6ª. Daisuke.
.
Daisuke era un adobat mercenari, encara que molt jove, no arribava als vint-i-set anys, tenia més experiència que més d'un professional del doble de la seva edat. El seu pare l'havia entrenat des de ben petit.
Amb vuit anys sabia valdre's sol. Els entrenaments amb els pares van ser una tortura. No descansava ni de dia ni de nit, en qualsevol moment el pare el podria atacar.
El mercenari va recordar el moment que encara va ser campament a secundària, i durant la nit, mentre dormia amb els seus companys, el seu pare el va atacar, resultat, diversos ferits i un professor mort.
El seu pare no en va assumir la culpa i la va fer fora per no estar atent.
Daisuke s'havia guanyat la fama de ser molt bo al seu ofici. No li importava qui el contractava, sempre complia el seu objectiu, el contractés governs, empreses o particulars, s'ajustava, era car contractar-lo, però feia bé la feina.
Des de matar un rival polític, a donar una pallissa a un mató de barri, Daisuke era bo en la seva especialitat.
Per a ell no hi havia nacions. Potser era contractat per un país per matar un dirigent d'un altre país, que treballava per a aquest país per matar qui l'havia contractat per primera vegada.
-El teu ocupador d'avui pot ser el teu objectiu demà – li va dir el seu pare, i això s'havia complert. – No facis amics, els teus companys poden morir en una missió. No et fiïs de ningú, no saps si et van trair. La família no ha de saber a què et dediques, has d'ensenyar al teu fill perquè la nostra centenària tradició.
Daisuke no tenia fill, sinó una filla, hauria de ser ella la propera a perpetuar la tradició familiar.
El jove assassí, va mirar on el van tancar els captors.
-Una sala de tortures!, quina cosa més antiquada!- macular amb menyspreu- però va impressionar els instruments de tortura- no són la primera vegada que l'utilitzen, aquesta gent és bastant sàdica.- va riure.
Però ell era un mercenari bregat, no era la primera vegada que era torturat, i sempre va escapar ni va parlar.
Tot i que sabia que ara era diferent, aquests xinesos eren molt bons lluitant, millor que ell. No ho negaria, no sortiria viu, ho sabia des que el seu pare el va obligar a acceptar la feina de Ryoga, aquest home no el deixaria viure. Ningú sobrevivia a les feines especials que encarregava aquest empresari. Ningú no havia de saber com Ryoga es desfeia dels seus competidors.
Ara Daisuke estava nu en aquella habitació, havien entrat dues dones de molta bellesa.
Encara que entrenat, va estar a punt de caure seduït per aquestes belleses. Era un home i no podia desistir-se davant d'aquestes dues belles dames, però havia de seguir tranquil, aquestes dones no només eren belles, eren perilloses, extremadament perilloses.
Va veure que les dues dones procedien a treure's la roba, i la ficaven en unes bosses, la ment se li enterboleix. Va sentir desitjos carnals cap a les dues dones.
La més jove era bellíssima i tenia bon cos, però la de cabells violets era d'una bellesa incomparable.
Aquesta dona tenia els cabells molt llargs i de color morat, i uns bonics ulls, i uns llavis sensuals que perdien a crits que els besessin.
L'home va mirar els pits de la noia, eren grans enormes, ben fets. El cos d'aquesta noia era perfecte, sense marca, ni senyal, ben cuidat. El sexe d'aquella dona estava depilat, Daisuke va notar una fragància sortir-ne, aquella olor el va tornar boig. Volia fer l'amor a aquesta noia, i després a l'altra noia, que també estava ben feta.
Les cames de la dona de cabells morats, eren perfectes, sense cap imperfecció, es notava que cuidada. Aquesta dona es va girar i va mostrar el bell cul a l'home.
Daisuke es va tornar boig de desig, aquesta dona tenia el cos perfecte. Massa perfecte va pensar l'home, va mirar l'esquena de la noia era bellíssima, tapada pels cabells, però perfecta.
L'altra noia també tenia un cos perfecte. També tenia els cabells llargs, ulls grisos, també grans pits, i un cos perfecte, però no tant com ell de l'altra dona.
Les dues belles dones se li van acostar i van mirar a l'entrecuix del mercenari i van riure.
-Aquest home està pensant en una cosa que no passarà- va dir la noia de cabells morats a la seva companya en el seu veritable idioma, ella i l'altra noia van riure.
I llavors van desfermar l'home i el van despullar. L'home era l'ésser més feliç del món, tindria sexe amb dues belleses, aquestes dones feien olor de meravella i aquesta olor l'embriagava.
La més jove es va ajupir va agafar el membre viril de l'home i el va començar a moure.
Hiroshi es va sentir de meravella, aquella dona sabia què feia. Ningú no ho havia fet tan bé com aquella dona. Estava gaudint d'aquell moment.
De moment una mica de lucidesa va tornar al seu cap, havia de matar aquestes dues dones i sortir d'aquest forat, però ho faria després de fer l'amor amb totes dues quan estiguessin adormides, ell era un expert assassí, fred i cruel. Però ara mogut pel desig feia les dues dones era només un animal en zel, amb poc raciocino.
Les noies estaven provocant l'home, la més gran de les dues es va emportar les mans als pits i se'ls va acariciar.
èt ho mugrons.
-¿T'agrada el que veus?- va preguntar la de pèl morada-podem donar-te molt de plaer, més que el que mai has sentit.
-Si, vull més plaer!- va dir l'home- Vull aquest plaer que vosaltres em donareu!
-Doncs ho tindràs. El meu nom és Shampoo i ell de la meva amiga és Din Yan Wuan. - i va assenyalar a la noia que estava jugant amb el membre de l'home.- però hauràs de contestar certes preguntes.
-Preguntes? Quines preguntes?- va dir l'home.
Shampoo es va girar i va anar a un moble i va treure alguna cosa que va posar a l'esquena perquè l'home no ho veiés.
Va ser llavors quan l'home va recordar les llegendes sobre un cert poble xinès, dominat per dones guerreres, d'un poble anomenat Joketsuzoku, o una cosa semblant. Aquestes dues dones podrien ser del poble, havia de recuperar el seu autocontrol i matar-les.
Però ja era tard, el seu cos va dominar la seva ment, el seu cos volia sexe i aquestes dones estaven disposats a donar-s'ho.
Estava a punt d'ejacular, quan la que es va presentar com a Shampoo, esgrimint un ganivet, va tallar el membre a l'home, aquest va cridar de dolor.
-T'ho vaig dir, no era el que tu esperaves, això és un interrogatori, no som aquí per donar-te plaer. Et preguntarem i tu contestaràs, o et podem tallar alguna cosa més que tu…- Shampoo se'l va mirar-la coseta tan petita que tenies entre les cames.
- Bruixa! - va dir l'home- no diré res- va somriure- de tota manera ja estic mort. El senyor Hibiki no deixa viu ningú que sap massa, i jo en sé molt.
Les dues amazones es van mirar, i van somriure amb maldat.
-No ens hem despullat perquè vegis els nostres cossos, sinó perquè no ens taquis els nostres vestits amb la teva bruta sang. Et farem preguntes i tu contestes.
-Qui ets?- va preguntar la dona més jove.
-Un mercenari sense nom.
-¿Per qui treballes?
-Per qui em pagui més, o qui jo vulgui.
-¿Per què Ryoga us va contractar per matar-nos?
El mercenari la va mirar, malgrat la pèrdua de sang es mantenia despert i irònic.
- Tot el que teniu de belles ho teniu de ximples. Per això no em necessitàveu, només heu de pensar una mica.
Shampoo com a resposta li va tallar el polze de la mà dreta.
-Això serà una sagnia- va dir la dona jove-volem evitar-te patiment donar-nos la veritat.
-A mi em paguen per matar, no per fer preguntes, ni per saber reposades.
.
Minuts més tard a aquell home li havien tallat la meitat dels dits de la mans dreta, tenia un ull morat, li havien copejat, i tocat amb un fuet a l'esquena, però no havia tornat a parlar, tampoc no es va tornar a queixar i mirava a les dones amb altivesa.
-Què saps de Ranma Saotome i Akane Tendo? Com, per què van morir?
L'home les mirà.
-¿Ranma i Akane? Companys meus a l'institut. Bona gent, es volien, però eren tan estranys, es volien, i alhora es barallaven per ximpleries, tan immadurs- l'home va riure- Si, sé per què van morir tots dos, només te'n diré una, no va ser un accident, els dos van morir assassinats. Sé qui els va matar. No et diré qui va ser.
-Si ho diràs, al final cantaràs. El dolor et faràs parlar.
Daisuke va riure.
-No vaig ser entrenador per parlar- va mirar les seves captores-vaig ser ensenyat a suportar el dolor. No aconseguireu res torturant-me. Em podeu matar, no temo la mort.
- Parlaràs- li va dir Shampoo,- sabem com fer-te parlar. M'expliquessis com van morir Akane i Ranma
D'alguna manera el mercenari va aconseguir deixar-se anar. Sabia que no se n'escaparia, i que aquestes dones li farien parlar, no havien de saber res sobre la mort d'Akane Tendo i la família Saotome.
L'home es va abalançar sobre Shampoo, li va treure el ganivet i va agafar la companya d'aquella dona com a ostatge.
-¡Deixeu-la anar!- va dir Shampoo- o et mataré
Daisuke va mirar Shampoo, l'anava a obrir en canal, però la jove es va moure i només la va ferir al braç. Tot i així aquesta jove li va donar un cop de colze a l'estómac al seu adversari que la va deixar anar. Ella va caure a terra ferida, però no de gravetat.
L'home va riure, el cop només el va afectar uns segons. Va mirar la ferida, no era una ferida greu, però sagnaria.
-Això li passa pel mal que m'heu fet- va dir l'home. Havia perdut molta sang i es marejava, estava a punt de caure no t'explicaré res, me n'aniré a la tomba sense que us expliqui res.
I tot seguit Daisuke es va esmunyir la gola, va morir a l'instant, per a frustració de Shampoo i de la seva acompanyant ferida.
.
La persona que espiava havia vist com es duia el mercenari. El dron li havia mostrat l'amagatall d'aquell grup de xinesos.
Havia cercat informació sobre el mercenari. Es deia Daisuke, d'adolescent havia estat company d'Akane i Ranma.
Es va preguntar perquè va vendre els seus serveis a Ryoga, si aquest matava els mercenaris que contractava.
Va mirar a l'ordinador, va buscar més informació sobre aquell home i va saber la veritat. A Daisuke li quedaven poc temps de vida. Una cruel i perjudicial, i molt rara malaltia ho mataria de forma cruel en poc. L'home havia decidit que el matessin abans que morís per aquesta malaltia.
A la informació que tenia d'aquell home li deia que Daisuke a l'institut anava acompanyat per un altre jove de nom…