Els personatges no són meus. U. A..
.
UNA ADVERTÈNCIA!:
.
Aquesta història no és per a menors, no és una història damor. Qui ho vulgui llegir endavant, però ja ho he advertit.
Serà una història cruel, on trauré el pitjor de les persones, alteraré la personalitat dels personatges. Com ja he dit, no és per a menors. Si no us agrada deixeu de llegir.
No serà una història com 'Un petó?, quin petó?" Si no tot al contrari.
3.. Gosunkugi.
.
En Gosunkugi va arribar a casa del cap. Va entrar al saló i va veure el personal d'aquella casa alterat. El senyor Ryoga havia tingut un altre aldarull amb algun treballador d'aquella casa.
No preguntaria res, ningú no contestaria, la por d'aquesta gent al seu senyor era palesa. En Ryoga influïa por, terror. De cara cap a fora era una ànima generosa, però per a la gent que el coneixia era un diable escapat de l'infern. Ell ho coneixia prou bé per saber que en Ryoga no era una persona de fiar, una petita fallada i seria la fi. Tampoc no li importava el que passés en aquella casa.
En Gosunkugi sabia que el cap li faria esperar, sempre feia això. Tot i que tenia una cita important arribaria tard a aquesta cita.
En Ryoga era un important home de negocis, però era impuntual, no per descuit, sinó perquè ell ho volia ser.
Era una manera de posar nerviós el client, i amb això aconseguia que aquesta persona tingués errors i podia enganyar-lo amb més facilitat.
En Gosunkugi no es queixaria del comportament del seu cap, no mossegaràs la ma que et dóna menjar!, però desconfia del propietari d'aquesta mà, i en el cas d' en Ryoga, vigila la seva altra mà.
.
L'assistent d' en Ryoga va agafar el diari que havia comprat, mai no agafava els del seu cap, sabia que a en Ryoga no li agradava que ningú llegís els seus diaris abans que ell. Per això ell comprava el seu per llegir-lo mentre esperava el senyor.
Es va sorprendre del titular.
-Parella d' anciants atropellats mentre creuaven un semàfor, no es tenia cap pista de qui va atropellar mortalment aquestes dues persones- en Gosunkugi i no va saber que l'assassí d'aquella persona era el seu cap.
Aquest fet el va fer recordar el passat.
Anys abans:
En Gosunkugi treballava per a la important família Saotome, també d'assistent, era ell qui buscaria els seus caps a casa. La família era molt puntual, menys en Ranma qui sempre es quedava adormit.
El jove Saotome seria l'hereu de les empreses Saotome i el proper campió mundial d'arts marcials.
El jove no es portava gaire bé amb el seu pare, en Ranma tenia un caràcter explosiu, però era un bon home just i honrat. En canvi, el pare , en Genma era un vividor, desitjava retirar-se i viure del seu fill.
La mare eta una dama orgullosa, sempre vestida de Kimono, mantenia a ratlla les discussions entre el marit i el fill. Ella era la que posava pau entre els dos homes i evitava que aquestes baralles fossin més fortes
En Ranma tenia alguna cosa del caràcter egoista i molt del caràcter honorable de la seva mare
Aquest noi no volia saber res de dones, des del dia que la seva promesa l' Akane Tendo va tenir un accident i va morir. El jove es va tancar en si mateix i només es va centrar a ser el successor del pare i el campió d'arts marcials, però….
Aquell dia en Gosunkugi i va anar a la mansió Saotome a recollir els tres membres d'aquesta família, anaven a casa de la muntanya.
Els pares d' en Ranma anaven als seients del darrere. I els dos joves anaven als davanters, anaven tranquils per una carretera… i de cop i volta es va trobar en un llit d'hospital.
En Gosunkugi va ser lúnic supervivent. Els tres membres de la família Saotome va morir a l'acte en aquest accident.
Ell va patir múltiples factures, danys als braços i els peus. Mai no va tornar a ser qui era. Va trigar mesos a recuperar-se. Durant la seva estada a l'hospital va aparèixer en Ryoga.
Havia comprat les empreses Saotome, i en Gosunkugi estava entre els efectes comprats. En Ryoga li va oferir seguir a l'empresa com el seu assistent, i ell li pagaria el tractament fins a la cura.
En Gosunkugi va acceptar sense pensar, va tenir tractament, però mai va tornar a ser el mateix. Va aprimar-se molt, al voltant dels seus ulls van créixer unes ulleres negres, es va tornar molt pàl·lid. No va ser mai un home atractiu, però ara ho era menys.
.
En Gosunkugi va tornar al present.
El seu nou senyor era tan fanfarró com en Ranma, no tan bo lluitant, però si un gran campió. Però mentre en Ranma no atacava un contrari per fer-ho, ni feia trampes, ni l'esperava amagat, ni al mig del carrer. En Ryoga emboscava els seus contraris..
I això ho feia tant en un combat com als negocis.
En Gosunkugi va mirar el rellotge, el seu senyor ho feia esperar ja més de mitja hora, aquell home era impresentable. Arribava tard per posar nerviós el client. De vegades li havia sortit bé el truc i el seu client havia caigut al parany, però altres vegades l'espera havia satisfet la paciència del presumpte client, i aquest s'havia aconseguit fer negocis amb la competència.
En Ryoga va baixar dues hores tard, i va demanar l'esmorzar. Va menjar amb tranquil·litat, com si tingués tot el dia de festa. No va convidar a menjar el seu assistent.
-Tens gana?, vine menjat de casa!- li va dir més d'una vegada,- ja et pago, amb això comprar-te menjar. No convido ningú, i menys els meus empleats. Amb la mitja hora de dinar en teniu prou.
Els empleats eren obligats a comprar el seu menjar als restaurants de les empreses d' en Ryoga, no podrien portar menjar de casa. De la mateixa manera que estaven obligats a comprar als supermercats de la cadena d' en Ryoga, haver d'usar la companyia elèctrica, d'aigua, de gas o telefònica que pertanyien a en Ryoga.
Per no dir on havien de comprar la roba i on havien de portar els fills a l'escola.
En poques paraules la major part del sou dels treballadors d' en Ryoga tornava a les mans de en Ryoga.
Aquest home tenia els seus empleats en més absoluta esclavitud. Ni tan sols podrien acomiadar-se de la feina. Quan una persona entrava a treballar en una empresa d'aquell home ho feia de tota la vida.
En acabar d'esmorzar en Ryoga va agafar un diari el va fer una ullada i el va llançar al foc.
-Quantes mentides posa!- va deixar anar Ryoga, va fer el mateix amb el següent. No li agradava que l'atacessin, i aquests diaris ho feien- a aquests periodistes els queda de treballar-hi, que jo vaig arribar a la meva oficina i faci unes trucades.
En Gosunkugi va intentar no mostreu nerviosisme, el seu cap era menyspreable, abusó i una mala bèstia, però si notava que no estava d'acord amb el que estava fent, Ryoga trigaria més. Ryoga era un ésser que gaudia de fer el contrari del que la gent volia.
-Anem!, ja és hora d'atendre l'idiota d' en Mousse!- va ordenar en Ryoga-però agafa el camí del pont.
- Sí, senyor- va contestar en Gosunkugi. No portaria la contrària al senyor.
El camí del pont era el més llarg i sempre hi havia embussos, en poques paraules volia arribar a un més tard.
En Gosunkugi conduïa com deia el seu cap, de vegades lent per enfadar els que anaven darrere seu i altres de ràpid, encara que l'aturessin no el multarien, en Ryoga sabia que tecles prémer per no pagar aquestes multes.
.
Van arribar molt tard a l'edifici on en Ryoga tenia la seva oficina. Aquest home tenia un somriure malèfic a la cara havia gaudit fent esperar el seu client.
En Mousse era un acabalat empresari xinès, ric o més que en Ryoga. Estava despatxat pel poble de les amazones, qualsevol insult a en Mousse era un insult a aquest poble. En Ryoga estava jugant amb foc en enfurismar en Mousse
Tots dos homes van pujar al pis on tenien les oficines. En sortir de l'ascensor els esperava la Kodachi.
En Gosunkugi va mirar aquella dona, era grimpada. Utilitzava tot el possible per pujar el seu estatus a les empreses, era tan dessalmada i despietada com en Ryoga.
L'assistent sabia que això dos eren amants, que vaig casar cada nit. Ella es quedava amb ell per "ultimar detalls", és a dir, tenir sexe. De vegades a l'oficina, d'altres en algun motel allunyat. Tots els empleats ho sabien, ningú deia res i menys les antigues amants de Ryoga.
La Kodachi havia aconseguit el que ningú fins ara, agafar en Ryoga pels testicles.
La noia es va acostar als dos homes, va mirar lleument a en Gosunkugi amb menyspreu. Aquesta dona no aguantava l'ajudant del cap, no era maco, encara que treballador i eficient no era ningú. Un altre mort de gana, encara que guanyava prou per aconseguir qualsevol dona, aquest home només vivia per a la feina. Ningú coneixia la inclinació sexual d' en Gosunkugi, ella pensava que aquell home extravagant només sentia amor per la feina. Era un home gris i sense aspiracions.
En Gosunkugi ni es va dignar a mirar la dona, en aquella empresa n'havia conegut moltes com ella. Dones que per pujar passaven pel llit del seu cap, encara que és més propera a aconseguir els seus propòsits era la Kodachi. Tot i que tots dos tenien la mateixa edat, ella havia pujat de categoria més ràpid, gràcies a passar pel llit del seu cap.
-El nostre client està esperant des de fa hores, està rabiós- va informar la dona- tal com planegem.
En Ryoga va somriure.
-És el que volíem- va contestar somrient de forma sinistra- Ara voldrà acabar les negociacions represa,- va somriure- no veurà que ho enganyem.- Es va girar als seus dos empleats- No vull que us equivoqueu ni una mica. Com que hi hagi errors per culpa vostra us penedireu.
-Per part meva no hi haurà errors-va dir la Kodachi. Va mirar en Gosunkugi – els errors els tenen altres.
-No acostumo a tenir errors- es va defensar el home furiós.- Des que estic a l'empresa no he tingut ni una fallada.
La Kodachi el va mirar furiosa, contestaria, quan va parlar Ryoga.
-Deixeu aquesta baralla absurda!, ¡No vull que aquest palurd ens vegi febles!, una sola fallada, una baralla davant del nostre client i us escorxo, deixeu les vostres pulles per després de la reunió.-Els altres dos van callar. En Ryoga els va mirar-entrem a la sala de juntes i timem aquest panolis i la seva gent.
I tots tres van entrar preparats per estafar a en Mousse.
.
La persona que havia seguit la Kodachi i vigilava en Ryoga. També tenia informes d' en Gosunkugi, va mirar les seves fotos i va riure.
Aquest empleat havia treballat per a la família Saotome fins que van morir en aquest accident, i ara per a en Ryoga Hibiki.
O en Gosunkugi era idiota o era un traïdor. Treballar per a qui va jurar acabar amb Saotome! En Gosunkugi no era un problema, no tenia res contra ell.
.
Continuarà…
.
Notes de l'autor:
.
Aquest capítol presenta en Gosunkugi, un directiu d' en Ryoga, però sense vida social. Ell i la Kodachi no estan de bons termes, s'odien, ella ho veu com algú sense importància, i ell la veu com la seva molèstia personal.
.
Com en Ryoga i la Kodachi, en Gosunkugi també està vigilat, però aquest personatge a les ombres no actuarà contra ell, o potser sí.
En aquest univers l' Akane i en Ranma son... ¡morts!