Els personatges no són meus. U. A..
UNA ADVERTÈNCIA!:
Aquesta història no és per a menors, no és una història damor. Qui ho vulgui llegir endavant, però ja ho he advertit.
8ª. Ningú.
..
La Kodachi va arribar a casa seva, estava cansada, tot el dia havia estat aclaparador. Aquests maleïts xinesos havien caigut al parany d' en Ryoga, ja estaven morts, no se l'havia vist en setmanes, però la gent que van ser manats a matar-los no havien tornat, semblaven que es van matar entre ells.
En Ryoga estava preocupat, només havia aparegut el cadàver de líder dels sicaris i la seva vídua es va fer ràpidament amb ell i el va incinerar. El senyor Hibiki no va poder esbrinar res.
Feia setmanes que el seu cap la refusava sexualment. No havia tingut sexe en setmanes i estava desesperada, necessitava relacionar-se aviat, ja estava farta de donar-se plaer ella mateixa, ni la mà ni els aparells sexuals es podien comparar amb un home. Ho va pensar millor amb segons quin home. En Ryoga era bo al llit, un dels millors homes que havia passat pel seu llit, però no era l'amant perfecte.
Estava decidida a seguir amb ell fins ja no li donés plaer. Després tenia dues opcions desaparèixer o matar-lo. Sabia que cap d'aquestes opcions no sortiria bé. En Ryoga tenia molts contactes i ella no podria fugir eternament.
Però si en Ryoga se'n cansava… també estaria morta.
Va decidir sortir a buscar un home, hauria d'adoptar una altra aparença, en Ryoga era gelós i no la deixava estar amb altres homes, només els ho permetia per a benefici de tots dos. La Kodachi es ficava al llit amb rivals i futurs socis d' en Ryoga per aconseguir aquests beneficiosos.
Però si ella necessitava una relació per plaer, per necessitat… la Kodachi s'havia de satisfer sola.
En Ryoga la tenia vigilada, les vint-i-quatre hores del dia, més d'un home havia desaparegut per convidar-la a un cafè, Hibiki el feia saber quan algú moria només per saludar-la. Era una advertència feia ella, un dia ella desapareixeria i faria companyia a les dues dones d' en Ryoga. No era la primera amant d' aquell empresari i totes van acabar en parador desconegut.
La Kodachi era prou intel·ligent per saber que havia de tenir molta cura.
-Ningú m'abandona, Ningú!, tothom al meu voltant és meu. Els meus treballadors, el personal de casa meva. – li va dir una vegada aquest empresari- i tu… també. Tothom que treballa per a mi, és de la meva propietat fins que mor. Ningú es jubila a les meves empreses, només quan moren es jubilen. Tu també ets meva, com un gerro de casa, i ho seràs fins que em cansi de tu, i et doni vacances eternes.- i l'home va riure com un boig.
La Kodachi va recordar aquest moment, no va sentir por, s'havia de desfer d'aquell home, com va fer amb els altres, però havia d'actuar amb més cautela, en Ryoga era molt més perillós que tots els altres junts.
Va anar al seu bany, es va despullar i es va banyar, va estar una estona a la banyera. Va sortir de l'aigua es va assecar, es va tocar l'entrecuix, es va depilar, havia d'estar molt seductora. Despullada va anar a la seva habitació, es va asseure al tocador, i es va començar a maquinar, es va recollir els cabells. Va agafar un sostenidor petit, de color blanc molt transparent i un petit tanga. Es va posar una perruca de color castany, es va posar lents de contacte que li van canviar el color dels cabells i es va posar un vestit llarg amb un suggerent tall en un costat.
Ja vestida, va anar a l'armari, va tocar en un punt i una porta es va obrir a la part del darrere del moble. La Kodachi va entrar, i va tancar aquesta porta. Allà hi havia un ascensor, ningú en sabia, no apareixia ni als plànols de l'edifici, que va fer aquella instal·lació havia mort, ella mateixa es va encarregar d'enviar-lo a l'altre món i que fos rebut pels déus.
Aquest ascensor la va baixar fins a un garatge que tampoc apareixia als plànols. En obrir-se la porta es va encendre els llums del local. Allà la Kodachi tenia diversos cotxes, es va dirigir a un aspecte senzill, no volia cridar gaire l'atenció, s'hi va muntar, i va sortir al carrer.
En Ryoga no sabia dels cotxes, ni que sortia disfressada a buscar sexe d'una nit, no anava dues vegades al mateix local, ni sortia amb el mateix aspecte. Tard o d'hora en Ryoga se n'assabentaria de les sortides i els seus dies havien acabat, però esperava que aleshores ja tingués un pla per desfer-se d'aquest empresari i quedar-se amb la seva fortuna.
.
La Miky es va despertar i va veure al costat dormir un home, no coneixia el nom d'aquella persona, només que el va conèixer en un bar, es va deixar convidar i van acabar al llit.
La dona se'l va mirar amb menyspreu, havia fet una pèssima elecció, aquell home no era tan bo al llit com aparentava. la Kodachi, la falsa Miky, va sentir repugnància, no havia de tenir una fallada com aquesta, no podia anar-se'n amb el primer imbècil que la invintar-se, entre altres coses podia ser un dels homes de en Ryoga, no seria la primera amant del seu cap que era enganxada per un dels sequaços d'en Hibiiki.
La Kodachi va moure el cap, no, això no passaria. En Ryoga mai no deixaria que ningú toqués els seus amants, podrien prendre copes amb elles, però ningú era tanhjimple enlliscar-se amb una de les noies de l'amo.
L'home es va despertar , va mirar la dona amb qui compartia llit i va somriure.
-No ha estat malament, oi?
Va ser un comentari desafortunat, ella enfurida d'una puntada de peu el va enviar fora del llit. Ell nu i adolorit, als ulls de la dona era menys que un animal, era una cosa, això una cosa, com totes les persones que es creuaven al seu cam
-No he passat una nit pitjor!, no ets un home! - va cridar furiosa- la té més petita que un nadó de dies. No m'has fet ni gaudir-ho va mirar amb fàstic.
-Però bé que gemegaves.- es va justificar l'home dolgut al seu orgull.
-Ets un imbècil! Vaig fer teatre- va riure veient com la mirava aquell humiliat home- si tens fills segur que no són teus, capat!. Per què no hi haurà un home que em satisfà? Són tots uns eunucs.
L'home humiliat es va veshir, però la Kodachi li va llençar una sabata.
-Vés-te'n fora!, Em fas fàstic!, vesteix-te al passadís. No vull tornar a veure la teva patètica persona!
Ell va sortir i la dona va sentir el so de la porta en tancar-se
Ella va riure, un altre home que havia humiliat, un altre ésser que havia rebaixat, però el seu mal humor no va quedar satisfet. Seguia estirada, nua, tapant-se només amb un llençol.
-Aniré a la cafeteria del davant, treballa una antiga companya meva de l'institut. Me'n riuré, faré que l'acomiadin.
No seria la primera persona que feia que l'acomiadessin de la feina, només ho feia per pura diversió, i veure la cara que posaven aquestes persones. L'ésser humà era tan patètic.
-És tan divertit veure la cara veure la cara de desesperació de la gent quan són acomiadada per mi- i aquesta dona va dir amb maldat, com una boja.- llàstima que no estigui a la cafeteria en Ryoga, ell també gaudiria d'aquell moment, és més, aconseguiria tancar aquesta cafeteria i enviar tots a l'atur.
-Tu i en Ryoga sou menyspreables!- va dir la veu d'un home, la Kodachi va trigar a reaccionar, quan va voler fer-ho tenia l'home a sobre seu, i aquest tapant-li la cara amb el coixí. La dona es va començar a asfixiar. No sabia com va poder entrar a l'habitació.
-Deixeu-me anar! Et penediràs! No saps què et puc fer!, et mataré!
- Per això hauràs de saber qui sóc, el meu nom per a tu és Ningú – aquest home es va atribuir aquest nom- si, això, pots dir- Ningú, com si jo fos Ulisses i tu Polifem renascut al cos d'una persona, encara que Polifem no era un monstre tan gran com tu.
La Kodachi no coneixia aquesta veu. Devia ser un parent proper d'algú que ella havia assassinat, impossible, amb cada feina canviava d'aspecte.
-Ara et preguntes si sóc un fill d'algú a qui tu vas robar la seva fortuna, o algú que vol venjar-se del teu amo- va fer una pausa-t' equivoques, sóc ell que us destruirà tant a tu com a aquest escurçó d' en Ryoga.
La Kodachi no aconseguia desfer-se d'aquell home era fort, més que en Ryoga. Ben entrenat, no aconseguia sortir de la seva subjecció, s'estava quedant sense aire, en uns minuts moriria.
-Moriràs de la pitjor forma, com només tu t'ho mereixes, moriràs com has assassinat tantes persones, i després mataré a en Ryoga, també morirà patint, amb les vostres morts es farà justícia, i molts podran descansar en pau e. saber-se venjats. Tots els que heu assassinat us esperen a l'altre món.
La Kodachi encara quedant-se sense aire es va posar blanca, com aquest home en sabia tant i de' en Ryoga? Com podia saber dels seus assassinats? No podia deixar-lo escapar, havia de matar-lo. Si en Ryoga se n'assabentava d'aquell perillós home i que ella no ho havia neutralitzat estaria morta.
La dona va lluitar amb més força per deixar-se anar d'aquell home, però ell va exercir més força, no escaparia.
-No escaparà gateta- l'home va posar un to sorneguer- aquest és la teva fi.
Va ser l'última cosa que va sentir la dona, abans de desmaiar-se.
Ell va treure el llençol que tapava el cos nu de la dona.
-Tu si has estat un desengany, has estat el pitjor sexe que he tingut, no m'ha costat fer-me l'impotent. Ets francament vulgar, darrere de la façana de senyoreta educada no ets res, només una assassina que rebrà el seu escarment. Després de fer el… amor? amb tu aniré fer-me anàlisi pots haver-me contagiat qualsevol malaltia venèria.-aquell home era amb qui la Kodachi va tenir sexe, no va sortir de l'habitació, només va obrir i va tancar la porta, per fer pensar a aquesta dona que va sortir.
Aquest home la va drogar i la va ficar en un sac, en va ficar la roba en un altre i va portar els dos sacs al cotxe.
Va ficar a la dona al maleter, i al costat va posar el sac amb la roba.
Aquest home va conduir durant gairebé dos-cents quilòmetres, i va parar el cotxe a una casa d'aspecte lúgubre. Va treure el sac amb la dona i la va baixar a un soterrani humit, a la va portar a una masmorra i li va treure la perruca i les lents de contacte.
Va mirar la dona i va somriure.
-Malgrat com ets de bella, ets una serp verinosa.
I va procedir a tallar-li els cabells, els va deixar curt i mal tallat, el va tallar així de forma deliberada, volia humiliar-la, com a venjança pels molts que ella va humiliar. La va deixar a la terra bruta, allí s'embrutaria de fang.
-La primera part del pla està acabada, només em falta destruir-te. I tu cap i amant no et salvar à- l'home va riure amb maldat- a ell no el preocupes, ara et buscarà per matar-te. Però jo no deixaré que et mati- l'home va acariciar la cara de la dona- si ho fa no podré destruir-te jo.
L'home va deixar aquesta dona a la cel·la i va pujar a la seva habitació especial, plenes de fotos, documents i un parell d'ordinadors. Va agafar una foto d' en Ryoga.
-Mentre cuino lentament la Kodachi i la poso al punt, és a dir mentre la destrueixo lentament com a persona. Em dedicaré a tu Ryogita. Ens ho passarem molt bé. Gaudeix les poques hores que et queden de lucidesa, perquè en unes hores tornaré la teva vida en un infern com li ha fet a la Kodachi, em venjaré de tots dos per tot el que heu fet.
.
Continuarà…
.
Notes de l'autor:
.
La persona que ha estat vigilant els personatges ha fet el seu primer pas, a tingut una mala nit de sexe amb la Kodachi, això ho pensen tots dos, i l'ha segrestat.
Aquest home busca venjança, contra la Kodachi i en Ryoga, a la primera ja l'ha segrestat i ara anirà a buscar en Ryoga.
El que plana contra la Kodachi? En prosperes capítols.
.
Agraïments:
.
A qui llegeix aquesta història.