Els personatges no són meus. U. A..
UNA ADVERTÈNCIA!:
Aquesta història no és per a menors, no és una història damor. Qui ho vulgui llegir endavant, però ja ho he advertit.
.
10ª. Hacker.
.
En Mousse estava al secret i luxós refugi on vivia, estava llegint les notícies a Internet, alguna cosa havia passat amb en Ryoga, estava perdent les seves empreses una a una. La seva amant, la Kodachi, havia desaparegut, i l'assistent, aquell estrany Gosunkugi, havia tingut un accident mortal de cotxe. Encara que aquest empresari psicòpata ho havia intentat amagar, a Internet tot se sap.
Tant als diaris oa la televisió es va dir que havia patit una operació en una cama, una operació sense importància, però que es va veure obligat a estar un mes sense poder-se moure.
En Mousse sabia que era mentida, tenia els mitjans per saber que totes les informacions sobre en Ryoga estaven censurades i eren falses. Li havien arribat rumors que aquest important home de negocis japonès havia estat segrestat i torturat.
Que algú segrestés Hibiki a casa seva, deixant inconscient els membres de seguretat i raptat en Ryoga, i segons rumors, el comissari Kuno, i ningú sabés qui, era una cosa que no entenia.
El seu grup del poble de les amazones tenien vigilada la Mansió d' en Ryoga, i tampoc no es van adonar del rapte.
La Cologne havia parlat i cridat a les dones que estaven de vigilància en aquell moment, aquell grup era dels millors, però fins i tot elles no es van adonar de res.
La vella matriarca estava espantada i preocupada, i alhora intrigada. Hi havia almenys una altra persona que perseguia a Hibiki. Ho estava atacant i ella no sabia qui era, només sabia que per escapar-se de la vigilància, era molt bo.
Va eentrar la Shampoo, i va veure en Mousse mirant l'ordinador, encara que va simular indiferència, es va preocupar, en Mousse amb prou feines descansava, no menjava, s'estava matant buscant una pista sobre algú que semblava una ombra.
-Mousse, vés-te a descansar- va posar un to irritant, com si no li importés el noi- ets molt important per al llogaret, un dels pilars que la sustenta.
El noi es va enfadar,
-Només t,importo perquè sóc el que alimenta la tribu, ell que us salva quan passeu gana o set.
La Shampoo va saber que s'havia equivocat, no li va agradar tractar així el jove, però era el seu deure, no havia de donar esperances amoroses a aquest jove. Encara que li trenqués el cor al jove, encara que li trenqués ella mateixa, havia de fer el que li dictava el deure.
-Ets molt important, per a la tribu, ets el nostre orgull. Ets important per a la teva mare, li dec lleialtat a ella, uúú7 si et poses malalt, ella es preocuparia, i seria un deshonor per a mi per no cuidar-te.
-Però per a tu no sóc important!, només sóc la teva feina, algú a qui cuidar!. En aquesta expedició no li importo a ningú!
La Shampoo va haver de girar-se, i contenir les llàgrimes, estava destrossant aquest jove i també a ella, d'aquesta relació sortirien els dos trencats.
-Has de descansar encara que només una mica, fes-me cas o faré que la meva àvia et faci dormir- va ordenar la jove.
-No puc, he d'esbrinar qui va segrestar a Hibiki, ens ha destrossat els nostres plans de venjança. No hem descobert com van morir els Saotome, ni l' Akane Tendo. Tinc la seguretat que hi van estar implicat tant Hibiki com la Kodachi. No sabem on és ella, per què ha desaparegut? Crec que en la desaparició de Kodachi com en allò que li va passar a Hibiki està relacionat el mateix personatge.
- Ja ho esbrinaré- Cologne va entrar a l'oficina, va mirar Mousse- Vés a descansar! , És una ordre! No m'obliguis a adormir-te, per què ho faré.
-He d'esbrinar que li va passar a aquest escurçó de Ryoga, que li va passar de debò.
-Això no és assumpte teu- a la pantalla de l'ordinador va aparèixer un encaputxat, era una videoconferència, aquella persona va piratejar l'ordinador d' en Mousse- deixeu això a les meves mans, o us ficareu en problemes amb mi. Deixeu que jo acabi amb en Ryoga i la Kodachi.
-Qui ets?, no et netes en assumptes de les amazones!- va cridar la Shampoo- Un d'aquests dos va matar el meu cosí Ranma i la seva família. L' Akane Tendo va morir per culpa d'un d'aquests dos. vaig perdre persones que volia per culpa d'aquests dos... són meus. La vostra venjança no és més gran que la meva.
En Mousse intentava tornar a fer-se amb el control d'ordinador, però l'emmascarat que tenia al davant s'havia fet amb el control total de l'aparell.
-T'enfrontes a la ira de les amazones.
-Sé que en Ryoga no us va matar, que vau liquidar els mercenaris que us va enviar. Que vau torturar l'únic supervivent, que es va matar.
La Cologne mirava aquest emmascarat amb interès, no era dolent, era molt bo, per assabentar-se de tot. Havia atacat en Ryoga, havia fet desaparèixer la Kodachi. S'havia introduït als programes informàtics d'en Mousse, els més segurs del món. Tenia interès a conèixer aquesta persona.
-Sé que en Daisuke es va matar després de ser torturat per vosaltres- la veu d'aquesta persona es va endurir, aquest misteriós home havia de conèixer aquest mercenari- pensàveu matar-lo, com també tenia planejat en Ryoga. Com que tenia planejat ell, avants que la malaltia que tenia el matés. Li vau fer un favor a en Daisuke, la seva malaltia ho hagués matat en un mesos de forma molt dolorosa.
-Qui ets?- va preguntar la Cologne- sembla conoixer aquest mercenari i aquests assassins… i a nosaltres.
L'emmascarat va riure.
-Conec molta gent. Però moltes de les persones que vaig conèixer em van ser arrabassades per aquestes dues persones que tant vosaltres com jo volem liquidar. Hibiki, la Kodachi, i el seu germà el comissari Kuno són meus. No us fiqueu pel mig.
-Kuno?- va preguntar en Mousse?- Què té a veure amb això?
-Està pagat per en Ryoga. Amaga les proves que el poden incrementar.- El desconegut va riure-aquí hi ha més gent enverinada que la que penseu. En Ryoga té molts contactes, li he tret diversos negocis, ho he portat a la ruïna, però encara té dents i pot mossegar.
I el desconegut va desaparèixer de la pantalla. En Mousse es va tornar a fer amb el control de lordinador.
Ho hauràs rastrejat? – la Shampoo va mirar amb ràbia en Mousse.
-No he pogut fer res, és un pirata informàtic de primera, m'agradaria que treballarà per a mi.
-Deixa d'admirar-ho! Sap que estem vius, hem de saber qui és i matar-ho, ho pot dir a Hibiki.
-No ho farà- la Cologne parlava amb admiració- és un expert en lluita. M'he adonat només de veure'l. Va segrestar a en Ryoga a casa seva, on hi ha més seguretat que vigilant l'emperador. Ho deixarem estar i que ens faci la feina.
-I després ho matem.
La Cologne va mirar la seva néta, aquest home era bo fent la seva feina havia fet alguna cosa a en Ryoga , cosa que ningú va poder fer. Va tenir un pensament, però no va poder dir res, no s'arribava a creure aquest pensament.
-Serà cabró! -va exclamar en Mousse- m'ha robat i esborrat les dades de l'ordinador, fins i tot les fotos del viatge a Europa.
Unes fotos d'un viatge que va anar amb la Shampoo, l'únic viatge que ella va acceptar anar-hi. La dona en biquini estava molt sexy, eren les úniques fotos que en tenia.
La Shampoo se'l va mirar, sabia com eren d'importants per a ell aquestes fotos. Ella en tenia unes còpies, ja li faria arribar, però mai no li diria que ella va ser qui se les va donar.
La Cologne va mirar aquests dos joves, s'estimaven. Tot i que la seva néta ocultava el seu amor pel jove, ss'estimaven. La Shampoo havia de deixar de banda el deure i acceptar que era la dona destinada a aquest jove. No podia intervenir i havia de recolzar la seva néta, encara que en sortirien dos cors trencats.
.
El desconegut va mirar les fotos que va robar a en Mousse, en va aprendre molt. Mousse estava enamorat d'aquesta dona, i la Shampoo deixava de banda el seu amor pel noi pel que ella considerava deure.
Va sospirar, si atacava l'un l'altre el defensaria, havia d'anul·lar aquest grup d'amazones sense fer-los mal. Tant ells com ell buscaven la mateixa finalitat, però ell treballava tot sol.
L'home va tancar la carpeta de les fotografies d' en Mousse i el va enviar a l'ordinador d'aquell empresari xinès, no volia aquestes fotos, ja n'havia après molt, no en necessitava res.
Va apagar l'ordinador, l'endemà visitaria a l' Kodachi, com cada tres dies. Li deixaria aigua i menjar. Prou per a un dia, insuficient per a tres dies.
La tindria un parell de mesos més i la deixaria anar. Però a ella no li agradaria que l'alliberessin de la manera com ho faria aquest home.
.
Continuarà...