.
-0-
.
9. CAPÍTOL.
.
Una nit de Nadal a l'hospital.
.
-0-
Les primeres hores de nit de Nadal van ser mogudes.
En Ranma i l' Akane es van assabentar de l'accident de l'Ukyo, aquesta dona trasbalsada va voler demanar a l' Akane per trencar el nas, cosa que realment va fer en Ranna sense adonar-se'n, i provocar que caigués escales avall.
Ningú la va creure, va haver-hi testimonis de com es copejava contra la porta del despatx d' en Ranma i després es dirigia cap a les escales i va caure per elles.
-Em nego a reparar-la- va dir el jove metge, no va dir curar-la, va dir reparar-la com si fos un cotxe. L' Ukyo se'l va mirar espantada, en Ranma no es negava a atendre ningú, però a ella si – ningú acusa la meva dona sense proves.
- Jo tampoc penso curar-la- va dir l' Akane- que es guareixi sola.
- Cura'm!, T'ho ordeno!, Sóc la teva superior!- va exclamar furiosa l' Ukyo.
-Ja no, ara només ha d'obeir les meves ordres- en Ranma va mirar la seva ex amiga amb maldat satisfacció- ara té el mateix càrrec que tu. És més ara que estàs malalta, l'hauràs d'obeir com una pacient més.
L' Ukyo va tenir un atac de ràbia, i en Ranma va ordenar sedar-la, fins que se li curés el peu.
Després van portar la Shampoo. No la van haver de sedar, ja venia ella sedada de casa seva.
-Ha respirat una droga que la deixa adormida, hem de fer diverses proves, però creiem que fins a mitjans de gener no despertarà.- aquesta noia parlava en somnis- sembla que tenia un malson- Ranma va somriure- espero que sigui una molt aterridora.
En Ranma va respirar tranquil. Aquesta droga havia d'estar destinada a l' Akane, la Shampoo no havia canviat des de l'adolescència, cosa que no podia aconseguir per les bones, ho intentava aconseguir usant drogues i altres objectes.
-Són les úniques pacients de la sala, estaran tranquil·les unes setmanes-es va girar a l' Akane-dins de mitja hora començarà les nostres hores de descans, no crec que tinguem molta feina-Va mirar les seves dues presumptes ex promeses -aquestes dues boges no ens molestaren .
A les vuit del vespre va començar el sopar de Nadal per als que treballaven a la planta del matrimoni Saotome, no va ser com ells havian planejat, però si molt tranquil, més que en anys anteriors.
La parella va gaudir envoltats dels seus companys de feina, no calia preocupar-se, només tenien dos pacients que dormirien durant gairebé un mes.
Era mitja nit i el matrimoni Saotome va pujar al terrat, i va mirar al cel estavellat. Feia fred.
-Quin fred!- va dir la jove- i es va llançar als braços del seu marit.
- Saps que sempre et protegiré, sigui d'una cap abusiva, o sigui del fred. Els meus braços sempre estaran disposats a protegir-te i donar-te calor.
Tots dos es van besar, es van mirar als ulls i es van tornar a besar.
-On són aquests nens que sempre es barallaven per ximpleries?, on són aquests joves covards que no sabien expressar el que sentien?. No diré que els enyoro gaire, però em fan enveja, eren tan innocents i ximples.- La noia va sospirar.
-Eren uns avorrits, només es divertien quan un personatge estrany apareixia a les seves vides i els ficava en problemes- va sospirar recordant les seves aventures de joventut- sembla que va ser ahir, però han passat deu anys!. Que de pressa passa el temps. Ens vam casar poc després dacabar el primer curs de linstitut.
-No ens vam poder negar, millor dit no ens van deixar negar-nos. Que malament ho vam passar els primers mesos, amb la nostra família ficant-se pel mig, i aquests bojos volent trencar el nostre matrimoni, ho han fet durant aquests deu anys.
- En aquells primers mesos vaig creure que allò nostre acabaria malament, aquells dos nens que tontos eren. En ser atacats per tant costat ho vam pagar barallant-nos entre nosaltres dos, fins que et vas quedar embarassada vam ser molt idiotes.
Tots dos van riure, durant molt de temps es van comportar com a idiotes, ara n'estaven penedits.
- Aquests deu anys han estat una experiència enriquidora. Hem passat bons i mals temps. No hem deixat de barallar-nos per ximpleries, però la nostra manera de fer les paus i demanar-nos perdó és genial.
-Pervertida!- la va mirar i va riure. Ella se'l va mirar amb ganes de pegar-li- però si han estat deu anys divertits, menys quan arribaven aquests cinc i la Nabiki. Han intentat destrossar el nostre matrimoni durant tot el temps, no s'han rendit mai.
- Sempre apareixien per Nadal- va riure ella- i sempre intentaven interposar-se entre tu i jo, mai van aconseguir res.
Ell noi va empassar saliva, la cosa que li diria a la seva dona no li agradaria.
-M'he deixat el teu regal a casa-es va disculpar ell, -ho sento. Van ser les presses per arribar-hi.
La seva dona el va mirar furiosa, però després va somriure.
-No importa, ja m'ho donaràs a casa- va fer cara de gatet demanant moixaina - a mi també se m'ha oblidat.
Si que els importava, havien fet del Nadal una cosa important. Això de donar-se regals aquell dia era una cosa important per a tots dos.
- Recordo aquell Nadal que vas fugir i et vas passar tot el dia buscant-me regals, els que jo volia.
-Si t'ho vaig donar al parc, no volia problemes amb la família.
-Encara en tinc, aquests regals, són molt importants per a mi. – Va recordar com es va enfrontar aquell dia les seves tres rivals- aquell dia en una teulada els vaig dir a aquelles boges que tu passaries aquest Nadal amb mi… que sempre passaries amb mi el Nadal.
Ell sabia aquesta història, ella li ho havia explicat milers de vegades, sempre en Nadal. Per a ells aquesta història era un clàssic nadalenc.
- Per mi el dia del nostre casament, va ser important. Va ser el millor Nadal de la meva vida –va mirar la seva dona– i tu el millor i més important regal que mai em va fer el Pare Noel.
Ella el va besar.
-Per mi també, encara que deia que m'oposava a aquestes noces, realment estava feliç de casar-me amb tu.
-Tramposa!- ell li va tornar el petó- jo també estava content, per fi la dona que vaig estimar des que la vaig veure era meva, i jo era seu.
- Des de llavors ho hem fet tot plegats- sempre havia estat bé al costat d' en Ranma.
-Akane!, des que ens vam conèixer sempre hem estat junts!.
En aquell moment va començar a nevar, els dos joves van mirar il·lusionats com a nevava. Ella perquè li agradava que nevés per Nadal. Ell perquè no hi havia res que valgués agradés més a veure la seva dona contenta.
-Serà un bon Nadal- va dir en Ranma- per a nosaltres sempre han estat bons els Nadal passats.
Ella el va mirar sorpresa.
-Però si creia que no t'agradaven el Nadal.
-I no m'agraden- va dir el noi- saps el que opino sobre el Nadal.
- Vaig creure que amb aquesta visita al menjador social de la germana Maria havies canviat, però veig que no.
-El menjador social de la germana Maria- va repetir ell, i va tenir un estremiment- un local que no havia d'existir. Que va tancar abans de néixer nosaltres, però tant tu com jo vam estar, i diverses vegades.
L'Akane se'l va mirar. Sempre per Nadal en parlaven.
-Quan vam ser dies després de Nadal, no existia aquest edifici. Com vam entrar nosaltres?
-Crec que era un lloc que apareix quan hi ha algú necessitat. I nosaltres érem dos que necessitàvem ajuda.
-Qui era la germana Maria? Què era?
- Crec que algú que en morir es va quedar per poder ajudar la gent que la necessités.
Tots dos es van mirar i es van agafar les mans.
-Kuonji ens ha fet un favor- va dir ella- encara que sigui Nadal, hi ha molta gent que treballa perquè altres siguin feliços aquesta nit, gent com tu i jo que hem de treballar avui per ajudar els altres.
- Encara ets molt innocent- l'Akane va posar una cara furiosa, per primera vegada en anys va fer aparèixer el seu mall- però et dono la raó. Estem per Nadal, i el nostre deure com a professional és ajudar a curar la gent.
I tots dos van baixar al seu lloc de treball, sense saber que aquella nit no tindrien feina. I podrien estar molt de temps junts.
.
…
…
Notes de l'autor:
.
Hola
Si tot va bé, aquest capítol ho pujaré el dia 24 de desembre.
Aquest capítol es creua amb ell de la Shampoo, i amb el capítol anterior amb de de l' Ukyo
.
És la continuació de la meva història de Nadal de fa dos anys.
Si, fa anys vaig explicar que els dos nens es van trobar a l'alberg de la germana Maria, en aquesta història explica que els dos nens van tenir una trobada anterior, també per Nadal.
No planejava fer una continuació de la meva història " Un Nadal diferent", quan estava escrivint el capítol de l'Akane, en castellà, aquesta idea va aparèixer al meu cap, i no la vaig poder treure de sobre.
.