Els personatges daquesta història no em pertanyen. Està escrita sense ànim de lucre.
Per llegir aquesta història s'ha de llegir 'Dias de Uni". O potser no cal...
.
0
.
2 . CAPÍTOL.
.
DIES D'UNI..
2 Versió
.
-0-
.
Els primers dies de la universitat van ser estressants, per primer cop vivint lluny de la família, lluny de la bogeria que era viure en aquest barri especial de Tòquio. Van ser dies per acoblar-se a la nova vida. A una nova manera destudiar. El noi es va adaptar més ràpid que ella... seria perquè sempre va estar viatjant, no vivint gaire temps en un lloc.
Havia conegut noves amistats, enyorant les antigues, les seves amigues de tota la vida, eren les úniques que sabien on vivien. Els dos joves tenien noves rutines, des que s'aixecava fins que se n'anava a dormir.
Un mes després ella tenia memoritzada la ruta del pis on ara vivien fins a la universitat. La bugaderia més propera i barata, en aquell pis no tenia rentadora. El súper més proper. L' Akane tenia memoritzat un mapa de les botigues més propera. I el bany públic més proper. Tampoc no tenien banyera a l'apartament.
Va mirar l'apartament, el compartia… amb…. El seu ex promès.
La petitesa de l'apartament va provocar diverses baralles amb l'ex. El noi volia mudar-se a un apartament més gran, considerava que aquest pis no n'era digne d' ella. L' Akane li deia que no podien anar a un altre pis més gran, no tenien prou diners., encara que valorava que ell es preocupés per ella.
Però havien de buscar una feina, la beca els servia per a la universitat, no per pagar-se el menjar, ni ell lloguer del pis, ni…
.
.
Al cap de dos mesos havien trobat feina en un dojo, i ella cada dos dissabtes en una cafeteria.
Tot i que l'Akane tenia un petit grup d'amigues, la seva vida social era pràcticament nul·la, no tenia temps per a res. Entre els treballs, la universitat i estudiar en el temps lliure, no havia sortit a divertir-se, i va ser llavors quan les seves amigues van decidir fer una sortida amb un grup de joves, estudiants d'una carrera universitària diferent. No es va poder negar, hauria volgut tornar a casa i… parlar amb el seu ex… aquell dia van tenir una barralla i no es parlaven, estava desitjant tornar a casa i fer les paus amb el seu promès.
Anaven en direcció a trobar-se amb els joves, l' Akane anava distreta, això de sortir li treia temps a l'estudi, i a netejar la casa, havia de fer neteja de casa, aquella setmana li tocava a ella. Ara sabia com de dur treballava la seva germana gran per tenir la casa neta i fer el menjar, per sort es repartien aquesta feina entre dues.
El seu pensament mentre anaven amb les seves amigues estaven a la llista de la compra, en si comprava fruites o lactis de postres, els diners que tenien entre tots dos no donaven per a molts luxes
-Vinga! Akane, en què penses? Coneixerem nois!, El meu cosí m'ha dit que n'hi ha un d'especialment maco. Serà molt la competència per aconseguir-ho.
L' Akane mentalment va sospirar. Aquestes joves sempre pensant en nois, sabia una font ben informada, que els nois sempre pensaven en noies. aquesta font era els pervertits amics del seu promès.
-No m'interessa conèixer cap noi, jo…
-Mirar-hi! Aquell d'allà és el meu cosí!- els pensaments de l' Akane van ser interrupts per la seva amiga-Akira!- i la noia es va abraçar al seu cosí, o això deia ella que aquest noi era el seu cosí, encara que tots van dubtar que ho fossin aquesta manera d'abraçar-se i mirar-se no era normal entre parents.
-Has crescut una mica Rumiko- va didel' Akira a la seva suposada prima,- el que si t'han crescut han estat les…
-No em diguis això davant de la gent!- ho va amonestar la noia. Això era segur, aquests dos no tenien una relació normal entre cosins. Mira que us presento.
-Aquesta de pèl blanc és l- Arimi. Aquesta vestida a l'estil heavy és la Miki. –va assenyalar una altra noia és la Míriam, hauràs notat que no és japonesa. La baixeta es diu Kagome- i va assenyalar a l'Akane- i ella es diu Akane.- l' Akane va mirar un dels nois i es va posar nerviosa, no esperava que ell es trobés allà, aquest jove es trobava nerviós, tan fora de lloc com ella .
Va ser llavors quan els nois es van acostar a aquesta noia de cabells amb tints blavosos. Tots pretenien ser L'acompanyant de l'Akane. Va notar com el noi que coneixia s'enfadava, ell i la seva gelosia
-Sóc Akira- va dir el cosí de la Rumiko- aquest d'aquí és en Dampei, aquest d'allà és l' Eren, com el de Shingeki no Kyojin- tots van riure la broma. -El baixet és en Paris, al seu pare li agradaven els noms de capitals de països estrangers, aquell de pèl llarg el vam anomenar Inuyasha, realment no es diu així i va assenyalar a l'últim- i aquell d'allà és en Ranma Saotome, el nostre campió d'arts marcials .
Les noies, com va passar amb l' Akane, es van acostar a en Ranma. Totes atretes per aquest jove. L' Akane no va poder evitar que la dominés la gelosia. Però una sola mirada del noi va evitar que res passés
-Hola, m'agrades, podíem sortir junts tu i jo i prendre alguna cosa- Rumiko era jove molt directa, volia divertir-se amb aquell jove.
-Ho sento, però estic promès… amb l'estudi, la feina i l us entrenaments. No tinc temps de sortir amb ningú.-en Ranma semblava incòmode, gairebé amb por. Mirava a l- Akane espantat
-Si véns amb mi oblidaràs això, no ho passarem bé- la Míriam va insistir pel seu costat. La competència per aconseguir aquest noi seria gran. En Ranma va sentir una cosa coneguda, una cosa que va creure oblidada i llunyana, una cosa que esperava que no es repetís.
-No aconseguireu res, ja ha rebutjat totes les noies del nostre curs-l' Eren va mirar a en Ranma-només viu per l'estudi, i pel seu treball.
Les noies no es donarien per vençudes, en Ranma ho va saber a l'instant. Era com viatjar al paaado
El grup es va dirigir al centre comercial proper, anaven parlant entre ells, dels estudis. Ells de com eren de bons, volien impressionar les noies, però aquestes se sentien impressionades per en Ranma, però aquest semblava aliè, com si estigués incòmode, com si hagués estat portat per força, anava l'últim uns passos enrere que l' Akane, que semblava tan incòmoda com ell.
Tots dos es van mirar i el jove va començar una incòmoda conversa. No podia estar sense parlar-ne, però… els seus companys no havien de saber res.
-Què estudies?, realment li estava preguntant "Què fas aquí?"
-Estic estudiant infermeria. i tu?- la veritable contestació va ser "No em vaig poder escapar…com et va passar a tu". Tots dos feia anys que havien après a comunicar-se sense paraules.
- Estic estudiant com a professor de gimnàstica, estic estudiant per ser mestre d'art marcials al dojo de la meva promesa.- l' Akane sabia el que estudiava, com ell sabia el que estudiava ella. Però havien de dissimular, i fer com si no es coneguessin.
-Promesa?- van cridar tots espantats.
-Si, promesa, els nostres pares ens van prometre abans de néixer nosaltres.
-Però ella està lluny, no té perquè assabentés el que tu facis-li va dir insinuant-se l' Arimi.
-Ella s'assabentarà, ho farà, sempre s'assabenta del que jo faig.- i tant que se n'assabentaria, com que la seva promesa era allà, ni a cinc metres d'ell.
-Ella també farà coses sense que t'assabentis. Ara mateix pot estar fent coses sense que t'assabentis.
-M'assabentaré, sempre ho faig.- i dissimuladament va mirar a l' Akane i va pensar- "tots dos sabem el que fa l'altre"
No sabien perquè, però tots sabien que no havien de parlar més del tema, hi havia alguna cosa estranya a l'ambient, i semblava que cada vegada es tornava més estrany, com si hi hagués una tempesta invisible sobre ells, realment eren les aures d' en Ranma i l' Akane.I van anar a un saló de jocs.
Van jugar a les bitlles, en Ranma va guanyar, va ser molt superior al repte, l' Akane va quedar segona, a prop de quedar primera. Va ser un repte ocult, tots dos es van intentar imposar a l'altre. La següent la vencedora va ser l' Akane, i en Ranma segon, a pocs punts de quedar empatat amb la noia. La resta de partides, no van quedar ni cinquens, ja estaven cansats de retasi i es van relaxar massa, tampoc van voler humiliar la resta de joves.
Van jugar a diversos jocs mentre bevien. Van acabar en un karaoke on l'Akane va mostrar el seu mestratge en cantar, i en Ranma la seva destresa a destrossar cançons. L' Akane va tancar els ulls i va negar amb el cap, sabia que en Ranma era un mal cantant.
Hores després estaven sopant, quan en Dampei va començar a parlar amb l' Akane, només quedava ella per preguntar per la seva vida.
-Tendo, D'on ets,?
-De Nerima.
-Com en Saotome?- i tots van mirar a en Ranma
- Si... com en Ran... com en Saotome.-l' Akane va estar a punt de cridar a en Ranma pel seu nom, estava massa acostumada a trucar-ho pel seu nom. En Ranma la va mirar espantat.
-I no ho coneixes abans?- aquesta pregunta era la que temien els dos joves.
-Ho acabo de conèixer- va dir la noia, mentia com mentiria ell.
-Tingues en compte que Nerima és un barri molt gran- en Ranma va parlar sense aixecar el menjar del plat.- podem viure cadascú a la punta de Nerima-si aquests joves sabessin que havien viscut junts tres anys.
-Què tal si anem a una discoteca?- i tots van aprovar la moció. Mentalment en Ranma i l' Akane van sospirar, aquell dia… la neteja de la casa havia quedat arruïnada. Li tocaria fer el doble el dia següent.
L' Akane estava ballant, en Ranma a la seva esquena. Diversos nois van intentar ballar amb la jove, però hi havia alguna cosa estranya, una cosa que els impedia demanar a aquesta noia ballar, era l'aura d' en Ranma que la protegia. El mateix passava amb en Ranma, diverses noies van intentar acostar-s'hi, però hi havia alguna cosa estranya que els impedia acostar-se al jove.
Havien sortit de la discoteca, es dirigien a la residència d'estudiants, i en arribar a una cruïlla.
-Jo em quedo aquí, visc en aquest edifici i va assenyalar-ne un – l' Akane va assenyalar en una direcció, ella no vivia a la residència d'estudiants- tinc aquillat un apartament.
- Jo també em quedo- en Ranma també es va acomiadar dels seus companys- Jo també visc a prop.
- Podies convidar-me al teu apartament, t'explicaria cosa que et sorprendrien- va demanar l' Eren a l' Akane.
-Ho sento, però comparteixo apartament i és una persona molt rigorosa amb les normes, i vam establir res de festes a la casa.- va notar que en Ranma estava a punt de saltar i interposar-se.
L' Eren va pensar que era la primera ensopegada, això no significava res, tard o d'hora l' Akane cauria a les seves xarxes, no sabia a què s'enfrontava, si intentava un acostament amb la jove, es podia enfrontar a alguna cosa que no li agradaria.
Era molt tard, o si no els altres haguessin perdut el mateix que Eren.
-Ens veiem demà, recordeu que anem al parc d'atraccions.-va anunciar la Rumiko. Se li acabava acudir aquesta idea. Podrien anar en parella. Ja pensava com quedar-se amb en Ranma.
Els dos joves van saber els que es proposaven els altres, situacions així ja l'havien viscuda, però van assistir amb el cap i s'hi van separar el camí dels altres. Durant el camí els dos joves no se'n van parlar, però si es van mirar diverses vegades.
L' Akane va entrar al bloc d'apartament, va pujar a l'ascensor i va entrar al seu apartament va encendre la llum, i va badallar.
-Ha estat divertit, però alhora estressant- se sentia cansada, s'havia aixecat molt aviat, era tardíssim, gairebé feia vint hores que estava aixecada.
-Jo no en tinc la culpa!, Va ser teva la idea que ningú sabés el que és nostre!-la noia es va girar espantada i va veure que en Ranma va entrar darrere seu.
-Què fas al meu apartament?, ningú t'ha dit que no has d'entrar als apartaments de noies desconegudes? ens hem conegut aquesta tarda!- va dir ella amb falsa indignació
-No ens hem conegut aquesta tarda, no som desconeguts.
-És molt aviat perquè entris al meu apartament.
-Insinues que pretenies convidar-me a entrar?.- i va negar amb el cap.
-Si, amb el temps.
En Ranma es va acostar i li va acariciar la cara, ella se'l mirava temptadora.
-Oblides dues coses. Primer aquest és el meu apartament- li va tornar a ensenyar les claus del pis que compartien. I la va fer un petó, ella no va rebutjar aquest petó.
- I segon? - va preguntar l' Akane quan van separar els seus llavis.
-Ets la meva dona!, i no deixaré que ningú gosi pensar que ets de domini públic.-en Ranma des que es van casar era encara més gelós del que ja era .
-Tu també ets meu i tampoc no permetré que ningú s'acosti a tu, ets només meu!- Ranma no era l'únic gelós, ella era tan gelosa com ell, o més.
-Suficient vam passar a Nerima amb aquests bojos, i els nostres pares, perquè repetim els mateixos errors.-el jove no estava disposat a passar el que van passar a Nerima per culpa de cinc egoistes, un encegat, una xantatgista, i dos pares bojos.
Tots dos van recordar el que van viure a Nerima. Com es van conèixer, els primers dies, els seus insults, les seves baralles, la seva gelosia, ara reien a recordar aquells primers dies, reia d'aquells Ranma i Akane tan ximples.
Aquesta gent ficant-se pel mig. Com ja cansats van imposar als seus pares un casament ràpid, justament abans de comunicar-los que se n'anaven a la universitat, que ho farien sí o si. Que com ja estaven casats compartirien apartament, i que decidirien per ells mateixos, que no ja acceptaven l'opinió dels altres. Van recordar com els seus pares es van oposar, volien que treballessin ja al dojo, els dos joves es van negar, se n'anaven a la universitat si o si, passant per sobre de qui fos. I això van fer passar per sobre dels seus rivals, literalment.
Quan els seus rivals se'n van assabentar, van anar al dojo Tendo, ells a deixar vídua l' Akane, i elles a deixar vidu a en Ranma. I els dos recent casats gairebé deixen vidus els futurs esposos dels seus rivals. Va ser la baralla més gran que hi va haver a Nerima.
Els sis futurs ocupants de llits d'hospital, van declarar la guerra al dojo Tendo, els primers cops van ser allà. Els dos recent casats veient com va quedar el jardí del dojo, van decidir portar aquesta guerra fora del dojo. Van recórrer tot el barri. Farts de les destrosses que sempre hi va haver al dojo, en Ranma i l' Akane van passar pel Neko Hanten, l'Ucchan's, i per la mansió dels Kuno, amb el mateix resultat que quan les tres boges es van barallar per un fals anell a la casa de els Saotome.
Van acabar lluitant a l'institut Furinkan, en un edifici abandonat, en sortir els dos acabats de casar, era ruïna, i els seus rivals també ho eren d' una ruïna.
Veient que això no es solucionaria, que aquests bojos tornarien, i que els seus pares, intentarien boicotejar la seva intenció d'anar a la universitat. Van fugir de Nerima, per evitar que els seus pares l'aturessin allà, evitar haver d'enviar els seus rivals de nou a l'hospital. Ho van fer de nit, una nit desagradable, una nit de tempesta, una nit per estar a casa, i no sortir-ne. Ningú en sa judici sortiria una nit així de casa, però en Ranma i l' Akane eren dues persones que havien sobrepassat el límit de paciència que ningú podia suportar, els va importar poc que hi hagués temporal, era la nit ideal per fugir, ningú els molestaria en la seva fugida, ni els impediria fugir.
Un cop arribats a la ciutat on estudiarien i per no cridar l'atenció van decidir intentar passar com a solters, i dir que estaven promesos amb algú que seguia a Nerima.
Semblava que tot anava bé, però tots dos atreien les mirades dels altres, eren atractius i no passaven desapercebuts. Això els portaria problemes, més o no o una intentaria lligar-hi, des del primer dia a la Uni ja havia passat. Es van quedar mirant.
- Tindrem problemes amb els nostres nous amics- van dir els dos designats, tornarien a ser perseguits i assetjats.
Aquella nit van decidir que l'endemà dirien la veritat als seus nous amics, però això no els alliberaria de tenir problemes, però no caurien en els mateixos errors que a Nerima, ara no negarien res, i demostrarien que s'estimaven.
.
Notes de l'autor:
Aquest és el mateix capítol anterior però ampliat.
Quan estava escrivint les notes de l'autor del primer capítol, se'm va acudir està gamberrada, no vaig voler reformar el capítol. Estava pujant els capítols finals de "Ranma y Akane, la nueva generación" en castellano, que no sé si pujaré en català.i no tenia temps per "arreglar" aquest capítol. Ho he pujat com a segon capítol, però bàsicament és el mateix capítol que l'anterior.
Per dir-ho d‟una forma de capítol anterior és un esbós, un punt de vista molt reduït. Aquest capítol aprofundeix més en el punt de vista dels joves i canvia certes coses.
A tots els que han llegit aquest capítol, moltes gràcies.