"
.
0
.
.
14 de febrer, El dia dels enamo… El dia de la llibertat!
-0-
.
.
.
L' Akane havia fugit corrent, aquesta bruixa tenien raó, no servia com a mestressa de casa, no sabia cuinar, no sabia cosir.
Mentre aquestes tres havien fet bombons a en Ranma, ella els va haver de comprar perquè fossin comestibles.
I ara aquests bombons no existien, només se'n salvo un. Entre les tres se'l van treure, i els van llançar a terra i els van trepitjar.
Havia corregut plorant, no havia fet res contra les tres noies. Era la més feble de les quatre.
Seguia corrent quan algú la va agafar per un braç, ella es va girar furiosa i per descobrir que qui la va detenir va ser aquell patètic promès que tenia, davant seu estava en Ranma, i estava molt furiós.
-On penses que vas?- va preguntar.
-Vés-te'n amb les teves altres promeses? Elles et donaran bombons i…- l' Akane va callar espantada. En Ranma s'havia mossegat el llavi, va posar una cara de fúria. l' Akane
-Si, Airen vina amb la Shampoo, i avui passar un dia d'amor.- Les tres noies que perseguien Ranma havien aparegut i s'intentaven portar el jove
-Vine amb mi i menjaràs els millors bombons que insisteixen- l'Ukyo no anava a ser menys que la Shampoo- vine amb mi, em coneixes des de sempre-aquesta noia volia fer servir que la seva amistat era la més antiga per quedar-se amb el jove
-De quins carajos estàs parlant Akane? NO TINC MÉS PROMESA QUÈ TU!
Les quatre noies es van quedar blanques, en Ranma només reconeixia a l' Akane com a promesa.
-I la Shampoo?, I l' Ukyo?, Ia Kodachi?
En Ranma la va mirar amb cara de sorpresa, l' Akane es va espantar, però les altres tres noies es van espantar més, i ho van fer més quan en Ranma va parlar.
-Sham… que?, Uki… com?, Koda qui?, qui o què són aquestes?- va preguntar el noi.
L' Akane es va preocupar, en Ranma semblava tenir problemes de memòria, o ho estava simulant per riure's d'ella?
-Què et passa Ranna? Per què simules no conèixer…?
-Què et passa a tu? -va cridar furiós en Ranma- quan et vaig conèixer eres més valenta, no et feies enrere quan algú et desafiava. I ara t'acovardeixes per tres que mai seran millors que tu?
Les tres que es pensaven que eren les autèntiques promeses del noi es van enfurismar. En Ranma les estava fent fora de la seva vida, no ho consentirien.
-Airen, tu…
-Què vols que faci? -va cridar a en Ranma- tenen raó, són millors que jo. Cuinen millor que jo.
-No m'importa!.
-Cosin millor que jo.
-M'importa menys!.
-Tenen millor cos que jo.
- Encara que jo et digui que ets una rajola… és mentida. Per mi ets la més maca.
-Què et passa?- va preguntar cridant l' Akane- la Shampoo t'ha donat alguna cosa? I em dius això embruixat?
-Ningú m'ha donat res!, - el noi va començar a xocar els dits índexs i va parlar amb timidesa- he pensat que és hora que canviï, és hora de no amagar la veritat.
- Per què t'he de creure? Segur que és una de les teves bromes per riure't de mi.
-Només vull una cosa de tu!- en Ranma estava molt furiós.
-El que? – l' Akane va cridar més fort que el seu promès.
-Que lluitis, cony!,- la va girar i la va encarar a les altres tres noies- defensa el que és teu, el que et pertany per dret propi, aquestes tres no són les teves rivals, no són ningú.
-I que és el que pertany a aquesta pobra?-la Kodachi va riure- aquesta lletja no té res, només un dojo atrotinat.
-Sí que té alguna cosa, alguna cosa més que un dojo, que serà el més important del país. Té moltes coses. Però sobretot té alguna cosa que li pertany exclusivament. Cosa que no deixarà que se'l treguin, perquè com he dit és seva.
-¿I QUÈ ÉS? , QUÈ ÉS, MALDETA SIGUI? RANMA DINE'M QUE ÉS!- Va cridar l' Akane, avui no t'entenc.
-Em tens a mi!, Sóc teu en exclusiva!, et pertanyo!
-NO ETS UN OBJECTE RANMA!, NO HO ETS!, - l' Akane va abaixar el to – almenys per a mi no ho ets.
-És per això!, és una de les raons que sóc teu!. Des que et vaig conèixer!, des que vaig començar a viure amb tu. Vaig sentir alguna cosa per tu. No ets com altres noies, t'has preocupat per mi, vas ser la primera persona que ho va fer. Ets una persona que et preocupes pels altres, és una altra de les raons per la que sóc teu.- El noi va agafar aire i va continuar parlant- sempre m'has ajudat, i sense demanar res a canvi- això va ser un cop directe a les tres noies que encara eren allà- quan t'he necessitat allà estaves. Encara que sempre em feies patir, com va passar… a…a…
-Jusenkyo- Akane es va girar i va mirar a Ranma, aquest va abaixar el cap, no volia que ella li veiés les llàgrimes que sortien dels seus ulls.
-SI, JUSENKYO!, El maleït Jusenkyo!, arrel de tots els meus mals i temors!- va cridar amb ràbia.
Ella el va agafar pel cap i se la va aixecar amb suavitat, amb dolçor, li va netejar les llàgrimes i va somriure. L' Akane sabia el dany psicològic que va patir ell quan va ser transformada en nina. Quan la va creure morta. Un mal que encara hi era, que el noi amagava tothom, menys a ella.
-No has de témer. Res no et passarà, jo hi seré per protegir-te, res em passarà, tu hi seràs per protegir-me. Com hem fet des del primer dia, des d'aquell dia ens hem ajudat i protegit. Vas ser el primer que no em vas veure o com un objecte. Vas ser el primer que em va ajudar sense demanar res a canvi, altres ho han fet, com Ryoga- i va ser ella la que va abaixar el cap- ara crec que tots ells tenien interessos ocults, que buscaven fer-te mal, i és una cosa que no permetré. No deixaré que ningú no m'utilitzi per fer-te mal, no ho permetré.
-Jo tampoc em deixaré utilitzar perquè et facin mal o et facin patir.
-Ho sé. Tot el que t'he explicat i molt més. És el que… jo també… sóc teva… et pertanyo, com tu em pertanys a mi. És difícil de dir. Ens pertanyem... però no som objectes. Només que el meu cor vol ser teu.
-I el meu em demana a crits que només t'estima a tu com a propietària.
En Ranma va riure.
-Gairebé tres anys esquivant el compromís, negant-ho, i ara en un moment ens declarem de la manera més estranya possible. Era l'única manera que podíem fer-ho.- i es va posar seriós- no et vull perdre. Ja et vaig veure perduda una vegada… dues, si expliquem el teu amic, el guardaboscos. No vull tornar a passar per això.
-No ho passaràs. No tornaràs a passar per això… jo m'encarregaré que no tornis a passar per això. Que ningú no et faci passar fred o gana, com va fer el teu pare. Que et facin xantatge com han fet la meva germana o la Cologne… o aquestes tres.
-Llavors saps el que has de fer- i en Ranma va girar a la seva promesa, i la va tornar a encarar a les tres noies que rabiaven en veure's rebutjades-lluita, l' Akane!, ensenyar-los quin és el teu destí!, no et rendeixis. No podran amb tu.
-Som tres contra una, amb podràs amb totes.
-No lluitaré contra vosaltres!- va contestar l' Akane.
-Aleshores tu et rendeixes!, deixes a Airen per…
-No he dit això!, no em rendeixo. He dit que no lluitaré contra vosaltres. No val la pena.- Ranma la va agafar de les espatlles- EN RANMA ÉS MEU!, No els ho deixaré o donaré a ningú!
-Això és fàcil, et traiem de l'equació. I tindré Ranchan per a mi sola.- l' Akane va mirar amb tranquil·litat el seu rival. No temia les amenaces d'aquelles tres.
-És fàcil- en Ranma es va avançar a l' Akane- abans de treure a l' Akane de l'equació… o en trauré jo d'aquesta equació. És més, ja esteu fora d'aquesta equació. Ja ni tan sols us conec. Si representeu un perill per a l' Akane… no dubtaré a eliminar-vos de l'equació anomenada vida.
Les tres noies es van espantar encara més, Ranma les acabava d'amenaçar de matar-les si atacaven Akane, però el noi encara no havia acabat.
Qwe
-Dir a aquests tres que si s'acosten a la meva o la meva promesa… també els trauré de la mateixa equació que vosaltres.
Va ser Shampoo la que va tenir la idea, una que creia que no… fallaria.
-Jo reptar!- va dir la noia. No va cridar, parlava en veu baixa, en un to desafiador. Amb un somriure de suficiència, sabent-se guanyadora.- o tu témer. Si tu no barallar, tots pensar que Akane… No! Quina família Tendo es covard.
Akane es va posar tensa, es va enfurismar, aquella gata de carrer havia anomenat covards a ella i la seva família.
-Accepto el teu repte!- Akane es va posar en posició de baralla, demostraria a Shampoo qui era ella. No va veure el somriure recargolat del seu rival, l'havia fet caure al seu parany, ara entre ella i les altres dues pagarien a Akane la pallissa de la seva vida. - Avui t'ensenyaré…!
La Ranma la va agafar per darrere i en va estirar.
-¡NO!, NO BARREJARÀS AMB ELLA!,! T'HE DIT QUE LES APROVIS!, QUE DEFENSES EL QUE ÉS TEU!,! - Ranma la va girar i la va mirar a la cara. - Aquesta boja us ha insultat a tu ia les teves germanes perquè caiguessis al seu parany, si acceptes el repte, jugaràs al seu joc, i et farà trampes ajudat per les altres dues- Ranma no confiava en les seves tres expresumptes promeses.
-SÍ PALLEJARÉ AMB ELLA!- Akane es va enfurismar amb el seu promès.- m'ha desafiat, ha insultat la meva família. NO SOM COBARDS!
-JA HO SÉ!, JA SÉ QUE NO HO SOU!.
-DONCS LLAVORS DEIXA'M BALLAR AMB ELLA!.
-¡No et deixaré!, anirem a prendre alguna cosa, al cinema, però NO ET DEIXARÉ BARREJAR AMB… ELLES!- Va ser llavors quan Akane es va adonar que Shampoo li va estendre una trampa i que havia caigut, no només lluitaria contra Shampoo, sinó contra les altres dues. Però no podia fer-se enrere, no podia quedar com una covard. Com faria Ranma, ell tampoc no es faria enrere en un repte, encara que, com ara, fos un parany.
-NO ANIRÉ AMB TU A PRENDRE ALGUNA COSA!, HE ENSENYAR AQUESTES TRES QUEEE…!-Ranma ja cansat de la discussió la va agafar per la cintura, i de forma poc educada, se la va emportar d'allà.
Quan les tres rivals d'Akane van voler reaccionar, el noi estava a molts metres, i va girar en un carrer, i amb la seva càrrega va desaparèixer, encara que els van buscar no van trobar-los.
-DEIXA'M!, DEIXA'M AL SÒL!, NO VULL ANAR AMB TU A PRENDRE ALGUNA COSA NI AL CINEMA!, MASCLISTA!, SECUESTRADOR!
La gent els mirava
-Calla!, que pensaran que t'he segrestat de veritat.- El noi va mirar al seu voltant, i va veure que la gent s'ho mirava malament.
-ÉS EL QUE HAS FET!, M'HAS SECUESTRAT!.
Ranma la va deixar a terra, i tots dos es van encarar.
-¡No t'he segrestat. Només t'he allunyat d'aquelles… tres… El que siguin.
-Són les teves altres promeses!, m'han desafiat! i he de contestar a aquest repte!
-¡No ho farás!- va dir categòricament el noi. I només tinc una promesa!, TU!
-Doncs bé que tu ho fas quan et desafien! A part la teva actitud és molt masclista, saps que no sóc una feble princeseta.
-No és una actitud masclista. No ets una princeseta feble, sé que no necessites protecció. Però fins i tot amb això, no et deixaré lluitar amb elles perquè no me'n fio, juguen molt brut, sobretot la que és xinesa. I jo va contestar als reptes perquè de nosaltres dos sóc el més ximple. -Ranma en cap moment havia dit el nom de les tres noies que es creien les seves núvies
-M'HAS FET QUEDAR COM UNA COBARDE!- Akane va començar a plorar- no sóc una covard!- es va girar i se n'anaria. No volia discutir més amb Ranma-No vull veure't!, no sóc una covard!.
-No te n'aniràs!, Si te'n vas em desmotaràs que si ets una covard!.
-¡No ho sóc!.
-Doncs veuen amb mi a prendre alguna cosa!...- la va mirar desafiador-...o em tens por. Demostra'm que no ets una covard. Vine amb mi!
-¿I per què hauria d'anar amb tu?
-Et donaré diverses raons. Perquè ets la meva núvia. Per què vull que em donis les teves xocolates. I perquè sí.
Minuts més tard estaven en una gelateria, Ranma amb el seu cos masculí menjava gelat, Akane menjava el seu, era de xocolata, encara estava enfadada, mirava el seu promès amb fúria.
-Les raons que m'has donat abans no són vàlides, són una tonteries ¡i tu ho saps!.
La Ranma la va mirar, i va continuar menjant, semblava que l'ignoraria.
-Tan vàlides com les teves per lluitar-te amb aquestes tres.
-VOLS MIRAR-ME A LA CARA QUAN EM PARLES!- va cridar la jove-És de mala educació parlar a algú sense mirar-ho a la cara!.
Ranma la va mirar i va deixar anar un sospiró.
-Menja que es desfarà el gelat. També és de mala educació cridar en públic.
La calma de Ranma va desesperar la noia, aquest no era el caràcter habitual de Ranma. I… com que parlava de les seves altres promeses, com si fossin desconegudes, les ignorava no era normal. Feia setmanes que no havien anat ni al Neko Hanten ni a l'Uchan's. Sempre que li ho proposava ell es negava, de manera subtil, però ho feia.
-No tinc ganes de menjar menjar xinès- li va dir una vegada-, no vull menjar Okonomiyakis, -en cas que li digués d'anar al restaurant d'Ukyo- podíem anar a menjar ramen, o prefereixes un gelat- li va dir una altra vegada.
Ara s'adonava que eren excuses per no anar a aquests restaurants. Se li va acudir una idea.
-El gelat no m'omple, segueixo tenint gana, podíem anar al Neko Hanten.
-A la cantonada d'aquest carrer hi ha un restaurant xinès. La cuinera és tan bona cuinera com la d'aquest restaurant, no cal anar-hi per anar a un restaurant xinès.
A Akane se li va passar l'enuig, però ara estava intrigada, alguna cosa li passava al seu promès amb les tres noies, les evitava, no volia, saber-ne res. I es va proposar saber-ho.
-Has vist Ukyo? Avui tenia els cabells diferents, s'ha hagut de tallar les puntes, i el portava brillant.
Ranma la va mirar i va fer un moviment amb l'espatlla com si no li importés, Akane va saber que al noi li era indiferent com anava Ukyo.
-No, no he fixat. No sé perquè m'he hagut de fixar. No tinc perquè fixar-me en aquesta noia, no és ningú per a mi.
Akane va seguir amb la seva estratègia, va pensar en una de les seves amigues i un dels amics de Ranma, sabia que aquest cauria en el seu parany.
-Sayuri i Daisuke porten la cartera a joc, fins i tot porten clauers del detectiu Conan, ell de Ran i ella de Shinichi.
-Si no t'has fixat porten sortint mesos. Avui li ha regalat bombons.
Akane havia fet caure al parany a Ranma. El noi només semblava allunyar les tres noies que assetjava, amb la resta de l'univers... continuava tenint relació.
-Què et passa? Què t'ha passat amb aquestes tres?
-¿Amb quins tres?
-No simulis ignorància!, saps que tres t'estic parlant! Fa temps que les evites, que no parles amb elles, que no vas als seus restaurants.
La resposta del jove va ser demolidora, Akane no s'esperava aquesta resposta.
-No tinc perquè parlar amb algú que per mi no existeix o no tenen importància. Fa temps que aquestes tres no m'importen, hi ha gent que mereix més la meva anterior.
-¿Per exemple?.
-Menys els que m'assetgen o em persegueixen per desafiar-me… La resta del món! No sóc un objecte!, una cosa com un premi!, algú a qui vèncer per aconseguir treure'm del mig i aconseguir una altra persona a qui també veuen com un objecte.
Akane es va quedar glaçada, aquesta falta d'empatia amb aquestes noies o tots tres que volien liquidar-lo era molt estranya.
-¡No pots ignorar la gent!, "és de mala educació!.
-No les va ignorar, simplement les he expulsat de la meva vida… ¡s'han convertit en desconeguts als vull ignorar!.- El jove va tancar els ulls i va sospirar- durant anys m'han tractat com un objecte, un premi per aconseguir o vèncer. No sóc un objecte Akane!, Maleïda sigui, Akane, no sóc un objecte! Un premi, un gos que les hagi de seguir sense dir ni piu. Tinc voluntat pròpia!, vull triar el meu camí. No que m'ho imposin.- El noi va tancar els ulls i va negar amb el cap
- No sóc un objecte! - va negar amb el cap i va mirar amb tristesa Akane- i tu tampoc ets un objecte! No ets un objecte a vèncer!, o un objecte recordatiu. Aquests cinc es pensen que tu i jo som... premis.
-No som uns objectes, ni uns premis. No per guanyar-te algú estaré obligada a anar-me'n amb ell- el noi va assentir- això vol dir…!QUÈ SÓN TOTS UNS EGOISTES!- va bramar, amb fúria Akane- si hagués caigut en el repte de Shampoo …! HAGUÉS FET EL QUE ELLA VOLIA!
-¡Perdonin!, ja sé que són clients habituals- una cambrera es va posar al costat de la taula, mirava els joves amb por, sabia el caràcter explosiu de tots dos- però estan molestant… els clients amb els seus crits. És més, han vingut de la clínica psiquiàtrica de dos carrers més avall. Ens han dit que…que els seus crits alteren el psiquiatre… que s'acaba de divorciar, que la seva dona li ha tret fins al gos, i necessita tranquil·litat.
-Si, no tornarem a cridar- Els dos nois es van disculpar i van abaixar els caps avergonyits.
La cambrera se'n va anar, i els dos joves es van mirar i es van començar a riure.
-Un psiquiatre que necessita un psiquiatre!-rigué Ranma.
-Això només pot passar en aquest barri.
Tots dos es van tornar a riure.
-Vols repetir?, t'agradaria un altre
gelat?- va preguntar Ranma.
-¡Això no es pregunta?, ja saps que sí que en vull un altre.
Estaven menjant la tercera ració de gelat. Akane el va mirar i va somriure, Ranma va saber que estava en un problema, quan ella el mirava i somreia així significava que estava a les mans, el rar és que ella no sabia que somrient així, ho tenia dominat.
-Ara digues-me la veritat!, per què realment no les vols a la teva vida? Podrien ser les teves amigues.
-¿Amigues ella?, ¡Ja!, ella no volen ser les meves amigues. Em volen per ser les meves propietàries, que compleixi els seus somnis, sense tenir en compte els meus. Allò que jo vull, allò que jo aspiro per a elles no val res. He d'emmotllar-me al que elles volen mirar a la seva promesa- doncs serà que no!. Faré el que jo vulgui! Sense tenir en compte ningú. Ni aquestes boges, ni tots tres idiota… ni tan sols la família.
Akane va sentir com si això fos el preludi d'un comiat, un adéu, que ell se n'anés a anar.
-T'aniràs?, em deixaràs?, tan poc valc per a tu?- a ella se li escapaven les llàgrimes.
-¡NO M'ANIRÉ!. No vull deixar-te, i per a mi vals molt, més que ningú- Ranma es va fixar en la noia- avui sembla que hem canviat de papers. Tu ets la que et llences endavant i jo ell que t'ha d'aturar sempre passa al revés.
Ella va somriure amb tristesa, avui per alguna raó estava tensa, potser fora perquè aquestes tres li van trencar els bombons, que va comprar per a Ranma.
-Ha estat un mal dia. Aquestes em van destrossar els teus bombons. Em va costar molt trobar-los, em van desafiar, tu no em vas deixar barallar-lo va mirar- per a tu tampoc va ser un bon dia.
-No, perquè ho negaré. Ha estat un dia desastrós. He hagut de fugir tot el matí, tot i que des de fa mesos sabia que avui seria un dia dolent. Tenia planejat fugir, però Ryoga i Kuno haurien dit que era un covard…que havia fugit perquè els tinc por.
Akane va somriure amb tristesa, aquests dos haurien dit això. El noi va continuar.
-Fa un any… quan Junsenkyo… quan les noces fallides- Akane es va sorprendre, Ranma mai havia volgut parlar d'aquestes coses. Cada cop que algú parlava al dojo el noi s'aixecava i se n'anava. La Ranma no volia tornar a saber ni parlar d'aquests temes – durant molt de temps he fugit del que va passar a Jusenkyo… el que va passar al casament fallit. - la va mirar- el que jo vaig sentir aquests dos dies, per a mi van ser els pitjors dies de la meva vida.
Ella va pensar que Ranma li diria que no es volia casar amb ella, que no la considerava digna.
-A Jusenkyo en saber que t'havies convertit en una nina deshidrata, em vaig deixar vèncer, no vaig tenir ganes de continuar lluitant, m'hauria deixat matar. -Akane el va mirar, el noi gairebé plorava- després vaig lluitar per salvar-te, només per salvar-te, la resta m'era igual. Quan et vaig creure morta, quan no reaccionaves, em vaig desesperar, si haguessis mort, t'hauria seguit, estava decidit a morir.
-No has de morir!, no pots morir! Has de viure per tu, pel meu. Saps què a mi m'agrada… què vull. Si jo moro... hauràs de complir els somnis que planegem junts. Anar a les competicions de lluita. Estudiar a la universitat. Visiteu els llocs que havíem planejat visitar. Ho has de fer com si jo estigués al teu costat. Si moro estaré al teu costat, sempre al teu costat.
-Però no moriràs, no ho faràs, no et deixaré morir, allà estaré per protegir-te, sempre et protegiré.
- I jo a tu- i la noia es va entristir. –però aquest any no he pogut donar-te la teva xocolata.
-Com que no? - Ranma va somriure entremaliat- tens xocolata, per a mi. I jo ho agafaré.
-On tinc xocolata?- la jove no sabia de què parlava la seva promesa, no podia saber qye tenia el bombó supervivent a la butxaca. Es va espantar quan ell es va aixecar, i la va fer aixecar d e la cadira.
-Als teus llavis, els tens tacats de xocolata, i provaré aquest bombó que tens per llavis.
Akane es va posar vermella, no es va saber on va treure Ranma aquest valor per dir-li aquestes coses.
-¡Ranma no em pots besar davant de tantes persones, no som com els occidentals, els japonesos no mostrem els nostres sentiments en públic. No pots… com ho intentis…et …
-És el que vull. Tant me fa que m'enganxis… des de Jusenkyo i el casament fallit. He pensat en tot el que va passar des que et vaig conèixer. En els meus errors, en tots allò que no he fet per idiota, sortir amb tu, anar al cinema. Vull deixar de ser idiota i ser un bon promès. Aquest any he pensat molt, no vull penedir-me de no haver fet res.
-Però tots dos volem anar a la universitat, anar de viatge.
-¡Vull alguna cosa més!, vull…!
-¡Jo també vull aquesta cosa més!. I no és només passejar a la llum de la lluna agafats de les mans. Vull veure les estrelles al teu costat. Veure un miler d'alba i un miler de capvespres al teu costat. Vull fer-me gran al teu costat.
-Jo vull no només assaborir, aquesta xocolata dels teus llavis. Vull assaborir-te per complet, ets el bombó més dolç de Sant Valentí, i ets només per a mi.
-Jo també vull que m'assaboreixis. Vull menjar la nata, del gelat que ha quedat penjada dels teus llavis.
I els dos ocults a la seva taula es van besar, va ser un petó dolç. Tots dos es van mirar i van somriure. Tots dos havien aclarit els sentiments a l'altre. Ja no hi havia marxa enrere.
-Diuen que els petons saben a llimona. Però el teu sabia a xocolata. - A la Ranma li va agradar el sabor d'aquell primer petó.
-T'equivoques del tot. El sabor d'aquest primer petó als teus llavis és de nata. Vull que els teus petons em sàpiguen a aquest sabor. D'ara endavant quan mengi alguna cosa amb nata em recordessin als teus llavis i al teu petó, al nostre primer petó.
-Doncs ho haurem d'amagar, perquè ens casessin a l'instant.
Tots dos van riure, amagar això seria difícil amb la família que tenien, sobretot amagar-ho a Nabiki, si aquesta se n'adonava… haurien de fugir a un altre continent.
-Akane, de debò t'hauries casat amb mi només pel xantatge del teu pare? Només per aconseguir-me l'aigua del Nanni chuan, l'aigua de l'home ofegat? de veritat destrossaries la teva vida per la meva curació?
-Si volia casar-me amb tu, i ho segueixo vull fer. Amb aquesta maleïda aigua i sense! Ranma ets idiota si penses que casar-me amb tu és destrossar la meva vida. Ho seria si em casés amb Kuno, o amb Ryoga. L'únic problema és que el meu promès és un lent que no s'adona de res, ni dels meus sentiments… i el que encara és pitjor, no s'adona dels seus.
-Estàs dient que volies ser la meva dona? , Què vols passar la resta de la teva vida amb mi?
-Sí, si tu acceptes passar la resta de la teva vida amb mi, jo accepto passar la resta de la meva vida amb tu.
Ranma va trigar a reaccionar, en sentir la petició de la seva núvia, es va posar blanc, després blau perquè es va oblidar de respirar, després vermell.
-On cal signar com a accepto?- va dir al final.
Ella va somriure, i es va llançar sobre ell, i ho va abraçar.
-No et diré que t'estimo perquè ja ho saps. L'amor no s'ha de dir amb paraules sinó amb fets. I tu ja m'has demostrat moltes vegades allò que sents per mi. Encara que ets maldestre per expressar-ho, i ho negues…
-Ho negava, però ja no. Sóc maldestre i lent-el noi es va guanyar un cop de la seva núvia.
-No m'interrompis!, I que sigui l'última vegada que t'insultes- va dir la noia simulant enuig- per on anava…? Sí, i ja recordo. Encara que ho negues, he vist com em mires, no pots amagar el que sents per mi. Després del que m'has dit, ara t'enrojoles.
-És que… sentint-te dir-ho a tu…- la jove va riure – no ho sé, encara em poses nerviós, i no sé què et dic. Si haguéssim de lluitar en un combat… em guanyaries, ets l'única que baixa les defenses a zero, i ho fas sense proposar-s'ho. Tu somriure, i els teus ullets són per a la meva armes de destrucció massiva.
Ella es va riallar en sentir el que va dir el noi.
-Doncs els teus ulls també són armes en contra meva, em sento absorbida per ells. Jo també em trobo indefensa abans ells.
-Ja sabia jo que no et podries resistir a l'encant Saotome- Ranma va llegir als ulls de la seva promesa les paraules prepotent, presumit- però l'encant Akane Tendo és insuperable, i fins i tot l'encant Saotome cau rendit davant seu.
-Hem d'anar-nos-en, la família ha d'estar preocupada per nosaltres. Tinc el pressentiment que aquestes tres han anat al dojo i han explicat qualsevol ximpleria.
Això va donar una excusa a Ranma.
-Doncs fem patir una mica més, ens ho deuen, per tots els problemes que ens han donat. Desmoli la raó a aquestes… tres. Que ens esperin, i esperin, que tard els vostres fills arribaran.
Tots dos van sortir de la gelateria i agafats per les mans, van córrer pel carrer somrient, sense direcció. Tots dos tenien ganes boges de divertir-se, deixa anar aquestes emocions que van estar deprimint durant més de dos anys.
Tots dos van sortir de la gelateria i agafats per les mans, van córrer pel carrer somrient, sense direcció. Tots dos tenien ganes boges de divertir-se, deixa anar aquestes emocions que van estar deprimint durant més de dos anys.
Havien arribat a un parc, Ranma perseguia la seva núvia, era un joc de pillar que s'acabaven d'inventar.
Ella s'escapava d'ell rient, Ranma la intentava atrapar, l'acorralava en un arbre, es miraven, ella somreia temptadora, i quan ell intentava besar-la, ella s'escapava rient. Ell simulant enuig la tornava a perseguir. Quan al final l'atrapava la besava, realment ella es deixava atrapar i besar, canviaven els papers, la Ranma fugia, ella ho intentava atrapar, si l'atrapava, era llavors ell qui fugia rient. Fins que ella l'atrapada i besava, i torna a començar.
-No et deixaré escapar- ella el va mirar entretancant els ulls-ets el meu presoner. T'aturaré per sempre-ho va tornar a besar.
La noia va notar com l'agafava pels malucs.
-Ell que no et deixarà fugir, vull tornar a, assaborir els teus llavis, vull fer-los meus- la besó- ets dolça Akane, el millor bombó que he provat. Sí, sóc el teu presoner, des que et vaig veure i em vas somriure per primera vegada ho sóc. I tu ets la meva presonera i no et deixaré mai.
-I tant que sóc la teva presonera, vas ser el primer que no em va veure com un objecte, que no em vas voler guanyar per posseir-me.
-Et vaig voler guanyar, cada vegada que em superaves, ho feia perquè no volia em superessis, ho feia perquè sóc un ximple orgullós, que no puc veure que siguis més fort que jo.
-Jo volia ser més fort que tu, també ho feia per orgull, perquè no veure que cap home sigui més fort que jo, no aguantava que em superessis.
Tots dos es van mirar i es van besar.
Ell la va agafar per la mà.
-Vinga!, Vine amb mi!
-On?- va preguntar ella.
-A passejar amb barca, al centre comercial, queda molt per veure. Vine amb mi!
I tots dos van llogar una barca i mentre ell remava ella el mirava, i somreia. Estaven passat tot el dia junts, gaudint d'aquesta tranquil·litat estranya. D'alguna manera havia estat un dia tranquil, sense que ningú no el molestés, no es queixarien, ni comentarien res, per pròpia experiència sabien que trucar al mal temps era prejudicial. Era parlar dels seus assetjadors, i que aquests apareguessin a l'instant següent.
Akane va començar a tatarejar una cançó, va tancar els ulls i va sentir la calor del sol a la cara, li arribava l'aroma del parc proper.
-¡Que bé s'hi està!, quina tranquil·litat!- va mirar al seu voltant. No hi havia ningú a prop, ningú que els fiqués en problemes, va sospirar alleujada, i va tornar a tancar els ulls.
-Si, s'està bé!- va contestar el noi, i va deixar de remar.
-Ranma que fas?- ella es va espantar en veure que no avançaven. – no procuraràs fer-me alguna cosa?
-No et vull fer res, només vull que gaudeixis d'aquesta tranquil·litat, vull estar amb tu més temps. - va fer un currículum amb la cara - i descansar una estona, que remar cansa molt.
-Et puc substituir per remar, deixa'm remar- ella es va aixecar i li va intentar treure els rems.
-Què intentes fer?- va dir ell alarmat.
-Treure't els rems, ara remaré jo- la barca va començar a moure's, i ella va caure a sobre seu, quedant els dos estirats sobre la barca.
-¡Que pervertida arribes a ser!, mira d'anar-me'n a…
-NO ÉS AIXÒ!, NO ÉS EL QUE PENSES!, JO NOMÉS VOLIA..- i la noia va callar, es va adonar que havien invertit els papers, aquesta vegada era ella la que quedaria com a pervertida. Va comprendre el que sentia Ranma cada cop que l'acusava de pervertit sense motiu.
-Ja sé que t'has ensopegat, que no intentaves fer res amb mi.
Ella es va enfurismar, i el va mirar desafiant.
-Ara em diràs que no tinc valor per fer-ho -un altre judici precipitat d'Akane- doncs veuràs que sí que puc!- encara seguia a sobre seu. I es va llançar a besar-ho, ho tenia pràcticament immobilitzat.
Quan van separar els seus llavis es van mirar, es van incorporar, Akane es va fer amb els rems, i van seguir gaudint del passeig amb canoa.
Quan van tornar a terra, van tornar a passejar pel parc, no tenien ganes d'anar al dojo. No li agradava estar pressionats per la família, volien que aquesta llibertat que ara gaudien durés el màxim possible.
-Dinarem -va proposar ella- prop d'aquí hi ha d'haver un restaurant xinès.
-Sigues d'un restaurant proper, ja t'he parlat d'ell, podíem anar, sé on és.
I tots dos es van dirigir a aquest restaurant i van entrar, la cambrera els va mirar estranyada, els coneixia, aquests joves eren clients habituals del Neko Hante, la competència, si hi anaven, era perquè estarien de dolentes amb la gent d'allà. I així era, aquesta visita tenia molt de venjança contra Shampoo i la seva àvia. Aquest restaurant es convertiria en visita freqüent dels dos joves, i on trucarien quan volguessin menjar a domicili, ara que per a ells el Neko Hanten no existia.
La tarda va prendre el relleu del matí, i dos joves impulsius seguien sense tornar a casa, gaudint del dia, passejant pel centre comercial, jugant a les màquines del ganxo, el propietari del local, es va veure oblligat a fer-los fora, tots dos tenien massa sort a l'hora d'aconseguir regals.
Aquell dia s'havia tornat el dia del seu alliberament, s'havien alliberat dels seus rivals, de la tirania mai acceptada a què els seus rivals els volien sotmetre. Però sobretot s'havien alliberat de les cadenes que no els deixaven expressar els seus sentiments, cosa que cadascú sentia per ell un altre, i això els va convertir en dos joves alegres que només volien estar junts.
- A veure com es fa fosc, sé d'un lloc fantàstic per veure com cau el sol.
En arribar Akane es va quedar parada, el seu promès tenia raó, aquest lloc era fantàstic per veure fosquejar, i assegut a terra van veure caure el sol darrere de les muntanyes. I junts tots dos van veure com la tarda deixava pas a la nit.
Era molt tard, tots dos tornaven al dojo decidits, sabien que serien castigats, no els preocupava, no sentien por, no es farien enrere, acceptarien aquest càstig. El càstig no li trauria el fantàstic dia que havien passat.
Van arribar al dojo, es van aturar entre les grans portes, el dojo estava en silenci, sabien que quan entressin esclataria la tempesta, estaven preparats per a ella, no sentien por, però i la tempesta estava preparada per a ells?
Van entrar al saló que estava a les fosques i en silenci,
-Hi ha algú, Ranma!, i no són només la nostra família!.
-On heu estat?- va preguntar algú que no era de la família. La llum s'havia encès, i hi havia la família. Soun i Genma els miraven furiosos, eren uns fills desobedients. Nodoka els mirava alleujada, creia que els nois s'havien ficat en un problema. Kasumi sabia el que havien fet els dos joves, era lògic després d'observar-los durant l'últim any, estaven enamorats, i ja no van tenir forces d'amagar això. I Nabiki va maleir, havia perdut l'aposta que es va fer ella mateixa.
Però no eren els únics que hi havia al dojo, amb la família hi havia els sis que van decidir expulsar de les seves vides, gent sense importància, persones que ja consideraven desconeguts. Havia parlat Ryoga, però ho ignorarien, no li devien cap explicació, ni a ell ni a cap dels cinc que l'acompanyaven.
-On us heu ficat?- va preguntar furiós Soun
-Sabeu quina hora és?- la fúria de Genma no era menor.
No hi va haver resposta, els dos nois no contestarien un interrogatori davant de persones que no fossin de la família.
-Contestar!, on has portat la dolça Aka…- Kuno va exigir respostes què no li van arribar.
-¿Estem castigats?- va preguntar seria Akane, sense mostra por, mirava la família, sense parar atenció a ningú més.
-Si ho esteu!, aquesta nit sense sopar, i durant un mes sense sortir de casa.
Els dos joves es van girar, es dirigien a les seves habitacions.
-No hem acabat!- va dir Ukyo- Exigeixo saber on has estat Ranchan!, sóc la teva promesa boni…
-Ens anem a dormir, si estem castigats sense sopar és una ximpleria ser aquí. M'he divertit molt amb la meva única núvia.
Cinc dels sis rivals van protestar, per a ells Akane no era la seva núvia.
-M'has deshonrat!, has deshonrat la meva filla, demà t'estimo fora d'aquesta casa- Soun estava furiós amb Ranma.
-¡Ranma i jo només hem passejat!, hem anat al parc a fer una volta amb les barques, a menjar gelat. Al centre comercial ia veure com es feia fosc -Akane es va encarar amb el seu pare- i si ell se'n va...!Me n'aniré jo amb ell!, ÉS EL MEU PROMESO! La teva promesa idiota que vas fer amb Genma ja no té valor. La Ranma i jo ens hem promès per nosaltres mateixos.
-Aquesta promesa és l'única promesa vàlida per a nosaltres. Ara anirem a les nostres habitacions. No pensem rebre els vostres càstigs davant d'uns perfectes desconeguts,- i va assenyalar els rivals- a aquestes persones hem decidit no conèixer-les, són uns desconeguts, no són ningú!
-Sóc la teva Uchan! Ranma la va ignorar.
La següent va ser Shampoo.
-Airen!, tu ser marit de Shampoo…haure d'anar amb ella a la Xina i donar-li…- el seu pretès marit es va girar, i com amb Ukyo, la va ignorar.
-No us conec, us he esborrat de la meva memòria. Necessito aquesta part de la meva memòria per ficar bons records… cosa que els records que tenia amb vosaltres no ho són.
El noi acabava de confessar que no tenia bons records amb aquestes persones.
-Dic el mateix que "el meu promès"- la noia va recalcar el meu promès, donant a entendre que era només seu i de ningú més.
-Què li has fet a Akane Tendo, bruixot!- Kuno es va abalançar sobre Ranma, Akane es va interposar entre aquest noi i el seu promès- Ets un covard!, t'amagues darrere d'una dona- Kuno no podia pagar una dona, però aquesta no tenia tants miraments i va bufetejar Tatewaki.
-¡¡Que sigui l'última vegada, que insultes el meu promès! ¡Ni és un bruixot, ni és un covard.!- va mirar el noi a qui va bufetejar- no et conec, no sé a què has vingut, si tu i els teus amics no us aneu en un moment d'aquesta casa, trucaré a la policia i diré que uns desconeguts s'han colat a casa nostra i ens assetgen.
I això va passar, Akane va haver de trucar a la policia que es van endur aquests sis, en cap moment van acceptar que la parella els hagués rebutjat així. Jurat que hi tornarien.
-Han jurat que tornaran- va dir Akane amb molta indiferència, tanta que va espantar la seva família, mai la jove va tenir tan poca apatia feia algú.
-Demanarem una ordre d'allunyament. Aquesta gent és… desconeguda. No la volem a la nostra vida.
-QUÈ US HA PASSAU?- Va preguntar Nabiki-alguna poció de Shampoo?
La Ranma va negar amb el cap.
-No, res d'això. Només hem decidit ser nosaltres mateixos. Fer fora de les nostres vides gent que només ens ha causat problemes. D'ara endavant no són ben rebuts aquí- Akane havia advertit, no, amenaçat, la família.
-Akane i jo hem decidit deixar de ser idiotes, estar dominats per la timidesa, l'orgull.
-Ens hem declarat, ara som promesos oficials, per nosaltres mateixos.- la jove va mirar a la seva família i amb els braços en gerra els va encarar- com hem dit la vostra promesa no té cap valor- veient la cara que posaven els dos pares- no ens casarem... gaudirem del nostre festeig. Ens hem demanat compartir la resta de les nostres vides plegats i hem acceptat.
-Quan el casament. no pensem casar-nos! així que fer-vos la idea no hi ha...ber BO… DÓNA.
-Però heu dit…
-Sabem el que hem dit, però no ens casarem, almenys no tan aviat-Akane va mirar la seva família-i si decidim, viure junts, sense casar-nos, això farem!.
-¡Això és immoral- va cridar Soun- No permetré aquest deshonor!..
-Però si és el que hem estat fent fins hora, hem viscut tots dos junts- Ranma va arronsar les espatlles- només que dormirem junts.
-Si ens casem no us haurem de fer ni el mínim cas. En aquest cas serem nosaltres els que hi sortirem guanyant, farem el que vulguem.
La família se'ls va quedar mirant, havien perdut la partida, d'ara endavant Ranma i Akane serien els que marcarien la pauta en la relació.
-En un futur hi haurà algú que hereti el dojo. Serà fill d'Akane i meu. Ens casem o no aquest hereu existirà - Ranma va mirar els dos patriarques i va repetir- serà fill meu i d'Akane, i amb això va deixar tot clar.
-Què ho podem entrenar…!- va començar Genma.
- NO!, Pel vostre bé espero que no penseu a tocar-li ni un pèl! - Akane va mirar els dos homes- serà entrenat per Ranma i per mi. No volem que us fiqueu pel mig, no volem interferències vostres, ni de ningú, a l'hora d'educar el nostre futur fill.
Soun va decidir que havia de posar alguna cosa en clar.
-Si us casarem!, quan ho decidim Genma i jo. No permetré que empasseu deshonor a la família.
-ENS CASSAREM QUAN JO I RANNA!
- la jove va mirar els dos homes - deshonor dius? - la veu d'Akane estava carregada d'ironia- I que em dius de deixar viure aquí un vell lladre de roba femenina, pervertit? I CONSENTIR QUE ENS ACORTI A RANMA NOIA I A MI?.
-Això si és deshonor!-Va acabar Ranmas- sou els menys indicats per parlar de deshonor, de portar deshonor a la família. !Sobretot tu!- i el noi va assenyalar el seu pare- Des que tinc memòria mai has tingut honor.
Genma va saber que tindria problemes, que Nodoka li trauria la veritat, ajudada per Ranma, el noi no callaria res, i el jove rebria el suport de la seva núvia. Era segur que el seu fill ja havia explicat a la seva núvia el que va passar en el viatge d'entrenament, tal com mirava la filla del seu amic… era segur que sabia més d'una cosa del que va passar la Ranma durant aquells anys.
-Demà marxaràs d'aquesta casa! -va cridar Soun-! i deixaràs de veure la meva filla!
- No se n'aniràs! Encara que aquesta promesa no arribi a bon terme. Ell i jo ens declararem germans, estarem sempre junts, o sigui el que passi.
-Ell t'ha canviat! Tu abans no eres així de rebel. - Soun plorava, la seva filla li plantava cara, es rebel·lava contra ell.
-Sempre he estat rebel, ell m'ha canviat? Sí…. I jo a ell –va contestar la jove–. Ens vau ajuntar per força, i ara pobre d'aquell que intenti separar-nos per força, ens enfrontarem a ell. Era una amenaça una amenaça que es compliria
-I això us inclou a vosaltres- va acabar Ranma.
-Jo sóc aquí qui mana i…- Soun va voler imposar la seva autoritat sabent que era una batalla perduda, que aquests dos no li farien cas
-Seguim castigats?- li va tallar l'Akane.
-Si, però…
-Sense sopar?- aquesta vegada va preguntar Ranma.
-Si…
-Sort que ja hem sopat fora.- l'Akane va mirar la família- una cosa més d'ara endavant el Neko Hanten i l'Uchan's per a aquesta casa estan tancats, no existeixen, per tant no hi tornarem a demanar res. Aquests restaurants han perdut els seus millors clients, i crec que no serem els únics, molta gent que coneixem, en no anar nosaltres, no hi aniran ells- i aquesta predicció d'Akane es va complir, aquests restsurant van perdre molts clients.
I els dos joves es van girar i es van encaminar cap a les habitacions. Van sentir els dos homes trucar-los, però els van ignorar.
Tot i el càstig no es carregaven de res, havien passat un bon dia.
-Ja s'acaba el dia de Sant Valentí, o ¿és com el mem del "Senyor dels anells? Sam va lentin?"
-¡Que acudit més dolent!- va contestar rient l'Akane.- T'he sentit explicar millors acudits.
-Doncs ara no n'explicaré cap.
En arribar a la porta de l'habitació d'Akane, es van quedar mirant, no tenien ganes de separar-se. Van estar indecisos durant minuts, mirant-se sense dir res.
Akane va buscar a les butxaques, i va treure alguna cosa, es va recolzar a la porta de la seva habitació, va mirar el noi temptadora.
-Mira només em va sobreviure un bombó. Ho podem compartir, però… -es va emportar a la boca i va somriure temptadora- hauràs d'agafar la teva meitat de la meva boca.
El noi es va espantar un segon, i després va posar un somriure entremaliat, si l'Akane volia jugar, ell també volia jugar, i li donaria joc a la seva núvia. I va acostar els seus llavis els de la seva núvia. Tenia un doble objectiu, treure-li a la seva promesa la meitat del bombó, i tornar a tastar els dolços i saborosos llavis d'Akane.
..
Fi
Notes d' el autor
.
Aquesta és la meva història de Sant Valentí, com és natural en la meva no tracta d'una cosa dolça i embafadora. Per en Ranma i l' Akane és el dia de lel dia que comença la seva llibertat.
He trigat gairebé més d'un mes a acabar de traduir aquesta història, darrerament em fa mandra traduir i pujar les meves històries. I en castellà vaig molt lent a seguir-les, Li dono la culpa a la mandra..
A tots els qui han llegit aquesta història moltes gràcies..