.
-0-
.
8. CAPÍTOL.
.
L' Akane.
.
-0-
.
L' Akane va anar a agafa el telèfon
En Ranma va sentir com l'Akane agafava el telèfon i parlava, va notar, encara sense estar davant seu, que l'Akane es posava tensa, va sentir penjar amb fúria el telèfon.
-Serà furcia!- en Ranma es va espantar, es va dirigir cap al saló i va veure la seva dona. L'Akane despenia una aura negra, la dona estava furiosa.
-Que t'ha passat?- va preguntar en Ranma.
.
La jove dona va mirar el marit.
- Kounji- que era com ara anomenaven l' Ukyo. Cap dels dos la considerava ja la seva amiga- aquesta maleïda cuinera!, m'ha canviat el torn. M'ha dit que he d'anar aquesta nit a treballar.
-Però si avui era el teu dia de festa- va dir el jove indignat- s' ho vam demanar al director, i ens va donar a els dos dia lliure.
-Sí, però ella ha passat per sobre del director, ell és en un congrés a Alemanya. Quan torni podrà castigar Kounji, però serà massa tard, no servirà de res, ella ja haurà guanyat.
L' pAkane estava destrossada. Havien estat planejat aquella nit des de feia mesos, una nit de Nadal romàntica per gaudir amb el seu marit… i ara arribava aquella dona ficada al càrrec de cap d'infermeres per endoll, i els destrossava aquella nit.
-El pitjor és que m'ha dit la raó perquè em canvia el torn- l' Akane estava a punt de plorar- vol passar la nit amb tu, no em creu prou bona per a tu. Pensa substituir-me i passar aquesta nit amb tu.
En Ranma si ja estava enfadat, ara en escoltar això es va enfurismar més.
-Només passaré la nit amb tu- va dir l'home molt furiós- quan agafi a em sentirà, trucaré al director.
- No podràs fer res, Kounji farà el que vulgui encara que rebi la bronca del director i la teva.
E Ranma es movia d'una banda a l'altra de la sala. I de sobte va tenir una idea, es va girar la dona.
-Si Kuonji vol que treballis avui, això deu tenir. Si vol que jo vagi a una romàntica vetllada- va riure, va agafar la seva dona per la cara- això també ho tindrà- i llavors va fer riure salvatge- però no serà amb ella.
I va riure com un boig.
L' Akane se'l va mirar sense entendre res.
-Quan has d'anar a la feina?- va preguntar en Ranma.
-Ja, he d'estar en una hora- va dir l'abatuda l'Akane.
-Vés a canviar-te, jo t'enduré. Però abans faré una trucada. A Kounji espera una bona sorpresa.
L' Akane va pujar a la cambra que compartien tots dos i el va mirar, des que es van casar, havien ampliat l'habitació de l' Akane, menjant-se la de la Nabiki, aquesta va ser enviada a l'habitació de convidats, ja Que en Genma i la Nodoka feia anys que van tornar a casa ja reparada, en Soun se'n va anar amb ells.
L' Akane no entenia el comportament del seu Ranma, de vegades era tan infantil! Quan va baixar al saló, en Ranma estava preparat per portar-la a l'hospital.
Van pujar tots dos al cotxe. En Ranma conduïa el cotxe. Si era una emergència ho hagués conduït l' Akane, que era una experta conduint a gran velocitat, encara que altres persones deien que era una boja al volant, cosa que no opinava en Ranma, per ell, era divertit anar amb el cotxe que conduïa la seva dona.
L' Akane mirava a en Ranma espantada, el jove reia com un boig. La dona va saber que el seu marit tenia un pla, des que ho van fer el seu promès sabia que quan reia així tenia algun pla a la ment i no un pla agradable per a la seva víctima, que en aquest cas seria Kounji.
.
L' Ukyo va veure el cotxe d' en Ranma arribar i estacionar, aquesta dona es va emocionar, en aquell cotxe arribava l'home amb qui passaria la nit i la resta de la vida. Va veure baixar a L'home dels somnis, i es va il·lusionar, aquella nit aquest home seria seu. Però va veure com el seu futur marit anava a la porta del copilot, l'obria i ajudava a baixar a l' Akane.
L'Ukyo es va enfurismar.
- Per què en Ranma havia de ser tan cavallerós amb l'Akane? - es va dir - aquest home és meu. que gaudeixi els últims moments amb ell! Perquè a partir de demà serà meu!
I va riure com una boja, no es va adonar que els que la veien la prenien pel que s'havia tornat, una llunàtica.
El matrimoni Saotome van entrar a l'hospital. Tots es van girar a veure'ls. Eren el millor metge i la millor infermera del centre. A part portaven el millor dojo del país.
Eren coneguts per tots com un gran metge i una gran infermera i els millors campions del món d'arts marcials. Guanyadors de premis tant a la seva professió medica, com a esportistes. Eren les persones més estimades de Nerima, menys pels seus antics rivals, entre ells la infermera en cap l' Ukyo, la persona més odiada, tant pel personal del centre com pels malalts.
Tots sabien que l' Ukyo manejava aquest hospital com volia, allà manava ella, gràcies al seu oncle. Tots li havien de fer cas. Tots menys en Ranma, que tenia més categoria que ella, i l'Akane que només l'obeïa perquè era la seva cap, però no la respectava. Tampoc no l'obeïa el director de l'hospital que buscava una excusa per desfer-se'n d' ella.
L' Akane i en Ranma van agafar l'ascensor a la secció on treballaven. En obrir-se l'ascensor van veure l' Ukyo tancant-los el pas.
- Hola Ran-chan!- va dir la noia amb un somriure seductor- és una sort veure't. Avui podíem sortir a celebrar la nit de Nadal, i demà podíem anar a dinar per aquí.
En Ranma la va mirar.
- T'ho he dit milers de vegades, no ho oblidis perquè ja estic cansat de repartir-ho., Recorda't que aquí sóc el doctor Saotome, així m'has de dir, recorda que sóc el teu superior, no et toleraré més faltes de respecte i que em parlis com si estiguéssim al carrer i fóssim amics, cosa que no ho som. Avui no sortiré amb tu, ni demà ni mai. Una altra cosa, fora d'aquí per a tu, sóc el senyor Saotome, si ni tan sols et s la meva amiga, només una companya de feina.
L'Ukyo es va enfurismar en sentir-se humiliada davant de tothom. En Ranma va dir davant de tots que no la veia com a amiga, això s'ho enganxaria. Es va girar i es va dirigir cap a l' Akane, s'hi venjaria.
-Akane!, arribes tard, molt tard, per tant et sancionaré... hauràs de quedar-te dues hores més.
-Recorda't. Per tu la meva dona es Saotome, no tornis a dir-li mai mes Akane, tampoc es amiga teva- va dir en Ranma furiòs.
L' Ukyo ho va mirar. Va mirar a l' Akane.
-Això ho pagaràs
I dit això es va girar i es va dirigir a la seva oficina.
-Bruixa amargada!- va remugar l' Akane, el que va provocar el riure d' en Ranma.
-Només és una solterona, de vint-i-cinc anys- va dir eRanma- fa un temps vaig perdre alguna cosa al director i me'l va concedir- va anunciar el jove a la seva dona- venen a la meva oficina que t'he d'explicar alguna cosa.
I tots dos es van dirigir a l'oficina d' en Ranma.
Mentre l' Ukyo es veia vencedora, i s'imaginava com en Ranma cauria a les seves xarxes.
L' Akane i en Ranma eren a l'oficina d'aquest parlaven.
-He parlat amb el doctor Himura- va callar un moment- li he canviat el torn. Aquesta nit seré al teu torn. He destrossat els plans de Kounji, ella volia tenir una cita amb mi, però això no passarà mai.
- Però encara es pot venjar de mi i canviar-me el torn quan vulgui. No va acceptar mai el nostre compromís, ni que estiguem casats. Ha volgut trencar el nostre matrimoni des del primer moment, com la Shampoo i en Ryoga, han estat aquests últims deu anys intentant-ho de mil i una forma – l' Akane va callar, s'havia adonat d'alguna cosa-és estrany que no hagin aparegut, cada Nadal ho han fet.
En Ranma va riure.
-Si no apareixen millor, no em preocupa on siguin. - Va agafar pels malucs la seva dona- el director m'ha fet un bon regal. Li vaig demanar que fossis la meva infermera, que estiguessis al meu càrrec. Que només et pogués manar jo, i m'ho ha concedit. Seguiràs treballant com fins hora, a la teva mateixa planta, però rebràs de mi les ordres. Des d'ara Kounji ja no és cap teva, ho soc jo.
L' Akane se'l va mirar i va somriure amb amargor, no volia estar a càrrec del seu marit, volia ser cap d'infermeres, perquè sabia que s'ho mereixia.
-D'ara endavant tens la mateixa categoria que Kounji, ella ja no et podrà manar, ni tu obeir.
-Volia aquest càrrec pels meus mèrits, no perquè tu m'endolls -va dir la dona.
-Jo no t'he endollat. El director et volia donar el lloc de Kounji, perquè t'ho has guanyat tu soleta. Només t'ha posat a càrrec meu perquè ella no s'atreveixi, ni pugui atacar-te. Però la decisió és teva acceptes, o segueixes sota el comandament d'algú inferior a tu.
L' Akane se'l va mirar i va somriure.
-Accepto aquest càrrec, però vull qüestionar les teves ordres quan ho vegi oportú.
En Ranma va riure.
-Es el que has fet sempre. Estic d' acord, i recorda, ets lliure de no obeir a Kounji, no deus perquè fer-li cas, si et crida, tu cridar-li i més fort.
Notes de l'autor:
.
Tot i que aquest capítol té el nom de l'Akane, no és l'única protagonista, comparteix el protagonisme amb en Ranma.
Queda un capítol, que pujaré demà