UNA ADVERTÈNCIA!:
.
Aquesta història no és per a menors, no és una història damor. Qui vulgui llegir-lo endavant, però ja ho he advertitLa Kasumi i el seu desamor
La Kasumi i el seu desamor
.
Cinc anys des que l' Akane va morir. Quatre que les seves assassines van ser ajusticiades. Tres que en Ranma va matar la Cologne en defensa pròpia. Dos des que es va casar. Un des que la seva nova dona es va quedar embarassada.
La Kasumi havia resumit la seva vida en segons, ho va començar a fer des que la seva germana petita va ser assassinada, la van matar les altres tres promeses d' en Ranma, va ser a la nit de casament. Per en Ranma va ser el dia més feliç de la seva vida… i el més trist.
Ell com a venjança es va dedicar a caçar les assassines de la seva dona i lliurar-les a la justícia. Encara que en Ranma volia venjar-se, va pensar que seria més cruel, que fossin jutjades i condemnades. Va ser el mateix Ranma que va demanar la pena màxima per a qui ho van deixar vidu, i aquest desig li va ser concedit.
La mort de l'Akane va ser un incident internacional, una noia estrangera assassína, amb ajuda de dues japoneses, a la campiona mundial d'arts marcials, la notícia va aparèixer als informatius de tot el món. La Shampoo i les dues noies que van assassinar a l' Akane van ser lapidades als mitjans de comunicació.
Les tres van ser executades el dia que va complir un any de la mort de l'Akane, aquest dia va ser agafat expressament, per a càstig de les assassines. Aquest va ser el dia que en Ranma va demanar perquè aquestes tres morissin. Amb aquesta petició el meu cunyat… el vidu de la meva germana va desmuntar el poc afecte que sentia per les assassines de la seva dona.
Elles van plorar i van suplicar a marit de la meva germana que les perdonés, que l'estimaven, que van treure del mig a l' Akane perquè està no s'ho mereixia. El meu germà es va girar i els va desitjar que tinguessin un mal viatge a l'infern, que volia que desapareguessin ràpid del món, que el món seria millor sense elles.
Les tres joves es van quedar blanques en saber-se menyspreades pel que creien si amor. Van plorar i van suplicar que les salvés, però, en Ranma ni es va dignar a contestar-los, es va girar i va sortir de la sala on es va realitzar el judici.
Quan el jove va rebre la notícia de la mort de les tres joves, va convidar la família a menjar, va celebrar les morts d'aquestes assassines com una bona notícia! Encara que nosaltres el miràvem com si fos boig, ell aparentava estar content, però els seus ulls estaven trists, immensament trist. Una tristesa que ho va envair la nit que la seva dona va morir, una tristesa que no l'ha abandonat aquests cinc anys.
El jove alegre i despreocupat va morir amb l' Akane, el nou Ranma era una persona taciturna i seriós, que somreia en comptades ocasions, encara que no era un autèntic somriure.
Jo me'n vaig anar preocupant a poc a poc, i amb el temps me'n vaig anar enamorant, encara que aquell jove no em mirava. Encara que morta, aquest noi seguia estimant la meva germana, i encara avui l'estima.
.
La Cologne va esperar un any per venjar-se d' en Ranma, el dia que es va complir un any de la mort de ka seva neta… i dos de l'assassinat de k'Akane, va aparèixer la dona que va preparar la mort de l'Akane. L'autèntic cervell que va orquestrar la mort de la meva germana.
Aquesta dona volia matar el meu germà, però ell estava preparat. No es deixaria matar tan fàcilment.
La Cologne va arribar quan menjàvem, i mirant a en Ranma.
-Traïdor!- Li va cridar.
-Traïdor?, per què?- en Ranma va simular ignorància, va simular no entendre el requeriment de l'anciana.
-No et facis el ximple! Et vas casar amb l' Akane, aquesta dona no et faria feliç, no et donaria filles fortes. Quan la Shampoo te'n va lliurar, Com li ho vas agrair?,- la dona estava rabiosa- La vas lliurar a la policia i vas demanar que la matessin!- va cridar la dona- el teu deure era casar-te amb la meva néta!. NO TRAIR-LA!. Vas desobeir les lleis del nostre poble a casar-te amb l' Akane, amb això la vas condemnar a mort, com dicta la llei. L' Akane va morir per culpa teva.
En Ranma es va posar vermell de la ira.
-Vella dels collons!. Em vaig casar amb l' Akane perquè la volia! No sóc del seu poble! Sóc japonès! M'ha sentit bé? Japonès!- en Ranma cridava furios- Les seves putes lleis no m'obliguen a res! No tinc la culpa de la mort de la meva dona! La tenen vostè, i aquesta gata de carrer de la seva néta. A la seva néta la vaig lliurar a la policia, com era el meu deure. Com avui la lliuraré a vostè.
La Cologne va mirar a el seu rival amb confiança, creient-se guanyadora. No va tenir en compte que en Ranma seguia estant furiós, i no actuaria com aquesta dona creia, el meu cunyat desitjava venjança, i en especial d'aquesta dona.
-Et mataré i així compliré les lleis, Per trair la Shampoo!, Per trair les nostres lleis! Per ser culpable de la mort de Shampoo!.
I va atacar a en Ranma… ia la resta de la família. El meu cunyat va contraatacar, no es va estar quiet, no era una persona que es quedés quieta quan l'atacaven, i sabia des del primer dia, des que va lliurar la Shampoo a la justícia, que aquesta dona vella l'atacaria.
-No consenteixo que una bruixa com vostè em doni ordres, no he de seguir les ordres del seu poble, ¡Sóc japonès!.
-Des que vas vèncer a la qShampoo ets membre de la meva tribu!, tot aquell que venç una dona amazona ha de complir les nostres lleis!, sigui del país que sigui. I tota dona que venç una amazona ha de morir, encara que la venci en un torneig.
Tots ens vam quedar blancs, ara enteníem per què havien mort diverses campiones després de guanyar amazones en tornejos internacionals.
-L' Akane hagués mort de totes maneres, va vèncer al Campionat Mundial diverses amazones-la Nabiki sempre tan perspicaç- aquesta manera de desfer-se dels rivals és rastrer, quan se sàpiga el seu poble estarà condemnat, molts països protestaran.
-Són les nostres lleis, ningú no ha d'estar per sobre de les nostres campiones- la Cologne va somriure sinistra- l' Akane va ser condemnada a mort per les nostres matriarques, per vèncer les nostres campiones, per robar-li l'Airen a la Shampoo.
En Ranma va sentir molta ràbia, igual que el meu pare.
-Estúpid poble, faré tot el possible perquè desaparegui. Faré públic això- aquesta vegada va ser Ranma qui va somriure sinistre- no em podrà aaturar.
En Ranma i la seva atacant s'estaven barallant, es feien cops. Però la Cologne tenia avantatge, tenia més edat, i per això més experiència. I el meu cunyat era més innocent, creia que aquesta dona tindria una batalla justa. Les baralles amb les amazones no li havien ensenyat a no refiar-se'n.
En un moment la Cologne, va llançar una bola a terra i en va sortir un fum pudent que ens va omplir els ulls de llàgrimes. L' anciana va riure.
-Ara mataré tota la teva família! Ho diu les lleis del meu poble. Matar la família d'un condemnat! Matar la seva família davant seu!, perquè pateixi! I després matar-lo a ell.
L'anciana portava un mocador tapant-li el nas, així es protegia del fum lacrimogen, la primera persona que va atacar va ser la Nodoka.
I quan li donava el cop mortal, davant d'ella, entre ella i la tia Nodoka es va interposar Ranma.
-He estat estudiant les seves lleis i costums des que va morir la Akane- en Ranma la va mirar amb odi- He estat esperant el seu atac des que vaig entregar a la seva maleida neta. Sabia que faria servir aquest pudent lacrimogen.
En Ranma també es tapava el nas amb un mocador.
La Cologne va reaccionar a l'instant, va ser ràpida, però no prou per aturar l'atac d' en Ranma, el vidu de la meva germana la va atacar amb una versió nova de l'atac que aquesta dona li va ensenyar. Era un atac de les castanyes més contundent, més mortal. Quan va acabar la Cologne va caure a terra, del seu cos sortia fum.
-Maleït!- va cridar aquella dona-Què m'has fet?
-L'atac de les castanyes al foc pur.
I de cop esa dona va començar cremar. I es va tornar cendra, va ser ràpid, aquesta dona no va tenir temps ni per cridar.
Aquest fet va tornar a ser un incident internacional, moltes campiones, havien estat assassinades, després de lluitar contra amazones, hi havia fins i tot lluitadores xineses. Tothom es va posar contra aquest poble i les autoritats xineses van actuar contra elles. Van ser obligades a viure a diferents punts del país, algunes serien exiliades, i no podien tornar a reunir-se mai, oblidar les seves lleis, aquest poble es va negar a aquest decret i van declarar la guerra al món sencer. Les supervivents van ser obligades a exiliar-se del país, el Japó no va acceptar cap.
Amb això va acabar el malson per a la nostra família… menys per a en Ranma, per a ell continua el malson, i continuarà tota la seva vida, per el meu cunyat tota vida sense la seva dona és un malson.
.
Mesos després, una nova tempesta es va abatre sobre el dojo Tendo. Una tempesta que ens implicaria a en Ranma… i a mi. I ens portaria a un matrimoni forçat a tots dos, un matrimoni no desitjat, un matrimoni que ens faria infeliços a tots dos.
Tot va començar dies després de l'atac de la Cologne, encara que el meu pare i l'oncle Gemma ho portaven planejant des de l'enterrament de l'Akane, ja que era morta necessitaven una substituta, i l'escollida vaig ser jo.
-Vull parlar amb tota la família-el meu pare ens va mirar seriós, estàvem menjant, oncle Gemma va assentir.-Després de dinar ens reunirem al dojo-Em va mirar-Kasumi ja rentaràs els plats més tard, això és més important.
-Una altra ximpleria més- en Ranma es va mostrar apàtic- alguna idea sense sentit.
En Ranma des de la mort de la seva dona no semblava tenir sentiments, ni bons ni dolents. Només s'enfuria quan se li emportava la contrària. Parlava de les coses com si no l'afectessin, només l'afectava quan es parlava de l'Akane. Cada setmana anava al cementiri, a la tomba de l'Akane. Ni el meu pare ni els oncles Saotome no havien pogut convèncer-lo que no fes tantes visites.
Jo veia el meu cunyat amb dolor, em feia molt de mal veure'l enfonsar-se. Ja n'estava profundament enamorada. I veia que ell enyorava la meva germana, em vaig adonar que si seguia així aviat buscaria una manera de reunir-se amb la seva dona morta.
Vaig conversar amb ell, però no em va fer cas, estava tancat al seu món.
Em vaig posar a plorar davant seu, tanta amargor que desprenia em va fer mal. Ell em va mirar i em va netejar les llàgrimes.
-No ploris Kasumi, no vas malbaratar llàgrimes amb mi, no valc la pena. No et vull veure plorar, i menys per mi, no mereixo les teves llàgrimes, ni les de ningú. - va ajupir el cap- no mereixo res. No vaig ser capaç de protegir allò que era valuós per a mi.
Per primera vegada em vaig enfurismar, aquest comentari va ser el més que vaig poder aguantar i el vaig bufetejar. Ell em va mirar amb aquells ulls buits de sentiments, va somriure alhora que es tocava la galta.
-Ets igual que la teva germana, ella també em copejava igual de fort quan s'enfadava.
Es va girar i va sortir de la cuina. Jo em vaig deixar caure a terra, i de genoll vaig plorar, de pena, de veure com el meu estimat s'estava deixant morir, vaig plorar de ràbia per no saber salvar-lo, per no guarir la seva ànima. Vaig plorar durant molt de temps fins que va trobar la Nodoka.
Em vaig llençar als braços plorant.
-Ranma…!, Ranma…!- no vaig poder explicar-li més.
-Ho sé filla, ho sé- ella sabia dels meus sentiments cap a el seu fill, del meu dolor de com veure que el noi queia a l'abisme, un dolor que ella també sentia. I allà les dues vam plorar per en Ranma, i per com ho van destruir.
Tornant al dia que el meu pare i oncle Gemma van voler explicar-nos una cosa important, ens reunirem al dojo. Tots nerviosos, menys en Ranma que mirava apàtic, com si no li importés el que anaven a dir.
-Ja han passat gairebé dos anys de la mort de l'Akane, és hora de seguir endavant- el meu pare va empassar saliva, tenia por del que havia de dir, de la reacció d' en Ranma a la decisió que van prendre els dos patriarques, que no va ser la decisió correcta, ben al contrari, va ser una decisió que els dos homes se'n penedirien.- Hem decidit que en Ranma es casarà amb una de vosaltres- el meu pare ens va mirar a la meva germana i a la mi- és més seràs tu, Kasu…
No va poder continuar, en Ranma ho va interrompre.
-No em casaré!, ¡No em tornaré a casar!- Ranma cridava enfurismat, era en aquest estat quan ensenyava el seu únic sentiment, la ràbia, l'únic sentiment que li quedava, els altres només els deixava veure davant la tomba de l'Akane, quan ell estava sol.- No us faré cas. Només he estimat una persona, només he estimat a l' Akane… i no estimaré ningú més.
Aquest noi sense saber-ho, sense ni tan sols proposar-s'ho em va trencar el cor en mil trossos. No el culparé, tampoc no l'assetjaria com van fer aquestes noies que van matar l'Akane i el cor del meu cunyat.
Vaig saber en aquell instant que en Ranma no seria mai meu. No vaig plorar, almenys davant de tots, vaig somriure com sempre faig, encara que tenia ganes de plorar i cridar de dolor. Però esperaria que fos de nit, a estar al meu llit per desfogar les meves penes, com sempre vaig fer. Perquè el meu etern somriure és una màscara que allunya el dolor dels meus dies, mentre a les nits sóc la veritable Kasumi, una dona que pateix i plora.
El meu pare i el pare d' en Ranma es van mirar, vaig sentir una esgarrifança, planejaven una cosa terrible.
-Si no vols casar-te amb a la Kasumi, o amb a la Nabiki. Les faré fora de casa, les desheretaré, i no tindran res.
-Jo faré fora la teva mare del meu costat, no tindrà on anar- el pare d' en Ranma va ser tan cruel com el meu- he venut casa nostra, ella es quedarà sense res.
Jo i la Nabiki ens mirem espantades, depeníem del que digué en Ranma. Encara que decidís el que decidís... jo sortiria perdent.
En Ranma va tancar els punys, i va mirar el seu pare amb odi.
-Accepto!, però aquest xantatge emocional el pagareu car- en Ranma es va haver de sacrificar per nosaltres. D'aquell moment en avenç depeníem del meu futur marit, si no feia el que els dos patriarques volien… ens veuríem al carrer.
.
En complir-se tres anys de la mort de l'Akane, em van casar amb el meu cunyat, no va ser un casament desitjat, ell no em volia, per a ell va ser com anar a un sacrifici, no com el seu casament amb l' Akane, jo si vaig anar il·lusionada, il·lusió que es va trencar en veure el meu futur marit, en aquell instant vaig haver de cancel·lar el casament, però no ho vaig fer. Vaig voler salvar a en Ranma del seu infern personal, el vaig voler atraure a mi… vaig fracassar, no vaig aconseguir res, per a mi aquest matrimoni va ser un fracàs, un vaixell condemnat a enfonsar-se, però no vaig abandonar el meu somriure etern, encara que per dins plorava, com feia quan em quedava sola.
En Ranma em mirava, com es mira algú que se li ha fastiguejat la vida. Una mirada de ràbia, d'odi cap a ell mateix, el meu marit creia que jo no mereixia tenir un marit com ell, algú que mai no em donaria amor.
-No havies d'haver acceptat el xantatge del teu pare- la nit de casament, en Ranma, va ser clar amb mi- t'havia d'haver casat amb algú millor que jo. Algú que t'estimi de debò. Segur que tens centenars d'homes que t'estimen de debò. Saps que encara que t'estimi com una germana no et veig com a la meva dona- encara que parlava amb mi, els seus pensaments estaven centrats en la meva difunta germana- jo només vaig estimar a la teva germana petita, i no estimaré ningú més. No consumaré el matrimoni amb tu, i en un mes et podràs deslliurar de mi. Demana el divorci, jo no hi posaré objecció. Seràs lliure de buscar qui t'estimi de veritat- es va girar- sempre vas dir que t'agradaven els homes grans que tu.
Em donava la llibertat i alhora em destrossava. Jo ho volia des de mesos després que arribés, quan la seva relació amb l' Akane s'havia tornat amor, me'n vaig enamorar, quan l' Akane i en Ranma ja s'estimaven, encara qye els deien que no ho feien.
Per primera vegada vaig ser egoista, no me'n divorciaria, ho volia per a mi. Era meu. Potser va ser el caràcter de la meva germana, potser l' Akane em va contagiar el seu amor possessiu per ell. Però la nit de casament vaig plorar, per la manca d'amor del meu marit cap a mi.
Els dies van anar passant i en Ranma seguia sent una ànima en pena, el seu caràcter no va millorar després del casament, seguia trist i apàtic. Per mi dolor, va complir amb el que havia promès i no em va tocar. Jo desitjava que em fes l'amor, com ho feia a l' Akane, ho feia des de setmanes després del casament fallit. Però en Ranma no em tocava, no complia el seu deure amb mi. I per empitjorar, a les nits parlava en somnis i sempre sortia un nom dels seus llavis, Akane, EL MEU ESPÓS M'ERA INFIEL AMB LA MEVA GERMANA MORTA!, I jo no podia competir amb ella, en Ranma havia idealitzat a l' Akane.
A les nits dormia donant-me l'esquena, mai no m'abraçava, ni em besava. Vaig començar a odiar la meva vida, a l' Akane, vaig odiar algú que vaig voler tota la meva vida. Vaig pensar que si ella no hagués nascut, jo hagués estat la núvia d' en Ranma, jo m'hauria casat amb ell.
-I ara tu estaries a la tomba en lloc de l'Akane- em va contestar el meu marit quan plorant li ho vaig dir- aquestes boges t'haurien matat a tu. No odiïs l'Akane, si vols odiar algú odia'm a mi, odia el marit amb qui t'han obligat a casar-te.
Em vaig adonar que no podia odiar a en Ranma i menys l' Akane per no ser jo l'escollida. Encara que m'haguessin escollit com a promesa d' en Ranma… ell i l' Akane haurien acabat estimant-se, estaven destinats a estimar-se.
.
No hi va haver mai divorci, els nostres pares no ho van permetre, ens van tornar a fer xantatge, com quan ens van obligar a casar-nos, és més ens van donar un ultimàtum per tenir l'hereu.
Ens van obligar a tenir relacions sexuals per tal de tenir descendència, l'esperat hereu es va fer esperar, els dos patriarques es van impacientar per la tardança a quedar-me embarassada. Em van donar les culpes, pensaven que era estèril, pensaven divorciar-me, aquesta vegada sí, i casar en Ranma amb la Nabiki. Em vaig adonar que només volien en Ranma per tenir un hereu, perquè si jo tenia un fill havia de ser un nen, no una nena. Ni en Ranma ni jo els havíem de desobeir en això, el primer fill d' en Ranma havia de ser un home.
Jo pensava que no tenia fills per cap altre motiu. En Ranma i l' Akane van ser obligats a ser promesos, i van acabar estimant-se, però en el meu cas això no va passar ni passarà, em van obligar a casar-me amb algú que ni m'estima, ni m'estimarà. En Ranma encara que em feia l'amor, m'ho feia sense ganes, no volia tenir descendència, només hauria donat fills a el seu auténtic amor. El meu marit era cruel en aquest sentit. No m'estimava i per això no em donava fills.
Sé que li costava fer-me l'amor, jo notava que no gaudia de l'acte, que no volia embrutar-me. Sé que em considerava massa pura. Però el que ell no sabia que em devorava la passió per ell, que jo sí que gaudia quan em feia l'amor. No sabia que des que el vaig conèixer somiava amb ell. I que en aquests somnis, la Kasumi d'aquest somnis era la veritable Kasumi, una Kasumi dedicada completament a donar plaer al Ranma dels meus somnis, que era un home que només vivia per mi, i els meus desitjos.
.
Al cap de pocs mesos del meu casament, vaig quedar embarassada. En Ranma em va donar un fill, un fill d' en Ranma i meu!, Ell fill que sempre vaig desitjar!,El fill del pecat! Segons Ranma. Un fill que per a disgust dels patriarques va ser nena. El meu marit sempre va considerar les nostres relacions sexuals obligades, com una violació. Sé que des de la primera vegada que em va fer l'amor va odiar haver d'estimar-me. No ho va fer per plaer ni per agradar, ho va fer perquè el meu pare no ens tirés al carrer.
Conec el meu marit i sé que es va prometre venjar-se, venjar-se d'haver de fer-me l'amor, i sé que algun dia el meu pare i el seu se'n penediran, i jo no evitaré aquesta venjança, però per mi fer l'amor amb Ranma és arribar a plaer que sempre vaig desitjar, encara que hagués desitjat que m'estimarà sense ser obligat.
La meva filla va néixer el mateix dia que es van complir quatre anys de la mort de l'Akane, com esperava en Ranma no va anar al part, estava visitant la meva germana al cementiri. Va ser el senyal que no m'estimava ni a mi ni a la nostra filla. Va aparèixer hores després, va mirar la seva filla, es va girar i se'n va anar sense dir res.
Des d'aquell dia no m'ha tornat a tocar ni parlar-me. Els dies que dorm amb mi, que són pocs, ho fa fent-me l'esquena. Mai no agafa la nostra filla, ni tan sols la mira. No sap el nom del nostre filla.
Els meus dies són amargs, pràcticament no sóc res per a en Ranma, la meva filla tampoc, estem abocats a la destrucció, sé que en Ranma planeja marxar i no tornar, ja res no ho reté aquí, ni jo, ni la nostra filla, ni tan sols els seus pares.
Els dos patriarques ho han amenaçat i han sortit ferits, s'ha negat a tornar a tenir relacions amb mi, diu que ja tenen l'hereva, que l'entrenin per ser la successora, perquè ell no tornarà a tenir fills.
S'acosta el dia que em abandonarà-me, sé que ell no és feliç amb mi, ni ho serà amb ningú, l'única que aconseguiria fer-ho feliç li va ser arrencada fa gairebé cinc anys.
.
..
…
En Ranma va deixar caure el diari de la Kasumi, en aquest llibre estaven escrits els desamors de la seva dona, el mal que li va provocar pels seus menyspreus.
El jove de la trena es va deixar caure de genolls a terra.
- Que he fet!, com puc ser tan maleït? - per primera vegada en cinc anys va plorar- en quin maleït monstre m'he convertit?, AKANE! Com m'he permès fer tant de mal? , Akane, ajuda'm, salva'm… de mi mateix!
Va colpejar el terra fins a fer-se mal i sagnar. Va plorar totes les llàgrimes no va plorar en cinc anys. Va deixar sortir tot el dolor deprimit durant cinc anys.
Va tornar a mirar el diari de la seva dona. No era la lletra perfecta de ka Kasumi, a aquella dona li havia tremolat el pols a escriure. Hi havia pàgines tacades, el jove va endevinar que la seva dona va plorar mentre escrivia.
Va saber que havia de canviar, que no podia continuar així.
-De seguir per aquest camí apareixerà davant meu l'esperit de l'Akane i em donarà amb el seu mall per primera vegada en anys. Akane!, on has estat aquests anys? Per què no has aparegut amb el teu mall? Per què no m'has donat el cop de mall que m'he merescut? Et trobo a faltar tant. Et necessito tant, eres la noia perfecta per a mi. L'única persona que em comprenia. Et vaig fallar i per això vas morir-te. No faré el mateix amb la Kasumi.
Es va aixecar i va anar al bany i es va mirar al mirall. Necessita un tall de cabells, afaitar-se la barba, un bon bany. I sobretot alimentar-se bé, guanyar pes i tornar a fer exercici. Havia de tornar a ser qui va ser.
El diari de la Kasumi va ser una bona bufetada, la que necessitava, una bufetada que li va fer sentir més dolor que si hagués estat una bufetada reial.
Després de dutxar-se i afaitar-se va tornar a la seva habitació, va deixar el diari de la seva dona on el va trobar, però seguia pensant que s'havia de tallar una mica els cabells.
-I si em deixo els cabells llargs com Soun?- i es va imaginar sent un clon d' en Soun, va tenir un calfred i va negar amb el cap- millor no.
Es va vestir amb roba neta, i va sortir en direcció a la perruqueria.
La Kasumi va arribar al dojo, anava espantada. S'havia deixat el seu diari a la vista de tothom. I si el trobava la Nabiki? Li faria xantatge, en aquell diari posava els seus secrets més íntims des que tenia catorze primaveres, secrets que destruirien la imatge dolça que en tenien els altres. O pitjor, i si el trobava en Ranma?, va tremolar, si el seu marit el trobava, descobriria les seves passions de joventut, que encara que va ser ell qui li va robar la virtut. No va ser el primer que la va fer un petó. Descobriria que va estar disposada a lliurar la virtut a un company de l'institut, només perquè Tofu deixés de ser tan covard.
El seu marit descobriria el mal que el va fer patir pels seus menyspreus. Aquest diari era perillós i va haver de destruir-lo com li va dir l' Akane, mai va saber per què el va conservar i per què va continuar escrivint-hi. Tot i que l' Akane no va saber tot el que havia escrit en aquell diari.
Va deixar la compra i va pujar corrent a la seva habitació, on havia dormit fins que es va casar amb en Ranma, i va veure el diari on el va deixar, ho va amagar i va sortir d'aquella habitació i va baixar i va guardar la compra.
Va buscar a en Ranma i no el va trobar, es va alarmar i va pensar que ja se n'havia anat, que el seu marit s'havia fugat, va sortir corrents de la cuina i damunt la taula del menjador va veure una nota.
-"He sortit unes hores, tornaré per menjar."
RANMA.
.
La Kasumi va sospirar, almenys el seu marit estaria un parell de dies més amb ella.
Estaven tota la família menjant quan el jove va retornar, anava cantant, era la cançó preferida tant de l' Akane com de la Kasumi. La família es va témer el pitjor, i això va passar.
El noi va entrar content, amb roba nova, afaitat i amb els cabells amb la trena. Va mirar la família.
-Teniu cinc minuts per anar-vos-els va amenaçar- vull el dojo per a mi, per la meva dona i la meva filla durant una setmana. No us vull veure en aquest temps. Ni que truqueu per telèfon- va mirar la Nabiki- te pots imaginar el que et passarà si trobo una càmera oculta teva, si m'intentes fer xantatge- va posar cara sinistra't – et faig fora, al al carrer nua, no és la primera vegada que ho faig. aquella vegada, ho vaig fer ajudat per l'Akane. No esperis que m'aturi la Kasumi. M'ajudarà a fer-te fora, com va fer la teva germana petita.
La Nabiki va empassar saliva, en estat actual d'en Ranma, amb l'humor que ara tenia el jove compliria la seva paraula, ningú no sabia que el noi s'aprofitava del geni que havia tingut els últims cinc anys per espantar la família.
-No ens hi podem, no hem acabat de menjar- en Soun es volia imposar.
- Fora! - va dir en Ranma de forma categòrica, va fer servir un to que no admetia rèplica. La família va deixar la taula, se'n van anar sense acabar de menjar, sabien que si portaven la contrària a en Ranma, tindrien problemes.
Ja lliures de molèsties, el noi va mirar la Kasumi i va somriure, el jove es va adonar que la seva dona era molt bonica, era una preciositat. Li recordava les fotos que havia vist de la mare d'elle, la Kasumi s'assemblava a la mare, com també s'assemblava l' Akane.
La Kasumi el va mirar espantada, no havia vist a en Ranma alegre i somrient des que va morir l' Akane.
-Què et passa Ranma? – va preguntar la dona.
-Res, que he despertat d'un malson, un malson que ha durat cinc anys.
-Cinc anys?- la Kasumi estava cada cop més espantada.
El noi va assentir.
-Si, cinc anys, he estat cinc anys tancat a l'infern. Cinc anys que he fet patir molta gent entre ells a ti, va mirar la seva dona -a tu més que ningú.
-No t'entenc Ranma- va contestar la dona.
-He llegit el teu diari.
La Kasumi es va emportar les mans a la boca per evitar cridar, va notar com els ulls se li omplien de llàgrimes, estava acabada, ara en Ranma…
-Quina murri que ets!, ens has enganyat a tots -en Ranma va riure divertit- no et preocupis no ho diré a ningú. Que desitjos tenies de jove!, eres igual que tots, jo tenies desitjos semblants amb l' Akane i els vaig fer realitat. Tu havies fet el mateix, jo no t'hauria retret res.
La Kasumi plorava, en Ranma la va mirar espantat.
-Ho sento Ranma, no vaig ser tan pura al matrimoni, si has llegit el diari…
-Què no vaig ser el primer a besar-te? Que algú et va tocar el cul abans que jo? – en Ranma li va treure importància- això va ser abans de casar-te amb mi, no m'has d'explicar res, això pertany al teu passat, és teu i jo no he de ficar-m'hi.
-Però jo…
-Tampoc no vaig ser verge al matrimoni amb l'Akane, ella i jo vam tenir relacions abans de casar-nos. No em van lliurar pur a tu… però tu si eres verge. No m'importa que no ho haguessis estat.
-Tu no m'has estimat mai, per a tu només existeix l' Akane, només hi tens al teu cor.
En Ranma la va mirar amb tristesa.
-Fins avui només tenia lloc per a l' Akane al meu cor, però he descobert que aquest en cor meu, hi caben més persones, la nostra filla i tu. L' Akane va ser molt important per a mi, l'única dona que em va entendre, ella va donar significat a la meva vida, va omplir el buit que hi havia a la meva vida. Quan va morir… no vaig saber concebre la vida sense ella. Em va deixar buit... fins avui no he superat la seva pèrdua, i no la superaré mai. Et tinc a tu i a la nostra filla, que podeu omplir el buit que ella em va deixar. Només et demano que em donis una segona oportunitat, si vols.
Kasumi va mirar el seu marit, ho volia, i tant que li donaria una segona oportunitat, ella faria qualsevol cosa per ell, no ho deixaria escapar.
-Et donaré aquesta segona oportunitat, però no has de explicar a ningú el que posa al meu diari, i hauràs d'aprendre el nom de la nostra filla.
-Es diu Akemi, la nostra filla es plana Akemi. Ho sé des que va néixer.
-I per què no li vas fer cas?
-Per què s'assembla molt a la teva mare i a la teva germana. En veure-la em va semblar veure l'Akane renascuda, tan petita, tan maca. Em va doldre veure un clon de la teva germana. Em va fer tant de mal- el jove va somriure amb tristesa- va ser una tortura per a mi. Veure una còpia de la teva germana- en Ranma va tornar a plorar- i no tenir l'original al meu costat. Però ara sé que tinc la teva germana al meu costat a cada moment. Ara sé que ella està enfadada amb mi, com m'he comportat amb tu, amb la nostra filla, amb tots.
La Kasumi va veure el dolor del jove. Aquest jove necessita ajuda per sortir del pou i ella li brindaria aquesta ajuda.
-Ja ha passat Ranma, jo estaré amb tu sempre, jo t' ajudaré sempre. Com ho hagués fet Aka…
-No Kasumi, no com l' Akane, ets la Kasumi, no ets la seva substituta. M'ajudaràs com a la Kasumi. Ets la meva dona, i jo el teu marit. Hem de construir un futur entre tots dos i ser feliços.
El noi va acariciar la cara de la seva dona i la va fer un petó. Ella es va quedar congelada, aquell petó estava ple d'amor, estava ple de tendresa. Era el petó que havia desitjat… però segurament en Ranma l'estava besant i pensant en l' Akane, s'havia de desfer d'aquell petó quan es va adonar d'alguna cosa, el seu cos desitjava aquest petó i no l'obeïa. S'havia abraçat el seu marit i li tornava el petó. Va notar com les mans d'ell lliscava cap avall, van arribar a les natges i les va prémer.
Si no fos perquè en Ranma l'estava fent petons la Kasumi hagués llançat un sospiró. Va notar calenta l'entrecuix, desitjava que el seu home li donés passió. Sí, el seu home! Per què ara sabia que era seu, seu i ningú més. No ho donaria a ningú. Si els dos patriarques la volien separar d'ell, doncs aquests dos homes ho tindrien malament, perquè lluitaria pel seu marit amb ungles, dents i paelles.
Va notar les inquietes mans d' en Ranma baixar aixecar-li la faldilla i ficar-se per sota de les calcetes, acariciar-li el cul.
-Aquest cul és meu!- va proclamar el jove- tot el teu cos em pertany i rant sols a mi, com el meu cos et pertany, a tu i només a tu. Ets meva Kasumi, sóc teu, i només teu .
-Si, ets meu, i només meu. No et deixaré ningú. Vull que em facis l'amor, vull assaborir-te completament, vull besar-te els teus llavis càlids, vull entregar-me a tu cada nit. Vull que em besis per tot el cos. Vull besar-te per tot el cos. El teu cos em pertany i ho vull per a mi. Ja m'has d'estimar, estic súper excitada. Fes-me l'amor ja!, Si us plau! T- va suplicar ella-et necessito dins meu. No vull tornar a donar-me plaer a mi mateixa. Et tinc a tu. T'estimo a tu.
-Que possessiva ets. M'agrada que ho siguis, per què no deixaré que ningú no et tregui aquest dret de ser teu. Si que et faré l' amor ara mateix. No deixaré de fer- ho mai. La nostra filla aviat tindrà germans.
Ella es va abalançar sobre els llavis del seu marit, va notar la passió que ell posava en tornar-li el petó.
En Ranma va baixar calcetes de la seva dona que van caure a terra, ella va passar els peus se la va treure, i d'una puntada de peu les va enviar a mig de la cuina. Dies després la trobaria la Nabiki. Aquesta mercenària va somriure, tenia una ocasió per fer xantatge a la parella, aquest xantatge li va sortir car, no va aconseguir res i li va tocar cuinar i comprar durant tres mesos.
En Ranma va agafar la Kasumi als braços.
-Anem a la nostra habitació, crec que et sobra la roba, no necessites portar res de roba, t'ajudaré a treure-te-la. Jo tampoc necessito roba, necessito que tu m'ajudis a treure-me-la.
La noia li va passar els braços pel coll i el va fer un petó.
-I tant que t'ajudaré a treure'ns la roba.
En Ranma la va pujar a l'habitació de matrimoni. Ell la va deixar a terra i va procedir a treure les molestes robes a la seva dona. Ella va fer el mateix, no li agradava veure el seu marit amb roba, ho volia veure nu.
Ja nus, en Ranma la va agafar per les mans la va portar al llit i va fer que ella se n'anés a dormir. Es va estirar damunt d'aquesta i la va besar, els seus petons van anar baixant, la barbeta, el coll, fins a arribar als pits. La boca d' en Ranma va xuclar aquests mugrons, grans i durs, la Kasumi excitadíssima i amb la intimitat mullada no parava de gemegar a crits. La part encara quocient de la dona agraïa que no hi hagués ningú a casa, que estiguessin sols.
Després que en Ranma s'hagués saciat dels grans pits de la Kasumi, va tornar a besar-la, baixant de nou fins a arribar a la intimitat de la noia.
-Ets una pervertida Kasumi!- la noia es va posar vermell-la tens afaitada-esperaves visita? Espero que sigui per a mi, com n'hi hagi un altre que vulgui jugar amb tu ho liquido.
La Kasumi va agafar el cap d' en Ranma i la va prémer contra la seva intimitat.
-Fes la teva feina! Va seguir gemegar la noia el meu marit, només m'has de donar plaer a mi, a ningú més que a mi. No et deixaré a ningú -va llançar un gemec- que treballes bé, l' Akane t'entreno bé. Com vegi una altra dona que mira…- va llançar diversos gemecs- és dona morta.
En Ranma una vegada va acabar de jugar amb la intimitat de la noia i que aquesta tingués un orgasme, va seguir besant el perfecte cos de la seva dona, les cames, els braços.
-Ranma és perfecte- va pensar la Kasumi- està fet per donar-me plaer, i jo no puc ser menys he de donar-li plaer. Per això he llegit tantes revistes de sexualitat.
Els pensaments de la dona aviat van desaparèixer, van ser substituïts per la part primitiva dels humans que només volia gaudir de l'acte sexual.
El jove estava gaudint de l'acte després de cinc anys, les altres vegades, no va sentir res, només fàstic, fàstic que ho obliguessin a tenir sexe amb la Kasumi, fàstic del seu pare i sogre per xantatgistes i fàstic de si mateix per accedir-hi maleït xantatge.
La Kasumi era la dona perfecta, necessitava l'home perfecte, algú que l'estimés, i ell… es tornaria l'home perfecte per a la Kasumi.
Després que tots dos haguessin gaudit a mans de l'altre, en Ranma la va penetrar, hi va entrar, ho va fer amb suavitat, encara que dominat pel desig. Tot i que no va ser la primera vegada que van fer-ho, les altres vegades no es van comptar, van ser obligats a fer-ho. Aquelles vegades per a tots dos no existien, era aquesta la seva primera vegada, les altres vegades serien oblidades.
Acabats i cansats, ajaguts al llit, ell abraçant la seva dona, i ella arraulida contra el cos del seu marit.
-Aquesta vegada és la nostra primera vegada, ets excepcional Kasumi, no em crec que jo sigui el teu primer cop. Mai vaig pensar que fossis verge, hauries de tenir milers de nois perseguint-te.
-Tots volien el mateix, presumir que s'havien ficat al llit amb la innocent Kasumi. Jo volia algú especial, algú que em fes vibrar, en cos i ment, a l'institut no ho vaig trobar, només nois dominats per les baixes passions. Fins que va arribar en Tofu, que m'estimava, però no es va atrevir a fer el pas. Jo estava a punt de donar-li gelosia amb altres homes perquè es llançarà, però va desaparèixer. I em vaig fixar en tu, però tu ja estava perdut, a l' Akane només tenia ulls per a ella. Quan ella va morir… seguies perdut, perdut en el record. Quan em van casar amb tu… no vaig aconseguir res, seguies pensant-hi jo no significava res per a tu.
Ella estava plorant recordant aquesta època.
-No ploris Kasumi, això ha canviat. No t'ho negaré, l' Akane segueix al meu cor, ningú no la traurà d'aquí. Però tu també ets al meu, i tampoc ningú te'n traurà. Quan la meva vida acabi- va mirar al sostre de l'habitació- només hi haurà dues dones a la meva vida, l'Akane i tu. Les altres seran un record, un mal record que m'agradaria oblidar, però surten als meus pitjors malsons.
-No oblidis a l' Akane, sé que és i serà el teu gran amor. Sé que la segueixes estimant, espero que hi haurà un raconet al teu cor per a mi.
En Ranma la va mirar i la va besar.
-T'ho he dit, al meu cor…- la va besar- …hi ha prou espai…- la va tornar a besar- …per a tu…- la va besar per tercera vegada- ..i per a la teva germana. Potser ella ja no hi és, que l'obliguessin a deixar el món dels vius, però per mi segueix present, la va notar a cada moment, i no vull enfadar-la, i crec que ja ho està, no vull que em vaig enganxar amb la seva maça . I ho farà si no va millorar la meva aptitud amb tu. Crec que vol que segueixi la meva vida, que no perdi la vida recordant-la a cada segon, que no l'oblidi, però que no mori per estar-hi. Vol que sigui feliç, i vol que ho sigui amb tu. I penso fer-li cas, seré feliç i ho seré al teu costat, i et faré feliç.
-Ja sóc feliç amb tu, però hi ha alguna cosa t'entristeix, que ets amb mi perquè ella va morir, si ella estigués viva…
-Això serà en un altre món. En aquest món, els Ranma i Akane seran feliços i estaran junts. Però en aquest món tu i jo estem junts. No oblidaré la meva primera dona, però ara tu i jo seguirem el camí junts.
Ella es va alegrar i el va fer un petó, i quan estaven a punt de tornar a fer l'amor un potent xiscle els va aturar.
- Ara no! - va maleir en Ranma- la nostra filla és inoportuna, deu ser que té cèl·lules de la seva tia Nabiki. Hem de guarir-la d'aquesta malaltia, no vull que sigui com l'arpia de la teva germana.
En un restaurant la Nabiki va esternudar. Tots la van mirar amb por, aquella tarda aquella noia va tornar a esternudar diverses vegades, al dojo Tendo una parella se'n recordava contínuament, i no per al bé.
.
En Ranma va canviar el bolquer a la seva filla, veure i olorar el que hi havia en aquest bolquer gairebé el fa vomitar.
-Menges com una Saotome, però el que llances fora del teu cos no fa olor de roses- va fer broma el jove pare.- Hauré de contactar a la teva tia Nabiki, així aprendrà el que és una feina honrada.
La Kasumi va arribar poc després amb el biberó i el va donar a en Ranma, i aquest li va donar menjar a la seva filla, la mare d'aquella nena va plorar en veure el seu marit en aquesta actitud tan dolça i afectuós. No semblava el jove orgullós que coneixia.
En Ranma després de donar-li menjar la va bressolar per dormir-la mentre li cantava una cançó, la Kasumi el va mirar i es va estremir, aquesta cançó la coneixia, se la cantava la seva mare, la cantava la senyora Tendo a les seves filles perquè es dormissin. Era una cançó que només coneixien a la seva família.
-Ranma, On vas aprendre aquesta cançó?- va preguntar la jove.
El jove se la va quedar mirant.
-No ho sé- va contestar intrigat el jove- m'ha vingut al capdavant, és com si algú me l'hagués cantat a mi.
No van saber on ni de qui va aprendre aquella cançó de bressol, no van saber que l'Akane li cantava al jove a les nits, quan acabaven de fer l'amor… quan l'Akane era viva. Va ser de la seva núvia de qui va aprendre aquesta cançó, en Ranma va aprendre aquesta cançó que l'amor de la seva vida li cantava mentre ell queia al món dels somnis.
.
Havien passat els anys, i el matrimoni d' en Ranma i la Kasumi era molt feliç. El jove Saotome no havia oblidat el seu gallimarsot, i cada aniversari de la seva mort anava al cementiri amb la seva família.
Era un dia trist per a tothom, sobretot per al jove Saotome, que pregava i plorava davant la làpida de la seva esposa difunta.
-Hola fallimarsot, ja fa deu anys des que te'n vas anar. Em vas deixar molt trist, però la Kasumi m'ha ajudat aquests anys a sortir del sotrac. Sé que estaràs gelosa, però també sé que tu haguessis volgut que jo tornés a buscar algú. I la teva germana és la millor elecció, sé que estaràs contenta, i gelosa- el noi va somriure- com saps tenim dos fills. Akemi és la més gran, i Akira el més petit. Són amables com la seva mare i orgullosos com la millor tia, tu. Estan sempre barallant-se, com tu i jo.
El noi va continuar parlant.
-Mami, amb qui parla papi?- va preguntar l' Akemi, havia heretat la curiositat de la seva tia Nabiki, malaltia que en Ranma, la Kasumi i la Nodoka s'havien proposat erraticar.
La Kasumi va mirar la seva filla, cada any li feia la mateixa pregunta.
-És la teva tia. La teva tia Akane.
-I on és? Jo vull veure-la va demanar la nena.
La Kasumi no va saber què respondre-li.
-La teva tia Akane se'n va anar, se'n va anar molt lluny. I no pot tornar mai més.
-Doncs trucar-la i que torni!- l' Akemi s'estava enfadant, volia veure la seva tia i no atenia raons.
-No podem dir-l' Akemi va empassar saliva, el seu pare era molt rigorós, la nena sabia que no li havia de portar la contrària.
-Però jo vull veure i conèixer la meva tia Akane…- El seu pare li va tancar la boca posant-li un dit.
-Jo també vull veure-la, la vull veure des de fa deu anys- en Ranma la va mirar amb tristesa, però al lloc on va ser la teva tia no es pot tornar.
-Doncs ves a buscar-la i porta-la!, ¡Jo vull coneix-la!-va exigir la nena.
-Si hi hagués una manera de portar-la ja estaria aquí- va dir en Ranma- ja hauría anat a buscar-la.
La nena era tossuda, com el seu pare, com la seva tia difunta.
- Estàs morta? Per què no els diu? - va cridar la nena.
-Si està morta!, I va ser per culpa meva!, la teva tia va morir perquè jo la volia-va cridar en Ranma i es va posar a plorar, i va abraçar la nena- jo volia a la teva tia i unes dones dolentes me la van treure i em van deixar sol.
-Però la mare et va trobar i et va curar.
-Si, la teva mare em va curar, però segueixo estimant la teva tia.
-I a la mare i a mi no?
-També us estimo a vosaltres.
-A qui vols més la tia Akane o la mare i la mi?
-Akemi!- Kasumi la va mirar seriosa- això no es pregunta.
En Ranma va tancar els ulls, tard o d'hora li devien explicar la seva història als seus fills, però encara era aviat, havien de passar alguns anys més, els seus fills eren molt joves, i la Kasumi estava embarassada, i de bessons. D'altra banda, la ferida deixada per l'assassinat de l'Akane encara sagnava, i ho faria tota vida.
-Akemi, jo volia molt l'Akane, va ser la meva xicota i em vaig casar amb ella, unes bruixes me la van treure i la van enviar on jo no la vaig poder rescatar. Jo vaig fer que aquestes bruixes fossin castigades. Quan siguis gran, quan sigueu grans tu i els teus germans us ho explicaré tot, encara sou molt joves.
La nena va mirar el pare sense comprendre.
-Però jo vull saber la veritat. Vull veure la meva tia Akane.
-La teva tia Nabiki té vídeo de l'Akane, i m'ha dit que ens ho deixarà, i que ho farà de franc.
-Ets ximple papi, tia Nabiki no deixa res de franc.
-Aquesta vegada és diferent, si no ens deixa els vídeos us explicaré com la teva tia Akane i jo la vam deixar nua al Furinkan.
-No pot demostrar que això passés- la Nabiki no es deixaria fer xantatge, en Ranma no tenia capacitats per fer-ho- no en tens proves.
-De veritat que no recordes?- la pregunta d' en Ranma va ser irònica-et vam fer fotos, encara les tinc. -va mirar la seva cunyada- era hivern, havia nevat, tremolaven de fred. Recordo que dies després vas agafar un bon refredat - va mirar la seva filla- vols veure la teva tia Nabiki nua?
-Si!- va contestar la nena alegre.
-Nooo!- va ser la resposta de la Nabiki.
-Ens deixaràs els vídeo de la teva germana?- va preguntar en Ranma, somrient amb sarcasme.
-No, mai, te la puc vendre, però no te les prestaré de franc.
-Doncs quant arribarem al dojo veurem fotos de la Nabiki nua gratis, i quan et vam llançar al riu, i quan et vam omplir de fang, i quan…
-D'acord, et deixaré aquests vídeos- ho va tallar la dona, es va adonar que en Ranma n'havia après, però me'ls hauràs de tornar.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-Me'ls cediràs de forma indefinida- la dona va anar a protestar- o vols veure fotos de quan l' Akane i jo et vam ficar al congelador de l'escola?
La Nabiki no va tenir més remei que claudicar i donar els vídeos.
Ja al dojo, en lloc d'entrenar, en Ranma va explicar als seus fills algunes de les aventures que va viure amb l' Akane, les més innocents, en aquestes històries no va ficar les tres bruixes que van matar la seva parella.
-Tu i tia Akane vau viure moltes aventures, jo també vull tenir moltes aventures com vosaltres- la nena estava emocionada, li va agradar el que va viure el seu pare d'adolescent.
-Us ho prohibeixo!, res d'aventures!, res de relacionats ni amb bruixes, tampoc amb bruixots.-Els dos nens el van mirar espantats. – és el millor, tenir una vida tranquil·la i sense cap ximples que us molesti.
La tarda va seguir tranquil·la i sense ensurts, des que van desaparèixer aquestes tres ja no hi havia problemes, els tres nois es van allunyar d' en Ranma, després de la mort de l' Akane, aquell jove es va tornar molt violent i els seus cops molt forts. Mai van intentar venjar-se'n pel que va fer les presumptes promeses.
Ja era de nit, els nens dormien i en Ranma estava netejant i posant flors a l'altar de l'Akane, quan la Kasumi li va portar una tassa de te.
En Ranma la va agafar i va beure. Es va quedar mirant la noia, la Kasumi davant de la família era amable, simpàtica, i somrient, només el coneixia el veritable caràcter de la noia, la dona en què es convertia quan estaven tot sol.
-Com estàs Ranma?- i va abraçar per darrere el seu marit.
-Bé- va arronsar les espatlles- a qui vull enganyar?, a tu no, em coneixes molt. No estic bé. Ja fa deu anys que va morir l' Akane, sembla que va ser ahir, encara recordo l'últim lloc on vam ser, la nostra darrera cita. El passàvem tan bé junts. Avui he explicat als nostres fills tantes coses, tants records. de mi mateix. Sempre has estat un àngel i sempre ho seràs.
-Saps que durant anys mantenia la façana de nena bona, saps que aquest somriure perene meu és una màscara. Tu ets lúnic que em coneixes. -va sospirar- durant anys vaig desitjar un home, algú que em rescatés de la meva vida de mestressa de casa-va riure-vaig creure que els homes més joves que jo eren avorrits, però tu em vas fer canviar, vaig veure com feia feliç a la meva germana, com donaves diversió a la vida. La vaig envejar i vaig voler estar al seu lloc. Quan em van casar amb tu, tu seguies pensant que l'Akane tornaria i et vas tancar al món. Jo fracava a fer-te feliç, i quan estava a punt de denunciar, vas venir a mi. Per mi va ser un somni fet realitat. Des d'aquell moment m'has fet feliç. Sé que segueixes estimant l' Akane, però sé que a mi també.
En Ranma la va mirar i va riure.
-Tinc ganes de dutxar-me-es va aixecar de terra, va estendre la seva mà a la Kasumi-i m'agradaria que la meva dona es banyés amb mi.
La Kasumi es va aixecar i agafats de la mà van anar al bany.
Notes de l'autor:
.
Hola:
.
Qui ha llegit les meves històries sap que sempre he tingut un gust d' en Ranma x la Kasumi. És l'única relació que veig si no existís l' Akane. He fet una Kasumi més alliberada que al manga, tant en aquest com en l'anime és massa pura, com si només servís per cuidar la família. En altres històries meves, l'opinió de Ranma i Akane era que s'havia de lliurar dels lligams de la família i buscar algú que l'estimés.
He creat un Gemma i un Soun més masclistes, autoritaris que a l'animi. Oprimien la seva família per satisfer el desig de tenir un hereu, sense importar-los que ningú no estigués d'acord.
He matat l' Akane per casar en Ranma i la Kasumi? Sí, no ho negaré. Per justificar-me diré que també he matat i tancat al psiquiàtric les altres tres promeses, per casar en Ranma amb l' Akane.
Un Ranma x Nabiki?, la germana mitjana de l'Akane és pèrfida, una arpia, no em cau bé. A la Nabiki l'he casada amb en Ryoga i amb en Kuno, i a la Kasumi amb en Mousse, aquest darrer és la meva parella preferida per a la Kasumi.
Gràcies a qui ha llegit aquesta història.