Advertiment.
.
No és una història per a menors, ni per a gent sensible. Si no us agrada o la veuen massa desagradable per al vostre gust deixeu de llegir-la. A aquestes persones els convido a llegir altres de les meves històries menys fosques que aquesta.
.
Aquesta història té violència .
.
-0-
10 . CAPITOL.
.
El final del viatge.
-0-
La detenció del director Kuno no va ser l'única, n'hi va haver més, es van rescatar diverses joves segrestades, amenaçades i obligades a exercir la prostitució, es van buscar més noies desaparegudes, per a algunes va ser tard. Al costat dels cossos d'aquesta noies, es van trobar dones i homes, persones que es van oposar a en Happosai i al seu grup.
Tot es va aclarir i l'Akane era una víctima més, aniria al judici amb moltes de les víctimes que van aconseguir sobreviure.
Les maquinacions d' en Happosai van ser descobertes i va escapar, amb la Cologne, la seva amant i còmplice, el cap dels dos va ser posada a preu, però aquests dos assassins van desaparèixer, i amb ells molts del seus sequaços.
La Família Saotome va saber que aviat seria atacada, ja esperaven un atac d' en Happosai, ara suposaven que aquest seria més gran. Les ganes de venjança de aquell vell eren més grans que la seva por d'entrar a la Mansió Saotome.
.
En Happosai i el seu grup es dirigien a la Mansió Saotome, tenia els creia que eren els plànols actualitzats de la casa, dels soterranis i dels paranys. Se'ls va facilitar la Nabiki, el que no sabia és que els Saotome havien canviat els paranys, la Nabiki tampoc sabia que en aquests plans faltava coses com els nivells inferiors del soterrani
L'existència dels soterranis inferiors només era conegut por poques persones. Els assassins de la familia, entre ells en Ranma, l'Akane, i la torturadora de la família, o sigui la Kasumi. i per descomptat els pares de Ranma, i el de l'Akane.
Era els soterranis on es portaven els presoners, un cop allà eren torturats i executats. Els allà portats, eren criminianals, que havien assassinats per plaer, estafadors, yakuzas. Cap dels portats era innocents. .
En Happosai estava furiós, aquesta família recordaria haver-lo desafiat. No la podia deixar sense un ien. En Genma no era més intel·ligent que en Soun, però la Nodoka si ho era. No podien accedir a la fortuna Saotome com van fer amb la dels Tendo, però si podien acabar amb aquesta família.
Van arribar a una part del mur que semblava més baix.
-Entrarem per aquí, aquesta mena de terreny no deixa que es col·loquin gaires trampes.
El grup va entrar, era nombrós, però no com ho hagués estat abans, havien perdut els seus millors lluitadors en els intents fallits per tornar a segrestar l' Akane.
En Happosai planejava matar tota família davant de l'Akane, i tornar-se-la a emportar. Era una noia molt cotitzada, ara la vigilaria més, havia perdut molts diners quan aquella noia va fugir.
El grup va anar avançant cap a la casa sense problemes. Com imaginaven no havien trobat ningú.
-És un terreny que és difícil de vigilar- la Cologne anava amb ell- ningú s'ha adonat que hem entrat.
Els dos ancians, molt àgils per a la seva edat, avançaven en silenci i amb molt de compte.
-No és normal ningú ens ha sortit al pas. Haurien de saber que som aquí-en Saffron era el substitut d' en Ryoga, ojv6bon lluitador, però molt cregut, temerari, i encara més cruel que el seu predecessor.- I encara que ho sabessin no serviria de res. Els guanyaria sense esforç, cap de l'escòria que viu en aquesta casa em va superar-va mirar la casa, era un casalot, però per a aquest malcriat era tan sols una casutxa pobra.
En Happosai va mirar la Cologne, no sabia perquè el seu amant va portar aquest idiota. En Saffron era el líder d'un poble proper al de la Cologne. Un jove que havien malcriat, donant-li tots els capricis que demanava. Era molt despietat. No els importaven els altres. Estava disposat a matar els habitants de la Mansió Saotome, a no deixar-ne ni un viu, sense importar-li si eren homes o dones o l'edat, gaudia matant.
-Té raó, ens havien d'haver atacat-la Cologne també desconfiava. En Mousse i dos joves més van entrar a aquesta casa i no se'ls va tornar a veure.- Ha de ser un parany. Es va girar al grup que anava amb ells- aneu amb compte, aquesta casa té molt mala fama en baix món, aquell que hi entra amb males intencions, no surt ni… ni mort.
La dona va parpellejar, juraria que quan van entrar eren un grup una mica més nombrós, va pensar que els que faltaven s'havien perdut, no li va donar importància, ja hi tornarien.
El grup va arribar als murs de la casa.
-Entrarem per la porta de servei, segons m'han dit sempre està oberta. -Happosai donava instruccions- no hem de fer soroll, hem d'acabar amb el personal de serveix sense que se n'adonin. No n'ha d'escapar cap, ni deixar que donin l'alarma.- va mirar el grup- falta gent, erem més.
-Ja m'he adonat- la Cologne va mirar i va contar el grup- però ara falten més que abans- va obrir molt els ulls, es va alarmar, es va adonar que passava-És un parany!, Saben que som aquí!- els membres d'aquell grup es van quedar paralitzats un instant. Encara que ben preparats van tenir por, els seus contraris havien fet desaparèixer els seus companys sense que se n'adonessin ni la Cologne ni en Happosai, estaven davant contraris molt forts. Cologne veient perdut aquesta escaramussa va veure que havien de fugir i salvés qui pogués- Huid insensats!, Escapeu!, aquesta batalla no la guanyarem.
Van començar a córrer cap al lloc per on van entrar, però de cop una gran part del terra es va obrir com si fos una trapa i aquest grup va caure a un pou.
.
En Ranma i l' Akane van mirar la trapa, anaven vestits de peu a cap de negre. Amb passamuntanyes que incorporaven ulleres tèrmiques opaques, eren vestits d'última generació que no deixaven passar la calor corporal de qui els portava, però mantenia els cossos a una temperatura constant.
Ells havien estat els que havien anat liquidant sigil·losament els homes d' en Happosai, aquest malgrat estar sempre alerta no va aconseguir descobrir els dos joves ni tots els altres defensors de la Mansió, però no van actuar sols, els defensors de la casa van tenir una terrorífica ajuda.
-Han caigut a la masmorra inferior, d'allà no en podran sortir, però no ens hem de fiar. Els dos vells i aquest noi xinès nou semblen més forts que els altres.
-Va ser el mestre del meu pare, ha de ser molt bo- l'Akane va tenir un calfred- però també és capritxós, infantil i cruel. Per culpa seva el meu pare va perdre la seva fortuna, la meva mare va morir, si haguéssim tingut diners s'haguessin salvat, la Nabiki ens va trair, i jo vaig ser segrestada i humiliada. Tot per culpa d'un caprici infantil d'aquell vellut.- va mirar en Ranma amb els ulls plets de llàgrimes- ha de morir, i que sigui de forma cruel
En Ranma la va mirar i la va agafar de les espatlles.
-Acabarem amb ell, no en sortirà. Li farem pagar totes les maldats, no viura molt, ho prometo Bruixeta.
-Però i si s'escapa- la noia estava espantada- el meu pare m'ha explicat que sempre s'escapa. Que utilitza els trucs més bruts per escapar. Si escapa patirem, i hi haurà més persones que també patiran.
- Aquesta vegada no Bruixeta. hem de baixar i acabar amb aquest malson.
I es va girar i va començar a caminar, es va dirigir cap a la trapa. L' Akane va mirar el noi amb tristesa. Ella pensava que el malson no acabaria allà, per a ella el malson continuaria tota la vida. Unes llàgrimes van escapar dels seus ulls, feia temps que tenia planejat alguna cosa, però es resistia a posar en marxa aquest pla.
.
En Happosai i la resta del seu grup van despertar en una mena de coliseu subterrani, ple de grades. Cologne tot i que mai no s'havia espantat, aquesta vegada ho va fer. Resultava que els rumors eren certs, els Saotome feien tornejos a mort, per això segrestaven bandits, lladres i psicòpates, i en aquesta imitació de circ romà, s'organitzaven tornejos a mort.
-Avui s'encebarà el torneig a mort entre els caps de clan d' enHapposai contra els seus sicaris. Serà una lluita a mort. -Es va sentir la veu d' en Genma- El vencedor serà recompensat amb un enterrament més digne del que es mereix, els perdedors… seran llançats al foc i les cendres escampades.
-No cal lluitar, el meu equip és superior- en Happosai estava segur que el seu equip guanyaria.
-No m'has entès bé. Només en pot quedar un de vosaltres, és un combat de tots contra tots! Heu de lluitar entre vosaltres fins que només en quedi un. És el destí que té qui envaeix la Mansió Saotome.
-Ens neguem a lluitar- va comentar un dels presoners. Va rebre un tret al front.
-Baixeu si us atreviu!, Covardes!- va cridar en Saffron- Sers inferiors de merda!, Us tallaré a trossos!, em teniu por! , No deixaré ningú viu en aquesta casutxa!- i va començar a deixar anar insults contra la Família Saotome de tota mena. Aquest jove era racista, xenòfog, homòfog, discafob, odiava tant les dones com els homes, que no fossin ell, era narcista i egocentrista. . Era un dictador al seu poble, estimat i temut a parts iguals. Capritxós i infantil.
La Cologne va mirar aquest terreny de lluita, semblava un circ de lluita de gladiadors romans, als límits hi havia un fossat que envoltava aquest escenari, no podia saltar al mur que envoltava aquest fossat, era molt ample. Les grades on s'asseien els espectadors per veure aquest espectacle estaven buides, encara que ben conservades, semblava que ningú no s'havia assegut en molts anys. D'aquella grada li omplia el rumor, com si fossin plenes, plenes d'éssers que no veien
-El rumor és cert- en Happosai va mirar al seu voltant- els morts assassinats pels Saotome segueixen aquí, viuen eternament, esperant noves víctimes. Ens esperen a nosaltres.
-No hi ha escapatòria- va comentar la vella dona-hem de lluitar entre nosaltres, com a gossos per un os.
-No diguis això mai!- en Happosai estava furiós- sempre he trobat la sortida a tot, aquesta vegada no serà diferent. Escaparem i matarem tothom, menys l'Akane, l'hem de deixar viva. Era la millor de les meves noies. Ni els morts no podran amb nosaltres.
-No es va rendir mai. No va ser com les altres noies. Només vas poder rebaixar-la en amenaçar la seva família. -la Cologne estava furiosa- només per la teva estúpida venjança estem en aquest embolic.
-No és una estúpida venjança, mai he deixat que ningú es rigui de mi i no m'ho pagui. em va trair, ho va fer perquè li ho va demanar la robarpq"" dona, jo la vaig enverinar, em vaig quedar amb la seva fortuna, he deshonrat la seva filla. He acabat amb l'honor dels Tendo. Ara he de fer l'estocada final.
-Ets un vell amargat. Ens coneixem des d'adolescents i ja eres un vell amargat, pervertit i infantil.
Els dos vells es van mirar amb odi. Anys de baralles, de rancúnies, de ràbia perquè l'altre els era infidel. Tot això va esclatar i van començar a lluitar entre ells.
Veient els seus caps barallar els seus sequaços van fer el mateix, es van barallar entre ells. No sé van adonar que el fossat va començar a cremar. Aquest grup dominats per les drogues estranyes van barallar, estaven dominats per la ràbia, ja eren més animals que persones
.
En Ranma i la seva companya van veure aquesta baralla, estaven ocults, ja no anaven vestits com si fossin ninjes.
-Tindrien una petita possibilitat si haguessin col·laborat entre ells.- en Ranma va negar amb el cap- no tenen sentit de grup. Cadascú mirar per ell, és el que li ha ensenyat aquest vell. És fàcil no deixar-se dominar per la droga que li hem fet respirar, però en deixar-se dominar per l'odi- el jove va negar amb el cap- aquesta droga augmenta l'odi de les persones.
L'Akane va assentir.
-Mira els dos ancians, es barallen com a gossos, s'han d'odiar, que brut barallen.
-Si, però tenen bona tècnica de combat, mira que cops- el jove estava extasiat amb aquesta lluita.- Quan acabi això serem lliures, ja no ens haurem de preocupar per en Happosai. Podem anar dexcursió a la muntanya com planegem.
No va veure la cara de tristesa que posava la noia en mirar-lo.
-"Ho sento Ranma, quan això acabi me n'aniré, no puc quedar-me aquí. No sóc la persona adequada per estar al teu costat"- va pensar la noia, una llàgrima va aparèixer a de baixar i acabar amb aquest malson.
I es va girar i va començar a caminar, es va dirigir cap a la trapa. L'Akane va mirar el noi amb tristesa. Ella pensava que el malson no acabaria allà, per a ella el malson continuaria tota la vida. Unes llàgrimes van escapar dels seus ulls, feia temps que tenia planejat alguna cosa, però es resistia a posar en marxa aquest pla.
-"Ho sento Ranma, quan això acabi me n'aniré, no puc quedar-me aquí. No sóc la persona adequada per estar al teu costat"- va pensar la noia, una llàgrima va aparèixer a el seu ull, però se la va netejar, en Ranma no l'havia de veure-"ja no sóc la noia que et mereixes, aquest vell m'ha allunyat de tu".
.
En Happosai i la Cologne lluitaven amb fúria, al seu voltant la lluita dels seus sequaços seguia, eren unes baralles brutes, feien servir tot al seu abast per guanyar, navalles, cordes per estrangular al contrari, barres metàl·liques. A poc a poc, el nombre de lluitadors es va anar reduint. Fins que el darrer va ser assassinat sense pietat per en Saffron.
-He guanyat, només em falta desfer-me dels dos vells, i em quedaré amb tot el seu negoci- I es va dirigir a matar els dos ancians que lluitaven entre ells amb fúria.
En Happosai tenia a la Cologne estirada a terra, ell a sobre li impedia moure's.
-Ara moriràs estimada- el vell la va mirar somriure i li va robar un petó.
-Moriràs tu vell rondinaire- la dona li va robar a ell un petó. I li va somriure, va poder desfer-se de l'agafada del seu amant, i va ser ella qui el va immobilitzar- ara mor!.
Va ser l'instant que va aprofitar en Saffron per atacar, se sentia superior als altres, guanyar dos ancians seria fàcil. Però a l'últim moment la Cologne es va girar i el va travessar amb el seu bastó. Aquest jove impertinent va trigar a morir. Va veure com els dos vells barallaven com a nens, rodaven i queien pel fossat en flames.
En Saffron es va acostar al fossat, estava mortalment ferit, va mirar les flames.
-Sóc el supervivent, em quedaré amb la teva fortuna...- de sobte un monstre de foc va sortir del foc i va mirar en Saffron- el jove xinès va intentar escapar però le van fallar les forces i va caure a terra, aquest ésser el va agafar i va saltar al buit. Del grup d' en Happosai no en va sortir cap viu.
.
Aquest va ser la fi de la banda d ' en Happosai. Amb la fortuna d'aquell mal home es va pagar a les víctimes, però els diners no compensaven ni les males estones, ni les violacions, ni els morts. L'Akane va rebutjar els diners que li van donar.
-Aquests diners estan tacats de sang. Són diners maleïts, no vull ni un ien sortit de la sang. Agafeu aquests diners i donar-los a un orfenat. En Happosai odiava els nens. Que els seus diners serveixin per criar aquests nens que aquest maleït odiava tant.
I així va ser, com desitjava l'Akane amb aquests diners es van crear orfenats, i com a càstig a l'esperit d' en Happosai, aquests orfenats els van anomenar Residències infantils Happosai, a l'infern aquells vells rondinaire es recargolava per aquesta vilana.
.
En Ranma alegre planejava la seva vida a la universitat, estar allà amb l' Akane, el que no sabia en Ranma que la seva amiga havia estat rebutjada de totes a les quals va enviar sol·licitud, el passat de la noia va pesar molt, tot i ser innocent.
.
Era una freda nit d'hivern, l'Akane es movia a la seva habitació. Aquell dia havia estat genial. Li havia demanat a en Ranma que tinguessin una cita, i el noi hi va accedir. El que no sabia el jove que això era un comiat.
L'Akane sabia que tots dormien, que podia fugir sense ser molestada. Amb una maleta a sobre i els seus estalvis va fugir d'aquella casa. No podia seguir-hi. Havia de començar una vida nova allà on ningú no la conegués. Amb un nou nom, es faria una destin nou, lluny de la família, a la qual enyoraria. Lluny dels mals records... i dels bons també. Lluny de… en Ranma, allunyar-se del noi li partia el cor, però ho havia de fer. En Ranma havia de tenir una bona dona i ella no ho era.
Cami a l'estació del tren, l'Akane s'allunyava, de la vida feliç que sempre va tenir, oblidaria el passat, aquell passat que li va destruir la vida. S'allunyava d' en Ranma, l'únic noi que va estimar, estimava i estimaria. L'únic que va estimar des que tenia records, i sabia que aquest amor era recicopo, ell també l'estimava des de nens.
Cada pas era un patiment per a ella, plorava, desitjava tornar, i llançar-se sobre els braços d' en Ranma, i demanar-li perdó per intentar allunyar-se'n. Però era el millor, en Ranma trobaria una bona dona que no tindria el passat que ella.
En el fons sabia que s'equivocava, que tornaria a destrossar el cor al seu amic i el seu cor també es destrossaria, ja ho estava, però ell era fort i es recuperaria. Però també sabia que la buscaria fins a trobar-la, s'havia d'amagar bé, trobar un lloc on amagar-se.
Ja tenia elegit el nom que es posaria, ell la núvia que va tenir en Ryoga, una pobra noia de nom Akari a qui aquest mal home, aquesta noia es mereixia algú millor, una vida millor.
En el viatge a l'estació es va aturar i es va asseure en un banc, no havia de fer esforç, es va emportar la mà al ventre, allà creixia la llavor que li va plantar en Ranma, el germen de l'amor entre tots dos. Amb aquest fruit sempre tindria una part d' en Ranma al seu costat.
Va seguir el seu camí cap a l'estació, fugint del seu amic, amb l'esperança que el noi no la trobés abans de pujar al tren i la portés a casa, amb l'esperança que en Ranma la trobés abans de pujar al tren i la portés a casa.
Havia deixat una carta per el noi, era la seva manera d'acomiadar-se del seu amor. "- va pensar la noia, una llàgrima va aparèixer al seu ull, no se la va netejar, sentia sortir de la vida del jove. No volia fugir, però havia de fer-ho. I plorant es va allunyar del lloc on va ser feliç, al lloc on no havia de tornar mai.
….
ESTIMAT RANMA:
Me'n vaig de casa i de la teva vida. És el millor per a tots dos. No mereixo que estiguis al meu costat.
Ho sento Ranma, he d'anar-me'n, no em puc quedar aquí. No sóc la persona adequada per estar al teu costat. Ja no sóc la noia que et mereixes, aquest vell m'ha allunyat de tu, va destruir la meva felicitat i la teva. No sé si ens tornarem a veure, però desitjo que siguis feliç, perquè jo no ho seré sense tu al meu costat, almenys m'enduré una part de tu. T'estimo des que érem nens, i sempre t'estimaré.
teva per sempre:
Akane Tendo, la teva estimada Bruixeta.
.
En Ranma va llegir la carta i es va deixar caure a terra plorant amb deseperació, sense cap consol. Va colpejar el terra amb ràbia. No entenia perquè va fer l' Akane aquesta estupidesa, perquè es va tornar a anar deixant sol. A ell no li importava aquell passat en què va ser obligada a lliurar el cos. No li importava el que diguessin els altres, només li importava ella, i que fos al seu costat.
Tot i així ella se n'havia anat, deixant-ho amb la seva frustració. Es va aixecar es va netejar les llàgrimes amb fúria, Doncs no!, aniria per ella, i la trobaria, la portaría a casa, mai no es rendiria.
-On vas Ranma?- va preguntar la Nodoka, estava preocupada, el seu fill estava en un estat nerviós preocupant.
-A buscar la meva Akane, la meva Brujita -el jove es va tornar la vista a la família- aniré a buscar-la i la trobaré. Ella no se'n volia anar, la carta té marques de les seves llàgrimes, mentre l'escrivia plorava se n'ha anat per mi, he d'anar-hi a buscar-la, i fer- la tornar. Ets ximple bruixeta, per que ho has fer?. No he deixare fugir.
-On la buscaràs? No saps on ha anat- la Kasumi no volia que també se n'anés al que considerava el seu germà. Havia estat un dia horrible, primer la desaparició de l'Akane, i després la policia va arribar a casa, havien trobat el cos de la Nabiki, dins un cotxe. Ella i el seu acompanyant havien tingut un accident, però tots dos havien mort abans d'estavellar-se, els dos cossos tenien trets, s'havien matat entre ells. - No saps on ha anat.
-On aniré? No ho sé Kasumi. M'he de preparar per al viatge. Marxo ara, les seves empremtes segueixen fresques. La trobaré abans que s'allunyi més, la portaré i no la deixaré marxar. La faré tornat. Aniré on sigui, tardi lo que tardi, encara que siguin anys, la trobaré encara que hagi d'anar a l'infern.
-Com aconseguiràs això? -va preguntar en Soun- la meva filla és molt tossuda, si no vol no tornarà.
- Ella i jo estem lligats per una promesa- la família se'l va mirar sense comprendre.- Li la recordaré, no em rendiré fins a trobar-la, ella sap que mai em rendeixo.
-Quina promesa?-en Genma va preguntar el que tota la família volia saber.
-Quan teníem sis anys vam prometre casar-nos de grans, cada any vam tornar a renovar aquesta promesa, no em faré enrere. És hora de complir-la.
I abans la sorpresa de tots va sortir del saló, es va dirigir a la seva habitació. Ningú es va atrevir a aturar la marxa d' en Ranma, si algú tenia possibilitats de trobar l'Akane aquest era Ranma .
Aquell dia en Ranma va sortir a la recerca de la noia que anomenava Brujita, decidit a no parar la seva recerca fins a trobar-la.
.
FI.
.
.
Notes de l' autor:
.
Aquest ha estat el darrer capítol de la història. Tarda gairebé tres mesos per escriure-la i un motó de mesos per traduir-la al català.
Un llarg procés, però no tant com la primera història que vaig pujar, que vaig esperar més d'un any entre acabar-la i pujar-la, ja han passat més de cinc anys des de llavors, que sembla poc temps, però el camí ha estat llarg. Després vaig decidir traduir aquesta història i d'altres en català. En part vaig utilitzar aquesta traduccions com a beta.
Han estat moltes històries pujades, moltes llegides d'altres escriptors per agafar inspiració. I moltes hores traduint amb Google i havent de repassar-la. Havia tingut una aturada de gairebé un any a l'hora de traduir el català. El motiu?, mandra, va ser l'únic motiu, i saber que seré poc llegit en català, però per mi és important traduir-les.
A tots els qui l'han llegida aquestes i les meves altres històries moltes gràcies.
.
Aclariments:
.
Quan l' Akane està fugint de casa, d' en Ranma, demostra que està partida en dos, desitja tant escapar d' en Ranma perquè aquest tingui un futur digne al costat d'una dona digna, ella no se sent digna d' ells. Com que el noi la trobi i la porti a casa.
Un mal final? Un epíleg?
No ho és un mal final. Queda l'epíleg.
Quan vaig pujar aquesta història en castellà:
Fins que no la vaig acabar tota la història no vaig començar a enfilar-la. I el primer que vaig pujar va ser l?epíleg, com si fos una història a part. En català no faré el mateix, pujaré l'epíleg com a capítol final.
He canviat alguns trossos de la història, no serà important, o potser sí.