15. Caçada.
.
La falsa Kagome, era a la cuina, preparant el dinar. Va mirar aquest dinar, era per a ella. No podia enverinar Soun amb el menjar, seria molt sospitós. Havia de matar aquesta espatlla sense aixecar sospites.
Estava nerviosa, gairebé histèrica, aquella carta que va trobar a la seva habitació va ser la primera. Encara que tancava la finestra de l'habitació, quan entrava la trobava oberta i… al llit una carta nova, un nou avís.
Se sentia observada, sentia rumors darrere seu, i en girar-se no hi havia ningú. Per primera vegada des que va entrar a aquella casa estava espantada. Els objectes canviaven de lloc dun moment a laltre. A banda de sentir parlar, sentia rialles, coneixia aquestes veus… era en Ranma Saotome i Tendo… l' Akane Tendo… però tots dos estaven morts. Ella va matar la petita filla d' en Soun, i va veure morir a en Ranma.
Algú la intentava tornar-la boja, no ho aconseguiria. Va ser llavors quan un moble de la cuina va caure un pot, ell que contenia sal.
La Kagome va cridar, va ser un crit de terror, un crit de por, va ser un crit real. Aquest pot estava ben posat. No hi havia cap raó raonable perquè hagués caigut sol, però va caure, de forma antinatural . Estava sola a la casa. En Ryu havia portat Soun a la revisió anual, o això le van dir .
La dona va sortir corrent de la cuina terroritzada, ella que no havia fugit mai ho va fer. Estava espantada, si aquell pot fos la primera cosa que passava tenia una passada, però... des de que es va trobar la carta, la primera carta, havien passat coses. Un dia en despertar estava nua, dormint a terra del menjador. Un altre cop quan va despertar els mobles de la seva habitació havien canviat de lloc.
No li agradava quedar-se sola, des que havia estat segrestada, estar tancada, viure en la pobresa l'havien canviat completament. Podia continuar sent una assassina, però també era una poruga. Aquesta casa era estranya, des que va entrar a treballar havien passat coses estranyes. Aquesta manera que tenia Soun d'aparèixer i desaparèixer sense que ningú se n'adonés. El poc so que feia enTaro en moure's. Res en aquella casa era normal
Les coses semblaven moure's, l'única cosa que no es movia era aquell retrat de la família Tendo, aquell maleït retrat on apareixia ella, aquella nena, on apareixia Akane Tendo. S'havia de desfer d'aquell retrat, i una vegada ho va intentar, el va tacar amb lleixiu, i abans de sortir del saló on estava penjat. Ja estava net!, com si no hagués passat res!
L' Akane, Ella tenia la culpa de tot!, des que la va conèixer quan era nena, l'havia odiat… aquella maleïda Tendo sempre es va ficar a la seva vida, sempre li va prendre tot, la vida que ella havia d'haver viscut amb en Ranma. Els seus èxits als esports. Si aquesta estúpida no hagués existit ara en Ranma estaria viu, ella hauria evitat que morís. L'hauria tingut cura, ell no l'hauria rebutjat com va fer, tant abans de morir l'Akane, com després d'aquesta idiota morís. Ara en Ranma seria seu, les empreses Saotome serien pràcticament seves.
Hauria acabat amb en Ryoga abans que hagués intentat matar els Saotome. No, no ho hauria evitat, només hauria evitat que en Ranma hagués viatjat al mateix cotxe dels seus pares. Després de la mort d' en Genma i la Nodoka hagués assassinat a en Ryoga. Ara seria feliç amb en Ranma, i aquest hauria oblidat a l' Akane.
Havia de trobar la manera de matar a en Soun sense aixecar sospites, era una cosa difícil. Ho havia de fer de manera que semblés natural. O que semblés un accident, però aquell Taro… segur que sospitaria alguna cosa. Aquest home tenia alguna cosa que no li agradava, amagava alguna cosa, no era normal.
Pel que fa a en Ryu… encara era més estrany, no havia aconseguit esbrinar res d'ell. El seu passat era desconegut, no tenia passat, com si hagués sortit del no-res.
Havia d'acabar amb aquests dos homes abans de matar a en Soun.
Va anar directament a la seva habitació i va entrar-hi, la va trobar potes amunt, totes les seves coses a terra, els calaixos oberts, les portes dels armaris també obertes, i tot el seu contingut, com el dels calaixos, i tot el que hi havia dins tret i tirat a terra.
Va mirar la finestra estava tancada. Va mirar la porta, abans d'entrar estava tancada, ella tenia l'única clau, ningú no hi podia entrar!, però ho havien fet. Tal com estava l'habitació devien haver fet molt de soroll, però ella no havia sentit res.
Per la finestra no hi podia entrar ningú estava a molta alçada, la va obrir i va mirar fora, plovia, ho feia des de feia hores. Per entrar devien fer servir una escala, fora no hi havia marca d'haver recolzat una escala a la paret. Si algú hagués entrat des de l'exterior, hagués deixat marques d'aigua a terra, l'intrús per més que s'hagués protegit de la pluja, els peus estarien mullats. Va mirar l'habitació estava seca, sense rastre de petjades, això significava que la persona que va desordenar l'habitació… estava des de feia hores a casa!
Es va girar i va veure darrere seu algú, i es va espantar més.
-No pot ser jo et vaig veure morir!, el teu cotxe va caure per un barranc, va explotar. Només van trobar les teves cendres.
-T'equivoques. Jo vaig simular la meva pròpia mort. Em sabia tant a la teva llista com a la d ' en Ryoga. Tarde o d'hora un dels dos hauria intentat acabar amb mi.
-Eres un perill, havia d'acabar amb tu, sabies massa- es va justificar ella.
-És hora de passar comptes- l'home va somriure- no saps el temps que he esperat això. Des que en Ryoga va intentar matar-me al costat dels Saotome.
-Jo de tu fugiria aviat, ben aviat vindran. El senyor d'aquesta casa suposo el criat i l'altre empleat seu.
-El senyor de la casa?, et refereixes a en Soun Tendo? , l'home que vols matar per quedar-te amb la seva fortuna?, Al mateix a qui li vas matar la seva filla menor?-la Kagome va mirar a aquest home amb ira, havia de matar-lo, sabia massa.- sé des del principi qui realment ets, perquè ets aquí. Pretenies assassinar a en Soun per quedar-te amb la seva fortuna.
-Aquesta fortuna ha de ser meva!, jo vaig matar la seva odiosa filla… aquella nena ximple i perfecta anomenada Akane. Em vaig desfer de les seves altres filles- aquesta dona va riure- ara aquesta fortuna serà meva.
-Jo vaig fer el possible perquè entressis a treballar aquí. Ho vaig planejar des del principi. Et vaig posar l'ham i tu ho vas mossegar, no et vas poder resistir. En un passat t'hauries adonat que t'escampava un parany, però des que et van segrestar…t'has tornat, com diria jo? Predictible, cometes fallades. No vas haver de deixar les claus de la teva habitació en un lloc on la pogués agafar i fer còpia -l'home va riure- abans no eres així de descurada. No ets la mateixa d'abans- i L'home va riure.
No li va dir que realment la va drogar lleugerament perquè dormís profundament. La dona es va adormir a la butaca. Ell la va portar a la seva habitació, en va agafar les claus i va fer una còpia de la clau de l'habitació i va tornar a deixar les claus al seu lloc.
-Vindrà en Taro!, ell t'expulsarà de la casa i…
L'home va riure,
-Veig que no t'has adonat- i va canviar el to i la veu- jo he fet com tu. També he adoptat diverses personalitats. Sóc en Taro…- i l'home va posar un to sinistre que la dona va reconèixer espantada- i vaig ser qui et va segrestar.
-També vindrà en Ryu… ell vindrà i em rescatarà- aquella dona estava espantada, per primera vegada en molt de temps estava espantada.
-No vindrà, aquest home no és qui et penses. Ho hauries d'haver reconegut. El vas conèixer bé… molt íntimament. Ara no et podria donar el mateix que et va donar- l'home va riure sinistre. La dona no sabia de qui li parlava jo li tatuatla seva espatlla i el dit. I ho vaig tatuar, ara sembla un Yakuza.
-Ell era tu…, va ser el teu cap… havies de servir-lo en tots els seus desitjos.
-Ets molt graciosa, però res del que dius és cert, potser fos el meu suposat cap, però no ho havia d'obeir amb ceguesa. Recordo quan et vaig conèixer. Et vas voler interposar entre la meva amiga i jo… ho vas fer durant anys.
-Tu mai m'interessa't, jo anava darrere d' en Ranma... em va rebutjar...vaig aconseguir separar-lo de l'Akane- la dona va riure.- De tu no m'interessa res.
-És veritat, tu anaves darrere de… en Ranma… després de morir l' Akane, et va tornar a rebutjar. Jo no sóc en Ranma- va arronsar les espatlles -en què estaré pensant? Ah, si! ahir vaig veure una sèrie, em vaig empassar set o vuit capítols… està molt interessant, i per un moment no he sabut diferenciar realitat i ficció- i va riure com si hagués dit una ximpleria.
-No podràs amb mi, he matat persones més fort que tu- la jove se sentia segura, aquest home no podria amb ella -ets feble sempre ho has estat- aquesta dona va riure amb menyspreu.
-Em sembla que t'equivoques. També sóc Taro mestre d'arts marcials, com ho va ser Ranma. Som de la mateixa escola. Sé que t'has preguntat com protegeixo Soun? Què em vincula amb ell?
-No m'interessa. Et mataré, no vull saber les raons d'un futur mort?
-Futur mort?- El noi va riure amb insolència- no sóc el que morirà, ho seràs tu.
-Jo?, has d'estar boig!, ningú em ha vençut.- aquesta dona parlava amb orgull, sabent-se vencedora.
-I tant que moriràs!- va cridar algú a l'esquena. La noia es va girar i va veure darrere seu a en Soun- vaig saber qui era des del principi. Tant tu com aquell idiota que va arribar alhora que tu. Aquest home que va arribar per treballar amb tu.
I en Soun va llençar el cos d' en Ryu a terra.
-No és mort, encara. Aviat ho estarà. I es complirà allò que hem desitjat tant jo com en Soun Tendo. Quan tant ell- i va assenyalar al caigut-com tu us reuniu amb els Tendo als quals tu vas matar, oi Kagome?, o hauria de dir Kodachi?- es va arronsar les espatlles- Pot ser que no siguis ni la Kodachi sinó una boja trasbalsada que la va matar i va suplantar. Algú que la va estudiar tan bé que va fer tan seva la personalitat de la Kodachi que es va transformar en ella i es va quedar amb la seva vida i els seus record. - L'home va riure- després d'això vas matar a l' Akane. Si realment vas suplantar a la Kodachi… no diré res, estava boja., tant com tu.
-Tu si estàs boig. Confons la realitat amb la ficció, Sóc l'autèntica Kodachi! No podeu amb mi, un vell i un prim…! Gonsukugi estàs boig!- per primera vegada va revelar la identitat d'aquell home.
-Gonsukugi?, et diré alguna cosa. Ell va morir el dia de l'accident dels Saotome. Jo vaig quedar ferit, i tots em van prendre per ell. I a en Gonsukugi per en Ranma -l'home va mirar la dona que el mirava espantada- jo Taro viatjava amb els Saotome.
Aquesta notícia li va fer fer un parell de passes entere a la dona.
-Llavors... en Ranma és viu? És ell qui ha planejat aquesta venjança?
-No, ell va morir poc després de l'Akane, no va poder viure sense ella, els Saotome van amagar això, i jo em vaig fer passar per ell. Sempre viatgavem en un cotxe amb els vidres tintats. Jo vestia gorra i ulleres fosques. Mai no sortia de casa. Es va dir a la gent que en Ranma tenia depressió per la mort de la seva xicota.
-Però al final tu també cauràs. Avui moriràs!.- aquesta dona estava obsessionada a matar-lo.
-No has sentit res!, sempre has sentit el que has volgut. Quan en Ranma et va rebutjar. Tornaves una vegada i una altra. La que moriràs seràs tu i en Ryu, o he de dir…?- en Soun es va ajupir i li va arrencar la màscara a en Ryu, la màscara amb la falsa cara d' en Ryu, la màscara que ocultava el veritable rostre, una màscara semblant a la que portava la Kodachi per fer creure al món que era la Kagome.
-Ryoga..!- va cridar espantada la jove.
-Des del principi vam planear la vostra caiguda. Amb la meva falsa aparença d' en Gonsukugi vaig ser contractat per aquest menyspreable Hibiki. M'hi havia d'acostar, estudiar-ho. I en el moment cal acabar amb ell.
-Amb tu també havíem d'acabar- en Soun va mirar la jove amb odi- vas acabar amb la meva dona, després amb la mevaAkane, això va provocar la mort d'en Ranma. Després vas matar a la meva altres filles. Avui ens venjarem de tu.
La noia espantada va intentar escapar-se, fugiria. S'amagaria, i quan tot es calmés. Tornaria i mataria a en Soun i en Taro. Com que aquests dos ja s'havien desfet d' en Ryoga es quedaria la fortuna d' en Soun, i la poca cosa que li quedava a en Ryoga. Tenia la falsificació dels testaments, d' en Soun i en Ryoga, deixant-ho tot a ella.
Va arribar a la porta i la va trobar tancada amb clau. Va treure les claus i es va adonar que les claus no entraven en orifici. ¡Havien canviat el pany!, es va girar i va veure arribar a en Soun.
-Avui em venjaré, per la mort de la meva dona, de les meves filles, del promès de la meva filla petita. Avui moriràs per tot el mal que has fet.
I l'home va clavar una xeringa a la dona que va caure desmaiada.
-Avui es farà justícia.- en Soun va agafar la dona als braços- avui em venjaré de tu… d' en Ryoga.
I es va dirigir a un ascensor, on ho esperava en Taro amb el cos d' en Ryoga. En Soun va mirar a en Taro, es va netejar les llàgrimes dels ulls.
-No passa res. Avui es complirà el que tant tu com jo hem desitjat des de fa anys, avui per fi ens venjarem!