Nova història. Els personatges no són meus. U. A..
.
UNA ADVERTÈNCIA!:
.
Aquesta història no és per a menors, no és una història d'amor. Qui ho vulgui llegir endavant, però ja ho he advertit.
Serà una història cruel, on trauré el pitjor de les persones, alteraré les personalitats dels personatges. Com ja he dit, no és per a menors. Si no us agrada deixeu de llegir.
No serà una història com 'Un petó?, quin petó?" Si no tot al contrari.
.
4ª. En Mousse
.
En Mousse era un important membre de les amazones, tot i ser un home havia pujat el seu estatus gràcies a saber invertir els diners de la seva mare en bons negocis.
Ara era una de les persones més riques de la Xina i de l'Àsia, i si seguia així, aviat ho seria del món. Però en ser del llogaret ho havien fet cautelós.
La seva mare ho havia ensenyat bé en arts marcials, no superava la Shampoo ni la besàvia d'aquesta, però l'home més fort del clan.
Després que la Shampoo es negués a ser la seva dona. En Mousse es va negar a les dones i va dedicar totes les seves forces als negocis.
Es va traslladar a Hong Kong i d'allà va dirigir el negoci, però no va desentendre el seu poble.
Tant la seva mare com la Cologne, la besàvia de laxShampoo, li van demanar que busqués una dona entre les amazones, menys la Shampoo, però es va negar.
-No tinc temps per tenir cap relació- deia ell- em passo el dia a l'oficina, així no faré feliç a ningú.
I no ho van poder convèncer, encara que totes les joves solteres del poble estaven desitjoses de casar-s'hi amb ell, i no per la seva fortuna.
-D'acord serà com tu vulguis- va contestar la Cologne- si canvies d'opinió, vine i podràs triar amb qui casar-te. Mentre et cuidi en els negocis i no et fiïs de ningú, si passa alguna cosa ja saps que pots comptar amb nosaltres.
.
Mousse es va tornar un bon empresari, però despietat amb qui el traïa, era fred i calculador. I no es deixava temptar per les secretàries. No utilitzava les dones com a objectes.
Segons es deia o era asexual o havia fet vots de celibat. La veritat era que la negativa de Shampoo ho va afectar tant que rebutjava qualsevol relació amorosa, Encara que seguia enamorat de la besnéta de la Cologne.
Després d'haver expandit les empreses per la Xina, el jove amazona va veure que havia de fer el salt a la resta del món i el seu primer objectiu va ser Corea del sud. Però va saber que el si volia saltar a la resta del món havia de conquerir el mercat japonès.
I va ser allà on va contractar amb l'empresa Hibiki, el propietari de la qual era un negociant nat.
-No te'n fiïs de l'ell- li va advertir la Cologne- darrere d'aquesta cara és un farsant.
En Mousse va semblar que no va fer cas de la matriarca del seu poble. Però ell pensava el mateix.
En Ryoga i ell van contractar una setmana després de conèixer-se.
En Mousse va ser acompanyat per la persona que sempre havia estimat, la Shampoo, aquesta sota una disfressa d'anodina i ximple secretària, observava el llenguatge corporal d' en Ryoga.
I per a la Shampoo, en Ryoga no era de fiar, però tampoc no li va agradar la secretària d'aquest, la Kodachi, aquella dona era perillosa. I l'assistent d'aquest no era perillós, però tenia alguna cosa estranya.
La dona no va sortir convençuda de la primera entrevista, ni de la segona.
-No m'agraden- li va dir a en Mousse- la meva àvia m'ha enviat a protegir-te, en aquest negoci no hi ha només el teu prestigi, sinó el de tot el nostre poble.
En Mousse la va mirar, aquella dona només pensava en el prestigi del poble.
- Ser el que he de fer! - va contestar en Mousse- en Ryoga no és només un empresari amb mala fama, és molt perillós, crec que ha fet desaparèixer ha gent. Conec els assassins també com tu, i tots dos sabem que l' Hibiki ho és.
- I què faràs? No has arribat tan lluny perquè aquest boig et deixi sense diners.
En Mousse la va mirar, i no li va contestar.
I van passar dues setmanes. En Ryoga havia quedat amb en Mousse, est va arribar amb diversos dels seus assistents, tots ells de poble de les amazones, tots ells bons treballadors i bons lluitadors.
.
En Mousse es movia inquiet aquell imbècil d' en Ryoga els feia esperar, va mirar el seu rellotge, feia més d'una hora d'endarreriment.
-No et posis nerviós - li va xiuxiuejar la Shampoo- es el vol aquest idiota, recorda els entrenaments de l'àvia. I calma't- però dues hora després era ella la que volia matar en Ryoga.
Quan va entrar en Ryoga amb la secretària i l'assistent.
-Perdonin les molèsties, però avui el trànsit estava impossible- va dir amb un somriure adulador.
- No estic acostumat que facin esperar- va contestar secament en Mousse- Doni'ns una raó per no anar-nos-en i buscar una altra persona que ens ajudi a ficar-nos al Japó.
En Ryoga el va mirar amb un somriure als llavis.
-"No te n'aniràs fins que jo t'hi deixi anar, i et trauré tots els teus diners"- va pensar.
Però no va dir això, sinó.
-Sóc el millor empresari del país. Feu negocis amb mi i guanyarem tots.
- Creia que els japonesos eren puntuals.- va dir un dels assistents xinesos.
-I jo creia que els assistents havien d'estar callats- va deixar anar la Kodachi.
-El mateix pensava jo de les secretàries- sobretot si són japoneses, que eren submises, i no responien.- en Mousse la va mirar fulminant a la Kodachi, segons els seus informes aquesta dona era l'amant d' en Ryoga. Devia anar amb compte amb tots dos.
Aquesta reunió va de ser tensa.
En Mousse esperava que en Ryoga fos un home de negocis fiable, i s'estava adonant que no era de fiar.
En Ryoga es va adonar que en Mousse no es va posar nerviós per la seva tardança sinó furiós.
La Kodachi ofesa pel que li va dir aquest xinès, podia ser molt ric i influent al seu país, però al Japó no era ningú.
-No faré negocis amb tu-en Mousse es va girar- em quedaré amb l'empresa que t'he comprat, però ja aconseguiré pels meus mitjans entrar-hi.
- Ningú farà negocis amb tu! - va cridar en Ryoga - tinc influències, no aconseguiràs res - va riure - no aconseguiràs que ningú et recolzi en aquest país.
En Mousse i el seu grup va sortir de l'oficina i es van dirigir a l'ascensor.
.
En Ryoga els va mirar i va riure. Ho havia enganyat, l'empresa que li va vendre, només era un magatzem vell i atrotinat. A més havia aconseguit el seu número de compte, podia treure en Mousse fins a l'últim ien.
En Gonsokugi va sortir de l'estada, ara el cap i la Kodachi farien una festa privada per celebrar haver enganyat a en Mousse.
En quedar-se sols
-Kodachi mana que es desfacin d'aquesta gent, que sembli un accident.
La secretaria va assentir i va trucar per telèfon. En penjar, va anar cap a la porta la va tancar i va caminar cap al seu cap. Es va treure el vestit, les arracades i el rellotge, a en Ryoga li agradava sense res a sobre, ni collarets ni polseres. Va arribar l'home només a la roba interior.
Ell la va abraçar i….
.
En Mousse i el seu grup van baixar de l'ascensor i van sortir de l'edifici d' en Ryoga. Van muntar als seus vehicles amb finestretes fosques i es van dirigir a la casa que tenien aquillada a les muntanyes.
-No hem aconseguit res, aquest idiota ens ha estafat- li va dir la Shampoo a en Mousse en xinès. Aquesta dona encara que entenia el japonès era incapaç de parlar-ho correctament.
-Ho sé! -va contestar en Mousse- sé que ens vol enganyar. Cal ser previnguts, m'han informat que va matar la seva primera dona, i tota la família. I a la cara se'l veu que és un assassí.
-No m'agrada la seva secretaria, acomiada una aura malèfica, ella també ha matat abans. I l'assistent?
-Va perdre la memòria en un accident, no li he notat res.
-Ens segueixen- va dir el conductor del cotxe- i no crec que sigui amb bones intencions.
-Prepareu-vos per a qualsevol cosa.
.
Els dos cotxes van iniciar una fugida pels camins de muntanya plens de revolts. En un moment d'un dels cotxes que els perseguien va sortir un home pel sostre solar amb un llançagranades i va disparar a la muntanya. Hi va haver un despreniment i els cotxes dels xinesos van ser arrossegats muntanya avall i van explotar.
-Envia el missatge al cap que hem complert amb la missió.
Els dos cotxes van girar i es van dirigir a la ciutat, i en girar un revolt al mig de la carretera es van trobar el grup que creien haver matat.
Els estava esperant i estaven vius, en una de les corbes devien haver saltat de els vehicles.
-¡A per ells!, deu semblar que els han assaltat per robar-los!
Aquests mercenaris eren bons, però els xinesos eren millors.
.
En Mousse es va acostar a un únic supervivent i li va donar un producte.
-Ara cantaràs perquè ens volíeu matar,- va dir el jove empresari, encara que ja sabia la resposta- el que et donat és un sèrum de la veritat, no podràs evitar dir la veritat.
-També vull saber la veritat sobre els meus oncles i el meu cosí- va dir la Shampoo.
-La teva família? -va preguntar en Mousse-els teus oncles i el teu cosí van morir en un accident.
-La meva àvia pensa que no, i jo també crec que van ser assassinats- va dir la dona, i va mirar el sicari- vull que em diguis el que sàpigues sobre la mort de la meva família, Vull que em diguis qui va matar els Saotome , els meus oncles i el meu cosí!, i de passada vull saber com va morir la núvia del meu cosí, Vull saber qui va matar a Akane Tendo!
.
A l'habitació fosca i plena de fotos. La persona que vigilava a en Ryoga i la gent de la seva empresa, va mirar els dos joves xinesos. El seu dron els va seguir com van escapar del parany d' en Ryoga.
Nous rivals que volien destruir a en Ryoga, no els ho permetria, en Ryoga i la Kodachi eren seus, ell havia de destruir-los i no deixaria que ningú li treure's és gust. Però si podia utilitzar aquests estrangers perquè hi afegissin el camí.
.
Continuarà…
.
Continuarà…