13. Vellesa.
.
En Soun era un home gran, no tenia ni cinquanta anys, però la vellesa l'havia atacat. El patriarca de la família Tendo havia envellit abans d'hora. Si ja ho va fer quan la seva dona va morir, amb les desgràcies que li van passar després, la seva edat mental va augmentar.
Físicament era jove, més que l'edat realment tenia, però mentalment era un vell amb demència. Els metges li van diagnosticar un cas sever d'Alzheimer precoç. Aquest home solia oblidar el dia a dia, el present i semblava viure-hi passat, quan la seva família i els seus amics eren vius.
Solia parlar sol, semblava parlar amb la seva dona i amb el seu amic, amb el patriarca dels Saotome.
Els seus nous cuidadors, el tractaven amb respecte i afecte, que només era una màscara que ocultava allò que tots dos volien, la fortuna de Soun.
La Kodachi, sota el nom de Kagome, era una dona afectuosa i amable, però odiava aquest home, el volia mort i ja pensava com matar-lo.
En Ryoga, fent-se passar per en Ryu, tenia el mateix objectiu, heretar la fortuna de Soun, uns diners mal aprofitats. Ell si li trauria tot el benefici a aquesta fortuna. Però alguna cosa el preocupava. L'havia matat, juraria que va matar a en Soun, aleshores, com podia seguir viu?, no ho comprenia… havia d'esbrinar com va sobreviure.
Els dos criminals pensaven que farien servir aquests diners per tornar a ser qui van ser.
La Kagome es va acostar a una paret, on hi havia una gran fotografia de la família Tendo, una foto de quan les tres filles d' en Soun eren nenes de poca edat. En aquesta fotografia estaven en Soun assegut i amb la Nabiki asseguda als genolls i la senyora Tendo agafant als braços l' Akane i la Kasumi drets al costat de la seva mare.
La fotografia d'una família feliç, la Kagome odiava les famílies felices, i més els Tendo perquè ho van ser.
La Kagome va mirar aquesta foto amb ràbia i odi, detestava aquesta foto. Odiava les persones que hi apareixien, sobretot a aquella petita estúpida que apareixia als braços de la senyora Tendo, la Kagome, o sigui la Kodachi, odiava l'Akane, per sort aquesta noia ja no existia.
-Una bona fotografia-la suposada Kagome va saltar, el senyor Tendo havia aparegut sense fer soroll, no era la primera vegada que ho feia, i possiblement tampoc seria l'última- és de quan les meves fulles eren petites- va callar un parell de segons- fa temps que no les veig. Hauré de trucar-les perquè em facin una visita.
La Kagome no s'havia recuperat de l'ensurt. Aquest home era perillós, no podia robar res, ni preparar el seu assassinat, en Soun apareixia en el moment més inesperat. Es va girar i l'home no hi era. També desapareixia de sobte.
-A vegades penso que és un fantasma. Aquesta casa sempre m'ha semblat una casa encantada.
Va pensar que havia de seguir el seu pla. Però amb en Soun havia de matar també a en Taro, aquest home era inquietant. Que ho motivava a cura d' en Soun? No eren família, però en tenia cura, havia de descobrir que movia aquest home, ningú fa les coses de forma gratuïta.
I quant a en Ryu, estava segura que ho havia vist, coneixia aquesta forma de moure's, i aquesta manca de sentiments als seus ulls. Sense dubtar, en Ryu estava allà pel mateix que ella, matar i robar Soun.
.
En Ryu s'havia tornat el xofer de la casa, duia a en Soun on li demanava. Era una feina molt baixa per a ell. En Ryu amb el nom d' en Ryoga sempre havia estat a les altures, mirant els altres com si fossin formigues. I ara era una de les formigues, però no ho seria sempre. Robaria la seva enorme fortuna al senyor Tendo i la invertiria per tornar a ser qui va ser. Recuperaria les seves empreses, i mataria a qui se les va treure, i a qui el va segrestar, sobretot a aquest.
Devia anar amb compte amb en Soun, havia estat un campió marcial, havia estat molt bon lluitador, ho seguia sent. Ho demostrava amb la seva habilitat d'aparèixer i desaparèixer de cop.
Tot i la riquesa del seu cap, no vivien en una casa enorme. En Soun va vendre la seva mansió després de quedar-se sol, no se sabia qui la va comprar, va ser una venda que no apareixia als registres de l'ajuntament, i això ho intrigava.
En Taro era un personatge misteriós, un rival del difunt Ranma, semblava que va adquirir un deute d'honor amb aquest, i el pagava cuidant Soun. Aquest home tenia molt de perill, no només per ser practicant d'arts marcials, en Taro era un misteri, era estranger, no havia endevinat res del seu passat, en Taro no va dir d'on va aparèixer, només sabia que era xinès, i que en Soun confiava cegament en ell.
Pel que fa a la dona, li era vagament coneguda, no sabia de què, però em pensava que l'havia vist abans.
.
Aquest dia en Soun va voler sortir, anar de compres, menjar fora, i això van fer. Soun era conegut per molta gent, s'aturava a parlar amb els seus coneguts. Li regalaven fruites, i verdures, El senyor Tendo era molt estimat.
Al carrer aquest home canviava de personalitat, deixava de banda el seu comportament infantil i esdevenia una persona alegre i normal. Deixava de ser un vell dement, per ser un home normal.
Els seus dos empleats el miraven sorpresos i sorpresos, ocultant el seu odi cap a la seva futura víctima, en poc temps aquesta persona deixaria de ser er un problema, els vells moren dun dia per laltre, solen anar a dormir i no tornen a despertar.
La Kagome es preguntava com matar-ho sense que ningú se n'adonés, en Taro sempre estava cuidant aquest vell boig, i en Soun s'adonava de tot. La llavor d'un pla estava creixent a la seva ment, un somriure va aparèixer a la cara, començava a veure com matar Soun.
En Ryu començava a cansar-se, feia dos mesos que era en aquella casa i encara no havia actuat, en Soun sempre estava movent-se, i no havia tingut ocasió de matar-lo. Havia d'actuar aviat, però sense precipitar-se, una petita fallada, i tot aniria a la banya, no havia de fallar a l'hora de fer el cop.
En Soun va fer que el portessin a la zona comercial de Nerima, el barri de Tòquio on vivien. En Ryu va mirar aquesta zona amb menyspreu, a unes quantes botigues petites i un petit cinema en deien centre comercial.
El vell home anava de botiga a botiga, comprant en algunes, i parlant en altres. Tothom li parlava amb naturalitat.
L'home parlava als seus dos empleats d?aquell barri, del lloc on va néixer i va créixer. Els va portar on era el seu dojo.
-Aquest és el meu dojo. El dojo Tendo, ha estat de la meva família des de fa generacions- va baixar la veu, i va parlar amb pena-jo li ho havia de donar a la meva filla Akane i al que seria el seu marit, en Ranma, però tots dos ja van partir, i no tornaran. Ara no tinc hereus a qui donar-li-ho.
I va entrar. Els seus dos cuidadors van mirar el dojo sense dissimulació. Els van pensar el mateix, aquest dojo seria seu, i ho derivarien i farien pisos.
En Ryu va entrar. La Kagome va mirar l'edifici, va acariciar la porta i va tancar els ulls.
-Aquí vivia… l' Akane Tendo, la noia que em va robar el meu amor, vivia qui em va robar a en Ranma. Per això la vaig matar. Ara mataré el seu pare i la meva venjança contra els Tendo estarà consumada. Després buscaré en Ryoga i el mataré. M'ho dec a mi, ho dec a Ranma.
I la dona va entrar al recinte.
.
Tant en Ryu com la Kagome, havien estat abans en aquell lloc, però amb les seves veritables personalitats. A tots dos els va seguir semblant un lloc antiquat i passat de moda, però seguia obert i amb molts alumnes.
El sensei del lloc era en Taro, ho era de feia uns mesos. Segons el que van veure, era un bon professor, i expert lluitador. Però en Ryu se'l va mirar amb superioritat, es considerava millor que ningú.
Tant en Taro com els seus alumnes van parar quan va entrar Soun i els seus acompanyants. Van inclinar el cap i el van anomenar sensible.
-Dóna gust veure tanta gent entrenant almenys me n'aniré amb la meva dona sabent que els meus ensenyaments duraran almenys una generació més.
En Taro s'hi va acostar i el va agafar de les mans.
-No parli així, trigarà a anar-se'n i els seus ensenyaments no es perdran mai- el jove no estava disposat que aquest home es deprimeixi.
-Ja no tinc ningú, vaig perdre tothom, la meva dona, les meves filles, els meus amics i el seu fill. Recordo a en Ranma i l'Akane sempre es van voler, sempre junts, es volien tant i ella va morir, i en Ranma va morir en vida. Ja res no li va importar res, només volia tornar a estar amb la meva filla. Me'ls van treure, em van arrabassar a la meva família.
L'home va començar a plorar.
En Taro el va abraçar i el va consolar.
-No ha de venir al dojo, només li porta mals records.-el home va sospirar. Havia d'allunyar l'home d'allà.—Ja està!, anem a dinar!, al centre! Celebrarem que guanyarem el proper torneig. Anirem al restaurant del centre.
-Si! Allà sempre anaven a menjar en Ranma i la meva petita!- enTaro va maleir en silenci, havia oblidat aquest detall. Però tant era, ho convidés al que ho convidés. Aquest home sempre trobava un motiu per parlar de la dona i de les filles.
.
La Kagome va mirar a en Soun, com aquest parlava de l'Akane. La dona es va enfurismar encara que no ho va mostrar. Odiava aquesta conversa, odiava aquest dojo i sobretot odiava l' Akane, encara que aquesta fos morta!, l'odiava més ara que quan la filla petita d' en Soun estava viva. Tothom la recordava, odiava que tots la recordessin, i diguessin com era de bona persona. La faria desaparèixer de la memòria de tots, seria com si mai no hagués existit.
.