No és una història per a menors, ni per a gent sensible. Si no us agrada o la veuen massa desagradable per al vostre gust deixeu de llegir-la. A aquestes persones els convido a llegir altres de les meves històries menys fosques que aquesta.
.
Aquesta història té violència..
.
.
-0-
8. CAPITULO.
.
En Ryoga rep el càstig.
.
-0-
.
En Ryoga es va despertar, va recordar que aquestes dues noia li van dir que li anaven a fer un bon nombre eròtic, i vaja que si ho van donar. No en recordava la meitat, però ell mateix es va inventar el que li faltava, havia gaudit veient el millor espectacle que mai no va veure.
Va notar que estava lligat i tirat a terra fred i humit, no va ser sòl estava humit, es notava la humitat a l'ambient
Va obrir els ulls i davant seu va veure en Ranma i al seu costat l' Akane. Va saber que la realitat era en veritat un malson, però en veure en Ranma va recuperar la valentia, va deixar de tenir pensaments pervertits.
-Et mataré, per haver gaudit amb l'Akane, jo li hauria d'haver robat la puresa, no un imbècil com tu.
-Jo en lloc de preocupar-me per aquesta nimietat em preguntaria on sóc, ets idiota, no, ets més que això.
En Ryoga va mirar la parella, i va mirar al seu voltant, semblava estar en una cel·la sense finestres. sense un cadastre, ni lloc per fer les seves necessitats. Es va adonar que als dos joves que tenia al davant els importava poc la seva vida.
-Tu em segresta't, tu amenaçant la meva Família per obligar-me a prostituir-se, em vas violar, em vas torturar, m'arrabassar-li la meva innocència, els meus somnis- i en veu baixa perquè no la sentessin els dos nois va dir- el meu futur- va mirar a en Ryoga- Ara em vengaré de ti. Acabaré amb tu. Quan vaig intentar capar-te no ho vaig aconseguir, però et vaig deixar seqüeles, però ara si et liquidaré definitivament.
-No podràs!, No t'atreveixes!, M'estimes!, Si, em desitges!- en Ryoga estava exaltat de nou, era una altra vegada el noi violent, - et vaig fer gaudir, em demanaves més.
L'Akane va negar amb el cap.
-No vaig gaudir amb tu, em provocaves repulsa, fàstic! Vomitava quan em tocaves. Fas pudor!, Porc! És el que ets. Violador de dones!, assassí d'homes!, torturador!, psicòpata!
-Jo els donava plaer a aquestes dones. Als homes… ningú no ha d'estar per sobre meu, aquests homes m'humilien, em van portar la contrària, no mereixien viure.
-El teu mestre ha fet de tu un ésser menyspreable. No pots seguir viu. La presó no et canviarà, sortiràs sent pitjor. No podem permetre que més gent pateixi per culpa teva.
-El meu senyor vindrà i em rescatarà- en Ryoga va mirar els dos nois desafiant.
-El teu senyor vindrà, - en Ranma va somriure-però no a salva't. Hibiki ets substituïble. Hibiki us va manar sabent que no sobreviríeu, aquest vell té més peces al tauler. Només ens atacarà per recuperar l'Akane, per enfonsar més a en Soun Tendo, i per què hem destruït la seva patètica avançada, és a dir vosaltres.
-No és cert!, Happosai em vol com un nét!- ell sempre m'ho deia!
-Això els ho ha dit a centenars de sicaris seus, a tots us ha enganyat. Només sou bales de canó. - en Ranma va somriure, no mentia, sabia que aquest vell havia fet aquests durant dècades. - Et preguntes com ho sé? - es va girar a l' Akane- per què en Soun Tendo també va ser un dels néts de Happosai. En veure's enganyat se'n va allunyar, i es va casar. -l' Akane se'l va mirar, en Ranma no li havia explicat això- en Soun em va explicar tota la història aquesta tarda, jo sabia poc, mai t'ho he amagat. El teu pare no em va deixar explicar aquest poc, em va lligar amb un jurament. En tornar aquesta tarda em va explicar gairebé tot i em va deixar explicar-t'ho.
-Per què no m'ho va explicar ell?
-És una cosa que temia explicar-te. Continuo lligat a aquesta promesa, no t'ho puc explicar tot, i tampoc sé tot. - va continuar explicant- en Soun va trair a en Happosai, i aquest va jurar acabar amb la família Tendo. La teva mare era rica, i aquest vell va aconseguir arruïnar els teus pares. El meu pare us va acollir, l'oncle Soun i el meu pare eren amics de nens. En Happosai no podia tocar la meva família, no pot, aquest vell baixa de servents dels Saotome, velles lleialtats. Per atacar en Soun va esperar que l'Akane creixés, i va manejar els cables perquè l'enviessin al seu institut, i allà va ser on la va capturar.
- I vam guanyar!, ella està marcada!, tothom sap que ella és una pu…- en Ryoga no va acabar en Ranma el va colpejar a la boca, al jove li van saltar uns dents
-En Happosai va tenir una fallada. Un que li causarà problemes. L'Akane no és només una Tendo. Com tots els que viuen i treballen a la Mansió Saotome, és de la Família Saotome.
- No està casada amb tu- va cridar en Ryoga- és una Tendo i quan torni a les nostres mans la reclamaré com a meva. No és de la teva família.
-No he dit família, sinó Família, o si ho vols entendre millor Clan. Nosaltres diem, La Mansió protegeix la Família, tots els habitants de la Mansió estarem protegits per la Mansió.- en Ranma va mirar el noi.-La teva hora a arribat,- la porta es va obrir, en Ryoga va veure entrar una noia de somriure dolç, l'ésser més pur que havia vist.
-Tu has de ser Ryoga, tant de gust, em dic Kasumi. Tu i jo ho passarem molt bé, sobretot tu, et donaré plaer.
La noia el va despullar completament, en Ryoga va somriure, va pensar que aquesta noia era l'ésser més pur que existia. Com cada vegada que veia una noia maca a prop seu va perdre la racionalitat. Aquesta era la seva feblesa, si una noia maca se li acostava deixava de pensar amb el cervell i pensava amb l'entrecuix.
Va desitjar que aquest àngel es despullés, que li fes l'amor, va voler fer moltes perversions amb aquesta bella dona
La seva ment desvari, va tenir una erecció, va posar un somriure ximple, pensant en com ho passaria de bé amb aquella bella noia que se li entregaria, aquesta noia li ho havia promès. .
Va pensar en cosa pervertides fins que aquesta noia va començar a torturar-ho sense pietat, sense abandonar el seu etern somriure angelical. En Ryoga va explicar molt, les noies que havia segrestat, les que havia violat, els homes que havia matat. On eren els cossos dels morts.
Mentrestant, en Ranma i l'Akane veien l'escena comentant l'entrenament del matí. Ja havien vist com la Kasumi treia la veritat a qui capturaven.
En acabar la Kasumi la seva feina, els tres captors van sortir d'aquesta habitació, en Ryoga va aixecar el cap amb dificultat, sagnava per diversos llocs del seu cos, aquesta angelical dona li havien arrencat diverses dents, i havia patit amputacions.
-Per què t'has despullat per torturat?- va preguntar el noi.
La Kasumi es va girar. va agafar la roba.
- Perquè no s'embruti de sang. Si ho fa, no vegis com és de difícil treure-li aquesta taques.
En Ryoga va veure amb horror com la porta va ser treta i en el seu lloc en Ranma i l' Akane construïen una paret, ho estaven emparedant, va saber que ningú ho trobaria, que moriria allà a les fosques.
En tapiar la porta els tres joves van caminar per un passadís excavat a la roca, eren a molts metres sota terra. En arribar al final d'aquest passadís, i sortir a un altre passadís, més ample, Ranma es va girar i va colpejar en un punt, i el sostre del primer passadís es va enfonsar deixant enterrat i sense escapatòria a en Ryoga.
I els tres joves van deixar ees calabós fent broma, havien oblidat que van deixar en Ryoga enterrat viu, a la fosca perquè morís sol, com deuria de ser, i de falta d'oxigen., i per les ferides provocades per la tortura de la Kasumi. Aquest menyspreable ser moriria com ell havia deixat morir molta gent.
En arribar al pis superior, la Kasumi es va vestir, va fer tot el trajecte nua, sabia que en Ranma la mirava com una germana, per a aquest noi només hi havia una dona, l'Akane.
Van sortir al jardí, pir una porta dissimulada. Allí es van separar, es banyarien. La Kasumi i la seva germana ho farien al gran bany que utilitzaven tots els habitants de la casa. En Ranma ho faria al seu, no ho volia fer amb l'Akane, seria perillós, no es podria controlar estant la seva amiga a prop i nu. No ho podien fer a prop de la Kasumi. Però l'Akane no pensava igual i entre ella i la seva germana es van emportar el jove, tots tres van baixar junts com ho feien de nens. La Kasumi va comprovar que els dos joves eren tan entremaliat com quan eren nens, però no els va parar i va deixar que juguessin a jocs gens infantils.
Després van preparar el sopar, i van dinar junts al jardí. sempre menjaven junts quan entre tots tres mataven algú. Feien broma, van riure i els dos més joves van tenir un simulacre de baralla, havien oblidat el jove que en aquells moments s'estava morint just a sota d'ells
..
Des d'aquell dia tots els habitants de la Mansió es preparaven per a l'atac d' en Happosai, aquest els havia avisat que no respectaria l'antic codi de no atacar la Mansió Saotome. Ho havien desafiat i no rebutjava cap desafiament. Aquest home no tenia honor, mai no el va tenir.
L'entrenament d' en Ranma i l' Akane es va tornar molt intens. Aprenien noves tècniques cada dia, contra un consumat artista marcial com en Happosai havien d'estar preparats.
En Happosai no es decidia a atacar la casa, aquell home sabia el terrorífic secret de la família Saotome, un secret que no podia dir, perquè ningú no ho creuria.
.
En Ranma i l' Akane van tornar al Furinkan, la noia no va ser ben rebuda, no havien oblidat el que va dir en Ryoga, i la noia no podia negar algunes d'aquestes acusacions. Les seves companyes li van fer la vida impossible fins que en Ranma va prendre cartes a l'assumpte.
-No permetré més insults o atacs a l'Akane, i menys de vosaltres- i va afegir amb menyspreu- un grup que rendia pleitesia a un imbècil que segrestava noies per prostituir-les. Un ésser que pegava pallissa a qui portava la contrària. Vosaltres sabíeu això i ho tractàveu com un rei. Sou menyspreables lame cul-va mirar a l'Akane-la allunyeu de vosaltres com si tingués la pesta i feu bé- l'Akane ho va mirar sorpresa- Si, feu bé! Per què sou vosaltres els empestats.
Tots se'l van mirar amb ràbia, però cap no es va atrevir a replicar, en Ryoga se n'encarregaria, i llavors es lliurarien d'aquell molest noi. Pero no sabien una noticia.
-Hem convençut aquest idiota d' en Ryoga que se'n vagi, i no ho hem fet per les bones, passarà molt de temps sense veure la llum, recuperant-se- en Ranma va veure sorpresa en tots els seus companys, i por en alguns, això devien haver comès alguns excessos sota la protecció d' en Ryoga, ara sense aquest boig, aquests patans veurien com els que van avassallar se'n venjarien.- La inoportuna de la meva cosina en tornar jo sé ha anat, no volia estar amb mi al mateix institut.
Molts nois van sospirar amb llàstima, la Ranko era molt maca, hi havia passat tan pocs dies.
En Ranma va tornar a la seva cadira, i va mir ar a l' Akane, el discurs que havia donat no havia calmat els ànims, l'Akane seria atacada per tots, però ni ella era una ximple princesa tot esperant un salvador, ni ell l'idiota que no faria res després de salvar-la, no consentiria que l'atacessin sense defensar-la. Les princeses idiotes i indefenses, salvades per un ximple príncep que no demostra res, només passava en dibuixos ximples d'una companyia que tenia per macosta un animal de grans orelles.
.
L'Akane estava canviant-se al vestidor, notava que seria atacada, encara que aparentment semblava relaxada estava en guàrdia, però no prou, va notar com aquesta noia, s'acostava, en aparent sigil a ella, va notar com de forma dissimulada les seves companyes la miraven, no la van avisar de l'atac, esperaven que l'Akane rebés una bona lliçó.
Ara aquesta noia l'empènyer-la, i l'enviaria contra la taquilla. Ella faria com si no hagués notat res i es deixaria empènyer.
L'atacant de l'Akane la va empènyer, com està pensat, la noia de cabells curts va xocar contra la taquilla, encara que ni el seu atacant es va adonar que va esmorteir dissimuladament el cop.
L'Akane es va tornar queixant d'un mal que realment no sentia.
-Seràs bruta!, què t'he fet U-ky-o?- la va mirar i va ser llavors quan es va adonar d'alguna cosa, la primera vegada que va veure aquesta noia li va semblar coneguda, ara sabia qui era- realment el teu nom es Ukyo?, ja deia que et coneixia, ets l'amiga d' en Ryoga, una de les tres que anaven amb en Ryoga. Tu els ajudaves a captar noies, els ajudaves a segrestar-les perquè exercissin la prostitució. Tu vas ser una de les que va ajudar a en Ryoga a segrestar-me i amenaçar-me.
L' Ukyo estava rabiosa, aquesta noia es va interposar entre ella i en Ranma, mai devia haver tornat.
-No sé de què parles!- va contestar l' Ukyo- Tuuú!, has fet que en Ranma m'odiï! la culpa del que vas fer. Em culpes que et fessis puta!. T'agradaven que et lliguessin, t'ho feien, oi?
L' Ukyo va somriure de forma perversa.
-Com saps que em lligaven?, ho van fer perquè no els pegués als fills de la seva mare que em violaven- la fúria de l'Akane era enorme- segur que em veies, al costat de les altres dues. En Ryoga m'ho va explicar, que éreu unes mirones, que us excitava mirar quan ell violava noies.
-En Ryoga no t'explicaria això!-va cridar furiosa l' Ukyo!- Ell mai t'explicaria això!, ell sempre va sentir debilitat per tu. Des que et va conèixer no em va tornar a fer cas. I em van obligar a venir aquí i intentar enamorar a en Ranma, però ell també estava enamorat de tu. Em vas treure els meus dos homes!, per això acabaré amb tu. Ningú no ha de saber això, ningú ha de saber que jo pertenec a el clan d' en Happosai, tots els que ho sàpiguen han de morir.
L' Akane va mirar al seu voltant.
-Doncs has tingut un petit erros- contestar rient l'Akane.
-Erros jo?- la prepotència de la noia era evident- mai no tinc.. er-ros.
Va mirar al seu voltant i es va quedar pàl·lida. Havia tingut una fallada, i una de molt gran, l' Akane l'havia fet parlar davant de les seves companyes, si havia de matar totes allí presents tendia feina per a temps.
-M'has enganyat- aquesta noia estava furiosa, se li escapaven les llàgrimes de la ràbia, i no era l'única allà de l'organització d' en Happosai, aquest sabria que es va delatar i la castigaria- tornaria a ser una de la noia de bordell. - no saps què m'has fet. Vaig fer tot el possible per escapar de les brutes mans dels clients que em van tractar com si fos una nina. Vaig haver de ser espia de la meva estúpides companyes, delatar qui escaparia. Matar les meves rivals. Per fi vaig aconseguir ser una captadora. Vaig gaudir veient patir les altres, vaig gaudir veient-te patir i plorar, i ara gaudiré veient-te morir. Després mataré totes les que han sentit això, no en deixaré ni una.
I es va disposar a lluitar.
L' Akane es va posar en guàrdia, va mirar al seu voltant, havia de trobar una ruta d'escapament, buscar allò que li servís en aquesta lluita. Trobar les aliades de l'Ukyo. Devia enfurir el rival.
-Quan et vaig conèixer, tenies un altre color de pèl i d'ulls, Portava els cabells tenyits o els portes ara?, i Portes ara lents de contacte o les portaves abans? Aquesta espàtula gegant -va assenyalar l'eina que l'altra noia portava a l'esquena- és una molèstia. vols compensar la manca d'alguna cosa?, manca de pit? M'he adonat que la Shampoo, era una altra de les tres noies amigues d' en Ryoga, ella té més pit que tu. Per compensar això portes aquesta espàtula gran- i va riure, havia après aquella tècnica de burla d' en Ranma, sempre la insultava anomenant-la taula de planxar.
Aquesta burla va tenir l'efecte desitjat, l' Ukyo es va enfurismar més i va atacar amb aquesta espàtula.
L' Akane va esperar aquest atac i el va esquivar. Es va girar i va ser ella qui va atacar, però el seu rival també va esquivar aquest atac i es va preparar per contraatacar.
L'Akane anava a defensar-se quan algú la va agafar per darrere.
-Hola!, no escaparàs. Et vencerem i et tornarem a emportar amb en Happosai. I aquesta vegada no escaparàs.
L'Akane va mirar enrere i va veure que era la Shampoo, la cosa s'havia complicat. No sabia que feia aquella noia allà, feia temps que no es deixava veure.
-No sé com no us vaig reconèixer quan us vaig veure aquí, potser perquè vaig voler oblidar aquesta època. No tornaré amb en Happosai, no em fareu anar viva. No em tornaré a prostituir.
-Doncs acabarem amb tu. Ho haurien hauríem d'haver fet et vam trobar aquí.
I l' Ukyo va atacar a la seva rival, va aixecar l'espàtula i la va fer servir per donar un cop a lAkane. La noia va rebre un cop que li va tallar l'uniforme esportiu, i li va fer una cicatriu a l'estómac.
-Aquest serà el principi- va dir l'Ukyo-ara em toca tallar-te el cap.
I va tornar a atacar, el cop anava cap al cap del rival. Però l' Akane va aconseguir donar-li un cop amb el peu a la Shampoo, està afluixar la seva subjecció sobre la seva presa. L' Akane es va lliurar d'aquesta noia i es va posar a l'esquena i d'una puntada de peu la va empènyer contra l' Ukyo.
La noia de l'espàtula no va poder frenar el seu cop li va donar a la Shampoo un cop idèntic al que li va donar aal' Akane, tret que a part de vestit també li va trencar el sostenidor, i totes allà van descobrir que la Shampoo, portava cotó al sostenidor perquè semblés que tenia més pit.
-Ets un home?- va preguntar l' Ukyo sorpresa.
-¡No, Sóc una dona!, Al meu poble, la meva rival té més pit que jo, i no puc consentir això.
-Aquesta explicació no és convincent. Hi ha sostenidors especials que augmenten el pit, i tu de vegades sembles més un home que una dona.
La Shampoo va esclatar de ràbia, no deixaria que aquesta idiota se'n rigués.
-D'acord!, tinc poc pit. La meva àvia em va prometre un augment de pits.- va mirar a l' Ukyo-però no sóc un home, i tinc més pit que tu.
-M'estàs dient plana?-l' Ukyo es va preparar per atacar a la Shampoo, totes dues havien oblidat a l' Akane, que mentre les seres rivals es barallaven va aprofitar per agafar una jaqueta esportiva que algú havia oblidat, se la va posar. Va obrir la porta del vestidor i es va fugir.
-On és aquesta donazuela? – la pregunta de la Shampoo va tornar les dues noies a la realitat. havien deixat escapar la presa. -Hem de trobar-la, si no tindrem problemes.
-Se'n va anar per allà- va indicar una de les noies que estaven al vestidor. Els era igual el que li passés a l' Akane, només volien que aquesta lluita se n'allunyés d'elles.
.
L'Akane no s'havia allunyat gaire quan va sentir com les seves dues perseguidores la seguien. Va veure una finestra oberta i es va llançar per ella.
-En arribar a terra, podré lluitar contra elles- i va mirar a terra i la seva seguretat va desaparèixer- No!, una piscina no.
Les altres dues noies també van saltar, i van mirar la svarival, l'Ukyo sabia que estaven en avantatge, sabia que la seva rival no sabia nedar, la lluita estava decidida a favor seu. Però la Shampoo va mirar horroritzada la piscina, es descobriria el seu secret..
.
つづく...
.
Notes:
.
En aquest capítol torturen i empaderen en Ryoga.
La torturadora és la Kasumi, encara que mantingui el somriure angelical, és una especialista en tortures. No la vaig voler fer la típica Kasumi que es passa tot el dia a la cuina i somrient.
No per ser torturadora és una sàdica que gaudeix torturant, per sobre de tot és cuinera, encara que no ho he posat al relat odia torturar, però algú ho ha de fer.
.
El secret de la Shampoo? Al proper capítol.
.
La idea d'emparedar en Ryoga em va venir d'un relat curt que llegia fa molts anys. Aquest relat passa durant el renaixement i un home empareda un antic rival, prometent-li que li donarà un bon vi. No me'n recordo el nom del relat.