16. Parany
.
Era la primera hora del matí, en Ryu es va aixecar del llit, va tenir un mal despertar. Havia tornat a tenir un malson, el mateix malson de sempre. El tenia des que va ser raptat, i aquell miserable el va torturar.
Es va enfurismar, atraparia aquest malparit, el torturaria durant anys, li apuntaria tros a tros els dits.
Es va mirar el cos, no havia amagat de tot el tatuatge que li va fer el seu raptor. Havia provat que li creixés bell corporal però no va créixer res, va fer servir cremes bronzejadores, però aquest tatuatge seguia sense perdre claredat, l'única manera d'amagar aquesta abominació va ser, portar sempre roba.
Es va vestir, es va posar guants, per amagar la manca d'un dit, això també ho faria pagar al captor.
Quan va sortir de la seva habitació ho esperava en Soun.
-Avui hem de sortir, he de fer un negoci- Soun no semblava el mateix, semblava més centrat.
-D'acord- el fals Ryu, les presses van acudir a la ment d' en Ryoga, havia de matar com més aviat millor a en Soun. Notava que el temps apremiava.
Tots dos homes van sortir de la casa, els esperava un cotxe, on van muntar. Era un cotxe aquillat, en Soun no tenia cotxe, hi van muntar.
En Ryu es va preguntar on anirien, en Soun realment no tenia grans negocis, només un dojo, un dojo molt important i conegut.
Pero una cosa el ponia nervios, el día anterior aquest home va dir que aniria al metge, això era molt sospitòs.
El va sorprendre que anessin a una immobiliària, aquell ancià va entrar sol, encara que li va suplicar entrar-hi, Soun no el va deixar entrar.
-És confidencial!- li va dir l'home amb un somriure.
Ho va esperar més d'una hora. Al costat del cotxe, feia fred, se li van glaçar els ossos. Amenaçava pluja, va mirar al cotxe i va agafar uns paraigües, va haver d'utilitzar-ne un per protegir-se de la pluja.
Plovia molt, en Ryu malgrat el paraigua s'estava mullant, no només era el fred, la pluja també era molesta. Estava segur que en Soun sabia que plovia i ho estava deixant que es mullés.
Al final l'ancià va sortir de l'agència content, semblava haver tingut èxit en les gestions.
-Ara és hora de celebracions, acabo de posar de lloguer diversos locals, això em permetrà viure millor els meus últims anys.
En Ryu es va posar en guàrdia, locals?, Quins locals?, Segons les seves informacions en Soun només tenia una propietat, el dojo Tendo, I lapartament on vivien? No constava entre les propietats de lhome. i si fos herència d'una de les seves filles mortes? No!, impossible ell s'hagués enterrat.
Sabia qui va matar les filles d' en Soun, va ser la Kodachi, aquesta dona tenia una malaltissa obsessió en contra d'aquesta família. Per la seva pròpia seguretat havia de trobar aquesta dona i matar-la, això sí que seguia viva.
I com va dir en Soun van anar a celebrar, el triomf del seu cap en llogar aquests locals dels quals ell no en sabia res. Van entrar en un restaurant que servia menjar estranger. Des de quan a en Soun, una persona tan aferrada a les tradicions japoneses, li agradaven el menjar estranger? En aquest local els esperava en Taro, això encara era més sospitós
Menjaven el que aquell restaurant anomenaven tapes. Truites, sípia, calamars, paella. El fals Ryu va veure com a part de plat rere plat queia, i que amb aquests plats també queia ampolla rere ampolla de vi.
-Portar més!- en Soun movia l'ampolla buida-porta una gerra de sanguia.
I això va fer el cambrer, va portar una gerra de sanguia, i després una altre i sense adonar-se'n va anar bevent i menjant.
Quan estava prou borratxo per no poder aixecar-se de la cadira, es va adonar que havia caigut en un parany, ni en Soun ni en Taro van beure en excés, cosa que ell sí. Mai no havia baixat la guàrdia com aquella vegada. Va caure a terra mig desmaiat, es va saber en perill
-Per fi-en Soun va mirara en Ken- vaig creure que aguantaria més. Que no caurie, era un home que sempre ha sabut veure els paranys.
-El temps que va estar segrestat, el temps que va viure com un rodamón. Tot això ho van canviar. Es va pensar superior a nosaltres, ens va subestimar, ens va menysprear.
-Durant anys vam assumir rols que no eren nostres. Jo em vaig fer passar per dement… tu et vas fer passar per algú que no eres.
-Vaig fer el mateix que ell- i en Taro va assenyalar a en Ken- em vaig fer passar per algú que no era. –en Taro va veure com en Ken el mirava, aquell home no havia caigut del tot en la inconsciència, es resistia a caurer, era fort, però el vi espanyol també ho és. També ho és la cervesa que servien en aquest restaurant és molt fort. -Ja sabíem que t'agradava beure, però... t'havies d'haver controlat més, no és propi de tu haver caigut en un parany d'aquest calibre.
-Qui ets?- va preguntar en Ken- realment no ets en Taro… dubto que realment existeixi algú així.
El presumpte Taro va riure.
-No, t'equivoques, en part. Durant un temps m'he fet passar per en Taro, algú que vaig conèixer quan era adolescent. Va morir, va ser víctima col·lateral dels teus maneigs. Va morir quan vas enviar matar aquella parella que viatjava en un avió. Ets cruel!, per matar dues persones vas matar més de cent persones en un suposat accident.
El fals Ryu va recordar aquest accident. El viatge amb avió va ser normal. Però van muntar els passatgers en un autobús, a qui van fallar els frens, el vehicle accelerant, i es va estavellar contra un mur… no hi va haver supervivents.
-Em van emportar la contrària, no em van voler vendre casa seva… tenia planejat construir en aquesta zona una zona residencial per a gent molt rica.
En Taro va estar a punt de vomitar, aquesta persona era menyspreable.
-Planejaves matar a en Soun. Et vam facilitar entrar a treballar a casa seva.- El també fals Taro va mirar la seva víctima- Vas ser contractat per això mateix. Volies matar a en Soun i quedar-te amb la seva fortuna. Això t'ajudaria a recuperar els teus diners perduts.
Ja no podia amagar res. Aquests dos sabien qui realment era, quins eren els seus plans.
-Quan em recuperi us mataré!, ho faré! Sense pietat. I tornaré a ser qui hi vaig anar. El poderós Ryoga Hibiki – va riure com un boig.- no deixaré res que recordi a en Soun Tendo. Ja no té filles, no tindrà ningú que ho recordi… i si per això he de destruir Nerima amb els seus habitants… ho faré.
Aquest home estava boig, li devien aturar els peus.
-No només vas matar els Saotome per aconseguir la seva fortuna, ho vas fer perquè t'anaven a parar, mostrarien al món el monstre que eres, però vas tenir una fallada. Algú va sobreviure al teu atac.
-Si en Gonsukugi!, jo el vaig rescatar i ho vaig fer treballar per a mi.
-T'equivoques!, en Gonsukugi va morir en aquest accident, i jo vaig sobreviure. Em vaig fer passar per en Gonsukugi. A l'accident de l'autobús a l'aeroport també vaig sobreviure .Em van fer passar per mort. Sabíem que ho provocar tu, però no sabíem a qui volies matar, per això em van fer passar per mort. Els Saotome em van curar i van cuidar. Quan l'accident en què van morir, jo em vaig fer passar per en Ranma… ell va morir de tristesa després de la mort de l'Akane…
-Jo et vaig prendrer per en Gonsukugi…!M'he equivocat...- ara sabia qui s'amagava darrere de la màscara d' en Taro.- Vaig tenir l'enemic a casa i no me'n vaig adonar.
-Gonsukugi va ser enterrat com a en Ranma. L'autèntic Ranma està enterrat amb la seva estimada Akane, tots dos junts per sempre.
-I què fareu amb mi? No em pugueu treure d'aquest restaurant per força.
-Has begut molt, et traurem entre tots dos com si tots tres tinguéssim una bona borratxera. Et muntarem al cotxe i anirem a recollir l'altre bony. – En veure la cara de sorpresa d' en Ken, hi havia una altra rata amb el mateix objectiu que tu.
-Avui ens venjarem, avui és el teu últim dia, ningú no et recordarà, és més tots creuen que ja ets mort. Ningú no t'ha vist en mesos.
-Kuno!, en Tatewaki Kuno sabrà que estic viu. – gairebé va escopir enKen.
-Pot ser… però en Kuno ignora una cosa… que ell no hi és… viu.- i En Soun va assenyalar una columna- el teu comissari de la policia fa mesos que forma part d'aquest restaurant.
En Taro d'un cop va noquejar a en Ken. I agafant-lo entre tots dos, el van portar al cotxe, un de diferent al que els va portar allà. El van ficar al seient del darrere. En home mes0 jove es va posar al volant.
-Ara hem d'anar per la Kagome, més ben dit per la Kodachi.
-Sí, hem d'atrapar l'assassina de les meves filles. La que va matar l'Akane, la que va provocar la mort d' en Ranma.- a en Soun se li va escapar una llàgrima i en veure com el mirava en Taro- no et preocupis… compliré amb el meu deure… no em tremolarà el pols en executar aquesta mala dona .
.
NOTES DE L'AUTOR:
.
Aquest capítol passa abans de l'anterior els hauria de canviar, però no ho faré.
També en aquest capítol hi ha diverses dades contradictòries.. o potser no n'hi ha cap? Tant en aquest capítol com en l'anterior he ficat certes dades que…
En els propers, o proper, capítol es revelarà… la venjança d' en Soun i en Taro. I com cauran en Ryu… en Ryoga, i la Kagome… la Kodachi.