Els personatges daquesta història no em pertanyen. Està escrita si animo de lucre
.
.
0
.
1. ONE-SHOT.
.
DIES D' UNI .
-0-
.
Els primers dies de la universitat van ser estressants, per primera vegada vivint lluny de la família, van ser dies per acoblar-se a la nova vida. A una nova manera destudiar.
Coneixent noves amistats, enyorant les antigues. Noves rutines, des que s'aixecava fins que anava a dormir.
Un mes després tenia memoritzada la ruta del apartament on vivia fins a la universitat. La bugaderia més propera i barata, el súper més proper. L'Akane tenia memoritzat un mapa de les botigues més propera.
Però havia de buscar una feina, la beca la servia per a la universitat, no per pagar-se el menjar, ni ell lloguer del pis, ni…
.
Al cap de dos mesos havia trobat feina en un dojo, i cada dos dissabtes en una cafeteria.
Tot i que tenia un petit grup d'amigues, la seva vida social era pràcticament nul·la, no tenia temps per a res. Entre els treballs, la universitat i estudiar en el temps lliure, no havia sortit a divertir-se, i va ser llavors quan les seves amigues van decidir fer una sortida amb un grup de joves, estudiants d'una carrera universitària diferent.
Anaven en direcció a trobar-se amb els joves, l'Akane anava distreta, això de sortir li treia temps a l'estudi, i a netejar la casa, havia de fer neteja de casa, ara sabia el dur de treball la seva germana gran per tenir la casa neta i fer el menjar.
El seu pensament mentre anaven amb les seves amigues eren a la llista de la compra, en si comprava fruites o lactis de postres.
-Vinga! Akane, en què penses? Coneixerem nois!, El meu cosí m'ha dit que n'hi ha un d'especialment maco. Serà molt la competència per aconseguir-ho.
L' Akane mentalment va sospirar. Aquestes joves sempre pensant en nois, sabia una font ben informada, que els nois sempre pensaven en noies.
-No m'interessa conèixer cap noi, jo…
-Mirar-hi! Aquell d'allà és el meu cosí!- Akane va ser interrompuda per la seva amiga-Akira!- i la noia es va abraçar al seu cosí, o això deia ella que aquest noi era el seu cosí, encara que tots van dubtar que ho fossin, aquesta manera d'abraçar-se i mirar-se no era normal entre parents.
-Has crescut una mica Rumiko- va dir l' Akira a la seva suposada prima,- el que si t'han crescut han estat les…
-No em diguis això davant de la gent!- ho va amonestar la noia. Això era segur, aquests dos no tenien una relació normal entre cosins. Mira que us presento.
-Aquesta de pèl blanc és l' Arimi. Aquesta vestida a l'estil heavy és la Miki. –va assenyalar una altra noia és la Míriam, hauràs notat que no és japonesa. La baixeta es diu Kagome- i va assenyalar l' Akane- i ella es diu Akane.
Va ser llavors quan els nois es van acostar a aquesta noia de pèl amb tints blavosos.
-Sóc Akira- va dir el cosí de la Rumiko- aquest d'aquí és en Dampei, aquest d'allà és l'Eren, com el de Shingeki no Kyojin- tots van riure la broma. -El baixet és en Paris, al seu pare li agradaven els noms de capitals de països estrangers, aquell de pèl llarg el vam anomenar Inuyasha, realment no es diu així i va assenyalar a l'últim- i aquell d'allà és en Ranma Saotome, el nostre campió d'arts marcials .
Les noies, com va passar amb l' Akane, es van acostar a en Ranma.
-Hola, m'agrades, podíem sortir junts tu i jo i prendre alguna cosa- la Rumiko era jove molt directa, volia divertir-se amb aquell jove.
-Em sap greu, però estic promès… amb l'estudi, la feina i els entrenaments. No tinc temps de sortir amb ningú.-en Ranma semblava incòmode, gairebé amb por.
-Si véns amb mi oblidaràs això, no ho passarem bé- la Míriam va insistir pel seu costat. La competència per aconseguir aquest noi seria gran.
-No aconseguireu res, ja ha rebutjat totes les noies del nostre curs-l' Eren va mirar a a en Ranma-només viu per l'estudi, i pel seu treball.
Les noies no es donarien per vençudes. En Ranma ho va saber a l'instant.
El grup es va dirigir al centre comercial proper, anaven parlant entre ells, dels estudis. Ells de com eren de bons, volien impressionar les noies, però aquestes se sentien impressionades tan sols per en Ranma, però aquest semblava aliè, com si estigués incòmode, com si hagués estat portat per força, anava l'últim uns passos enrere que l' Akane, que semblava tan incòmoda com ell.
Tots dos es van mirar i el jove va començar una incòmoda conversa.
-Què estudies?
-Estic estudiant infermeria. i tu?
- Com a professor de gimnàstica, estic estudiant per ser mestre d'art marcials al dojo de la meva promesa.
-Promesa?- van cridar tots espantats.
-Si, promesa, els nostres pares ens van prometre abans de néixer nosaltres.
-Però ella està lluny, no té perquè assabentés el que tu facis-li va dir insinuant-se l' Arimi.
-Ella se n'assabentarà, ho farà, sempre s'assabenta del que jo faig.
-Ella també farà coses sense que t'assabentis. Ara mateix pot estar fent coses sense que t'assabentis.
-M'assabentaré, sempre ho faig.
No sabien perquè, però sabien que no n'havien de parlar més d'això. I van anar a un saló de jocs.
Van jugar a les bitlles, en Ranma va guanyar, va ser molt superior al repte, l' Akane va quedar segona, molt a prop de quedar primera. La següent la vencedora va ser l' Akane, i en Ranma segon. La resta de partides no van quedar ni cinquens.
Van jugar a diversos jocs mentre bevien. Van acabar en un karaoke on l'Akane va mostrar el seu mestratge en cantar, i en Ranma la seva destresa a destrossar cançons.
Hores després estaven sopant, quan en Dampei va començar a parlar amb l'Akane, només quedava ella per preguntar per la seva vida.
-Tendo, D'on ets,?
-De Nerima.
-Com en Saotome?
- Si… com Ran… com en Saotome.
-I no el coneixes abans?
-Ho acabo de conèixer- va dir la noia.
-Tingues en compte que Nerima és un barri molt gran- en Ranma va parlar sense aixecar el menjar del plat.
-Què tal si anem a una discoteca?- i tots van aprovar la moció.
L' Akane estava ballant, en Ranma ballava a la seva esquena. Diversos nois van intentar ballar amb la noia, però hi havia alguna cosa estranya, cosa que els impedia demanar a aquesta noia ballar. El mateix passava amb en Ranma, diverses noies van intentar acostar-s'hi, però hi havia alguna cosa estranya que els impedia acostar-se al jove.
Havien sortit de la discoteca, es dirigien a la residència d'estudiants, i en arribar a una cruïlla.
-Jo em quedo aquí, visc en aquest edifici i en va assenyalar un – l'Akane va assenyalar en una direcció- tinc un apartament aquillat.
- Jo també em quedo- en Ranma també es va acomiadar dels seus companys- Jo també visc a prop.
- Podies convidar-me al teu apartament, t'explicaria cosa que et sorprendrien- va demanar l' Eren a l'Akane.
-Ho sento, però comparteixo apartament i és una persona molt rigorosa amb les normes, i vam establir res de festes a la casa.
L' Eren va pensar que era la primera ensopegada, això no significava res, tard o d'hora l' Akane cauria a les seves xarxes.
Era molt tard, o si no els altres haguessin perdut el mateix que l' Eren.
-Ens veiem demà, recordeu que anem al parc d'atraccions.
Els dos joves van assistir amb el cap i allà es van separar el camí.
L' Akane va entrar al bloc d'apartament, va pujar a l'ascensor i va entrar al seu apartament va encendre la llum, i va badallar.
-Ha estat divertit, però alhora estressant.
-Jo no en tinc la culpa!, Va ser teva la idea que ningú sabés el nostre!-la noia es va girar espantada i va veure que en Ranma va entrar darrere seu.
-Què fas al meu apartament?, ningú t'ha dit que no has d'entrar als apartaments de noies desconegudes? ens hem conegut aquesta tarda!- va dir ella amb falsa indignació
-No hem conegut aquesta tarda, no som desconeguts.
-És molt aviat perquè entris al meu apartament.
-Insinues que pretenies convidar-me a entrar?
-Si, amb el temps.
En Ranma es va acostar i li va acariciar la cara, ella se'l mirava temptadora.
-Oblides dues coses. Primer aquest és el meu apartament- i la va besar, ella no va rebutjar aquest petó.
- I segon? - va preguntar Akane quan van separar els seus llavis.
-Ets la meva dona!, i no deixaré que ningú gosi pensar que ets de domini públic.
-Tu també ets meu i tampoc no permetré que ningú s'acosti a tu, ets només meu!
-Suficient van passar a Nerima amb aquests bojos, i els nostres pares, perquè repetim els mateixos errors.
Tots dos van recordar el que van viure a Nerima. Com es van conèixer, els primers dies, els seus insults, la seva gelosia, aquesta gent ficant-se pel mig. Com ja cansats van imposar als seus pares un casament ràpid, justament abans de comunicar-los que se n'anaven a la universitat, que ho farien sí o si. Que com ja estaven casats compartirien apartament, i que anaven a decidir per ells mateixos, que no acceptaven l'opinió dels altres. Van recordar com els seus pares es van oposar, volien que treballessin ja al dojo, els dos joves es van negar, se n'anaven a la universitat si o si, passant per sobre de qui fos. I això van fer passar per sobre dels seus rivals, literalment.
Quan els seus rivals se'n van assabentar de tot, van anar al dojo Tendo, ells a deixar vídua l'Akane, i elles a deixar vidu a en Ranma. I els dos recent casats gairebé deixen vidus els futurs esposos dels seus rivals.
Van fugir de Nerima, per evitar que els seus pares l'aturessin allà. I per no cridar l'atenció van decidir intentar passar com a solters, i dir que estaven promesos amb algú que seguia a Nerima.
Semblava que tot anava bé, però tots dos atreien les mirades dels altres. Això els portaria problemes. Es van quedar mirant.
- Tindrem problemes amb els nostres nous amics- van dir els dos designats.
Aquella nit van decidir que l'endemà dirien la veritat als nous amics, però això no ho lliuraria de tenir problemes.
Notes de l'autor:
.
Després de gairebé un any sense pujar res en aquest, estic tornant a pujar les meves històries traduïdes.
No sé quins pujaré, si tindré l'ànim de pujar-ne totes, però almenys ho intentaré