Una fugida a la família.
.
La jove era a les portes del dojo. No podia creure que aquesta persona hagués fugit del dojo. Era impossible que hagués fugit amb…
L' Akane va negar amb el cap, una llàgrima va caure del seu ull. Se sentia fatal, perduda. Aquesta persona no hi tornaria. Probablement no la tornaria a veure mai més.
-Per més que esperis no tornarà.
L' Akane va mirar qui li va parlar.
-Deixa'm!, torna dins!- no estava d'humor perquè la molestessin i menys la Nabiki, no era la primera vegada en les últimes hores que s'havia enfretat a la seva germana mitjana.
-Cada tard en tornar de l'escola et quedes a la porta esperant algú que no tornarà.
-Ets una insensible, tu com que no tens cor, no comprens res.
-Si se n'ha anat, millor.- l' Akane va mirar a la seva germana horroritzada, no podia estar dient això. La Nabiki semblava alegrar-se de la fugida de…- em sembla que ets tu la que no comprens res. Ets una persona egoista. No aturaràs una persona en aquest dojo només perquè tu vulguis. Tard o d'hora tots ens en anirem d'aquí, fins i tot tu.
-Potser ho comprengui millor que tu.
La Nabiki va mirar la seva germana amb un somriure burleta.
-Ets més egoista que jo. Si no vas poder aturar
L' Akane va posar la cara trista, això havia estat un cop baix, baix i ruin per part de la Nabiki.
-Calla!, Era lliure d'anar-se'n!!, ¡Jo no podia aturar-ho!- estava histèrica i a punt de plorar- Ell va tornar!!,
-Ho tens pres- la Nabiki s'estava burlant de la seva germana- podia fer amb ell el que volguessis. És el teu esclau!
-JA N' HI HA PROU!- va cridar l' Akane- ell... ell no és un objecte, és una persona.
-Vendre'm! , jo sabré com treure'n profit. Sóc el seu mànager, però tu no em deixes que en traguem el màxim rendiment.
-Nabiki! Vull parlem amb l'Akane!, vull parlar només a ella!, no vull companyia! I menys la teva!
Les dues joves es van girar. Van veure que del dojo va sortir una persona, aquesta persona estava furiosa.
-És millor que callis- va dir aquesta persona- aquella persona que vas dir va tornar, l' Akane si la va poder aturar, no va tornar perquè estava lluny del dojo. Va tornar perquè no va poder estar lluny de….
-Ets un mentider!, anaves a fugir amb la Shampoo!.
-La Shampoo no era l'única persona que hi havia en aquell grup. També fugiria amb en Ryoga i en Mousse?, També ells anaven en aquest viatge Insinues que per tornar-me noia m'agraden els homes i dones?. M'has ofert- en Ranma va abaixar el cap- Nabiki no imaginava que arribaràs a ser tan baixa, tan cruel. Ja que no estàs a nivell quedes comiat, ja no ets el meu mànager. No m'agrada que facin plorar l'Akane, torna-ho a intentar-ho i et faré fora del dojo.
La Nabiki es va quedar blanca, en Ranma era el campió del món, ser el seu mànager era tenir molta sort. Viatges, conèixer famosos, diners. Ara veia que aquesta porta se'l tancava. No ho permetria.
-No em pots fer això- va mirar a l' Akane- Akane, sóc la teva germana, em deus molt. Demaneu a en Ranma que retrifiqui. Ets a l'única que en fa cas.
-Pas. Em nego a convèixer-ho, és lliure de fer el que va voler mirar a en Ranma- i ja m'ha fet cas, jo vaig ser qui li va demanar que t' acomiadés. Ell està fart que ho intentis controlar.
La Nabiki va mirar la seva germana amb horror.
-Ets menyspreable!, com li pots treure la feina a la teva germana? Passaré gana, fred.- intentava estovar la seva germana, però no aconseguia res
-No serà pitjor que el que vaig passar jo quan anava de viatge amb el meu pare. Deixa de dir ximpleries!, no estem per a les teves ximpleries. No t'has explicat que ha passat? Segueixes sent igual que sempre.
-Si!, sé què ha passat!- va somriure- és el millor que podia haver passat, ara ens tocarà a més…
-Calla't!, Calla't!, Calla't!-va cridar l' Akane furiosa-ets una arpia. No has canviat. En Ranma tens raó. Segueixes sent una persona que només penses en els diners.
-Però…
-No et vull veure, Ranma vol parlar amb mi, i no vull testimonis, no en volem a prop. Entra al dojo- la va mirar amenaçadament- si no desapareixes et vaig xixines
La Nabiki va veure que havia perdut aquesta batalla i es va retirar, però no es donaria per vençuda.
-Per què volies parlar amb mi?
-Estàs trist, i t'havia de reconfortar. No estàs d'humor per burlar-me de tu, ho deixarem per a un altre moment. – l' Akane el va mirar i va somriure, de tant en tant una baralla entre ells seguia sent divertit- i no deixaré que la teva germana et faci plorar.
L' Akane va mirar en Ranma, i es va llançar plorant als braços
-Se n'ha anat, ens ha deixat. M'ha deixat tan sola.
-Ha estat la seva voluntat. Era el que volia. - va veure que ella se'l mirava furiosa. – l' Akane, has de comprendre que ha de seguir el seu camí, com hem fet nosaltres.
-Però… si se sent sola no hi serem per acompanyar-la, si plora, no estarem per renconfortar-la. No vull que pateixi, i ho faci sense ningú a prop.
-Ara és lliure, crec que darrerament se sentia presonera. Presonera de la família, estava tancada aquí, Pràcticament no tenia vida social, s'havia tancat a casa i vivia per nosaltres.
L' Akane va saber que el noi tenia raó, no podien aturar per sempre la gent que coneixien al seu costat. Aquest noi havia canviat. Quan se'n va anar amb la Shampoo i els altres dos nois era un insuportable, la va deixar sola, va plorar molt, va estar trist mentre va durar l'absència d'ell. Aquest jove va tornar al cap de dos mesos, havia deixat aquest grup fart d'ells, segons li va explicar li van donar molts problemes, els va abandonar al cap de dos dies de marxar. Després de separar-se d'aquell grup, va viatjar sol per tot el país. Va tornar una mica canviat, una mica trist per no aconseguir en aquell moment la cura a la maledicció, però va ser valent i li va confessar el que sentia per ella, i ella li va confessar alhora el que sentia per ell, es van casar als dos dies . Van aconseguir la cura en acceptar que volien, no va ser per un petó d'amor, ni per fer l'amor. Per trencar la maledicció només van haver de ser sincers l'un amb l'altre.
-Sé que ella desitjava ser feliç, sé que la Kasumi ha fugit amb qui la farà feliç, però m'hauria agradat que no hagués fugit, que s'hi hagués casat aquí. M'hauria agradat anar al casament.
-Impossible, el teu pare odiava al nuvi. El teu pare i el meu odien la família del marit de la Kasumi. Aquesta família odien els Tendo i els Saotome. Era un casament impossible, només tenien una solució fugir junts. És dolent que ella fugi's i s'hagi allunyat de nosaltres, però ho ha fet per amor i això és fantàstic. Estem tristos perquè ella no hi és, però hem de pensar que és la seva vida, el seu futur, que ella ha elegit, que estarà ben- va mirar la seva dona- m'has contagiat la teva cursileria, jo no ho deia coses asi0 quan et vaig conèixer.
-Però… m'agradaria veure la meva germana, conèixer els meus nebots- es va netejar les llàgrimes que flueixin pels seus ulls- vull abraçar la meva germana. I m'agrada que siguis cursi.
- Quan ella estigui preparada tornarà- en Ranma creia tenir raó, es convencia a ell mateix que la tenia- la tornarem a veure, et prometo que tornarem a veure la teva germana.
-I si no torna?, ¿si no ens vol veure?
En Ranma va mirar l'Akane que plorava i no li agradava veure-la plorar, no deixaria que plorés.
-L'anirem a buscar. No sé per on començarem, però si on acabarem -li va acariciar la cara-que serà trobant la Kasumi.
.
Fi.
.
Notes del autor:
.
Hola.
Una nova història, una nova fugida. M'agrada donar a la Kasumi un rol que no té ni al manga ni a l'anime. Ja són diverses vegades que dono protagonisme a la germana gran, encara que en aquest relat no està amb la família, tota la història gira al voltant d'ella.
Pel que fa a la cura a la maledicció. Moltes vegades es recordi a allò clàssic, com en els contes clàssics, és a dir un petó. Altres vegades, fer l'amor, aigua de la font del jove ofegat, una poció, un ritual, un encanteri…
He volgut ser diferent, el petó ja el vaig fer servir en almenys una de les meves històries, fer l'amor també. Com he dit volia ser diferent, i he fet que en Ranma perdi la maledicció. Quan tots dos se sinceren i li diuen a l'altre el que senten, amb una cosa tan senzilla es trenca la maledicció.
Agrair a qui ha llegit aquesta història.