assassins contractats pel govern per fer les feines brutes que no podien fer un govern legalment. Ara sabia perquè en Happosai no volia que entressin a la Mansió Saotome.
-No podeu fer-me res!- va riure el jove amb ulleres- el meu cap es venjarà.
-El teu cap no farà res. En Happosai tem entrar en aquests terrenys sap que acabarà malament.
En Mousse va riure.
-No el coneixes. El meu senyor va ser qui va entrenar el pare de la putilla aquella que està amb tu. I com a pagament el va vendre a la policia
-Segons vaig sentir en Happosai és molt rancorós i infantil. No li agrada que li portin la contrària- en Ranma es va burlar del cap del seu presoner.- us castigarà per això, bé, si aconsegueixes sortir amb vida d'aquí, que ho dubto.
-Els meus dos companys em rescataran.
-Els teus companys són morts. Crec que no has dit a ningú on anaves. Tots pensaran que heu fugit.
-El meu cap trobarà els nostres cossos, i es venjarà de vosaltres- en Mousse intentava espantar aquests dos nois.
-Ha, ha, ha, ha. Ets molt divertit. Ningú no trobarà les vostres restes. -l' Akane va mirar el jove. En Mousse es va espantar el to d'aquella jove era cruel. Va saber a l'instant que moriria, va saber que aquests dos joves no eren novells en l'art de matar- el vostre cap em va utilitzar per venjar-se. Ara és el meu torn de contraatacar.
L' Akane va agafar una espelma. La corda que agafava pels peus a en Mousse estava lligada a una argolla a terra. En Mousse va veure amb terror, com la noia va posar la vela a un pam de l'argolla i la va encendre.
Els dos captors es van girar i se'n van anar. En Mousse va veure com la flama de la vela cremava la corda, el seu darrer pensament mentre queia al buit va ser que l'aigua estaria molt freda... i mullada.
.
つづく...
.
Notes de l'autor:
.
Heneanm: El nom col·legi és la barreja del nom de dues cerveses.
Ha començat la venjança, ara l' Akane sabent que en Ranma la recolzarà i ja no la poden anenaçar, ha deixat de témer els seus segrestadors, i juntament amb en Ranna iniciarà la venjança.
.
En aquest capítol l' Akane explica com va ser xantatge, i comença la venjança. En Mousse ja ha caigut, i ho dic amb doble sentit. Des del principi vaig planejar aquesta mort per a en Mousse, encara que en la primera versió en la seva mort només participava en Ranma.
.
A tots els qui han arribat fins aquí moltes gràcies. Als que no els ha agradat, i ho consideren desagradable els recomano altres fics meus, o altres autors.