Nova història. Els personatges no són meus. U. A..
.
UNA ADVERTÈNCIA!:
.
Aquesta història no és per a menors, no és una història damor. Qui ho vulgui llegir endavant, però ja ho he advertit.
Va ser una història cruel, on trauré el pitjor de les persones, alteraré les personalitats dels personatges. Com ja he dit, no és per a menors. Si no us agrada deixeu de llegir.
No serà una història com 'Un petó?, quin petó?" Si no tot al contrari.
2. Ryoga.
.
En Ryoga, el gran empresari, l' home que d' una petita empresa va muntar una multinacional. A les revistes i diaris en parlaven com un gran empresari, altruista, bona persona i que sempre pensava en els altres.
En Ryoga al seu cotxe dirigint-se a casa va riure. Tot això que publicaven als mitjans de comunicació era façana. Pura mentida.
-Altruista!, Ja! - va dir burlant-se- només ho faig per netejar els diners que guanyo de forma il·legal. Bona persona, si la gent sabés el que he fet, es tornaria boja. Un parell de milions i polítics, jutges i mitjans de comunicació fan allò que jo digui.
Només ho sabien molt pocs, però aquell home tenia comprat els alts càrrecs de tots els partits polítics. Ningú sabia que era un assassí
Per a la resta del món estava net, ni tan sols una multa de trànsit, i si se la posaven, ja s'encarregava ell que se la traguessin i al pobre desgraciat que se la va posar, que acabés acomiadat.
Aquella nit havia tingut sexe amb la , la seva eficaç secretaria. Aquesta dona tenia molta vàlua, tant com a secretària, com amant.
La Kodachi era eficaç per redactar un informe, per seduir un incaut client, amb al llit. Era eficaç, i sempre donava els resultats que se n'esperava.
.
En Ryoga va veure de lluny creuar el carrer a una parella de gent gran, i va tenir una mala idea, va apagar els llums del cotxe, va accelerar. El cop a la parella va ser terrible, tots dos van sortir volant. Ningú va veure el cop en aquell carrer desert. No hi havia testimonis, ningú no l'acusaria. No conduïa el millor cotxe, era un vehicle igual que centenars dels que recorria els carrers del Japó.
No es va parar a veure si aquesta parella seguia vius, va riure de la seva gesta, no era la primera vegada que atropellava algú… ni seria la darrera. No va desaccelerar el cotxe va riure. Va girar en una cantonada i va portar aquest vehicle a un desballestament de la seva propietat, i allà es va desfer d'aquest vehicle.
I agafant un altre vehicle idèntic amb la mateixa matrícula, va seguir el camí fins a casa seva.
.
Va arribar a la gran mansió on vivia. Va anar al saló i es va servir una copa d'un excent i car xerès, exportat exclusivament per a ell des de la seva empresa vinícola a Espanya. Va mirar al seu voltant, aquesta gran mansió havia pertangut a la família de la segona dona, però a morir aquesta va quedar com a hereu.
Sense deixar la copa va sortir del saló i va pujar l'escala que el duien al segon pis. En arribar al replà va mirar el quadre de la dona i el fill.
-A la vostra salut!- sense demostrar ni un apèndix d'afecte, ni llàstima- l'Akari et trobo a faltar, eres la millor per portar la casa, la millor al llit. Vas ser una gran amant i no feies preguntes de res.
L'home va riure, encara que va tenir centenars d'amants, l' Akari no va preguntar mai res, ni quan la va contagiar d'una lleu malaltia venèria, això li va ensenyar a anar amb compte amb qui anava al llit.
Aquesta dona va ser la seva companya de jocs de nens, el seu confident, la seva ajudant en els plans sinistres. El seu casament amb l' Ukyo i la seva mort, va ser planejat pels dos. Els crims que va cometre en Ryoga, no van ser possible sense l' Akari.
Però un desgraciat va acabar amb la seva dona, encara que va fer servir tots els recursos a la seva mà no va trobar el culpable, això ho va frustrar.
Res més perquè l'Akari es va tornar una càrrega, una molèstia i l'havia de treure del mig, però ho havia de fer ell, no un altre. Aquest assassinat ho havia de fer ell. Devia ser ell qui matés la seva dona i ningú més.
Però algú se li va avançar i la dona i el fill van morir.
En Ryoga mirant el quadre on estava dibuixada la seva dona es va enfurismar. Tenia el pla perfecte per a aquest crim. Ningú no el trobaria culpable.
Segons el seu pla, l' Akari hauria fugit amb el seu amant. En realitat, el seu suposat amant, un jove de bona família, europeu, i tots dos s'haurien refugiat al país de l'amant de la seva dona.
Però en realitat, aquell jove europeu era un actor contractat per ell, per fer-se passar per l'amant de l'Akari. Però aquesta relació mai no va existir, l' Akari va rebutjar el jove des del principi. Mai no hi va haver res entre ells, ni tan sols amistat. En ser assassinada l'Akari, aquest actor va desaparèixer, en Ryoga va somriure.
-Els meus gossos van menjar bé, aquell actoret havia d'estar exquisit.
En Ryoga va pujar a la seva habitació. Va beure el que quedava a la copa i la va deixar a taula on antigament l' Akari tenia els seus productes de perfumeria. Ryoga va ordenar llençar aquests productes i la roba de la seva dona el mateix dia de l'enterrament d'ella, quan l'enterraria.
-Quan torni no vull res seu en aquesta casa- li va dir als seus servents, si trobo alguna cosa seva- va amenaçar als allí reunits- us mato- només vull que deixeu el seu retrat de l'escala, ho vull net cada dia, pobres de vosaltres que no compliu les meves ordres.
- I les joies?- va preguntar una serventa.
- De les joies ja m'he encarregat jo- les havia venut a un preu superior al que valien.
Realment aquestes joies eren bones imitacions. En Ryoga havia anat venent i substituint aquestes joies, algunes realment antigues i molt cares.
Però aquella nit després d'enganxar-se una rebolcada amb Kodachi ficat al llit vestit al seu llit va notar que no estava satisfet. La Kodachi era una bona amant. Era única al llit, però a en Ryoga ho deixava amb ganes de més.
-No l'havia d'haver deixat anar tan aviat- es va dir- l'havia d'haver portat a un motel i fer-li l'amor fins a rebentar-la
Podia ser molt ric, però en Ryoga era groller i vulgar com un delinqüent dels barris baixos.
Va agafar un telèfon i va trucar.
-Puja de seguida- a l'altra banda algú va contestar- M'importa que estiguis dormint o amb el teu marit! No només et pago per netejar la casa!
En Ryoga va penjar el telèfon i va esperar a qui va trucar arribés.
La dona que hi va arribar era molt jove, gairebé una nena. Com totes les criades de la casa havien hagut de passar pel llit del propietari de la mansió.
Algunes les agafava quan encara eren estudiants de l'institut, i mitjançant amenaces i pallisses les noies havien de cedir, no es podien negar als desitjos d'aquest dement.
En aquesta mansió tots els seus treballadors, tant homes com dones, vivien sota les amenaces i pallisses d'aquell home. Eren els seus esclaus, ningú no podia fugir. Qui ho intentava… no vivia per explicar-ho.
Aquella jove va entrar a l'habitació ja despullada. En Ryoga era d'aquelles persones que no els agradava perdre el temps. Va mirar la noia i va grunyir.
-Has trigat vint segons més del que t'he dit.
La noia va començar a plorar i tremolar, sabia que li esperava un càstig.
-No senyor…si us plau!, no es repetirà!- va dir ella.
Ell el va bufetejar.
-Això perquè aprenguis m'ha de fer cas. Les meves ordres s'han de complir a l'instant i al peu de la lletra.
Aquella nit en Ryoga va violar i va colpejar la dona. Era un sàdic, va gaudir del càstig a la noia. Ús a aquesta dona com va voler. Li va fer l'amor per força, i com li va donar la fana fins i tot la va encadenar.
L'endemà es va despertar i va veure la noia desmaiada al seu costat i d'una puntada de peu la va fer fora del seu llit
La noia es va despertar de cop contra ell terra.
-Saps que no m'agrada que quan em desperti estigueu al meu costat. Esfuma't! Si algú et pregunta com t'has fet aquests cops és que t'has caigut per les escales.- i va riure- M'has entès t'has caigut per les escales.
La noia va entendre el seu cap, havia de caure per les escales, ningú no preguntaria res, ni tan sols els companys de la jove. Encara que sabessin la veritat, aquesta noia no era la primera persona que rebia una pallissa del senyor i havia de caure per les escales.
En Ryoga es va adormir tranquil, però abans de fer-ho, va pensar que a les vuit venia buscar-lo el assistent i tindria una reunió a les nou amb el seu client, aquest passerell d'en Mousse. Va programar el despertador per a les deu, faria esperar tant el seu empleat com el client. Necessitava unes hores de descans després d'haver estat amb dues dones, bé una dona, i una cria que només li va servir per desfogar-se per no poder acabar la nit amb Kodachi.
.
En una fosca habitació. assegut davant un monitor, una persona veia el que en Ryoga va fer a aquella pobra jove, una altra nena a qui en Ryoga havia desgraciat la vida.
Aquesta persona va somriure, si tot sortia bé. Es desfaria tant de Kodachi com de Ryoga, aquestes persones anormals, violents i assassins. Ningú descobriria les càmeres de vídeo amagades a les cases d' en Ryoga i la Kodachi.
Començaria aviat a fer els seus primers passos per destruir aquestes persones, però deixaria passar diverses setmanes, o potser mesos, però no gaire.
Aquesta persona va mirar les fotografies d'aquelles dues persones dolentes i va somriure. I dirigint-se a la fotografia d'en Ryoga
-Gaudeix mentre puguis, donar-me més imatges teva i dels teus delictes, que jo els trauré a la llum. -va riure- i recorda, la Kodachi és meva i te la deixo per ara! .però te la reclamaré i no podràs evitar que vingui a mi.
.
Continuarà…
Notes de l'autor:
.
Si, he tornat a en Ryoga un ésser cruel, salvatge que es deixa portar pels seus instituts més salvatges. Se sap lliure de fer allò que vulgui.
De nou apareix l'ésser que persegueix la Kodachi, sembla obsessionat amb ella, i està disposat a acabar amb en Ryoga.
No sé quants episodis seran ni quan trigaré a pujar un capítol. L'únic clar que tinc clar és el final, és el primer que se'm va acudir.
Només tinc clar que seran capítols curts.
Sé que aquesta història tindrà males critiques, sobretot pels seguidors d' en Ryoga, però continuaré endavant.