14. La cerca.
En Mousse era davant del seu ordinador, buscava notícies, en grans diaris, en petits, en xarxes socials. Res, no tenia notícies ni de la Kodachi ni d' en Ryoga, tots dos feia temps que havien desaparegut. No estava avançant, no sabia si estaven morts o no.
Tampoc havia avançat a buscar per què van morir la família Saotome i la filla petita d' en Soun Tendo.
Se sentia frustrat, feia mesos que estava estancat al mateix punt. I aquell misteriós hacker, li esborrava la informació amb cada petit avenç. Aquest home era estrany, no l'havia delatat, no havia dit a ningú que ell i ell grup d'amazones seguien vius. Aquest hacker ho estava utilitzant, encara que sospitava que des de sempre aquell misteriós personatge sabia més del que deia.
-Has de dormir, descansar, sortir fora i respirar aire lliure-la Cologne havia entrat a l'oficina del jove-'segueix així i et quedaràs més cec del que estàs.
-Hem tingut una fallada -va comentar en Mousse- quedava algú viu. En Soun Tendo, el pare de l'Akane. Tot i que no té ni cinquanta anys sembla i es comporta com un ancià. No ho hem tingut sota vigilància.
-Una gran fallada. Aquesta fallada no ho havíem d'haver tingut.
-Aquell home s'ha quedat tot sol. Va perdre la seva filla gran i el seu marit en un naufragi, la seva filla mitjana i el seu marit van desaparèixer. Van sortir de viatge de negocis, no van arribar al seu destí.
-Pobre home!- la Cologne va sentir compassió per en Soun- ho deu estar passant malament.
-Segons diuen ha perdut el cap, vellesa precoç.
- Hem de montar vigilància a casa seva-la Shampoo va entrar amb dos fumejants cafès i uns pastissos.
-Vam arribar tard.- en Mousse sense apartar la vista de l'ordinador- fa poc van ser contractats dues persones per cuidar-lo. Un home i una dona seria molt sospitós si els substituïm. En Ryoga i la Kodachi podien estar vigilant-ho, ens delataríem.
-Té un dojo-la Shampoo llegia l'informe de l'ordinador, podíem infiltrar algú.
- Res d'això! - de nou el hacker va aconseguir el control de l'ordinador- us quedareu quiets. Gaudiu del sol, anar de pícnic, a la platja.
-Els Saotome eren família meva!- va cridar la Shampoo- He de saber per què van morir.
-No m'obligueu a tallar-vos-ho tot. Aigua, llum, Internet. Ho puc fer- en aquell moment es va apagar l'ordinador i els llums. Al cap de pocs segons van tornar a tenir llum, i es va encendre l'ordinador- ja veieu que us puc deixar sense res. Fer-me cas i deixar-me tot a mi.
-Una amazona no es rendeix mai!, una amazona…!
-… acaba el que comença!- aquell home havia tallat a la Cologne, que va retrocedir espantada, aquell home coneixia el poble de les amazones.
-Farem el que vulguem!-la Shampoo estava furiosa, ningú l'obligaria a deixar aquesta investigació en mà d'un desconegut- ell que s'ha de retirar ets tu!
-Shampoo!, m'havien dit que eres tan tossuda que et tornaves idiota, que m'ho va dir no va mentir. Allunyeu la gateta i l'ànec d'això. Aquest assumpte és massa gran per a ells.
La Cologne tenia una pressentiment, aquest hacker, tenia una cara, una cara que ella… Coneixia?
-Qui ets? Per què fas? No estàs implicat en les morts de la família Saotome o la de l' Akane.
-Qui t'ha dit que no hi estic implicat?, en Ryoga i la Kodachi no només van matar aquesta família. Jo també vaig perdre algú per culpa d'aquests dos.- va deixar de parlar una estona-si us fiqueu pel mig… no responc del que us pugui passar. Fi del missatge.
I la conversa amb aquesta persona es va aturar.
- Maleït sigui! - va cridar en Mousse- se salta com vol l'antivirus de l'ordinador, les claus d'accés i d'alguna manera pot influir en el sistema elèctric.
-Ordenaré que sigui revisat tot, el sistema elèctric i d'aigua ens podia enverinar en qualsevol moment.
-No ho farà!- la Cologne estava pensativa- si hagués volgut matar-nos ja ho hagués fet.
-Aleshores que vol?, venjança no, almenys cap a nosaltres.
-Què el vincula amb en Ranma i l' Akane?- es va preguntar la Cologne- va mirar a la Shampoo vull un informe de tota la gent que van conèixer en Ranma i l' Akane, només els que van conèixer tots dos, no descartis ningú. No busqueu a Internet, no utilitzeu l'ordinador per trobar informació, vull els informes escrit a mà com a molt a màquina d'escriure. Si ho feu amb un ordenat, assegureu-vos que no està connectat a internet.
La Shampoo va sortir a complir amb allò ordenat per la seva àvia, aquesta i en Mousse es van quedar sols.
-Ens vigila!, té accés a les càmeres!
-Ho sé!- va contestar l'anciana- i fem el que fem seguirem a les mans.
La dona li va donar la raó. Li va venir al cap un record, un flaix, aquest record va arribar i se'n va anar. No va aconseguir saber què va veure en aquest record, però era una cosa important que havia de recordar.
.
A la Kodachi no li va agradar la visita al dojo. I li va agradar menys el restaurant on van anar. Allà hi havia penjades a les parets fotos dels seus millors clients, aquestes fotos d' en Ranma i l' Akane li produïen urticària!. No suportava el caràcter que sempre va tenir la filla petita dels Tendo, era tan bona i estava tan enamorada d' en Ranma que li estaven és calfreds. Després de tants anys de la mort d'aquella xicoteta ximple seguia estenent malsons amb ella i amb el promès d'ella.
Va recordar com va intentar provocar l'accident de la família Saotome, ho tenia tot preparat, i en el moment d'anar a executar algú se li va avançar. Va descobrir que va ser en Ryoga, si aquell carbó hagués trigat un dia més. Hauria estat ella qui hagués matat aquesta família. Només va poder veure com el cotxe d' en Ryoga empenyia el dels Saotome.
Va ser una fallada, una fallada important, no va poder matar Saotome, no ho va poder assassinar, era ella qui ho havia d'assassinar, perquè en Ranma la va trair, si la va trair amb ella, amb l' Akane.
En Ranma degué ser seu, però el jove la va rebutjar, la va mirar com si estigués boja, per això va matar l' Akane, va gaudir matant-la, va gaudir veient el patiment d' en Ranma, va gaudir amb el seu dolor. I quan el mataria, aquest home, aquest idiota, en Ryoga!, aquest maleït li va treure la venjança. En Ryoga va matar el que devia ser el seu marit. En Ryoga va matar a en Ranma.
Per això va entrar a treballar a l'empresa d' en Ryoga, per es va tornar l'amant d'aquell ésser vil, per matar-lo, per treure-li la presa, si fallava al cop seria ella l'assassinada, però això no passaria, en Ryoga era idiota, un home que es deixava atrapar per qualsevol dona, com va fer en Ranma per aquesta poca cosa de l'Akane.
Havia de buscar en Ryoga i matar-lo, però abans mataria a en Soun, s'apoderaria de la seva fortuna. Però havia de matar a en Ryu aquell home que treballava amb ella, aquell home no era una bona persona, tenia el mateix objectiu que ella, la fortuna d' en Soun. I havia de matar en Taro, aquell home la intrigada segons deia tenia un deute d'honor amb en Ranma… ella no sabia res d'aquell deute d'honor, havia conegut en Ranma i… res no indicava que hagués conegut aquest en Taro. Aleshores, què planejava aquest? En Soun confiava en ell, no en dubtava. No semblava que busqués la fortuna dels Tendo.
Quan matés aquestes persones, ja ningú no recordaria l'Akane, només ella... i aconseguiria esborrar-la del seu record.
La suposada Kagome va riure, aquesta fortuna seria seva, s'apoderaria de la fortuna d'aquell vell. Havia falsificat el testament, havia entrat al bufet de l'advocat de Soun, i va canviar el testament.
El que el va sorprendre el nom del beneficiari de l'autèntic testament d' en Soun, impossible!, aquesta persona estava…
.
Ryu estava cansat, tot i que estava enverinant a Soun aquest semblava cada vegada més fort i sa. Res no indicava que se n'anés a morir d'un dia.
Va recordar perquè va matar als Saotome, el seu pla inicial era matar només a Ranma, aquest i Akane sempre van ser amics. Ell com Ryoga va veure créixer Akane, i quan era adolescent es va tornar una bella dona, i la va desitjar. Però ella ofesa ho va rebutjar.
Va desitjar venjar-se'n, i va planejar la mort de Ranma, però algú va matar el seu àngel, Akane. Però no per això va deixar aparcat el desig de matar Ranma, ho va esperar durant dies. Sabia que tard o d'hora aniria de la seva mansió a l'empresa. Va ser una grata sorpresa que el dia que va anar amb els seus pares, es va desfer de la família Saotome d'una vegada. Només es va salvar aquest criat, Gosunkugi, a qui va agafar com a protegit. Ho devia tenir a prop, aquell home estava amnèsic, havia de vigilar-ho, per si de cas recuperava la memòria.
Ara s'havia de desfer de Soun i apoderar-se de la seva fortuna. Devia desfer-se d'aquesta dona Kagome, i de Taro, sobretot d'aquest, semblava ser molt perillós, no havia de fallar quan l'atacés o estaria mort.
.
Tant la falsa Kagome com el fals Ryu van entrar a les seves habitacions i tots dos sobre els seus respectius llits van veure unes cartes a les dues posaven el mateix.
" Sé qui realment sou "
Tots dos es van espantar i van mirar cap a les finestres de les seves habitacions, algú s'havia colat per aquestes finestres i unes fotos amb les seves aparences. Tots dos van mirar amb terror al seu voltant, aquella persona que els va segrestar els tornava a vigilar, tots dos van tancar les finestres.
Havien d'avançar els seus plans, matar Soun i els altres dos... apoderar-se de la fortuna de Soun i desaparèixer. És millor fugir a l'estranger.
.
Cologne dormia i de sobte es va despertar espantada, ja sabia qui era el misteriós home que els piratejava l'ordinador, perquè li resultava conegut, però això era impossible.
Va ser cap a l'habitació on Mousse es passava les hores davant de l'ordinador, va entrar i va veure el jove empresari i la Shampoo, la jove cansada de demanar al seu amic que descansada es va girar abatuda a la seva àvia.
-¡Ja sé qui és el hacker!, ja sé qui ens pirateja l'ordinador!- els dos joves es van girar sorpresos.
-Ja era hora!- el hacker tornava a parlar amb ells- he esperat tant de temps que Cologne se n'adonés, no n'és típic. De Mousse i de Shampoo tampoc.
Els dos joves van mirar l'ordinador i van veure el pirata informàtic, per primer cop li van veure la cara, ja no amagava la cara.
Tots dos van retrocedir espantats
-És impossible, tu estàs…!- Mousse estava terroritzat, aquesta cara… no era possible…
-Ara ja sabeu perquè heu de deixar-me Kodachi i Ryoga a mi. No us heu de ficar pel mig, són meus.
-Com penses…?- va preguntar nerviosa Shampoo.- Tu necessitar….
-No!, no us necessito, és una cosa que he de fer jo, sense ajuda de ningú. És una venjança, una cosa que vaig planejar quan van morir… els Saotome.. – aquesta persona va riure- tinc aquests dos on vull, només em queda una empenta.