.
-0-
.
7. CAPÍTOL.
.
En Ranma.
.
-0-
.
En Ranma anava pel carrer, seguia el seu pare. El nen tenia fred, no anava gaire abrigat, tan contrari com el seu pare, que portava un gruixut abric i anava menjant unes galetes.
-Papa, tinc fred, i tinc gana.- El noi feia un dia que no menjava, i mirava el seu pare menjar i abrigat. Sentia cap ap el seu pare una barreja de sentiments, enveja, ràbia i fúria. Per no abrigar-ho, per no alimentar-ho bé, per no deixar-ho tenir una casa. Va decidir que quan fos gran i més fort castigaria el seu pare.
-Un artista marcial ha d'aprendre a superar això, no ha de sentir ni fred ni gana.
- Doncs tu si que vas abrigat i menjant- va dir el nen- em fas passar gana i fred, jo també vull menjar i tenir un abric!.
-Tu ets l'alumne, has de superar les meves proves, avui has fallat, avui et quedes sense menjar i sense abric.
En Ranma seguia el seu pare tremolant de fred. El seu pare l'havia castigat sense menjar i sense abric els darrers tres dies.
El nen es va aguantar les llàgrimes, si el seu pare ho veia plorar el tornarà a castigar.
-Ranma, és nit de Nadal, nosaltres no la celebrem, però jo aniré a sopar a un restaurant mentre tu en estar castigat et quedaràs al campament.
I l'home se'n va anar a dinar, deixant només el nen que va caure defallit, pel fred i la gana.
Una nena anava a casa seva, havia anat a comprar uns dolços amb els diners que li va donar la mare. Va passar per un descampat i va veure el cos d'un nen tirat a terra. La nena es va espantar, i va anar corrents cap a ell.
-Eh nen!- el va tocar, estava fred- Estàs bé?- va dir la nena, ,i ho va moure.
El nen va obrir una mica l'ull dret i va veure una figura vestida de blanc. Es va espantar va pensar que havia mort i aquesta figura era un àngel que se l'enduria al cel.
-Estic mort? Ets un àngel que m'ha vingut a buscar?
La nena se'l va mirar i va somriure.
-No, no sóc un àngel, només una nena que ha anat a comprar i t'ha vist estirat al descampat, què t'ha passat?
En Ranma la va mirar, aquella nena era més gran que ell. Era una desconeguda. Si li explicava alguna cosa, ella ho explicaria i la policia s'enduria el pare.
-No tinc per què explicar-t'ho- va dir el nen, però en aquell moment el seu cos el va trair, li van rugir els budells i va tremolar de fred, en Ranma va abaixar el cap avergonyit
- Tens gana i fred- va dir la nena. Vine amb mi, vine a casa meva, allà et donarem menjar, i la meva germana petita et pot donar uns dels seus abrics.
-No necessito la teva compassió ni el teu menjar!- va cridar el nen furiós, es va calmar i va posar un to de pena-de totes maneres el meu pare me els traurà.
-I per què farà això?- va preguntar una veu.
En Ranma es va girar i va veure una nena de la seva edat. Si l'altra nena semblava un àngel, aquesta si ho devia ser. El nen es va quedar sense la facultat de parlar, a la seva edat va ser un fletxat, es va enamorat d' aquella nena.
-Doncs… doncs… el meu pare… m'entrena per ser el número u a les arts marcials i diu que per ser-ho he de passar gana i fred.
- Doncs que dolent ha de ser aquest home- va dir la nena que acabava d'aparèixer- a un nen no se li ha de fer passar gana i fred.- la noia es va enrabiar- si agafo el teu pare li ensenyaré el que és bo.
- El meu pare és bo en arts marcials- va dir en Ranma-no podràs vèncer-ho, jo encara no puc.
- Jo també sé arts marcials- va dir la nena.
- Ja m'he adonat - va dir en Ranma abans la sorpresa de la nena - hi ha alguna cosa en tu que m'ho diu.
Aleshores en Ranma va sentir que li deien.
-RANMAA!- era la veu d'una dona.
El nen es va girar, i no va trobar ningú, però el van tornar a cridar.
-RANMAA!
.
En Ranma es va despertar i va veure la seva dona anomenant-lo.
-Desperta dormilega!, Fa una bona estona que et crido!- va grunyir furiosa l'Akane. En Ranma s'havia quedat adormit al saló.
-Estava tenint un somni. El mateix que somio cada Nadal. Aquest que jo era petit abandonat al carrer i em van trobar dues nenes.
A l' Akane se li va passar l'enuig, sabia que somni parlava en Ranma, i va somriure amb tendresa. El seu marit havia passat molta penalitats de nen per culpa d' en Genma, alguns dels fantasmes d'aquella època encara el continuaven perseguint.
-Mentre estava desmaiat em va despertar un àngel que em va salvar, i després va arribar la seva germana petita, un altre àngel que em va obligar a acompanyar-la a casa, i allà em va cuidar la mare que era un altre àngel.
L' 00Akane va riure.
-I quan em vas explicar aquest somni vam descobrir que els teus dos "àngels" vam ser la meva germana Kasumi i jo.
- Dos àngels que em van salvar la vida.- va dir en Ranma- a dos àngels que els estaré eternament agraït. Sobretot el més jove, que passats molts anys va acceptar casar-se amb mi, malgrat la meva maledicció. Que mai em va rebutjar, tot i que li vaig donar motius per fer-ho.
- A mi mai em va importar poc 0la teva maledicció.- va riure- amb tu tenia l'amic en què confiar, a algú que m'ajudaria sempre, sense demanar-me res a canvi. I amb tu també vaig tenir una amiga, una noia amb qui passar bons moments, una noia una miqueta boja en qui confiar. En certa manera la vaig veure com una cunyada, com la teva germana. Em va doldre quan ella va desaparèixer, però alhora em vaig alegrar per tu.
En Ranma va tancar els ulls.
-No vam poder fer que tots dos visquéssim separats. I vas ser tu qui la va fer desaparèixer.
- Ho vaig fer sense voler- es va excusar la dona amb llàstima- no sabíem que ella desapareixeria quan et vaig besar sota el vesc.
-No et preocupis ella viu en mi, i alguna cosa em diu que la tornarem a veure-i el jove va portar la mà al ventre de la seva dona- que la llavoreta que jo vaig plantar en tu i que està creixent serà la nostra noia pèl-roja- va mirar a la seva dona i la besà-li ho he demanat al Pare Noel, als Reis Mags, al tió, i a tots els que porten regals en aquestes dates, fins i tot a l'amic invisible.
Ella va assentir, i va fer una cara de pena.
-Aquest serà el nostre primer Nadal sols i en parella. La Kasumi la passarà amb els seus fills i es farà càrrec de la nostra filla Yoko. En Mousse ha hagut d'anar a la Xina a buscar la seva família. El meu pare i els teus estan incomunicats a un hotel. La Nabiki està amb el marit i la família en un creuer.
- Que la Nabiki estigui lluny és bo, que el seu marit i el sogre ho estiguin és més que bo, però que la Kodachi estigui amb ells és la millor notícia del món
No van voler parlar de les altres dues ex promeses, no volien cridar a la mala sort.
-En què pensa?- va preguntar ella en veure'l pensatiu.
Ell la va agafar pels malucs, i ella pel coll.
-En un dels àngels que em van salvar la vida, i que uns dos o tres anys després em vaig tornar a trobar amb ella sense reconèixer-la, passarien molts anys més perquè ens tornéssim a trobar per tercer cop- el noi va riure- i ens van prometre. A aquest àngel li estic molt agraït.
-I com pensa compensar-ho?- va pregunta l' Akane, sabent que ella era l'àngel del relat d' en Ranma
- Aquesta nit aquell i jo anirem a un restaurant de categoria. Després tinc entrades per anar al teatre, veurem aquesta obra que tant vols veure. Serà la meva manera d'agrair-te per salvar-me les vegades que has fet.
- Serà una nit especial- va dir la noia.-la que hem planejat durant mesos.
- Si! -va dir el jove amb entusiasme.- Les nits de Nadal des que et vaig conèixer sempre han estat especials i vull que està sigui la millor.
L'Akane va mirar el seu marit, el jove groller, maleducat, i que la feia enfadar no havia desaparegut. Tot i que ara no amagava els seus sentiments i alhora era dolç i afectuós sense arribar a ser cursi.
Es van començar a besar, ell va baixar les mans cap a les natges.
-Ara no!- va protestar ella amb el va sospirar.
-Si, començo alguna cosa he d'acabar!, no vols que ho deixi?.
-És clar que no!, però hem de fer el dinar, i preparar-nos pel sopar d'aquesta nit- va mirar el seu marit -No aniràs a sopar amb aquests quatre pèls que tens per barba.
En Ranma va mirar la seva dona amb cara de fals enuig.
-És hora de castigar-te- va dir ell amb maldat- i el teu càstig seran... pessigolles.
-No t'atreviràs - va dir ella rient.
- Això és un repte?, doncs ho veuré com si em retessis.
I es va llançar sobre la seva dona amb l'objectiu de fer-li pessigolles.
Ella va fugir rient, era el mateix joc que van jugar el dia que en Akane es va endur a Ranma, de nen, a casa seva i els ara dos adults es van comportar com dos nens juganers i entremaliats.
I l'instant que ell la va agafar i li faria pessigolles va sonar el telèfon.
-No ho agafis, no has de ser res important. Algú vol que ens canviem de companyia de llum, de l'aigua. Són uns pelmes.
-Pot ser tu mare o la Kasumi, poden necessitar ajuda.
- O pot ser el meu pare o el teu demanant l'aguinaldo.
-No siguis ocell de mal averany!
- No ho sóc, des que estem casat ens ho demanen cada any- i va bufar- al costat de l'hereu. ¡Però si ja tenen una hereva!
-Doncs segons els meus càlculs aquest hereu arribarà per a Sant Joan, el vint-i-quatre de juny.
Tots dos van riure, i l' Akane va anar a agafa el telèfon.
En Ranma va sentir com l'Akane agafava el telèfon i parlava, va notar, encara sense estar davant seu, que l'Akane es posava tensa, va sentir penjar amb fúria el telèfon.
-Serà furcia!- en Ranma es va espantar, es va dirigir cap al saló i va veure la seva dona. L'Akane despenia una aura negra, la dona estava furiosa.
-Que t'ha passat?- va preguntar en Ranma.
.
..
…
Notes de l'autor:
.
Per fi ha tocat entrar a la història a Ranma, però comparteix la història amb Akane.
.
En Ranma i l'Akane es van trobar de nens, no és la primera vegada que ho faig, i potser no és l'última.
L' Akane està embarassada del seu segon fill.
Ara una pregunta, Quan en Ranma es va trobar per segona a l'Akane de nens? Al proper capítol.
.